Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
moli M 7 oc.
molí M 2663 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb molí Freqüència total:  2670 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

melopea de carrer en carrer, fins a extingir-se a l'últim, pel costat del molí, cap a la part alta de Santa Maria. El silenci es restablí, i a Tino
A buscar-lo! Mateu-lo! —Per on ha fugit? On és? —Pel molí! Ha passat el barranc! Va per les comes! —Anem a buscar-lo! A buscar
X Morir és dormir. No més? Shakespeare /(Hamlet)\. Passà vora el molí de Lledó i es llançà pel barranc sense deixar de córrer; s'endinsà pels
per la part de darrera; anava gairebé corrent i es llançà pel costat del molí, pel mateix lloc per on ell havia passat. Maria Àgueda ja no plorava.
s'enganya de cap a cap pel que fa a la realitat més immediata. On hi ha molins veu gegants, on hi ha pacífics moltons veu una multitud agressiva, confon
seva manera —no ho discuteixo—, es dissipa com don Quixot lluitant contra molins de vent i raberes de bestiar. L'obnubilació és idèntica: un irrealisme de
coses han passat d'ençà que, ara fa un any, s'inaugurava!—, ens arribem al Molí de Rosquelles, abrigat de pollancres. Veiem el gorg, l'aigua blanca i
Josefina. En Jaume Bofill ens acompanya novament als racons germànics del Molí: ortigues, cicuta amb tènue flor de vori, cenyint la casa d'on es desprèn
entre els boscos. /6 juny\. Al matí anem a Rosquelles, al Molí i a la Riera Major. Orquídies d'un morat esvaït entre l'herba. Fa un sol
de sègol. És una farina feta a casa, com ja fèiem la de blat: amb un molinet de moldre cafè. És molt bona; recorda la sopa d'ordi anglesa. Cal
amb les cames dins l'aigua bruta o tèrbola de la bassa gran a prop del molí. D'aquell molí vell que hi ha, recordes? abans d'arribar a la masia de la
dins l'aigua bruta o tèrbola de la bassa gran a prop del molí. D'aquell molí vell que hi ha, recordes? abans d'arribar a la masia de la Creu. Ja no
paraules que Erasme dictava en la nocturna Cervera, en el barracot del molí d'en Blai, i ell componia amb tan poca llum que més d'una lletra sortia
de la burgesia urbana. Des de llavors molta aigua ha passat rera el molí, i mentre els jueus es feren els amos de les finances internacionals els
de sabó. I el món no és una fira, ni nosaltres unes marreques amb un molí de vent a cada mà. O és que potser només estimes amb els ulls o ho dius
lliure i escopir davant un festí ofert amb rodes de molí) ...van pagar factura ben alta. Poques es van trobar
la cara. La mare d'en Quimet, per espantar-los, va moure els braços com un molí i ni se la van mirar. Els mascles feien la roda a les femelles, bec
el vaig topar! Jo l'escoltava sense badar boca perquè el noi semblava un molí engegat, i a veure on aniria a parar. I quan va callar, va callar. I
el que, per dir-ho amb una fórmula procedent del quixotisme, no veu sinó molins de vent i ni tan sols per desfogament poètic és capaç d'imaginar gegants.
