DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
misteri M 6046 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb misteri Freqüència total:  6046 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Cronos endrapa a trossos el fill que devora. Goya, que complica així el misteri de les menges, que hem esmentat, era almenys tan gran pintor com Pickman.
l'advertiment enemic dels establerts, venerables, sants, profundíssims misteris." Adonis Adonis provenia de Biblos. Quina antiga ciutat! Ja era un
dels aparells. Per què són tan perverses? La maldat és de debò un dels misteris més foscos i tristos del nostre món de tenebror." Tota aquesta
imatges dels antics egipcis i dels de Verdi, la cronologia i els misteris sotíacs, la morta bellesa d'Erígone que branda al vent. I molts d'altres
i, amb aquest propòsit, preparo el lluc per entendre a la fi, potser, el misteri de l'ou, simple o doble, i també la doble paternitat, tan estranya,
Però, ¿és que l'ancià havia estat mai capaç de fregar tan sols el misteri tenebrós de la seva ànima, davant el qual ell mateix es sentia a voltes
llum. Molts actes quedaren, tanmateix, sepultats per a ella en ombres de misteri. Però Mila ja no necessitava saber-los: un sentiment de pietat s'havia
la humanitat era una de les coses que més havien contorbat Tino Costa; el misteri que envoltava, per a ell, l'existència d'éssers semblants, el feia
seves reflexions: —Però ara no es tracta pas de mi; es tracta d'aquest misteri que es vela darrera l'instint de certes persones, de llur impietat,
clara la veritat, i la vida la veia sempre —de banda la mort, davant el misteri de la qual es sentia corprès d'un horror sagrat— com la història d'una
a penes en queda el record. Consistia en la representació d'una mena de misteri o drama religiós que tenia per escenari l'ampla avinguda que va des del
en un castellà pintoresc i florit, l'argument i la moralitat del misteri que s'anava a representar. Amb tal motiu es produïa sempre algun incident
d'apaivagar-li el desassossec. Quin trastorn hagué de produir-se en el misteri de l'ànima innocent i sensitiva de l'infant, i quins efectes degué tenir
negres cúmuls sobre un fons de núvols més blancs. Silenciosament, en el misteri, venia covant-se la tempestat. Una ratxa de vent sotraguejà de sobte els
el fruit de l'aspre combat sostingut dia i nit contra la forma rebel i el misteri; el combat portat sense desmais enmig de la desolació de la seva ànima,
i el gest... Però, què hi havia d'insòlit en aquella figura? Quin misteri de terror es desprenia de la seva actitud? Què buscava aquella doneta,
ulls en la figura; la mirà llargament: com si tractés de penetrar en el misteri de la seva ansietat, llegir-hi aquell missatge obscur que semblava
—exclamà ella. I quedà pensarosa. El vell callà; reflexionà un moment el misteri de l'obscura atracció que aquestes vides turmentades exerceixen en quasi
t'obrirà la porta i et saludarà: ""Ets tu, fill meu?""" Quin misteri d'amor s'amaga darrera aquesta espera que no es cansa mai? Què hi ha
tronc d'olivera o en un grapat de blana argila; intentarà captar aquest misteri tremend del seu amor. Ja en un altre temps ho volgué fer, però hagué de
de la seva ànima—. L'obscur instint dels Randa i dels Joan de Maro, el misteri tremend que tant l'havia obsessionat i turmentat sempre, venia a
paral·lelisme de les coses d'antany amb les angoixes d'ara. Esbrinava el misteri del mal, abisme vertiginós, amb Joseph de Maistre. També llegia els
enllà dels llacs de sang? /Le buste| survit à la cité\... Misteri d'aquesta flama tènue de l'esperit, vacil·lant, però duradora, entre una
foscor a la finestra, l'opressió tràgica que vivim, m'han fet sentir el misteri, dolç i terrible alhora, de la vida —i de la mort. 25
