DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
monàrquic A 738 oc.
monàrquic M 9 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb monàrquic Freqüència total:  747 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amic F.. M'explica anècdotes de la tirania local immigrada. Diu que els monàrquics de Sarrià s'han tornat catalanistes en veure que el despotisme sanguinari
de protesta davant els propòsits centralitzadors de la burocràcia monàrquica. Ens mancà, sobretot, en el segle XVIII per a donar a la
lleis i constitucions i resistir la pressió formidable del cesarisme monàrquic, el pactisme es convertí en una doctrina intocable i sagrada. En aquesta
el jusconstitucionalisme desapareixia devorat per l'absolutisme monàrquic, ja que és fàcil combatre una abstracció per una altra, a Catalunya
però no la reialesa com a parallamps místic del país. En la seva bona fe monàrquica, els catalans revolucionaris recorregueren a Castella, Portugal i França,
enregistra la lluita de les altes classes del país contra el cesarisme monàrquic, les reivindicacions del poble menut per a participar en els organismes
revolucionari de 1461, ja que donà armes al retorn del cesarisme monàrquic. Això era previsible. Calia negociar, saber negociar. Ben al contrari,
els diners, la Baronessa tornà a la llar a vessar les últimes llàgrimes monàrquiques que li restaven. En general, l'aristocràcia del país es va moure molt
de Barcelona. Aquells funerals varen ésser una de les manifestacions monàrquiques més desvergonyides. Després, uns devots, que sortien dels funerals,
el prestigi d'una sang innocent. Eren pel que es va veure uns religiosos monàrquics, partidaris dels sacrificis humans. Tots els fets públics i privats que
i dels pocs reis que quedaven per Europa, adoptà, en veure el desastre monàrquic, una actitud intel·ligent i comprensiva; en lloc de fer escarafalls i
els individuus. Despres, al esdevenir les institucions romanes, purament monárquiques, el poder politic vingué a esser la propietat privada del monarca, en la
un entusiasme que sorprèn el foraster. Enmig d'aglomeracions i records monàrquics Enfilem el carrer major i arribem a la plaça que són ja tres quarts de
amb el majestàtic ocell. És possible que l'Àliga sigui un antic ball monàrquic que avui ens apareix com escrit en clau. I com succeeix en el ball dels
amb què els uns i els altres acceptaven l'arbitratge i la institució monàrquica. I era ben lògic que aquella gent que s'havia menjat els ossos i llavors
més enrera. I a posta no ens ha d'estranyar que Mallorca tornés ésser monàrquica amb la Restauració i que l'any 1929 tributés una entusiasta
de la disputa, ja llarga, entre l'aristocràcia feudal i la institució monàrquica. Només que, en aquest cas nostre, l'aristocràcia feudal venia a
del regne —a part el fet d'ésser una veritable castració del poder monàrquic, perquè molts de "los predits llocs són claus de tots nostres
institucionals. Si d'una banda la revolta té un signe religiós i monàrquic confessat, pel cantó oposat no li devien ésser estranys la repercussió
mica en mica les conviccions van rectificant-se i guanyen en elasticitat. Monàrquics de cor, l'espectacle de la Revolució francesa —el regicidi, el Terror—,
seu diari /Las Provincias\, seria el maître à penser dels monàrquics no carlins. Llorente havia estat, del 1861 al 1865,
contra liberals, moderats contra progressistes, republicans contra monàrquics, carlins contra tothom, proletaris contra burgesos, republicans ells amb
s'estimaven més la revolta que no la convivència constitucional. Els monàrquics isabelins i alfonsins tampoc no eren, a l'hora de la sinceritat, més
irreversible. En aquella època l'Estat era, en definitiva, la institució monàrquica, i la relació súbdit-rei equivalia a la més moderna de ciutadà-Estat. El
