Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en la seva naturalesa hi havia un fons d'home refinat, una tendència a la	mollesa	, a la contemplació, al no fer res, de la mateixa manera que això es troba
estava a punt de desmaiar-se. Es despullà de seguida i s'abandonà a la	mollesa	acollidora del coixí. —Apaga el llum, tinc ganes de reposar... Deixa'm.
pogués comparar-se al que obtenien al Principat. Totes les tradicionals "	molleses	" dels valencians semblen fer-se més visibles en la qüestió de l'idioma.
que fer mancament als miseriosos. L'experiència confirma que la	mollesa	o la indulgència per a un mateix i la duresa per als altres no són sinó
com acostumen avui molts, que àdhuc en el caminar deixen enrera la	mollesa	de les dones, sinó tal com els antics barons en els jocs i les festes
ja hem sofert, per bé que entre nosaltres no ha mancat la fellonia, la	mollesa	, la pobretat, que ens deixa amb l'estigma, marcats, davant nostre i
míster... el telèfon..."; es mig alçà de la butaca, però una curiosa	mollesa	rera els genolls el féu tornar a seure. L'arribat, abstret, no li
Varietat mollar, tardana, molt estesa a la regió d'Andria.	Molleses	. Mollar, de forma allargada, d'un rendiment de © en ametlló.
absolut la fruïció de la bellesa artística, la deturpa, comunicant-li una	mollesa	morbosa, com s'esdevé en l'Ariosto i el Tasso, als quals jo afegiria el
com sigui que en aquelles contrades fins entre els lliurats a la	mollesa	seria difícil de trobar la golafreria o la relaxació, tant per la raresa
pogué abraonar-se i vèncer l'infernal enemic. Considerant que era una	mollesa	, indigna per a un atleta, de jeure en llit, en davallà, i es va ajeure a
de les tempestes del mal de la vida present. Si algú, doncs, per	mollesa	deixa aquesta àncora sagrada, tot seguit cau i s'ofega, naufragant en
la vida social i la vida individual del món modern. L'apatia i la	mollesa	en la propagació i en la defensa de la fe ens ha portat a la deplorable
les impotències, la insuficiència de mitjans, la incertesa financera, la	mollesa	, la incomprensió, les presses infantívoles, les exigències, la
aquells que ens mereixem per imprevisió, per manca d'intel·ligència o per	mollesa	, lluny d'abatre'ns o de paralitzar-nos, ens han d'estimular. Però així
ben ordenat, per delectar-te tu mateix del teu? La voluptat de la carn té	mollesa	, caducitat i engany, sempre molla de vi i d'essències i temorosa de la
menysprear la mateixa mort. 1. L'esperit dels homes pateix de	mollesa	i llur natura de fluixedat, d'on ve la necessitat d'ormejar-la de
blancor d'aquelles dents. Fuig de la companyia dels dolents, evita tota	mollesa	, doma la carn amb dejunis i tracta-la més durament. Home massa amant del
en el gest, en la veu i en la cara, que res no hi hagi de femellívol o	mollesa	, res de rusticitat o duresa. La vera modèstia emana de l'ànima al cos,
a Qui demanam, reverents, que ens ompli el cor d'amor. Resseguint la suau	mollesa	del panorama que ens descobreix el camí de les Coves, cercavem fixar
"Nosaltres estimem la Bellesa sense luxe i el plaer sense	mollesa	", deia un dia Pericles en un discurs on feia un panegiric dels seus
El mastegar les sílabes: Molts comensen y acaben els mots ab certa	mollesa	. Prové aquest vici, la major part de vegades, d'una deixadesa que cal
traslluir de mica en mica el seu caràcter, enemic de l'ociositat, de la	mollesa	, de la beguda i de l'apetit dels diners. Preparà, de jove, la seva
ara, Itaquesos, qualsevol cosa que us digui: per vostra	mollesa	, amics, aquestes fetes passaren; perquè no em crèieu a mi, ni a
sense tocar-lo, l'ajuda a treure's la roba. La suavitat del llençol i la	mollesa	del coixí li fan un gran bé. Sent espetegar les flames menudes del fogó
i s'adorm i es desperta al so dels instruments, i el cor li neda en la	mollesa	. Una altra israelita. I encar, per més prosperitat, espera de
Corpreses de l'encís, mentre vestien el fus amb la	mollesa	de la llana, el gran plant d'Aristeu ferí l'orella
passats, talment un' urna guardant cendres fonedisses de lucse, de	mollesa	, de voluptuositats orientals, vel·lades per formes vagoroses d' odalisca.
si ab sò d'adulació fou profanada, si va corrompre ab sensual	mollesa	la fibra de son poble. Axí, fente del art un sacerdoci,
així, l'historiador capta trets característics d'èpoques decadents: la	mollesa	i afany de benestar, el vici refinat, la hipòcrita por de la mort que
en una capa prou fina. Un excés de gruix du a la conservació d'una	mollesa	subjacent: una part de pintura fresca, la qual, en disminuir de volum en
a desgràcia seua, relliscà d'un exaltat fanatisme religiós, viril, a la	mollesa	i la sensualitat que els portaria a la derrota. De fet, el patriarca
previsible. Les Germanies, Trento i, si hem de fer cas al Comte-duc, la «	mollesa	» ètnica del personal, també faran flaquejar la unitat de la llengua
amb el dit a consciència tota la superfície, la pintura mantenia aquella	mollesa	. Era això que es disposava a fer qui em mostrava el quadre. Havia passat
comparat amb el contrast entre la condició cruixent del bambú i la	mollesa	d'aquests bolets llenegosos de la Xina que semblen de la família de les
de casa bona, havia de carretejar uns pits que prometien totes les	molleses	i escalfors però que segurament eren excessius per a una esportista. Ara
de la peresa, el teu cap d'infant es balanceja amb la	mollesa	d'un jove elefant, i el teu cos s'inclina i s'ajaça