Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
mocador M 2836 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb mocador Freqüència total:  2836 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

una dona alta i eixuta, amb mans seques i sarmentoses, amb el seu etern mocador negre al cap. Fa molts anys que habita a la masia; tal volta s'hi crià, o
fet una mica més alta; l'oval delicat de la seva cara, emmarcada amb el mocador negre, semblava més blanc, i als seus ulls surava una expressió més
i fins la veu se li ha mudat. Ara es cobreix sempre el cap amb un mocador negre, que es nua sota la barbeta, molt tirat sobre el rostre. El seu cos
que s'ha d'endur: el seu xal de les nits d'hivern a Santa Maria; els seus mocadors; un dels seus vestits, que es canviarà —anirà amb el vell vestit
es vestís de festa; té també preparades les espardenyes, i lligat amb un mocador, un formatge i un tros de pa per al camí. Ara no pensa en res. No té
mà les espardenyes; s'ha posat el vell vestit d'Arcisa i s'ha nuat el seu mocador al cap. Després resa la seva darrera oració. Mila es detura un moment.
endarrera; després, en un esforç dolorós, torna a caminar. Porta el seu mocador negre del cap nuat sota la barbeta i molt tirat sobre el rostre; el seu
amb el seu caminar fatigat, amb el seu vestit vell i esparracat, el seu mocador negre tirat damunt la cara, el seu cos magre i inclinat i el seu petit
dels primers temps de la guerra. Efectivament: a penes es veu cap mocadoret roig i negre, ni escarapel·les anarquistes, ni milicianes amb granota
setmanes: les parades a la Rambla i al carrer de Pelayo, amb innúmers mocadors "CNT-FAI", retrats de Marx, Lenin, Ferrer i Guàrdia, cinyells per a
de llenguatge gruixut: típic senyor Esteve de suburbi. Gorra, jersei, mocador de seda al coll, sabates noves. Conta coses molt curioses de la
primers dies, durant la lluna de mel de la Revolució, quan hi havia tants mocadorets vermells i negres, tantes pistoles... Dormo a Premià. Tot anant-hi, em
vidres darrera els quals dues dotzenes de mans freguen la superfície amb mocadors bruts. —Veniu —fa una altra veu. És l'home més alt que li indica una
les medalles amb el palmell de la mà i els altres dos es treuen els mocadors amb la intenció d'ajudar-lo. Ell torna a desviar la mirada cap als
i aleshores s'adona que hi ha un telèfon que l'home agafa amb un mocador que es treu precipitadament de la butxaca; deu estar molt llardós.
i vagament hostil. —Ben cert... Hi confiem, és clar... Penja, es passa el mocador per la boca, el desa de nou a la butxaca. Aleshores diu suaument: —De
hagut d'altres, doncs? —Sí, moltes —replica una dona secardina que duu un mocador al cap—. Potser cinc anys enrera, un matí que cosíem totes dues a casa,
abans d'enterrar-los? —pregunta amb un fil de veu mentre es lliga el mocador a la cara per tal de combatre com més millor la fortor oliosa que sembla
desordenades, on ell respira amb tot d'espasmes feixucs darrera el mocador. —Farem una volta per les fosses comunes, ara —diu l'home. —Em penso que
doncs, a la fossa, però de primer pren la precaució de lligar-se el mocador a la cara. Amb tot i això, les sentors, confuses encara, potser més
els ajuden a incorporar-se, àdhuc estronquen algunes ferides amb uns mocadors bruts de pols i de mocs. —Què us sembla? —pregunta l'individu, eufòric—.
i corcades, d'entranyes i de carns en fermentació... Ell es treu el mocador, se'l lliga a la cara, però el caporal glapeix immediatament: —Soldat! Un
el caporal glapeix immediatament: —Soldat! Un pas endavant. Sí, el del mocador! Avança, s'immobilitza. —Número serial? —pregunta el caporal.
