Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Dia trist, núvol. Sembla que les tropes franquistes han ocupat el	monestir	de Poblet. 11 gener. Fa un dia clar, però aviat
seva pietat i bons costums fins a l'extrem que el van nomenar abat d'un	monestir	de prop de Constantinoble. Va mostrar-se gran adversari de l'heretge
Un amor inserit per a sempre en la història. El "	Monestir	de Santa Clara" creixia en l'aire. El Tyris ple de gent, la
els musulmans, les seves valls estaven curulles de gent: esglésies,	monestirs	, viles, poblets, teixien i desteixien la vida de cada dia, mentre a
l'encarcarament de les explotacions agràries en mans de la noblesa i els	monestirs	. D'aquesta manera, amb qualque afegitó d'immigrants francesos, que
molt elevat: les relacions amb Roma, la fundació i instauració de	monestirs	i catedrals, l'establiment d'un ordre públic garantit per l'Església,
de Catalunya. I d'això se n'ocupaven els clergues. Mentrestant, els	monestirs	dirigien la repoblació de la terra. Llurs mètodes agraris, els havien
de còdexs i documents. Les escoles i els escriptoris d'alguns	monestirs	foren fins i tot famosos més enllà de les nostres fronteres. Cas singular
caure el primer mil·lenni. Amb l'experiència dels uns i dels altres, els	monestirs	avançaren cap a la ratlla de la moreria, i en els llocs més propicis
no exercia autoritat suprema sobre el país, molts foren els bisbes i	monestirs	de Catalunya que s'havien adreçat a Roma oferint al Papat presents i
vessant dels Pirineus, l'Església catalana estableix els seus grans	monestirs	sota la iniciativa o l'ajut dels poderosos de la terra: Poblet, fundat en
collites. I d'aquest moviment se'n beneficiaren també les catedrals i els	monestirs	de la Catalunya vella, com el prepotent capítol de Girona, senyor
diplomataris de Sant Cugat, Poblet i Santes Creus, en les històries dels	monestirs	de Banyoles i Sant Pere de Rodes i fins i tot, en la de Montserrat. Les
a ocupar-se de les seves coses a les catedrals i a les parròquies, als	monestirs	i als convents. L'Església havia intervingut en aquelles lluites com a
castellans perquè les comunitats catalanes, entre elles la del gran	monestir	benedictí, havien quedat arrasades per la guerra i les privacions dels
pel Rei Catòlic —inquisició contra els judaïtzants, intervenció als grans	monestirs	, redreç de les Ordes religioses, sobretot els franciscans— foren mesures
la fa poderosa, però ensems eixorca. No hi ha ningú en l'ambient dels	monestirs	o dels convents que sàpiga menar una explotació agrícola d'importància.
rabassa morta, es troba amb les portes barrades quan demana treball als	monestirs	i convents. Ni les mateixes comunitats tenen facultat per a desprendre's
de maig de 1808 es traduirà en depredacions contra els	monestirs	i les coses pies, fins a culminar en els atacs de 1821 i,
catalans els qui tornàrem a donar vida a la muntanya i a les pedres del	monestir	, els que definitivament el restauràrem (1844) i aixecàrem la
dalt d'un pi per exemple i vilipendi de la gent del	Monestir	." Vull plorar però no ploro car els ulls són lluny de mi;
procedents del botí d'una victòria sobre els moros, que els monjos del	monestir	d'Ovarra cedeixen, compensats per unes viles, al comte Ramon II de
i el seu germà, Ermengol X, comte d'Urgell, el féu soterrar al	monestir	de Bellpuig de les Avellanes. La tomba, doncs, fou feta entre
el Prohom Vinculador, que fou soterrat a Poblet l'any 1322,	monestir	on es conserva dissortadament molt malmesa (figs. 99 i
i un altre esculpit vers el 1401 en un capitell del claustre del	monestir	de Ripoll (figura 130). En tots dos, que són contemporanis i
ho demostra el Curial e Güelfa, on, en l'episodi del	monestir	de monges, totes pertanyents a la noblesa francesa i bones coneixedores
tarda, i a les converses del vespre. (L'allotjament, a l'albergueria del	Monestir	, perfecte, quasi massa.) Ahir al matí, a mitja missa, em van venir a
vestits, vestit femení, corda per a penjar els vasos, rella vella,	monestir	, pira funerària i teula. Els kuruba de Misore tenen seixanta-set clans
neu, altes botes grogues, faldilles arremangades; anaven a oir missa al	monestir	que es veia allà baix, radiant de blancor, vora la mar. Em vaig deturar.
