Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

molt elaborada d'un trist somni, que només jo, renunciant al seu ajut, a	molestar	-lo, teixia o provava d'anar ordint. En el fons, em penso, és o era
. Deixa'm un quarto: aquell que tenies per a Mila. No et faré nosa; no et	molestaré	... Ell no s'hi pogué negar; accedí que l'acompanyés. S'acomiadaren del
Sí. Que fos com tothom. —No ho era? —Tenia personalitat pròpia. I això els	molestava	. —A qui, molestava? —Als metges. —Us ho van dir? —No calia
. —No ho era? —Tenia personalitat pròpia. I això els molestava. —A qui,	molestava	? —Als metges. —Us ho van dir? —No calia. —Com ho sabeu,
contestat l'altra pregunta —diu el de la veu efeminada—. Com sabíeu que	molestava	els metges, si no us ho van dir? —No ho diuen mai, ells. Ni vosaltres
la cara per tal de combatre com més millor la fortor oliosa que sembla no	molestar	gens el seu company. —Depèn. Segons el pis on van destinats. N'hi ha que
com que és tan fosc, gairebé no el remarca ningú. —No comprenc que els	molesti	que visitin la fossa comuna. —Destorben els funcionaris encarregats del
un temps que treballen a la fossa. Sobretot quan hi ha gent de fora; els	molesten	. —El de la barbeta no ho sembla, així. —No durarà gaire —diu el seu
i tot de bales d'alfals apilades a l'extrem més llunyà. —Aquí no ens	molestaran	—diu ella—. Seiem —afegeix, instal·lant-se al capdavall del munt de
—replica el xicot—. Però entra, home... —Acabeu d'arribar, no voldria	molestar	-te; a tu o a la teva família. —Entra —repeteix el xicot—. Com
amunt i avall—. Sabeu si espera un comunicat urgent?... Sí?... No, no el	molesteu	. —Penja el telèfon amb molta cura, es torna a girar, li fa l'ullet—.
tres plomes estilogràfiques i un tinter. L'altre diu: —Lamentem molt de	molestar	-los, però confiem que la interrupció serà breu, si tots vostès
si aquesta filiació pràcticament no diu res! —Diu el que ha de dir —es	molesta	l'home de l'orella partida—. Que us penseu que s'ha acabat? Després
l'escala, i fa: —Molt us equivoqueu. Aleshores, tot d'una, l'home es	molesta	: —Més no podem fer, em sembla! —Podríeu fer menys i que fos més eficaç.
em podrien obrir expedient. —Té raó —confirma la dona. —En què quedem? —es	molesta	ell—. Em voleu facilitar la documentació o no me la voleu facilitar? Tot
ho veig tan clar —diu el més baix. —Vós no veieu mai res clar! —es	molesta	ell—. Potser per això no heu sabut veure la contrasenya a la... Oh!
deix, amor, la mar com a penyora. No he tengut més remei que	molestar	-lo, car en desconec l'adreça. Molt agraïda. Signatura il·legible.
herbes —vostè ja m'entén—, anar-se'n sense crits ni estridències, sense	molestar	ni fer soroll, sense perdonar la vida als qui es queden ni deure'ls-la
que som vella, contar-les-hi. Però cada nit, en veu baixa, per no	molestar	els nebots i perquè no em prenguin per fuita, me'n repetesc un bocinet.
Començà a posar-se nerviós, amenaçant. Jo seguia es joc, em divertia. El	molestava	que una presència estranya s'esmunyís, mitjançant unes flors, dins sa
pulcre i escabellat, dóna tota la marxa al seu somriure i em diu: "No es	molesti	; ja hem passat l'estret de Gibraltar!" I immediatament em presenta una
de seguida el capet rodó d'aquell vell del macfarlan, i el vellet, sense	molestar	-se per la meva indiscreció, em diu Gute Nacht! amb el
que en general passa desapercebut, i quan un crida l'atenció més aviat us	molesta	. En canvi, a la Martinica he vist que els autos, correctes i lluents,
per batejar-la a gust de la seva emoció. Un sent que li fa nosa, que el	molesta	materialment, el veí, ple de bona voluntat, que des de la mateixa barana
preciosos peixets —sofre i maragda— que infesten la badia. El maori, el	molesta	la regularitat i la constància del servei. Les senyores franceses de la
