DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
moll A 923 oc.
moll AV 2 oc.
moll M 1998 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb moll Freqüència total:  2923 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'un remot dilluns, que el vell senyor, ullerós i pàl·lid, rondava pel moll, tot al llarg dels podrits, abandonats vivers de musclos i de les barques
Tino Costa no respongué, no es mogué d'allí: estava a la mateixa vora del moll, dret cap a la part d'estribord. Hissaven ja les veles ràpidament. La
els seus ascendents es comptaven mariners—, Tino Costa es dirigia cap al moll. El mar sempre, i ja des de petit, havia exercit en ell una poderosa
ell una poderosa fascinació. Tal vegada, davant els vaixells atracats al moll s'havia sentit en més d'una ocasió temptat d'embarcar-se; s'havia dit que
paraules en el ritu breu, senzill. De tant en tant fa xàfecs. Herba molla. Boira. He vist entre l'herbei les orquídies silvestres, lleus flames
brogeix pel saltant ombrívol, on el mur és cobert de molsa fosca i molla; miosotis, boix lluent, falzies, pels marges de la riera. Seiem una
tendre retallats contra núvols blancs; olor de flors, d'herba, de terra molla. 22 maig. Avui ha fet un dia blau, assolellat, un típic
Ordeno les meves /Versions de l'anglès\. Plou, a la nit. Alenada molla en la tenebra. 30 agost. Dia clar, amb grans núvols
(ja van a 12 pessetes la dotzena). Cullo moixines entre l'herba molla. Hi ha un cel clar, uns boscos nets, de coloració més fosca, color de
l'Albert. Les fulles dels esbarzers i de les falgueres brillen al sol, molles de pluja. Les aloses canten pels camps. Hi ha una alegria transparent en
del cel blau. A la Riera l'aigua brogeix, abundosa, brilla vora els prats molls, sota els verns i els pollancres. Hi ha nous al camí. Al Noguer ens han
Pujolar. Canten cucuts i rossinyols alhora. La boira passa enllà del blat moll. A la tarda vaig al Noguer i al poble. Plou i fa sol. Hi ha claps de
com brillen els brins d'herba, les fulles dels pollancs, les teulades ben molles! Treballo molt, i gustosament, en el Coleridge. Avui n'he fet sis
a Viladrau a buscar pa. Tots els camins són plens de xaragalls, tot és moll. I els merlots gronxen llur melodia apagada en aquest món líquid.
Mentre baixo cap al poble canten alhora rossinyols i cucuts. Camins molls, arbres tendríssims, olor de flors. Treballo molt en el Coleridge: avui
primaveral d'Otradnoié: "Darrera els arbres negres brillava un teulat, moll de rosada...". 21 juny. El diari publica unes
Al matí vaig al Pujolar: torno amb un gran cistell de bledes molles de rosada. Continuo prenent notes per a l'article (Villon, Ronsard). A la
estona Pierre Motin. Al matí he anat a buscar moixines: eren fresques, molles, entre l'herba i la terra càlida. A la tarda ve el poeta i crític Josep
pompàtics i sol clar, algun refilet d'ocell tardoral i resplendir d'herba molla. Al matí treballo en l'article sobre Motin. A la tarda, conversa amb
Com se m'acosta la guerra! Cap al tard passejo uns moments. Tot és moll de pluja: hi ha diamants a les herbes, al plomall del blat de moro, a les
perquè és un torrent furiós. Boira, flonja catifa de fulles marcides i molles —color de tabac pàl·lid, amb taques d'or vell—, castanyes per terra:
els camins semblen rierols i la boira vela aquest paisatge de tardor molla i trista. Al parc, les fulles grogues dels til·lers, entre els avets
i el del noi. —I l'altra? —pregunta mentre salta a la galeria, ara moll de cap a peus, car l'aigua sabonosa li ha rajat forçosament a sobre en
car cada nit el mort es descotxava de la terra, i se'l trobaven al matí, moll de rosada, sobre la terra remoguda. O la de l'esperit invisible que es
dolorosos i el despertaven a una claríssima consciència. Es despertava moll de fred i una cremor enganxada sobre el front, els ulls i les galtes, com
fent-se sense remissió, com es feia al seu volt la primavera trista, molla, freda del nostre clima, mentre s'omplien de fulles d'un verd líquid els
sobre el cel, sobre els maons i el marbre de Venècia, però enyorava el so moll i palatal de les consonants catalanes i li agradava descobrir la
El gos, després, havia entrat per la vora del mar, en direcció al "mollet", i sembrat l'espant i la confusió al seu pas; veus d'alarma, gent que
m'empenyia. M'hi sentia com protegida, agombolada. Però en arribar al moll he sentit unes ganes immenses de tornar al pis per veure si en Sergi
gran soledat, el gran silenci, un fred, la humitat, els tambors molls del mar retumbant, unes proporcions lentament planetàries.