plan de monarquia que En Prim portava en cartera per a canviar el sentit monàrquic espanyol, que ara no l'explicarem perquè tenim altra feina i ja en
de tot possible del llenguatge, és perquè la pre-burgesia dels temps monàrquics i la burgesia dels temps postrevolucionaris, fent ús d'una mateixa
converteix en galanteria i el patriotisme s'identifica amb la fidelitat monàrquica, duta fins a l'abnegació i de vegades —són paraules de Rubió— fins a la
l'amor i àdhuc del sentiment religiós: cedeix només davant la fidelitat monàrquica. Sens perdonar tanmateix el greuge, desfoga la seva ira, ja que no pot en
tancament de caixes, l'efectivitat del sufragi amb la fi del caciquisme monàrquic, la presidència de Pi i Margall als Jocs Florals, els enterraments del
impressionistes, ben exactes, no pogueren, malgrat tot, revifar el caliu monàrquic i botifler. II. Batxillerat. Lectures Enmig del desgavell dels
polític militant, s'esllavissava a devenir un apèndix del conservadurisme monàrquic, en Reventós va ésser dels que reaccionàrem convocant la Conferència
i el caràcter de tècnic que li fou donat permeté al govern monàrquic d'oferir-lo a Altamira i a ell d'acceptar-lo. El criteri oficial, però,
de seguir-se per a arribar a l'autonomia catalana dins el caigut règim monàrquic no resultaria ja adequat dins el nou règim. L'Estatut de l'Autonomia
Jo no crec que hi hagi a la Península ibèrica un lloc on existeixin menys monàrquics que a Catalunya. N'hi havia alguns, com aquests nobles nous —la gent més
per allò que hi haurà posat. Un camí Capítol VI En Cambó, monàrquic? 18. Mal per mal, monàrquic. 19. Tarannà de prínceps.
camí Capítol VI En Cambó, monàrquic? 18. Mal per mal, monàrquic. 19. Tarannà de prínceps. 20. La Dictadura i Catalunya.
llibre, encara equívoc en aquest punt, en el sentit d'opció pràcticament monàrquica. Si, sense les responsabilitats d'ell, podíem propassar-nos a estrafer En
per la fortuna, en lloc no fa constar que hagi mudat d'aquella convicció monàrquica. "Em semblava més fàcil de persuadir un home, que tot un
que no se'n declari per raons intrínseques i permanents, actua com a monàrquic, francament. Hi té perfecte dret; tant de dret com qualsevol altre
a punt d'avenir-s'hi democràticament. Si l'absolutisme primer purament monàrquic, després nominalment constitucional, que potser no representava el poble
molts republicans que tantes vegades s'han donat les mans amb el règim monàrquic, per sota la taula, posarien el crit al cel si Catalunya, sense deixar-se
les mans, per sobre la taula, per rebre la llibertat del govern que fos, monàrquic o republicà, que la hi tornés; potser sí que hi ha hagut republicans i
terra que fins ara hi havien estat impermeables. Si les institucions monàrquiques i les oligarquies que s'hi articulen amb fidelitat de paràsits o amb
lamentable com l'exemple que abans, i ara també, donen les institucions monàrquiques i llurs partidaris. És cosa natural que, després d'una guerra llarga o
Tanta por que diu que tenien els partidaris de les institucions monàrquiques de fer eleccions i de comparèixer al Parlament, i més n'haurien de tenir
a dir que pitjor són molts partidaris de la Monarquia. L'acte d'afirmació monàrquica celebrat a la "plaza de toros" de Madrid fou d'una vacuïtat
perquè és un artifici contra natura, té i tindria necessitat d'ésser monàrquica. És en obsequi d'aquesta unitat —i naturalment de les institucions que la
però mai superior a la que caldria que posessin en llurs preferències monàrquiques, ridículament sentimentals, aquelles bones senyores —per exemple— que
que encara tenen, vers el poble, ínfules d'estament superior. Els monàrquics que amb mesquinesa d'imaginació s'entretenen a posar en ridícul una
present que llurs invectives no dignifiquen ni afermen la institució monàrquica, sinó que, a tot estirar, demostren la nimietat de totes les formes de

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »