×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb mona |
Freqüència total: 602 |
CTILC1 |
pertanyen a l'espècie Innus silvanus, o sigui la típica | mona | de Gibraltar. Vénen a dir bon dia i a demanar-vos cacauets; és un truc | calb, sense amplada de pit, amb uns bracets ridículs i amb un cul com una | mona | . Sap que Mr. Tisserand viu amb una tahitiana que li rega, que li fa | /Andreu\ Què vols que faci? Tornar a viure sol com una | mona | ? /Gravat\ I això? [(Volent dir diners.)] | El banyava, plors. Era nerviós. Era nerviós. I s'anava tornant com una | mona | amb les cames com fustetes. Quan estava despullat plorava més fort que | aquí presents, donarien el que fos per poder ser violades per aquesta " | mona | "! Primo va anar a parar al grup més brillant i més gratinat. La pell de | aprofitar tu sola... —I ara, Dionísia! Què t'has cregut?... —No, | mona | . No t'enfadis, t'ho he dit de per riure; ja sé que Pat t'és igual | antiga per allunyar el mal esperit. Fet i fet, era que s'havia escapat la | mona | del jardí dels amos del Pujol. —Nosaltres vam anar a missió a la Caritat | Les rosques es fan per Pasqua —les rosques són a Benassal el que les | mones | són a la ciutat de València—; el tombet de carn i caragols és per la | o palla, o manta, o sarió, i allí passen hores i més hores dormint la | mona | . Quan es desperten, han passat ja les Carnestoltes i es troben dins la | es mengen la rosca com a llaminadura de la berena. I la rosca és la | mona | valenciana. La rosca la fa la mare, l'agüela o la tia. No es compra. Es | jo... Arribaba 'l diumenge de Pascua, y totas las fiolas m' ensenyaban la | mona | ab tants ous com anys tenian, regalo de la padrina ó del padrí, y á mi | tenian, regalo de la padrina ó del padrí, y á mi ningú 'm regalaba la | mona | . Y venia 'l dia de Nadal, y jo nó tenia cap padri, com las altres noyas, | es desfeia, es refeia i es transformava —cigne, gos, dimoni, escorpí, | mona | — i, sense parar, el núvol s'esfilagarsava i s'espargia, ple d'arc de sant | riure, es precipiten vers llurs pares. —Pare, havem vist un home amb tres | mones | i un orso. —Les mones portaven brials. —I ballaven, pare, ballaven així. | vers llurs pares. —Pare, havem vist un home amb tres mones i un orso. —Les | mones | portaven brials. —I ballaven, pare, ballaven així. Tots tres comencen una | gelosament, amb totes les dents i totes les ungles. Mes en aquest món de | mones | no sempre n'hi ha prou amb la voluntat, per forta que sia i per | lo. Y diu que va sortir un vell, alt, coix, que diu que tenía fesomía de | mona | pelada, que duya ret y calsa-curta a la usansa d'aquell temps y | que semblen pintures, l'escultor que fa escultures que tenen qualitat de | mones | de Pasqua... Un dels principals mèrits, que són molts, del ceramista | de faltar cantades al pessebre i rondalles a la llar; jugaríem a la | mona | al voltant de la taula del braser. Prohibit plorar, rondinar, fer el bot, | per les dues o tres grans festivitats de l'any i quan estava | mona | donava indefectiblement una enorme pallissa a la seva dona. Després | trobàvem un adoba-paraigües, un esmolet, un home amb un mico o una | mona | , o un carro carregat de saques de farina o d'estelles de pi esqueixades. | de metall. Era evident que parlaven de mi i celebraven el meu captiveri. | Mones | pernejant i sàtirs bufons semblaven divertir-se amb aquesta presonera, | sota l'aire emplujat. Els únics que no callen mai són els micos, les | mones | i els macacos. Fan una pena que justifica el nom de "paradís dels | d'Itàlia. Els homes del Sud tenen la mania del gòtic. El món és un món de | mones | i val més deixar-ho córrer. Això fa que a Copenhaguen us arribi sovint, | com un manyoc, amb la punta d'un cloqueret al bell mig com un flocall de | mona | de