, el vapor que ha de dur-nos a Polinèsia, i el trajecte des de l'hotel al moll de les Messageries Maritimes ha estat una visió de barris
empolsinada de focs artificials. El nostre vapor s'ha anat acostant als molls amb una mandra lleganyosa, meravellat d'aquell gran teló de fons que
i en els cabarets d'Alger. Ens hem aturat a un centenar de metres del moll, i aleshores ha vingut una barca farcida de súbdits de Mahoma, vestits
categoria dels que han vingut per feina ens ha dut des del vaixell al moll de les Messageries Maritimes. Alger té les places i els carrers
saber si aquestes dones eren àrabs autèntiques o estaven tipes de fer el moll de Toló o els barris lúgubres de Marsella... A bord, 3O i
i, si tot marxa tan bé com ara, demà a les set del matí atracarem al moll de la Pointe à Pitre. Sento una mena d'il·lusió infantil pensant que sóc
à Pitre deu tenir més de vint mil ànimes. Ens hem aturat a mig camí dels molls, i uns homes de pell entre caoba i carbó, amb casc colonial, calces de
un, escampat muntanya amunt; un altre —el més important—, tocant al moll, més ample, i el primer que es veu; i un altre, separat del darrer pel
en realitat, perquè hi ha els grans magatzems, els dipòsits de carbó, els molls de la Transatlàntica i de les Messageries, la duana,
mandarina que es veuen en les millors teles del Greco. Abans d'arribar al moll, on hem atracat, la formació urbana de Fort de France m'ha decebut una
una mena de miracle. Vastíssima com és, regularment quadrada i de cara al moll més ample, la plaça de la Savanne, si està emmarcada totalment per quatre
El camió carregat de negres ve a ésser la sang excèntrica i dolorida dels molls. Aquests molls! Ferro, carbó, pudor, tristesa! Ferocitat del qui mossega
de negres ve a ésser la sang excèntrica i dolorida dels molls. Aquests molls! Ferro, carbó, pudor, tristesa! Ferocitat del qui mossega la piastra,
com altres ports colonials. Una gran escullera i una mitja dotzena de molls vastíssims, rodejats d'un paisatge esclatant, serveixen per a acollir
totes les companyies de navegació i de totes les línies. Hem atracat al moll més apartat de la població, i, per un passeig de palmeres fresques i sota
de beguda forta. I per un altre cantó, i seguint la ratlla d'un dels molls, aquest barri comercial es transforma en un típic podrimener de cases de
trontoll de greix i de sucre. A les tres de la tarda hem deixat el moll. Feia una hora que les fragates, aquests grandiosos ocells de les mars
que havíem d'enfocar. De seguida s'ha precisat, però, tota la màquina de molls de ciment i de castells de ferro, amb vagonetes elèctriques, llances
que el de Cristóbal. A més de les embarcacions mercants amarrades als molls, ens surten al pas, rígids i aturats amb els infinits ullets lluminosos,
generació respectable, potser la meitat de la població de Papeete, era al moll. Crits de joia, cançons i collars de flors per a tothom. Una rebuda

  Pàgina 1 (de 59) 50 següents »