×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb mitigar |
Freqüència total: 312 |
CTILC1 |
se li ennegreix més la cavitat dels ulls; però un somriure naturalíssim | mitiga | la duresa de l'esguard; abraça la núvia; la besa amb llavis prims i | ocultar en un indret estratègic." Però Cosme sospitava que per tal de | mitigar | inevitables i periòdiques crisis de nostàlgia les havia de tenir | no els empenyia a retirada o vergonyosa fuga; podia | mitigar | , amb acords solemnes, els pensaments torbats, i encara fondre | com un que, sedejant (bé que el desfici ja li fos | mitigat | ), contempla encara la correntia que amb aquós murmuri | acceptar-ho al teu davant, no em reca, car guanyo el dret de | mitigar | llur càstig derivat sobre meu. Així, amb la gràcia, | cada generació o a intervals recurrents. Alleugeriu qualsevol dificultat, | mitigueu | la destrucció ni que sigui una mica, i el nombre de l'espècie | perquè eren uns tuberculosos absoluts. Ara hi ha medicines eficaces que | mitiguen | aquest risc... Tot no és una qüestió de medicines, és clar. Tanmateix, | temo que no. Ningú no pretén "guarir" res. L'aspiració, com a màxim, és | mitigar | , desviar, enganyar: guanyar temps. I deixar les coses com estaven. Les | de l'atmosfera" que sofreixen les seves respectives poblacions podria | mitigar | -se, i notablement, si els seus habitants abandonaven el motor en les | liberal i democràtic i sostenint —no crec que se'ns donés ocasió de | mitigar | -ne gaire la vehemència— el nostre sentit republicà. Únicament si la | la Camila.— Però vuy dir que... afortunadament... el temps tot ho | mitiga | . —Costa, senyora, costa! —Ho comprench, sí, comprench qu'ha de costar... | de tant en tant, runes de Sinaí. Més endintre de la cloterada, es | mitiga | bon xic aqueixa dolça amargor bíblica. Us trobeu lluny de l'ombriva | tingui domini sobre el seu cor i perdoni la pena, si pot; altrament, la | mitigui | , essent molt més indulgent en les injúries seves que en les d'altri. Car | adonar que també ella plorava la mort del seu fill, i la seva dolor va | mitigar | la meva dolor i la seva resignació em va fer abaixar el cap davant els | que no desitjava que fos tan cru l'efecte de la seva actitud, el va voler | mitigar | , i va dir-me: "Ja m'agrada que llegiu; però tingueu present que els | dissortats, miserables i malvistos a més no poder pels déus si jo no | mitigava | les desgràcies de llur misèrrima professió amb una dolça insensatesa | amb llet". Allargues el pot, te l'empasses sense reprendre alè, per | mitigar | l'anguniosa buidor de l'estómac... Temps estúpidament insensible, | del Crist a Getsemaní, hauria impedit del tot la tristor, o l'hauria | mitigat | considerablement. El mateix cal dir, servatis servandis, dels | del futur, fins el punt d'ésser capaç per la seva configuració, de | mitigar | l'esclat passional que es dóna sempre entorn de reformes que contrarien | altra vegada amb una barca el sant riu, i després de beure quelcom per | mitigar | un xic la set abrusadora deguda a la calor i a la caminada, ens adrecem a | una part almenys de les belles realitzacions que glatiem d'acomplir, es | mitiga | per l'anticipació del sadoll que ha de procurar-vos la tasca | amb totes llurs petites tragèdies i amb llurs tares execrables —sense | mitigar | per a res la pinzellada realista—, ve a assenyalar-nos una xacra social | els seus companys fumadors. Una bella fumera omplia el menjador i en | mitigava | el fred. Joan, fent funcionar la seva pipa, havent-se oblidat | la seva filla sotmesa a un tal espantós martiri. I ara el seu penar era | mitigat | per la certesa del suau traspàs d'Anna Maria. I agraí al botxí el cop | eminents, en recomanar-nos, en plena campanya intervencionista, que no | mitiguéssim | els radicalismes de la nostra catalanitat, i en fer-nos saber que les | com un jornaler o com un vostre servent. Amb lo que inmediatament es | mitigaren | els seus mals, convertint-se, poc més tard, en bé incomparable al ésser | lluny de l'ombrívola influència de l'enderrocada torre de la O, es | mitiga | bon tros la dolça amargor. Grups elegants de verns, pollancres, alzines i | totalment per d'altres. Els primers asseguren que els extrets ovàrics | mitiguen | els dolors menstruals regularitzen l'aparició de les regles, disminueixen | el restar estàtic, en actitut estatuària, per llargs moments, logra | mitigar | i fer desaparèixer l'àlgia. Creguts els malalts que es tracta de fenòmens | se'ls administra propranolol. Sembla que el propranolol seria capaç de | mitigar | una síndrome d'abstinència lleu, però tindria poc efecte sobre els | es cuc de s'oreia en es que són sords, destil·lant-hi unes gotes. | Mitiga | es mal de caixal per algún temps, posant dins es corc una desfila de cotó | elevades, no són excessives, i el rigor de la forta insolació diürna ve | mitigat | i compensat amb escreix per la frescor produïda per la considerable | es manifesta a l'estiu en forma d'oreig fresc i agradable, que ve a | mitigar | en gran manera els rigors aclaparadors de la canícula; part d'ell penetra | ermita, en arribar el dissabte s'ajuntaven, i aquest dia i el diumenge | mitigaven | la rigor del dejuni singular i menjaven ensems alguna cosa més que de | veus angèliques. Diu que Dacià, a la nova de tal prodigi, volgué que fos | mitigada | la duresa rigidíssima de la presó, tal volta amb l'esperança que l'afalac | que no pas a l'Occident, l'esperit cavallerívol, que fins a cert punt | mitiga | aquella doctrina en l'Europa civilitzada, no existeix, ordinàriament, a | la Creu on Ell morí. La Creu es, en tot temps, lo consol del cristiá: ella | mitiga | ses penes i aixuga ses llágrimes durant la contrarietat, com refrena ses | Però si les llàgrimes són inútils, si l'adversitat cap plany no la | mitiga | , aprèn de conduir-te i resistir-hi amb invicta constància. Mal timoner, | altra i excel·lència. 1. És una necessitat la mansuetud a fi de | mitigar | la impetuositat de la ira i no caure d'aquesta banda fora o més enllà | dels homes d'Església —deu ser una deformació professional— tendeix a | mitigar | , a amorosir, quan no a camuflar. Potser val la pena de dir clar: si, mireu | tan bon punt el tocava amb els llavis l'apartava d'ella... Per tal de | mitigar | la set que la turmentava, no bevia sinó fruites aquoses. Quan feia sis | part del nostre temps i de les nostres energies intentant de superar-ne i | mitigar | -ne els efectes nocius quan són els altres els qui mostren aquests | noi, tot i que la sobrevaloració que ell fa de les seves possibilitats | mitiga | aquesta influència de les crítiques dels altres. El noi d'aquesta edat | la següent pregunta: ¿és possible de trobar uns correctius que almenys | mitiguin | aquest procés emigratori? Quan es coneixen les causes d'una malaltia, és | o virtut o fortuna, sembla que l'una o l'altra d'ambdues coses hagi de | mitigar | bona part de les dificultats. Nogensmenys, aquell que s'ha repenjat menys | anaren socavant aquell prestigi. Els que haurien pogut evitar o | mitigar | aquelles estridències, renunciaren a fer servir la diplomàcia que | col·laborador Josep M. Jujol), hi ha un despullament absolut, potser | mitigat | només per algunes petites espines que són reminiscències de capitells i | per una base d'or proporcionada, no ha pogut ésser resolt, ni tan sols | mitigats | els seus efectes. I és que resulta extraordinàriament difícil retirar la | morals que provoca la jubilació, i que em penso que es podrien molt bé | mitigar | en el si de les pròpies llars. ¿Ens hem preguntat mai quina mena de | de transports. Cal trobar, al menys, una semi-solució que vengui a | mitigar | els inconvenients que suposa avui el no poder pujar de la part baixa a la |
|