×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb monarquia |
Freqüència total: 2945 |
CTILC1 |
XVI, del XVII i del XVIII —lluites entre les | Monarquies | nacionals que encarnen la força expansiva dels pobles excel·lits— ho fan | Japan, de J. Ingram Bryan. Quan en aquell país ha fracassat la | monarquia | , s'ha enlairat el dictador, el shogun, aplicant així el principi | de Guadalupe del 1486 —una sentència arbitral donada per la | monarquia | , però preparada per successives aproximacions dels interessos dels | a fer passar l'or americà cap a llurs terres sense que el govern de la | monarquia | espanyola pogués fer res per a privar-los-ho. Si els catalans dels segles | de Indias, enllaminir els marxants sevillans o "convèncer" la | monarquia | . ¿Què més haurien volgut els reis de la Casa d'Àustria i llurs ministres, | els extremismes dels radicals i la política no sempre clara de la | monarquia | i de les institucions catalanes. Corporativisme i sindicalisme | Aquest fenomen prefigurà l'esdevenidor de la noblesa catalana sota la | Monarquia | hispànica del segle XVI. Els qui suraren foren desnacionalitzats | influència de l'oligarquia feudal, en un sentiment anàleg respecte a la | monarquia | . Aquest és un punt important, sobre el qual m'estendré llargament tot un | sota reis catalans propis els ciutadans honrats haurien considerat la | monarquia | cesarista com una art diabòlica que calia combatre. I això perquè tota | i dels remences al camp, i que llur beneficiari fos exclusivament la | monarquia | , l'Estat. També explica l'enrunament progressiu de la prohomia burgesa | ni la senzilla idea de l'estructura jeràrquica del país. Tampoc la | monarquia | no fou gairebé mai, entre nosaltres, l'aglutinant intel·lectual que | pagà per no esdevenir un retall més en el mapa de les possessions de la | Monarquia | hispànica. La transformació de l'àgil minoria dels prohoms catalans dels | Ja hem dit abans que àdhuc admetent el règim d'exclusió decretat per la | Monarquia | a benefici de Sevilla, hi havia en el monopoli colonial moltes escletxes | dos perills de submissió del clericat al poder del feudalisme o de la | monarquia | . La ruptura amb l'Església visigoda (esdevinguda amb motiu de l'heretgia | de l'Església catalana fou un fet irreversible, ja que la mateixa | monarquia | hagué de demanar-li clemència durant la lluita que sostingué —de Pere el | intervingut en aquelles lluites com a part bel·ligerant: en contra de la | monarquia | autoritària i, sobretot, en contra de la monarquia que volia | en contra de la monarquia autoritària i, sobretot, en contra de la | monarquia | que volia l'alliberament dels pagesos de remença. Bisbes, abats i | Potser si no haguessin estat expulsats en 1767 per ordre de la | monarquia | de Carles III, s'hauria enregistrat a Catalunya la mateixa florida que | d'aquest defecte d'òptica, general en llur època. Quan parlaven de la | monarquia | , de les Corts, de la Diputació del General i dels municipis de Catalunya, | persona a persona en els temps comtals i del procés històric que plaçà la | monarquia | catalana davant els barons, les esglésies i els municipis de Catalunya en | emmarcats per l'estructura feudal. Arreu les necessitats financeres de la | monarquia | la conduïren a recaptar serveis econòmics dels seus pobles bescanviant la | per primera vegada. En el seu temps, els perills que envoltaven la | monarquia | de Pere el Cerimoniós procuraven cada dia nous guanys al pactisme vagarós | de la "presidència" —en la mentalitat d'Eiximenis, no cal dir, una | monarquia | — perquè aquella es compromet, en primer lloc, a salvar la seva alta i | que era impossible per al comú de fer-se a la idea de la realitat de la | monarquia | paccionada posada a llum pels tractadistes eclesiàstics del tipus | Paradoxalment, perquè si bé d'una banda aixecava la il·lusió d'una | monarquia | elegida —i, per