×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb molestar |
Freqüència total: 2275 |
CTILC1 |
molt elaborada d'un trist somni, que només jo, renunciant al seu ajut, a | molestar | -lo, teixia o provava d'anar ordint. En el fons, em penso, és o era | . Deixa'm un quarto: aquell que tenies per a Mila. No et faré nosa; no et | molestaré | ... Ell no s'hi pogué negar; accedí que l'acompanyés. S'acomiadaren del | Sí. Que fos com tothom. —No ho era? —Tenia personalitat pròpia. I això els | molestava | . —A qui, molestava? —Als metges. —Us ho van dir? —No calia | . —No ho era? —Tenia personalitat pròpia. I això els molestava. —A qui, | molestava | ? —Als metges. —Us ho van dir? —No calia. —Com ho sabeu, | contestat l'altra pregunta —diu el de la veu efeminada—. Com sabíeu que | molestava | els metges, si no us ho van dir? —No ho diuen mai, ells. Ni vosaltres | la cara per tal de combatre com més millor la fortor oliosa que sembla no | molestar | gens el seu company. —Depèn. Segons el pis on van destinats. N'hi ha que | com que és tan fosc, gairebé no el remarca ningú. —No comprenc que els | molesti | que visitin la fossa comuna. —Destorben els funcionaris encarregats del | un temps que treballen a la fossa. Sobretot quan hi ha gent de fora; els | molesten | . —El de la barbeta no ho sembla, així. —No durarà gaire —diu el seu | i tot de bales d'alfals apilades a l'extrem més llunyà. —Aquí no ens | molestaran | —diu ella—. Seiem —afegeix, instal·lant-se al capdavall del munt de | —replica el xicot—. Però entra, home... —Acabeu d'arribar, no voldria | molestar | -te; a tu o a la teva família. —Entra —repeteix el xicot—. Com | amunt i avall—. Sabeu si espera un comunicat urgent?... Sí?... No, no el | molesteu | . —Penja el telèfon amb molta cura, es torna a girar, li fa l'ullet—. | tres plomes estilogràfiques i un tinter. L'altre diu: —Lamentem molt de | molestar | -los, però confiem que la interrupció serà breu, si tots vostès | si aquesta filiació pràcticament no diu res! —Diu el que ha de dir —es | molesta | l'home de l'orella partida—. Que us penseu que s'ha acabat? Després | l'escala, i fa: —Molt us equivoqueu. Aleshores, tot d'una, l'home es | molesta | : —Més no podem fer, em sembla! —Podríeu fer menys i que fos més eficaç. | em podrien obrir expedient. —Té raó —confirma la dona. —En què quedem? —es | molesta | ell—. Em voleu facilitar la documentació o no me la voleu facilitar? Tot | ho veig tan clar —diu el més baix. —Vós no veieu mai res clar! —es | molesta | ell—. Potser per això no heu sabut veure la contrasenya a la... Oh! | deix, amor, la mar com a penyora. No he tengut més remei que | molestar | -lo, car en desconec l'adreça. Molt agraïda. Signatura il·legible. | herbes —vostè ja m'entén—, anar-se'n sense crits ni estridències, sense | molestar | ni fer soroll, sense perdonar la vida als qui es queden ni deure'ls-la | que som vella, contar-les-hi. Però cada nit, en veu baixa, per no | molestar | els nebots i perquè no em prenguin per fuita, me'n repetesc un bocinet. | Començà a posar-se nerviós, amenaçant. Jo seguia es joc, em divertia. El | molestava | que una presència estranya s'esmunyís, mitjançant unes flors, dins sa | pulcre i escabellat, dóna tota la marxa al seu somriure i em diu: "No es | molesti | ; ja hem passat l'estret de Gibraltar!" I immediatament em presenta una | de seguida el capet rodó d'aquell vell del macfarlan, i el vellet, sense | molestar | -se per la meva indiscreció, em diu /Gute Nacht!