Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb astúcia per freus i traülls d'etiqueta, m'he de distreure, com un	moix	pel gener, amb Admet, que m'enganyarà amb mi mateixa, si sóc jo o no sóc
dins d'un avellaner, al cor d'una rosa de fulles	moixes	i molt verdes, com pells d'eruga escorxada, allí, ajaçat
com la persona més orgullosa no s'escandalitza de tenir tractes amb un	moix	, així tampoc no es pot escandalitzar de tractar amb una poetessa
tristesa que un bateig miserable; la llevadora i els padrins anant tot	moixos	i pansits cap a l'església. És com si diguéssiu a l'infant: "Noi, ens fa
el boix, pensava i escrivia, boca-amarg, desesperat i	moix	, a l'ombra pública del Parc. Com qui engoleix una suau mixtura,
que s'adalera? Jovita Ha estat sols un pastor que passava tot	moix	, l'ovellada al darrera. Golferic I el perfum de violes, d'on ens
balcó de la despesa, tenía ja á son costat al estudiant, qui ab lo cap	moix	, coto demunt del vetllador, escursant maquinalment á petitas estisoradas
una porta tancada ab pany y clau. En Manel, vestit de negre y ab la cara	moixa	que li imposava la tristor del moment, obría 'ls convidats en quant se
seus grans ulls morts i amb el seu gegantesc encongiment, tenia el posat	moix	i inofensiu d'una aligassa atuïda. És curiós com certes fesomies d'home
i regida mal que fos d'infidels, tot temps alegre i remorosa abans, ara	moixa	i trista, la gent hi parlava poc i en veu baixa, com en cambra que hi ha
segur pels camins de tota grandesa i tot heroisme. Avui el vell casal és	moix	, trist i sorrut. Enyora les roses del Sant i les rialles del jovent i la
de sota. I tot el món és flameig, cançó i rialla. Sols tu restes negre,	moix	i trist en aquest gran esclat de vida i d'alegria. El fullatge et penja i
d'apagar les últimes roentors de la posta. La tornada fou empresa el cap	moix	i les mans a les butxaques. Del campanar davallava lentament el toc
terra que fuma. La casa n'esdevé més petita i arraulida, més sola i més	moixa	al cim del tossal, sota el mantell sangonós de vinya verge. Hores i hores
de tot el que havia hagut d'abandonar, vacil·lant i desmaiada la fe,	moixa	i plegada d'ales l'esperança, partí de tu reconfortat i envigorit, segur
vaig preguntarli. "Míra, —me va respondre, arronsant les espatlles, més	moix	qu'un pollet mullat.— Animo y fòra; qui día passa any empeny, que deya la
tot el meu cor una ratxa de tristesa que tenía molt d'anyorament." "	Moix	y malmirós vaig desfilar aleshores pel carrer Major del poble, devant de
y'ls visques a la República atronant l'espay... y l'oficialitat,	moxa	y sense cor per acabar ab aquella bacanal vergonyosa, contemplant plegats
a sembrar-hi el terror. Quan ell eixia arramblat a la paret, amb la cua	moixa	, l'aire sonso i sa cara de perdiguer estúpidament inexpressiva, algú es
avall, amb el fi de que li vinguessin més llargues, mentre que amb el cap	moix	la Joaneta tornava a posar en el mundo el trajo de color blau.
