Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

afecció, que no se li esvanirà fins que li tanquin per sempre els ulls.	Molts	pedagogs han procurat de dissuadir-lo i l'han amonestat perquè no
i el que se'ns amaga, va començar, si és que va començar, d'una manera	molt	confusa", va dir Arístocles al seu fill Euforió, prou jove per
posteriors i sovint incestuoses, unes mescles que no entenc ni poc ni	molt	, va ser lentament creada, diuen, una munió d'altres divinitats. Per la
no parava d'engendrar i parir, tal com li esqueia. Com que l'erudició és	molt	pesada i, a més, imprecisa, perquè cada savi s'esforça a inventar la seva
es va unir aviat, en invencible incest, amb Uranos. Varen tenir també	molts	fills, tots gegants i monstruosos, enemics del cel. Uranos, que hi
defensa del fred. No en sofrien pas, sinó que suaven a raig —amb una olor	molt	agra, és de suposar—, perquè sempre estaven ballant una primitiva
Entenimentada i quieta, la utilíssima bèstia era tan persona, que	moltes	que ho són o ho aparenten —centenars de milions—, potser perquè en
i a la mort. I que els seus destins, mentre alenaven, durant una curta i	molt	precària vida, eren molt diversos, fins que tots desembocaven —com els
destins, mentre alenaven, durant una curta i molt precària vida, eren	molt	diversos, fins que tots desembocaven —com els rius, petits o grans, al
Em penso que m'és lícit d'assegurar-te que la Moira és anterior, de	molt	, als nous déus olímpics i a la seva victòria, que tant hem de patir. La
una organització sobre la força de l'adjectiu que assumia, un adjectiu	molt	astut, simple coincidència de quasi homonímia amb la banda pintoresca
malament, pobre noi. I fixa't, parlant parlant, he barrejat sense solta	molts	destins. He de tallar fils, no hi ha més remei, i mirar si després ho
repetint sense pausa les mateixes blasfèmies, perquè n'han esgotat, com	molts	escriptors, el curt repertori. Allà baix, doncs, tot en ordre. Més amunt,
la manté tan a la vora? Per protegir-se d'un altre Perítous? Lamento	molt	, com a escarceller, que em fugís, però lamento doblement que no realitzés
es va convertir pas, mentre jugava amb el toro, en una còmoda vaca. Era	molt	ampla d'anques i de cintura i de tots els òrgans zenitals —no costa gens
Temo que enyores el món d'allà baix, el teu setial en la tenebra.	Molt	abans de deslliurar-te, jo sabia els camins, els perills, els encanteris
jacint, el narcís. Només els asfòdels t'agraden. Filla, jo he d'acomplir	moltes	lleis i molts deures i no m'entretindré, perquè no puc, a reflectir de
Només els asfòdels t'agraden. Filla, jo he d'acomplir moltes lleis i	molts	deures i no m'entretindré, perquè no puc, a reflectir de nou en els teus
sense vent, sense cap núvol. Sísif Diuen que Sísif, fill d'Èolos, era	molt	astut, potser tant com Ulisses, la paternitat del qual algú li atribueix.
Vulgars adoctrinaments d'Arístocles "Forkys, el fill de Pontos, és	molt	temible", adoctrinava Arístocles l'adolescent Euforió. "Ja saps que hi
naveguis per l'estret que frega d'un cantó la seva caverna i de l'altre,	molt	proper, el xuclador remolí de Caribdis—, les Sirenes, que no se
sobte, nu, fredíssim, glaçador, envoltat de llamps i volant amb les ales	molt	ràpides, de la salvatge Tràcia, on habita en cavernes diverses i passa de
reina en un llunyà país, la Líbia, on tu no aniràs mai. Mare de	molts	fills, els va anar perdent un per un, sense quedar-li'n cap. Aleshores va
de Sicília, esborra Escil·la de la memòria. Si el solques, tem-la	molt	, perquè és també, arrecerada d'habitud en una caverna, un monstre
defenses de l'òrgan muscular cardíac, aquest li devia bategar amb una	molt	relativa blanesa, allí on la Quimera amagava ben endins, com la més
