Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pertanyen a l'espècie Innus silvanus, o sigui la típica	mona	de Gibraltar. Vénen a dir bon dia i a demanar-vos cacauets; és un truc
calb, sense amplada de pit, amb uns bracets ridículs i amb un cul com una	mona	. Sap que Mr. Tisserand viu amb una tahitiana que li rega, que li fa
/Andreu\ Què vols que faci? Tornar a viure sol com una	mona	? /Gravat\ I això? [(Volent dir diners.)]
El banyava, plors. Era nerviós. Era nerviós. I s'anava tornant com una	mona	amb les cames com fustetes. Quan estava despullat plorava més fort que
aquí presents, donarien el que fos per poder ser violades per aquesta "	mona	"! Primo va anar a parar al grup més brillant i més gratinat. La pell de
aprofitar tu sola... —I ara, Dionísia! Què t'has cregut?... —No,	mona	. No t'enfadis, t'ho he dit de per riure; ja sé que Pat t'és igual
antiga per allunyar el mal esperit. Fet i fet, era que s'havia escapat la	mona	del jardí dels amos del Pujol. —Nosaltres vam anar a missió a la Caritat
Les rosques es fan per Pasqua —les rosques són a Benassal el que les	mones	són a la ciutat de València—; el tombet de carn i caragols és per la
o palla, o manta, o sarió, i allí passen hores i més hores dormint la	mona	. Quan es desperten, han passat ja les Carnestoltes i es troben dins la
es mengen la rosca com a llaminadura de la berena. I la rosca és la	mona	valenciana. La rosca la fa la mare, l'agüela o la tia. No es compra. Es
jo... Arribaba 'l diumenge de Pascua, y totas las fiolas m' ensenyaban la	mona	ab tants ous com anys tenian, regalo de la padrina ó del padrí, y á mi
tenian, regalo de la padrina ó del padrí, y á mi ningú 'm regalaba la	mona	. Y venia 'l dia de Nadal, y jo nó tenia cap padri, com las altres noyas,
es desfeia, es refeia i es transformava —cigne, gos, dimoni, escorpí,	mona	— i, sense parar, el núvol s'esfilagarsava i s'espargia, ple d'arc de sant
riure, es precipiten vers llurs pares. —Pare, havem vist un home amb tres	mones	i un orso. —Les mones portaven brials. —I ballaven, pare, ballaven així.
vers llurs pares. —Pare, havem vist un home amb tres mones i un orso. —Les	mones	portaven brials. —I ballaven, pare, ballaven així. Tots tres comencen una
gelosament, amb totes les dents i totes les ungles. Mes en aquest món de	mones	no sempre n'hi ha prou amb la voluntat, per forta que sia i per
lo. Y diu que va sortir un vell, alt, coix, que diu que tenía fesomía de	mona	pelada, que duya ret y calsa-curta a la usansa d'aquell temps y
que semblen pintures, l'escultor que fa escultures que tenen qualitat de	mones	de Pasqua... Un dels principals mèrits, que són molts, del ceramista
de faltar cantades al pessebre i rondalles a la llar; jugaríem a la	mona	al voltant de la taula del braser. Prohibit plorar, rondinar, fer el bot,
per les dues o tres grans festivitats de l'any i quan estava	mona	donava indefectiblement una enorme pallissa a la seva dona. Després
trobàvem un adoba-paraigües, un esmolet, un home amb un mico o una	mona	, o un carro carregat de saques de farina o d'estelles de pi esqueixades.
de metall. Era evident que parlaven de mi i celebraven el meu captiveri.	Mones	pernejant i sàtirs bufons semblaven divertir-se amb aquesta presonera,
sota l'aire emplujat. Els únics que no callen mai són els micos, les	mones	i els macacos. Fan una pena que justifica el nom de "paradís dels
d'Itàlia. Els homes del Sud tenen la mania del gòtic. El món és un món de	mones	i val més deixar-ho córrer. Això fa que a Copenhaguen us arribi sovint,
com un manyoc, amb la punta d'un cloqueret al bell mig com un flocall de	mona	de pasqua. Ja han veremat, ja estan contents. I tot fa una sentor
colgada tot l'any entre boires o neus. De dies, l'home dormia la	mona	, sa companya habitual, però a les nits, ja eixorivit, s'armava tot de
La infermera m'ajuda: —El petit o el gros? Quina vergonya! Suo com una	mona	i, a la fi, dic, cohibit: —I bé, doncs... només el petit...