enmorenida cases i horts del veïnat. S'escalonaven els molins del riu patern a la vorera i els monts cobria
en runes. Ja penetres dins l'horta, entre les torres dels molins, que dins el vent mouen les aspes multicolors com a
per adormir-se en els coixins del cel. Cançó oblidada Molí que feia rodar el torrent, ja ta pausada remor no es sent
i li vaig seguir la veta. Després vam anar a prendre cafè a un vell molí, una mica sofisticat, però magníficament posat, al mig del poble, a sobre
del pobre Josep les aspes de la X començaven a giravoltar com un molí de vent. Com més gran es feia, més se li complicava la vida; la hi
i les sagrades serps als braços. I, arreu, minúscules botigues i tallers —molins d'oli, forges, fusteries, terrisseries. Un formiguer hàbilment fet, ben
ulls se m'ennuvolaren. La terra començà a donar tombs com una roda de molí. Em vaig recolzar a la paret, la terra es va deturar." "—Acosteu-vos
de l'any. L'una mena a l'altra. Sant Antoni duu son amarell d'olives al molí, la collita d'un dia. Com va vestit de burell, no tem la fredor. Gira la
una fe sencera com les darreres olives que hom vessa a les piles del molí. Els vinyaters que segueixen les sarments i les escapcen amb la podadora
Antoni Abat, tot i haver viscut en el desert, se'n va a l'oli. Entra al molí de l'oli i fins troba temps per a ajudar a la matança del porc. Així
a la diada del sant. Entre els prats pigallats de vaques pensaroses i de molins de vent —rèplica dels vells talaiots de l'illa— els avions brunzeixen,
de l'anomenada "revolució sexual", és que cadascú porta l'aigua al seu molí, i no hi ha manera de treure moltes coses en clar. Potser tota la
de provisionalitat de l'habitament insular. Combregant amb rodes de molí i acceptant com a irremissible el llast històric, el mallorquí se sent
a causa que dins la meva imaginació jo l'associava amb una roda de molí. Això només durant una breu estona: perquè tot-d'una ja no vaig sentir
d'episodis i d'estacions: és el que simbolitza perfectament un tall del molí, on es veu caminar el gra de pis en pis per a resoldre's en farina. La
en què és un rebuig (del naufragi), es transforma en roba i en pales de molí. S'endevina quant a prop està aquest codi, que és la posta en joc
apa!, anem cap al poble, poc carregat de llorer, però amb més ales que un molí i amb més dalit que un llebrer de príncep. No vareig dir res de la
braços. En va Sanç, l'escuder, li adverteix a grans crits que són molins de vent i no gegants. Don Quixot sap de cert que els ulls de l'escuder no
de tota glòria ben guanyada, trasmuda els gegants terribles en pacífics molins de vent. I la llança, en ferir, s'enganxa de punta en una de les ales,
riu. La gent riu a grans rialles d'aquella orba follia de prendre els molins de vent per gegants desaforats. Quan ningú de bon enteniment no ignora
de sorpresa i d'emboscada. Els que trasmudaven altra hora gegants en molins de vent, eren encantadors de poca malícia. És d'una altra mena de
que ara se n'hi entri, que al cap ha de trobar l'alegre tràfec del vell molí i el moliner i la molinera, tots ells coneixences antigues; que de
molí i el moliner i la molinera, tots ells coneixences antigues; que de molins, al món, si no n'hi ha hagut de sempre, vénen de molt enllà de la vellúria
mosquer li llevi l'humor, ni la son, ni la gana. La parròquia del molí va sempre a la puja; si en cobrar-se la moltura compta més del que és de
agradar-te i de servir-te. Des del monjo de Buda que fa rodar d'esma el molí de les pregàries i el dervís que volta damunt d'un peu com una baldufa o
hora brunziran les dalles, trotarà l'eugassada damunt de la batuda, en el molí cantaran tramuja i mola, sortirà del forn el pa calent, amb aquella bona
de la verdor, mateix que papellones blanques, i l'altre un rengle de molins, amb els mocadors extesos, despedint les barques que volen, i si tot això
que forma el braç de la bahia, es veuen, extenent les ales, un rengle de molins de vent. Aquets molins de vent són vells. Són tan vells, que n'hi han
bahia, es veuen, extenent les ales, un rengle de molins de vent. Aquets molins de vent són vells. Són tan vells, que n'hi han alguns que ja no els
se les treuen fòra, i allí tot lo que fa nosa, voltant aquells pobres molins, que s'enfilen cap amunt, perquè tenen por de tacar-se. I a fè que tenen
tacar-se. I a fè que tenen raó de pujar, ja que no poden fugir. Un molí vell és una cosa tan hermosa i tan venerable com qualsevol edifici

  Pàgina 1 (de 54) 50 següents »