queixes, alegries i rondineigs. En realitat, parla, sense veu, millor que	molts	homes i no ens enganya mai. En definitiva, és un gos com centenars de
i els misteris sotíacs, la morta bellesa d'Erígone que branda al vent. I	molts	d'altres somnis, ara meus, ja íntims, que no s'acompliran ni en la terra
de la nostra tristesa, ets immortal i ens ets amic. I un dia, tal vegada	molt	llunyà, ens trobarem, tu lliure i nosaltres lliures, en l'etern,
seves qualitats i els seus defectes. Aquestes bèsties són, en general,	molt	intel·ligents i, ben tractades, amigues de l'home i fidels a ell. No
varen devorar, en el rompent, el cadàver del seu amo. En recordaria de	molts	d'altres, però cal que duguis el nostre, útil i modest, al bany, avui i
altes herbes de camps humits, a terres planeres que vaig visitar de jove,	molt	més espaioses que la nostra Ítaca, on campen cabres per roques i a frec
retòrica subtilesa, Arístocles. "Anteriors al seu immortal canvi, hi ha	moltes	històries de Glaucos, gairebé totes tristes, en particular la de la seva
un avió que plana, magnífic, quan convé, com una àguila. I pujarem	molt	amunt", enllepolia i ordenava, amb torbació i trastorn, el vell. I ja
unes quantes", va decidir la senyora Magdalena Blasi, d'una màniga	molt	ampla. "Fullejar sants sempre m'ha distret." "El vell llibre de
li pregava la dida. I li atansava un pom de sals d'amoníac. La veïna, amb	moltes	hores de vol sense haver-se mogut mai del ponte delle Guglie, va
i agra disputa, dos dards d'efectes contraris, l'un d'or, de punta	molt	afilada, l'altre de plom, de punta roma, però tots dos eficaços.
curses i súpliques d'amor, que són desateses. La noia, quan es veu	molt	de prop perseguida, demana, potser perquè la fatiga la venç, que la
palpitar encara, ben endins de l'escorça, els últims batecs d'un cor	molt	cansat. Després, el silenci, la solitud, una quieta pau que l'aire
poderós i, com a immortal, d'una eterna, primmirada i, en conseqüència,	molt	pedantesca gelosia. Apol·lo detestava, a més, el so de la flauta. Amb la
la gralla i tots els altres còrvids —que són forts i sans i envelleixen	molt	—, per la seva suposada erudició en l'oionística i en la màntica, i ens
causa de les seves virtuts intransigents, que li produïen sobtades ires,	molt	perilloses en aquelles muntanyes, perquè se li va anar desenrotllant, per
implacable guerra, la qual engolirà de seguida el matador de l'ajagut i,	molt	poc temps després, el qui ara, en lamentar-se, es decideix a una funesta
que es vessés a dolls, sota l'impassible somriure dels déus, la sang de	molts	innocents. Però no he de contar la història que tothom sap o ha de saber.
Blasi. "Musculat, amb barbes i bigotis, un nas força recte i uns ulls	molt	bonics. I s'ha nuat tan rebé de braços i de cames, que ni el meu
l'espera. Sí, la vida pròpia és certament un rierol, però sovint triga	molt	, per al qui amb ell arrossega, a perdre's en l'engolidora basarda del
I, last but not least, perquè, sense intenció d'ofendre, està	molt	ben construïda, i ningú no es pararà a escoltar-la, sinó a admirar-la."
va reflexionar el vell. I s'encaminava al menjador, a esmorzar	molt	fort, com d'habitud, perquè res no li alterava la gana de gos. Andròmeda
banda i per successió d'idees —segons la dita infal·lible d'un meu amic	molt	docte—, recordo que, només uns tres mil sis-cents anys abans d'aquesta
sacres consagracions subterrànies, durant tres dies. En el seu transcurs,	moltes	coses poden succeir, i de segur que s'esdevindran, ho conceptuo
fins al terme d'una llarga existència. Perquè, a aquest alt preu, serà	molt	prolongada, de segur, o Lòxias m'hauria enganyat, i no, és paraula d'un

Pàgina 1 (de 5665)

50 següents