Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vestit de ratlles blanques i blaves. Calçava sabateta de color damunt la	mitja	blanca. Els seus cabells eren d'un ros clar i els portava recollits en
per una zona d'horta a la part baixa, regada per les aigües del riu i per	mitjà	d'una sínia quan aquelles baixaven escasses; hi havia vinyes i camps
soroll com si s'esquincés un pergamí. S'assegué i començà a treure's les	mitges	. Tino Costa tornà a posar els ulls en el retrat. —Doncs sí; és ma filla.
sa filla és la seva única preocupació, i ja sigui directament, ja per	mitjà	de la vella Arcisa, que el serveix com un gos fidel, no perd ni un dels
no era així també com Déu disposava sempre els seus càstigs? No era per	mitjà	dels malvats, que exercia sempre la seva implacable justícia? Va
pagana. Com va ser desconegut, també, per la bàrbara Alta Edat	Mitjana	—i per l'Orient intricat. Aquest "amor" és una creació dels trobadors
pel marginalisme més definit. L'Antiguitat, l'Orient, l'Alta Edat	Mitjana	, van ser civilitzacions exclusivament masculines. En elles, la dona era
sinó quan la societat comença a fer intervenir en la vida econòmica un	mitjà	autònom per a facilitar l'intercanvi de mercaderies, és a dir, la moneda.
d'acer, no eren invents que fossin assequibles a l'home de l'Edat	Mitjana	o del Renaixement. Però estic persuadit que una bona cadira, una cadira
de la ciència, es tradueix en aplicacions materials, revoluciona els	mitjans	de producció i amplia les possibilitats de consum i de domini de la
culs-de-cafè, no s'avindrien a una ascesi que els retrotrauria a l'Edat	Mitjana	... o al paleolític superior. Això mateix, aquesta —ni que sigui mínima—
la "tècnica" no és sinó un repertori d'"instruments", una sèrie de "	mitjans	", un conjunt d'"utensilis": moralment neutra, per tant. En podem fer
fet o la perspectiva d'una ruptura alliberadora en les rutines de l'home	mitjà	. La idea que l'home mitjà —aquesta abstracció que anomenem "home
ruptura alliberadora en les rutines de l'home mitjà. La idea que l'home	mitjà	—aquesta abstracció que anomenem "home mitjà", abstracció perfectament
mitjà. La idea que l'home mitjà —aquesta abstracció que anomenem "home	mitjà	", abstracció perfectament i estadísticament verificable per via
i plàcid no pot ser posada a discussió. Però també és cert que l'home	mitjà	sent una mena de fatiga o de fàstic, a la llarga, del seny i de la
la gràcia expressiva, no són mai per a ell un fi; tampoc, potser, un	mitjà	; els considera indissolubles amb el contingut ideològic que exposen. Ací,
de ser al·legats a favor d'una cultura no liberal, perquè l'Edat	Mitjana	, ferma en una ortodòxia i en una jerarquia, el va permetre. La
es caracteritza per la ruptura amb el concepte, perdurat durant l'Edat	Mitjana	, d'una cultura eclesiàstica o paraeclesiàstica, subordinada i adjacent.