pasqua. Ja han veremat, ja estan contents. I tot fa una sentor | colgada tot l'any entre boires o neus. De dies, l'home dormia la | mona | , sa companya habitual, però a les nits, ja eixorivit, s'armava tot de | La infermera m'ajuda: —El petit o el gros? Quina vergonya! Suo com una | mona | i, a la fi, dic, cohibit: —I bé, doncs... només el petit... | a totes passades el paper i el títol de savis i es passegen com unes | mones | amb vestit de porpra o com uns ases amb pell de lleó. Per molt que | caràcter. De la mateixa manera que, segons el proverbi grec, "la | mona | és sempre mona, malgrat que es vesteixi de porpra", la dona és | De la mateixa manera que, segons el proverbi grec, "la mona és sempre | mona | , malgrat que es vesteixi de porpra", la dona és sempre dona, això | no procurés arreu una immensa felicitat a tothom? L'un, més lleig que una | mona | , es creu ésser Nireu. L'altre, només perquè ha traçat tres línies amb el | li de tot, el fustigàrem amb les graneres, i a la fi es va alçar. Com una | mona | tota grossa, vella i pesada, caminava bandejant-se, amb els braços | com del sol i les persianes pintades de blanc; pins; una torre com una | mona | de pasqua, amb glorieta escrostonada, que semblava un colomer, en un | un fabricant de punt al 7-5. Amb lo que li hagués tret jo a la | mona | eixe. —"Yo creo que es judío." —No. És nord-americà. —"250 | He vizt totez lez bèztiez: elz tigrez, elz elefantz, lez cotorrez i lez | monez | . Dezpréz he zortit a la Rambla i m'he pazzejat per entre lez florz i elz | amb uns marrameus que feia por. El gat, que devia estar somiant amb la | mona | de Pasqua, quan va sentir aquell dimoni, amb la gorra de dormir que li | de la gent veig un home voltat de flames. A l'espatlla li corre una | mona | esverada, xisclant i petant de dents. —Vet-ací el cotó! —crida—. Vet-ací | a Rússia, era la Pàsqua. A mitja nit tothom va a l'església a dur la | mona | a beneir, amb una candela encesa. El capellà us agafa el cap i enraona | han creat obres mestres de l'art, però no sé de cap simi ni de cap | mona | que hagi fet ni un sol quadro ni un sol llibre. I com s'explica que els | ésser reproduïts per ola, ona, oda; pota, bota, boda, moda, mora, | mona | ; pera, vera, veta, veda, vela; tona, dóna, lona, nora, nota | han desnaturalitzat aquell lloc auster amb monumentals | mones | de Pasqua i "falles" de Sant Josep, obrades en pedra picada i marbre, | te balla els nanos, i si no manes ni les mosques te volen. ¡Quin món de | mones | , sinyor! Després de la salutació de despedida de l'aguacil se'n va | i no res més. Enjornet a casa, que ja estem desenganyats d'este món de | mones | . ¡I ab tant de mosquit qualsevol va a quedar-se! Res; a caseta en la | ple de garrantxons, que feen d'allò la gran alcova per a que a les " | mones | " no els pegara la serena de la nit ni les atalbaren los raigs del sol. | -se de brusa en la cerimònia... I no et dic res, la Panereta, que és una | monereta | de les de calcetes de seda, sabateta d'alt tacó i tants de flocs i | seu fillol. No el veia mai, però no es descuidava cap any d'enviar-li la | mona | . Així Txossep, a mesura que es va anar fent càrrec de les coses, pogué | cop el fardell feixuc, amunt i avall del turó pedregós. El record de la | mona | venia de massa lluny per a endolcir la xafogor del viure estival. Havia | Potser era una parenta seva. O potser, potser... Aquell padrí de les | mones | passava els estius a la finca. La seva filla, potser sí. Txossep se sentí | esperant la trista mort d'ésser crucificat...\" Per Pasqua, | mones | i "Caramelles", aquestes vingudes a menys, però que encara recorden les | han pres la cartera. Damunt d'una taula, "el faixero" amb la concebuda | mona | fent cabrioles, mentre l' "home que ho dóna tot", embauca els que se |
|