\ amb el millor | que en general passa desapercebut, i quan un crida l'atenció més aviat us | molesta | . En canvi, a la Martinica he vist que els autos, correctes i lluents, | per batejar-la a gust de la seva emoció. Un sent que li fa nosa, que el | molesta | materialment, el veí, ple de bona voluntat, que des de la mateixa barana | preciosos peixets —sofre i maragda— que infesten la badia. El maori, el | molesta | la regularitat i la constància del servei. Les senyores franceses de la | a fer pessigolles als vivents, a menjar una cuixa de garrí o simplement a | molestar | . La màgia del paisatge predisposa al misteri, a desorbitar les | un paradís!... Jo. També m'ho havien dit a mi; i, mireu, no em | molesto | ... Mr. F. G.. —Un paradís!... Jo. —I vós us ho crèieu, Mr. | d'una embarcació romàntica; es mou relativament poc i el seu motor no | molesta | ni ofega excessivament. El personal és amable; el sobrecàrrec xinès és | de tostemps: la Corona d'Aragó. Des de mitjan segle XIX ens ha | molestat | que els comtes de Barcelona fossin coneguts arreu sota el nom de reis | Al meu judici, aquest infantilisme verbal no sols ens ha perjudicat, | molestant | innecessàriament els aragonesos —que també hi eren—, sinó creant un | a aplicar els seus desigs de progrés econòmic. Les guerres napoleòniques | molestaven | perquè capgiraven els afers, perquè atiaven els vaixells de guerra | i un vol d'ocells sobre els nostres caps. I aquest estúpid deport, que | molesta | els pardals i malmet la fruita, feia riure la dona amb unes grans | . /Oscar\ I aquest què fa? Que ha begut més del compte? ¿No t'ha | molestat | pas? /Amèlia\ No, dorm. /Oscar\ Au, anem que ja és tard. | la baronessa, tenia el bon sentit d'esborrar de la realitat tot el que la | molestàs | . —No sé —digué amb displicència— com parlau d'aquestes coses. Per ventura | distingides de Mallorca són conservadores. Potser algunes d'elles es | molestarien | —encara que sense fonament— si sabessin que en mostrar les seves | i Companyia". [(Víctor fa un moviment d'enuig.)] Víctor, no el | molesti | el que li dic. Si vostè i la seva adorable família em fossin indiferents, | que el dimoni havia fet els diabètics, que eren de sucre, només que per | molestar | . Tots som salats: la suor, les llàgrimes... i em va dir, llepa't la mà | a la casa dels hules. Uns quants ximples em van començar a dir coses per | molestar | -me i un de molt gitano es va acostar més que no pas els altres i va dir, | ballar amb l'aprenent que no en sabia gaire i en Quimet se n'en reia per | molestar | -lo però l'aprenent feia la seva sense escoltar-se'l. I a mig ball van | era un costum que tenia i que això li donava sort. Va dir que si no ens | molestava | s'apuntaria el meu nom en una llibreta on hi havia el nom de totes les | endevinar mai el que pensava, perquè si era dels que només viuen per | molestar | , valia més que no em conegués els punts febles. Li vaig dir que a la mare | els morts tornen al món hi volia tornar sense que la sentissin i sense | molestar | ningú. En Quimet no sabia com donar-los les gràcies i la veïna que tenia | i en Vicenç, ella ja ho reconeixia, feia goig. L'única cosa que la | molestava | , i era el que la molestava més de tot, era que en Vicenç fos del barri i | ho reconeixia, feia goig. L'única cosa que la molestava, i era el que la | molestava | més de tot, era que en Vicenç fos del barri i que tingués l'establiment | que tingués l'establiment tan a prop de casa. Li vam preguntar per què la | molestava | i va dir que no ho sabia explicar ben bé, però que li feia una mena | a veure per parlar de la família. Rosa estava radiant, la seva conversa " | molestava | " Frederic, i ella afegí sense immutar-se: —Ai, que ets calet! Aquest | —Què t'emboliques dels versos? Sempre seràs una beneita; ja saps que em | molesta | que et tractis amb "gentussa". —Ai noi! Que ets susceptible!... | a què ve tot això; no ho comprenc i li adverteixo, de passada, que em | molesta | una mica... —Ho trobo naturalíssim, senyor Baró. Però, és necessari que | pensament de mala bèstia. Guillem considerà que havia estat un imbècil de | molestar | -se tan per fer únicament un favor al seu germà; és clar que ell no | fins amb una mica d'energia, donava aquesta resposta: "Ja saps que em | molesta | que diguis això d'una de les persones que estimo més, i per altra banda, |
|