a totes passades el paper i el títol de savis i es passegen com unes	mones	amb vestit de porpra o com uns ases amb pell de lleó. Per molt que
caràcter. De la mateixa manera que, segons el proverbi grec, "la	mona	és sempre mona, malgrat que es vesteixi de porpra", la dona és
De la mateixa manera que, segons el proverbi grec, "la mona és sempre	mona	, malgrat que es vesteixi de porpra", la dona és sempre dona, això
no procurés arreu una immensa felicitat a tothom? L'un, més lleig que una	mona	, es creu ésser Nireu. L'altre, només perquè ha traçat tres línies amb el
li de tot, el fustigàrem amb les graneres, i a la fi es va alçar. Com una	mona	tota grossa, vella i pesada, caminava bandejant-se, amb els braços
com del sol i les persianes pintades de blanc; pins; una torre com una	mona	de pasqua, amb glorieta escrostonada, que semblava un colomer, en un
un fabricant de punt al 7-5. Amb lo que li hagués tret jo a la	mona	eixe. —"Yo creo que es judío." —No. És nord-americà. —"250
He vizt totez lez bèztiez: elz tigrez, elz elefantz, lez cotorrez i lez	monez	. Dezpréz he zortit a la Rambla i m'he pazzejat per entre lez florz i elz
amb uns marrameus que feia por. El gat, que devia estar somiant amb la	mona	de Pasqua, quan va sentir aquell dimoni, amb la gorra de dormir que li
de la gent veig un home voltat de flames. A l'espatlla li corre una	mona	esverada, xisclant i petant de dents. —Vet-ací el cotó! —crida—. Vet-ací
a Rússia, era la Pàsqua. A mitja nit tothom va a l'església a dur la	mona	a beneir, amb una candela encesa. El capellà us agafa el cap i enraona
han creat obres mestres de l'art, però no sé de cap simi ni de cap	mona	que hagi fet ni un sol quadro ni un sol llibre. I com s'explica que els
ésser reproduïts per ola, ona, oda; pota, bota, boda, moda, mora,	mona	; pera, vera, veta, veda, vela; tona, dóna, lona, nora, nota
han desnaturalitzat aquell lloc auster amb monumentals	mones	de Pasqua i "falles" de Sant Josep, obrades en pedra picada i marbre,
te balla els nanos, i si no manes ni les mosques te volen. ¡Quin món de	mones	, sinyor! Després de la salutació de despedida de l'aguacil se'n va
i no res més. Enjornet a casa, que ja estem desenganyats d'este món de	mones	. ¡I ab tant de mosquit qualsevol va a quedar-se! Res; a caseta en la
ple de garrantxons, que feen d'allò la gran alcova per a que a les "	mones	" no els pegara la serena de la nit ni les atalbaren los raigs del sol.
-se de brusa en la cerimònia... I no et dic res, la Panereta, que és una	monereta	de les de calcetes de seda, sabateta d'alt tacó i tants de flocs i
seu fillol. No el veia mai, però no es descuidava cap any d'enviar-li la	mona	. Així Txossep, a mesura que es va anar fent càrrec de les coses, pogué
cop el fardell feixuc, amunt i avall del turó pedregós. El record de la	mona	venia de massa lluny per a endolcir la xafogor del viure estival. Havia
Potser era una parenta seva. O potser, potser... Aquell padrí de les	mones	passava els estius a la finca. La seva filla, potser sí. Txossep se sentí
esperant la trista mort d'ésser crucificat...\" Per Pasqua,	mones	i "Caramelles", aquestes vingudes a menys, però que encara recorden les
han pres la cartera. Damunt d'una taula, "el faixero" amb la concebuda	mona	fent cabrioles, mentre l' "home que ho dóna tot", embauca els que se

Pàgina 1 (de 13)

50 següents