Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

És una farina feta a casa, com ja fèiem la de blat: amb un molinet de	moldre	cafè. És molt bona; recorda la sopa d'ordi anglesa. Cal enginyar-se en
de cap pa no faig rosegons. Tota farina bla vull	moldre	. Si l'enamorar-se d'un home se m'acut cosa
de treballar, no hi consentia. Quan la intel·ligència desitjava	moldre	i classificar, les sensacions m'eixien del cos com les fulletes d'un
i que portin la metzina, si està mòlta, i si no, que l'home s'ocupi de	moldre	-la. I Critó: Jo, Sòcrates, va dir, em penso que el sol encara està
, féu ell, n'esmercés una part a fer una libació? ¿És permès o no? En	molem	, Sòcrates, la mesura justa que calculem que se n'ha de beure. Ho
cereal, i l'organització domèstica, basada en el conreu dels grans, el	moldre	i el pastar? Ells mateixos, Ulisses i els seus pirates, ¿menjarien de
fresca. I, certament, més d'uns llavis dels parroquians que duen blat a	moldre	en són temptats, i més d'uns ulls en guspiregen, com el ferro batut roent
se'ls van col·locant en aquell païdor tan dur que tenen, i els ajuden a	moldre	el gra com si fossin unes dents i uns queixals. Els ocells, en general,
Que es xautun des parany en nom de Déu. Qui primer arriba, primer	mol	: és de bon jus. Però no vui que s'engreixun rient a ses nostres costes.
una aroma d'enginy d'especier— mesclat amb sal: cosa pura, santa." "I en	moldràs	en pols, i en posaràs al davant de la Llei, dins la tenda del Testimoni,
I prengué el vedell que s'havien ells fet, i el cremà al foc, i el	molgué	en polsina, i l'escampà sobre la faç de les aigües, i n'abeurà els fills
un tast del més gemat i primerenc del regadiu; i els que hi anaven a	moldre	des de lluny, mai no els mancava un mos de coca i un raig del porró per a
Si el molí anava, no li mancaven pas explicacions referents a la guisa de	moldre	, enfront mateix de la tramuja, el repicar de la qual convertia en melopea
Eivissencs, que no és tot u!"" —Vale." Carta 2a· Diades de	moldre	olives. "Diana, germaneta meva: Que vaig estar content, Diana meva, que
repel·lència de llençol de fil i un color trencat de farina acabada de	moldre	; els esbarzers, els arços i els roldons dels marges, tots blancs i
amb la condició que li trametés a volta de correu. —Així és que arribar i	moldre	, —acabà el coc amb un ràpid fregadís de mans.— Li vaig enviar diners, li
no vinc. Caraina! Doncs que em pensava: que em rebria sol, que arribar i	moldre	, que es deixaria tractar a tall de pa sucat amb oli? Ella es devia al
aire de triomf. —Veieu, com us ho deia? —I jo que em pensava arribar i	moldre	! Aleshores l'escolapi canvia de tàctica. A sabuda que monsenyor Papini
dones. La Úrsula tenia un conegut a la botiga del carrer d'En Ripoll que	molia	el cacau a mà, agenollat contra la pedra escalfada amb carbó d'alzina i
Congrés que els seus veïns (els zorrillistes) es passen el dia picant i	molent	pólvora. Però el poble ja només en gasta per a sortir a caçar. Una
s'estenen envers els remolins que giravolten com a furients rodes de	moldre	, empenyent tota cosa que els vingui a l'abast cap a les fondàries. Li
camps. I si no eren tan forçarruts, feien feina als ingenios,	molent	la canya en el trapiche o, si no, manejant el guarapo en el
la foscor i l'immens silenci de la nit. Amb el desig, els queixals li	molien	com si remugués. Vingueren de la catedral les dues, les tres, les quatre.
sort! Un jaguar, un /felix onça\! Això talment és arribar i	moldre	—deia prenent el terrible cap de la fera entre les dues mans com podia
dia, ell tot sol tindria preparat el dinar. Quan restà sol ordenà al molí	moldre	peixos i brou sense perdre minut; el molí començà a vessar peixos i brou
i li digué: —Amic, he sentit dir que teniu un molí maravellós que pot	moldre	allò que hom li demana. Moldria també sal en grans quantitats? —Oh,
dir que teniu un molí maravellós que pot moldre allò que hom li demana.	Moldria	també sal en grans quantitats? —Oh, naturalment. Tot lo que li demana el
anà corrent amb el molí. Arribat que fon al seu navili digué al molí que	molguera	sal sense parar. Començà la màquina el seu treball i prompte quedaren
pagades a diferents persones per: un garbell, un sedàs i un molí per a	moldre	la terra, un pergamí per a fer els patrons de les rajoles, une
de la vida? Perquè és innegable que aquells homes, de tot aquell	moldre	aigües passades i sense virtut, no se'n quedaven gran cosa. Així podien
(de prendre, però prenguí, prenga, prenguera, prengués),	molc	(de moldre, però molguí, molga, molguera, molgués), etc..
però prenguí, prenga, prenguera, prengués), molc (de	moldre	, però molguí, molga, molguera, molgués), etc.. c)
prenga, prenguera, prengués), molc (de moldre, però	molguí	, molga, molguera, molgués), etc.. c) S'escriu
prenguera, prengués), molc (de moldre, però molguí,	molga	, molguera, molgués), etc.. c) S'escriu g
prengués), molc (de moldre, però molguí, molga,	molguera	, molgués), etc.. c) S'escriu g darrere vocal
molc (de moldre, però molguí, molga, molguera,	molgués	), etc.. c) S'escriu g darrere vocal en les
dependre, despendre, dissoldre, doldre, encendre, estendre, fendre,	moldre	, ofendre, oldre, pondre, pretendre, resoldre, romandre, suspendre,
verbs acabats en -oldre; exemples: absolt, dissolt,	mòlt	, resolt, tolt, etc.. Excepcions: doldre i els seus composts.
jaure llegir malvendre malviure mantenir mantindre meréixer	moldre	morir moure nàixer obrir ocórrer ofendre oir oldre omplir paréixer
El moló és considerat com la peça bellugadissa d'un primitiu art de	moldre	grans, format per aquesta peça i una altra de fixa a terra que té la
les voreres cap amunt. Ha estat dit que servia a l'home primitiu per a	moldre	gra. Col·locava el gra damunt la pedra planera, i amb el moló, agafat pel
classe de gra, que llenegaria cap als costats i, per tant, no es podria	moldre	. ¿Com es molia, doncs, amb aquests molons, o per què servien, si no eren
que llenegaria cap als costats i, per tant, no es podria moldre. ¿Com es	molia	, doncs, amb aquests molons, o per què servien, si no eren per a moldre? A
es molia, doncs, amb aquests molons, o per què servien, si no eren per a	moldre	? A la primera pregunta hom només pot respondre plantejant una
de Salvator, un molí en dotze hores de vent fort i regular pot arribar a	moldre	cinquanta quarteres de blat (=3517 litres), mentre en la mateixa
mentre en la mateixa jornada amb vent continu però feble solament en	mol	dotze quarteres (=844 litres). La força del vent, però, només
interrogatiu i relatiu què (V. §§107 i 111);	mòlt	(del verb moldre). Ex.: Dóna'm la mà. Ma germana. Desitjar el
què (V. §§107 i 111); mòlt (del verb	moldre	). Ex.: Dóna'm la mà. Ma germana. Desitjar el bé de tothom. Béns
El gos rosega un os. Menjava móres. He vist passar unes mores. Ja he	mòlt	el cafè. M'agrada molt més. Tinc son; va tenir un son tranquil. Tots hi
duc, i poder, que fa puc. Ex.: absoldre, absolc;	moldre	, molc; valer, valc; prendre, prenc; vendre, venc; fondre, fonc; respondre

Pàgina 1 (de 13)

50 següents