de capseta o tabac bord, que estudia operant sobre els ulls dels	moixos	. Tot d'una, el convida Goethe a anar a casa seva. Runge, que tenia
anys, hi compareix habillat d'etiqueta, frac, copalta, guants blancs i un	moix	negre sota l'aixella; estranya manera de travessar els carrers de la
que havia passat gran inquietud. La cacera sense l'hereu Aspriu resultà	moixa	i avorrida i tot el sant dia fou obligat d'escoltar els comentaris dels
els pins i les cases. Sota els borralls de boira té tot plegat un aire	moix	i xop. Quan surt una ullada de sol, però, tot s'anima i esdevé alegre i
càrrega de l'acordió que pesa com un diable. Tanmateix, el meu company va	moix	i emmusteït. De tant en tant fa uns llargs badalls de mandra, l'eco dels
hagut de confessar-la a la Dominga amb aquesta espècie de miolet de gata	moixa	que li surt com un sarcasme de la seva gargamella més prima que un
casa a esperar el sopar, i aleshores els combatents es queden tots sols i	moixos	, sense l'alegria que proporciona el testimoni de l'admiració de llurs
Amagant com puc ma nuditat, surto de l'aigua, em vesteixo i me'n vaig tot	moix	com si hagués fet un crim. Ella m'esperà al pas, aclofada en son
d'avall era un home com jo. Decebut per aqueix descobriment reculo tot	moix	a l'encontre de ma excelsa amiga la duquessa de Fòscoli, seguint un camí
bona fe en l'honesta alegria de la Soledat, i s'haurien quedat tímidament	moixes	si la mestressa no hagués cregut, en veure tants clients de la casa, que
ells i sovint anaven a cops de puny i a ganivetades. Ara ja estan tots	moixos	i indiferents. La major part ni es masturben de febles que es troben; i
de la barreja de nèctar i nepent, mentre que abans estàveu tristos i	moixos	com si acabéssiu d'arribar de l'antre de Trofoni. Emperò tal com s'esdevé
litoral està ocupat per una sureda. L'alzina surera és un arbre una mica	moix	, de color d'ala de mosca, lleugerament polsós, d'una pobresa severa i
i la que fou saleta d'estar de la planta baixa. També m'ha regalat un	moix	, recordant els que tenia jo de petit. M'agrada tenir un moix, al meu
regalat un moix, recordant els que tenia jo de petit. M'agrada tenir un	moix	, al meu costat, i acariciar-lo. És una companyia silenciosa i suau.
els curaven les malalties fent-los beure cervesa mesclada amb cervell de	moix	dins una sabata vella d'un que s'hagués mort. O si no, fregant-los amb
que sigui girar l'esquena al camí de la vida és ésser tan beneit com un	moix	, que dorm tot el que pot sens pensar que el dormir no és viure i que
de vi i miques de pa. Entre les taules circulaven, apàtics, un parell de	moixos	, fins que sortien els fills d'en Solano i els empaitaven de mala manera.
càrrec de l'esglai que passà, procuraren distreure'l, i era endebades.	Moix	, capcot, callat, tot l'enutjava i no havia recobrat aquella rialla
Deia una maledicció que li cremava la llengua, i baixava de la roca i tot	moix	pujava pel corriol devers l'ermita, com un damnat sense esperança. Una
brama que els diners no valdrien res. En Vadoret seguia la seva dona, tot	moix	, i quan li consultava si volia que comprés quelcom, feia un moviment de
amb l'ombra del carboner inofensiu i del gos innocent que el seguia.	Moix	i acorat, avançava amb el seu amor propi apagat i les seves intencions
a l'inrevés: vet aquí que tornava a ésser el minyó d'abans. Entrà tot	moix	a casa seva; però ningú no li va dir res de la terrible aventura. I era
si li fessin un cos vell, i es trobà altra vegada Joan persona. Entrà tot	moix	a casa seva; però ningú no li va dir res de la terrible aventura. Era que
padrí, mirant-se'l de cua d'ull, no l'acceptà. En Joan restà una mica	moix	, i d'allò més impacient. Fins al cap d'un quart no va estar desfet aquell
doncs, restà sense dinar, i amb una gana que li bleïa el ventrell. Tot	moix	en un recó, rumiava, rumiava. Però no en treia res en clar. El padrí, que
i en les olives que li llevaria tot aquell pujolar. En Joan seguia tot	moix	. Caminar per caminar l'avorria. I fins al Mas Novell, on havien de fer
que havia de defensar els seus nou rals diaris, sortí a fer recerques tot	moix	, amb les mans a l'esquena i l'escopeta entre les cames. Sobre la seva
i així com la persona més orgullosa no s'escandalitza de roçar amb un	moix	, així tampoc es pot escandalitzar de tractar amb una poetessa, baldament
esmentar —digué Herbert, que s'havia tornat curiosament descoratjat i	moix	, d'ençà de l'entrada en aqueix tema interessant,— que està bastant per

Pàgina 1 (de 10)

50 següents