d'un poble veí, i hem de transportar-los entre dos llustres, amb gran misteri. L'avi i la Magdalena, que avui han estat a Barcelona, diuen que hi ha
de voreres. L'ombra de les cases de l'altra banda els acull en el seu misteri que semblen aprofundir els llums escassos i dèbils penjats entre els
perquè aquell món tan senzill, tan palpable era només l'antesala del misteri. I aquest món començava en caure el vespre, en el domini de la foscor,
en el caminar i les actituds, hi havia quelcom d'estrany, quelcom com de misteri i de temor que oprimia els cors. Les paraules sonaven sense força, com un
que es creen a cada moment, per a fondre's en unes efímeres teranyines de misteri, en les quals juguen tots els colors i totes les transparències. Les
però el Pacífic, enorme, amb els vels d'aire refrescats per algun misteri climatològic (perquè el vent, en realitat, venia del Sud), havia operat
diferent. Jo, que no entenc res de totes aquestes coses, ho atribueixo al misteri, a la màgia i a la poesia d'aquest món sobre el qual vivim i de
resulten els millors hotelers de Tahití. Per què? Això és un altre misteri dels tròpics. Un d'ells, propietari i director de l'"Hotel Tahití", és
de garrí o simplement a molestar. La màgia del paisatge predisposa al misteri, a desorbitar les consciències febles, a cercar el nirvana o unes anques
olor d'àcid fosfòric, fan rodar el cap. Tot el que és cosa del mar, i misteri i bellesa del mar, aquí esdevé al·lucinant. El peix espasa més gran del
un cargo o en un correu transatlàntic, probablement no endevinareu gaires misteris comercials. Veureu que la cala del vostre vapor s'omple d'enormes
d'una passivitat femenina i d'un ull disposat a acceptar tots els misteris, davant del valor real de llurs paisatges, cercaven un origen
Caín. Que em pelin...! Quer· I a mi! És un misteri inefable... Caín. [(Pasmat.)] I així resulta... ¿que el
les lleis naturals del vostre món... I ara, de cop, ja vols penetrar els misteris del Cel? Innocent! Més val que et resignis i compleixis la Llei.
[(L'abraça.)] Com t'ho has fet per tornar? /Andreu\ Tot són misteris. I vosaltres, què? /Gravat\ Com sempre, engreixant-nos i fent
de l'enyor, i ésser l'un per a l'altre un do amorós del misteri —nit amb joia dels ulls, nit més enllà de la nit! VI
just un senyal del sentit. Semblen precedir-nos cap al misteri i ens deixen foscos davant d'un brocat, tristos a un eco que
—digué—, rosses daurades, ulls de maragda... ¡Que gran és Déu en els seus misteris inescrutables! ¿T'escandalitzes? Don Enric rigué com un noi: —¡Poeta!
renyi, que m'espiï, que em segueixi. Em desficien els misteris, els oracles, els enigmes, els dons, els
déus antics, en sàvies perorates, publicaren la clau de llurs misteris, davallaren, prengueren les sabates i rondaven pel
a la tanca espinosa us atreu? Oh mon dolç lliri blanc de puresa, hi ha misteris que vós no sabeu. El dels ulls que s'acluquen i es donen, el dels braços
el mariner Simbad al moment de sortir a flor d'aigua i encara tot ple del misteri d'una cova submarina; perquè Dorotea, aquella mena de serveis com els que
tenir a les nines dels ulls com una punxa que hagués penetrat, dintre el misteri, hauria volgut saber-ho tot, fins els detalls més inexplicables; i
perdre hores, els seus replecs originalíssims, les seves cavernes de misteri, i un home que sàpiga de cor tots els replecs i totes les cavernes, pot
per algú, és que el matrimoni Mates semblava que estigués unit per un misteri anatòmic com els germans siamesos, i que no hi hagués dona a Barcelona
Frederic de Lloberola no estava pas convençut. Quina mena de misteri hi podia haver? ¿El seu germà era capaç d'una bretolada especialíssima?

  Pàgina 1 (de 121) 50 següents »