tant, obligada a servar els pactes i condicions amb què | principi de la responsabilitat econòmica i política dels ministres de la | monarquia | envers els organismes representatius del país: la Diputació del General, | tan considerable, que, malgrat la derrota del partit revolucionari, la | monarquia | l'hagué de reconèixer —encara que en les seves formes més moderades— per | a la realitat dels diversos territoris que l'integraven. Al bell cim, la | monarquia | i la seva cort: la pau, la guerra, la diplomàcia, la justícia, la llei i | de la seva existència nacional i de la ininterrompuda tradició d'una | monarquia | secular, acceptessin gairebé sense neguit un règim de govern aliè. I és | a tota tasca col·lectiva empresa per un poder forà. D'altra banda, la | monarquia | tingué en les lloctinències els instruments —no sempre dòcils, ben cert— | de l'Estat espanyol sortit de l'impuls renaixentista cap a les | monarquies | pluriterritorials absolutes. La presència de Catalunya en els afers | Cinc Regnes. No obstant això, ressuscitaria sota els Reis Catòlics, la | monarquia | dels quals acompliria el designi neogòtic. Aquesta il·lació dels fets, | tothom estava d'acord a donar una importància decisiva al llegat de la | monarquia | visigòtica, heus ací que Américo Castro sosté el criteri de la ruptura | del segle XVII. Els catalans no entraren en el conjunt de la | Monarquia | hispànica amb cap mena de teoria. La restauració de les Hispànies pel | 100. El país s'empobreix i badalla, i és en aquest moment que la | monarquia | li demanarà que faci un esforç col·lectiu. I no per malvolença, sinó | En lloc del comte de Barcelona i rei d'Espanya toparen amb una | monarquia | castellanitzada —"el rey es castellano", comunicaven els | prestigi a Europa, el nou ministre estava disposat a imposar en tota la | monarquia | una mateixa llei i una mateixa moneda. D'ací la topada de 1621 | país. Quan això s'esdevingué per la fatalitat de la ruïna financera de la | monarquia | i la presència dels imponderables —en 1639, no arribà a Cadis la | davant Felip V convertí els catalans no solament en vassalls de la | monarquia | espanyola amb igualtat de drets respecte als castellans —almenys en | d'autoengany parlamentari, el règim social al camp i a la ciutat, la | monarquia | . La pregunta: què era Espanya? anguniejava la gent des de la catàstrofe | i en 1873, quan Catalunya proposà l'opció entre una | monarquia | democràtica laica i un federalisme social avançat. Estamordidora i | precisament quan el Minotaure empenyia cap amunt, revestint la forma de | monarquies | autoritàries nacionals o plurinacionals. Els catalans teníem —ho hem dit— | Ambdues classes socials justificaven llurs privilegis en la reialesa. | Monarquia | , noblesa i burgesia havien crescut plegades i la glòria d'aquella era la | Per evitar les seves urpades, s'havia inventat el pactisme. Però la | monarquia | estava per damunt de tota contingència, per bé que, de vegades, algun | 1472 —Capitulació de Pedralbes— fou la de declarar intocables la | monarquia | i el pactisme. L'encarcarament polític del país començà en aquest bell | es consolidà com a reducte de la cancelleria espanyola i capital de la | monarquia | . Tanmateix, això no els donava maldecaps. Ells també tenien la seva | quan Castella assolí la veu de mando i es féu la simbiosi entre | Monarquia | hispànica i Estat castellà, a què ja hem al·ludit planes abans. Ningú a | de trencar tot vincle que lligués la Corona als vells estatuts de la | monarquia | i de dur una política exterior contrària als interessos del país (cosa | honrats. Durant dos segles han estat el nervi vital del país i de la | monarquia | . Són l'ànima de la teoria i de la pràctica del govern pactista, de la | consideren —com després ho féu la historiografia romàntica— que la | monarquia | s'havia passat al bàndol de llurs oponents no per un desig de justícia |
|