el caporal. —72633 —Dos dies de cuina —diu l'altre—. Deseu el mocador. —Aquesta fortor... —comença ell. —Tres! —Però... —Quatre! Un bon
—contesta ella simplement, i es passa la mà pel front xop. Ell es treu un mocador, li eixuga el nas lluent, les galtes brunes, el coll que s'inclina una
no cali foc. —Jo que venia per ajudar... —somica la dona tot traient-se un mocador rosat de la pitrera. —Està bé, està bé, ja sé que vós no hi teniu cap
del breu sortint lateral del respatller, i xafardeja les monedes, el mocador rosa, tacat de vermell, les tres fotografies, la polvorera i el
peses gaire —somriu el cap. —La cama... —Sí —diu ell mentre es treu el mocador de la butxaca. La hi fa estirar amb tot de precaucions, fins que l'os
—Dormia —va dir— com una marmota. Li vaig tapar la boca amb el seu mocador i vaig fer un farcell amb el llençol, la vaig baixar amb aquesta corda.
en el seu cervell, desesperadament, inútilment. De sobte, es recordà del mocador. No se li havia ocorregut, i experimentà una viva alegria. Se'l tragué de
tots eren lluny d'allí, i ell s'estava dessagnant a poc a poc. damunt del mocador amarat, inhàbilment, i calmós alhora, igual que els borratxos o els
les seves dues mans amples i endurides sobre la ferida, per damunt del mocador, amarat, inhàbilment, i tornava a caminar. Es recordà de l'aigua; li
a caminar. Es recordà de l'aigua; li vingué sobtadament, com amb el mocador. Apressà el pas i baixà al riu; ho féu amb presses, com si hagués trobat
de l'aigua li produí una impressió momentània de benestar. Rentà el mocador i se'l tornà a lligar entorn del coll, damunt de la ferida. Deixà passar
damunt la terra, com una cosa viva. Estrenyia la mà, tremolós, sobre el mocador, i la sentia a l'instant amarada. S'adonà que era a baix, a la vora de
caritat!... Som com gossos, som pitjor que gossos... La Muda es tragué el mocador; s'eixugà els ulls i tornava a les queixes i a les invocacions. La vella
havia deixades; se n'havia entrat a casa i tornava a sortir, nuant-se el mocador del cap. —Me'n vaig a vore-la —digué a les dones. Se n'acomiadà
de banda la pròpia pena, que la feia viure al marge de tot, es posà el mocador al cap i se n'anà a veure l'antiga amiga, la qual feia anys que no havia
arribar-hi a temps: —Espereu-me. Pujà al pis, va posar-se el mocador al cap i baixà les escales desalenada, sense deixar de plorar. Va
al canterano de la nostra cambra, llibres, figuretes, flors assecades, mocadors, bufandes i... sobretot aquell ocell de plomissó groc dins la gàbia de
sense fer renou, obríem l'armari i després el calaix, alçàvem el munt de mocadors fins a tocar la fredor metàl·lica de la clau. I amb el tresor dins les
de veure aquestes dones de seixanta i de setanta anys, amb un mocador al cap, de color de sang de bou i amb unes faldilles blau metàl·lic —del
i les senyores nord-americanes poden anar en shorts i un tènue mocador que els aguanta el pit i els deixa l'estómac a l'aire, a comprar peix al
amb una combinació de dona i amb el rostre mig embolicat dins d'un mocador vermell, passa solitari davant dels pals de les goletes. He vist tres
que es fonen i es moren ràpidament només que les espolseu amb un mocador de seda. I, després de les formigues, unes vespes polinèsies, grosses i
arregla't, que marxem de seguida. [(Roser ha estès damunt la taula un mocador de fer farcells i, seguida de Xela, entra a la cambra que ha
de las poetisas mediterráneas\ (aquí Aina Cohen es dugué el mocador als ulls), /diréis que vuestro vaso es más pequeño pero que bebéis en
Doncs me n'aniré sense, vet-ho aquí! [(Es posa precipitadament un mocador d'abric que hi haurà en el respatller d'una cadira.)]
dinaríem a les mil i quinientas. [(Va per anar-se'n embossant-se amb el mocador d'abric i amb una toquilla que arreplegarà al passar de sobre
Ernestina apareix a la porta de la seva cambra. Va abrigada amb un mocador de llana. Camina poc a poc i mira tristament. En adonar-se del desordre

  Pàgina 1 (de 57) 50 següents »