a fer pessigolles als vivents, a menjar una cuixa de garrí o simplement a	molestar	. La màgia del paisatge predisposa al misteri, a desorbitar les
un paradís!... Jo. També m'ho havien dit a mi; i, mireu, no em	molesto	... Mr. F. G.. —Un paradís!... Jo. —I vós us ho crèieu, Mr.
d'una embarcació romàntica; es mou relativament poc i el seu motor no	molesta	ni ofega excessivament. El personal és amable; el sobrecàrrec xinès és
de tostemps: la Corona d'Aragó. Des de mitjan segle XIX ens ha	molestat	que els comtes de Barcelona fossin coneguts arreu sota el nom de reis
Al meu judici, aquest infantilisme verbal no sols ens ha perjudicat,	molestant	innecessàriament els aragonesos —que també hi eren—, sinó creant un
a aplicar els seus desigs de progrés econòmic. Les guerres napoleòniques	molestaven	perquè capgiraven els afers, perquè atiaven els vaixells de guerra
i un vol d'ocells sobre els nostres caps. I aquest estúpid deport, que	molesta	els pardals i malmet la fruita, feia riure la dona amb unes grans
. /Oscar\ I aquest què fa? Que ha begut més del compte? ¿No t'ha	molestat	pas? /Amèlia\ No, dorm. /Oscar\ Au, anem que ja és tard.
la baronessa, tenia el bon sentit d'esborrar de la realitat tot el que la	molestàs	. —No sé —digué amb displicència— com parlau d'aquestes coses. Per ventura
distingides de Mallorca són conservadores. Potser algunes d'elles es	molestarien	—encara que sense fonament— si sabessin que en mostrar les seves
i Companyia". [(Víctor fa un moviment d'enuig.)] Víctor, no el	molesti	el que li dic. Si vostè i la seva adorable família em fossin indiferents,
que el dimoni havia fet els diabètics, que eren de sucre, només que per	molestar	. Tots som salats: la suor, les llàgrimes... i em va dir, llepa't la mà
a la casa dels hules. Uns quants ximples em van començar a dir coses per	molestar	-me i un de molt gitano es va acostar més que no pas els altres i va dir,
ballar amb l'aprenent que no en sabia gaire i en Quimet se n'en reia per	molestar	-lo però l'aprenent feia la seva sense escoltar-se'l. I a mig ball van
era un costum que tenia i que això li donava sort. Va dir que si no ens	molestava	s'apuntaria el meu nom en una llibreta on hi havia el nom de totes les
endevinar mai el que pensava, perquè si era dels que només viuen per	molestar	, valia més que no em conegués els punts febles. Li vaig dir que a la mare
els morts tornen al món hi volia tornar sense que la sentissin i sense	molestar	ningú. En Quimet no sabia com donar-los les gràcies i la veïna que tenia
i en Vicenç, ella ja ho reconeixia, feia goig. L'única cosa que la	molestava	, i era el que la molestava més de tot, era que en Vicenç fos del barri i
ho reconeixia, feia goig. L'única cosa que la molestava, i era el que la	molestava	més de tot, era que en Vicenç fos del barri i que tingués l'establiment
que tingués l'establiment tan a prop de casa. Li vam preguntar per què la	molestava	i va dir que no ho sabia explicar ben bé, però que li feia una mena
a veure per parlar de la família. Rosa estava radiant, la seva conversa "	molestava	" Frederic, i ella afegí sense immutar-se: —Ai, que ets calet! Aquest
—Què t'emboliques dels versos? Sempre seràs una beneita; ja saps que em	molesta	que et tractis amb "gentussa". —Ai noi! Que ets susceptible!...
a què ve tot això; no ho comprenc i li adverteixo, de passada, que em	molesta	una mica... —Ho trobo naturalíssim, senyor Baró. Però, és necessari que
pensament de mala bèstia. Guillem considerà que havia estat un imbècil de	molestar	-se tan per fer únicament un favor al seu germà; és clar que ell no
fins amb una mica d'energia, donava aquesta resposta: "Ja saps que em	molesta	que diguis això d'una de les persones que estimo més, i per altra banda,

Pàgina 1 (de 53)

50 següents