el bon dia amb veus alegres i clares. En aquell instant, les campanes del	monestir	llunyà, felices, juganeres, ompliren l'aire d'alegria. El sol ja era alt,
i massissos... I també alguna vegada el Mont Athos amb els seus vint-i-un	monestirs	, els seus arsenals i els seus ganduls culgrossos. Zorbàs sacseja el coll
ser, quedareu meravellats i direu: "Misericòrdia, Senyor!" i anireu al	monestir	de la Mare de Déu a fer-li cremar un ciri. Va fer el senyal de la creu
meu pare no aguantà més. Agafà el seu gaiato i, tris-tras, se'n va cap al	monestir	de la Mare de Déu Degollada —que ella ens empari!—. Arriba, entra a
perquè vegis. Cervell! Quan el príncep Jordi —que Déu guardi— passà pel	monestir	, allà dalt a la muntanya, els monjos havien preparat una taula reial i
de construcció. Havíem decidit d'arrendar un bosc de pins propietat del	monestir	, però el transport costava car i no trobàvem mules. Zorbàs, doncs, havia
sabia. Tot d'una, sento una veu al meu darrera: —On vas, patró? Al	monestir	? Em vaig tombar. Un vell robust, cepat, sense bastó, amb un mocador nuat
la filla, una morena, d'ulls ferotges, amb un mocadoret blanc al cap. —Al	monestir	? —preguntà de nou el vell. I tot d'un cop vaig adonar-me que havia pres
decidia. Ara, tot d'una, el meu cos havia pres la decisió. —Sí, al	monestir	—vaig respondre—. Vull sentir els càntics a la Mare de Déu. —Que la seva
havia pogut arribar a tanta noblesa i compassió. Dringà la campaneta del	monestir	, alegre, enjogassada, com una rialla de dona. El vell va fer el senyal de
lligat, llançà un gruny sord. Però no digué paraula. —Heus aquí el	monestir	! —féu el vell estenent el braç. Vora la mar, enclavat entre dues grans
estenent el braç. Vora la mar, enclavat entre dues grans roques, el petit	monestir	brillava, tot blanc. Al centre, la cúpula de l'església emblanquinada de
—digué—. S'acosta Setmana Santa, tenim el cable, és hora de pujar al	monestir	a trobar aquells garrins i firmar els papers del bosc... Abans que ells
Un llibre inquietant sobre les muntanyes cobertes de neu del Tibet, els	monestirs	misteriosos, els monjos silenciosos amb llurs hàbits grocs, que,
submergir, se la tornen a posar, i així set vegades. I després tornen al	monestir	per a l'ofici del matí. Pugen en un cim, de cinc, sis mil metres d'altitud
peguen. —Hi ha muntanyes —vaig afegir— molt altes, immenses, cobertes de	monestirs	. I dins aquests monestirs viuen monjos d'hàbits grocs. Es passen
—vaig afegir— molt altes, immenses, cobertes de monestirs. I dins aquests	monestirs	viuen monjos d'hàbits grocs. Es passen asseguts, amb les cames
—Quins projectes tinc, Zorbàs? —vaig preguntar, rient. —Vols fundar un	monestir	i fer-hi entrar, en lloc de monjos, alguns raspapapers com la teva
doncs, et demano un favor, reverend abat; posa'm de porter en aquest	monestir	, i així podré fer contraban. De tant en tant deixaré passar al monestir
monestir, i així podré fer contraban. De tant en tant deixaré passar al	monestir	algunes mercaderies estranyes: dones, mandolines, garrafes de raki,
civader de vitualles—. He portat dues mules; lleva't, que hem d'anar al	monestir	a firmar els papers per a tirar endavant el telefèric. Una sola cosa fa

Pàgina 1 (de 100)

50 següents