del Vuitcents. En aquest punt, ens avancem a tothom. D'ençà de l'Edat	Mitjana	som un poble providencialment —excuseu-me l'adverbi— predestinat a
a la d'un Rimbaud. En contrast amb els hàbits intel·lectuals de l'Edat	Mitjana	, el Renaixement —parlo en general, és clar— introdueix un sentit nou de
respectable, en el passat. ¿Per què? Podríem creure que llavors —l'Edat	Mitjana	, per exemple— l'escriptor jugava amb avantatge: culte dins una societat
creu d'haver arribat a una realització estètica o teòrica pels seus sols	mitjans	, Adam posant nom a les coses, Colom descobrint continents incògnits,
El sentiment del temps ha d'haver canviat d'una manera notable en l'home	mitjà	, quan aquest ha començat a tenir al seu abast la màquina domèstica o
bon sauvage no era esborrada del tot, en les rutines de l'europeu	mitjà	. La visió que el blanc —burgès o proletari— tenia del món colonial, li
Freud, encertat o no, però amb una profunda empremta sobre la mentalitat	mitjana	. L'ensorrament de les arcaiques persuasions ètiques de què vivia l'home
conformisme del benestar afavorit per la tècnica i la venda a pagues. Els	mitjans	de difusió —allò que en diuen mass-media— faciliten una relativa
àmplia. Hi ha una zona de comportament i de consciència, en el ciutadà	mitjà	de les regions avançades, que oscil·la entre el caramel sentimental,
de les ètiques dels teòlegs i dels filòsofs: és un mer i pragmàtic terme	mitjà	. In medio... Sí, la moderació. La temprança, en el bon
Ni les etapes d'intensa impregnació religiosa —allò que diuen l'Edat	Mitjana	cristiana, posem per cas— no n'eren una excepció. Homes i dones s'han
Els antics haurien fet com nosaltres, si n'haguessin tingut els	mitjans	. No filmaven La dolce vita, però escrivien el
"Però feia uns moments que em dèieu: —Al món no és possible un terme	mitjà	entre feixisme i comunisme. Cal triar entre aquests dos extrems—. Com és,
dient-me precisament que em trametrà queviures des d'Anglaterra per	mitjà	d'Assistència Social i que ha escrit en aquest sentit a la senyora Solà.
Hi aboca el flascó i el líquid goteja cap a terra, on crema el peu de les	mitges	d'una infermera prima i de color trencat, la qual sembla no adonar-se'n,
cardiòleg, introdueix a la cavitat del pericardi un tub ovalat que, per	mitjà	d'una prolongació de goma, o de plàstic, comunica amb un recipient on hi
ventilació de les vies respiratòries superiors. Posologia: la dosi	mitjana	és de dos a tres comprimits cada dia durant el temps que es vulgui
en veu baixa. Ell, en canvi, diu ben alt: —El ph normal dels dos terços	mitjà	i inferior de la vagina és 3'8 mm i 4'4. Ella li ho
on ell pot veure bé per primera vegada el seu interlocutor, un home de	mitjana	edat, robust i brut, vestit amb una mena de brusa llistada de blau i
en contacte tàctil amb les altres entitats, substàncies o objectes per	mitjà	de dues extremitats més, sensiblement més curtes i així mateix
qual es recull una massa proveïda de circumvolucions frontals superior i	mitjana	, de circumvolucions temporals superiors i de circumvolucions
també l'exemple del gragol —diu el pensador que únicament opera per	mitjà	de formes lògiques— que sol seguir els nics en les seves manicades i els
de carn nua que s'estén des de les bragues fins a la part alta de les	mitges	. Tot seguit salta, se subjecta a l'ampit i repeteix les mateixes
amb desgana. —Primera falta —l'interromp la mestressa—. No us heu posat	mitges	. La noia es tomba amb un gest indisciplinat. —Tenia calor —diu, deixant
Deixa la pinta i surten tots dos al passadís, on la noia s'estira les	mitges	i es consulta la costura. Ell segueix cap al recambró, a tocar del qual
amb els tons hídrids d'un parell de discursaires que parlen o criden per	mitjà	d'admiracions i punts suspensius: "de victòria en victòria convertirem
sota la faldilla i cuixes amunt, on es combinen les tonalitats de la	mitja	i la carn. —Si us puc ajudar... —diu aleshores. La noia torna a aixecar l'
acabats de complir, aprovats d'un sol cop els cursos de Mínims, Menors i	Mitjans	, i les Lletres Humanes, escolar de Filosofia i de Grec, famós ja per
Jeroni passava ràpid i lleuger obstacles dels llatins mínims, menors,	mitjans	i majors, per acabar repentisant, amb gran èxit, una de les
tret res de trobar-los perquè no els hauria pogut comprar. Erasme cedia a	mitjans	de març, quan ja havia tingut temps de crear-se una certa popularitat
del pare. Quan se'n tornà a Cervera, Jeroni duia en el seu equipatge unes	mitges	de seda blau cel, on hi havia, brodada amb fil rosa i amb punt de creu,

Pàgina 1 (de 661)

50 següents