DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
monja F 3117 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb monja Freqüència total:  3117 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

xic la inquietud romàntica de l'ànima sensitiva i somniadora de la jove mongeta, que anava traçant sobre les teles els màgics somnis de la seva fantasia.
i Mila va sentir-se de bell nou entristida. ¡Qui sap si també la blanca mongeta va sentir-se l'ànima contorbada, i potser a la nit, en el recolliment de
dónes vergonya? La culpa és teva, que l'has tinguda aquí tancada com una monja, sense deixar-li veure la llum del sol. És un càstig de Déu. Ell, assegut
el seu bé. Direm a mossèn Anselm que li parli. Fes venir tu també aquella monja, sor Anna, o sor Adela, no sé com es diu: vejam si aconsegueixen de
la nostra mà..." —Li mira la mà, oi? —preguntà en aquest punt la mongeta. Tino Costa es reféu estremit. —Sí —contestà a la fi, com en un sospir. —
, de sobte, el sentí que li deia: —No, desgraciadament no el va matar. La monja el mirà esverada, sense comprendre'l bé; però no volgué insistir. Aquell
—contestà ell amb aire distret. —Un record d'infant? —preguntà la monja encara. Tino Costa no contestà; pensava en Sileta. Aixecà el cap de
li poden fer? Si de cas els pregaria... Sempre hi va alguna dona. Hi van monges, religiosos... Tal vegada Déu li depararà una companyia així. Déu la
vora la finestra del convent en les primaveres llunyanes. Ella, la mongeta, continuava com sempre, fixant amb l'agulla les seves delicades fantasies
En elles, la dona era mare o prostituta, serva o vestal, muller o monja, objecte de cobejança o de desdeny, "vas d'iniquitat" o "goig dels
m'han habituat al tracte d'una literatura anacrònica i rude, tractats de monges i frares, poemes metafísics, als antípodes de la meva personal manera de
verda. A mitja tarda, anem al Noguer. Passegem per l'hort conventual on —monges blanques— mediten menudes pereres florides. Els prats són de vellut, amb
de Santa Apolònia, que pagant un ral et passaven per la galta les monges de Montsió. Cada sant comptava amb precisió les oracions rebudes, calia,
i el dot que pensen donar-li la noia serà molt ben rebuda per les monges de Montsió. Va pujar a la seva cambra repenjat al braç de Carolina, li va
que havia d'ésser el teu convent. Davallàreu. Se sentien les veus de les monges fent oració des del cor. A l'altar major llambrejava la custòdia d'or,
curts, ran d'orella. L'orgue inicià un Te Deum seguit per les veus de les monges... Potser abans de fer-ho, aquests records i no uns altres t'abocaren a
les posts dures del teu llit de verge consagrada al Senyor. Quan les monges, corpreses, t'anaren a cercar, esperant una desgràcia, trobaren en terra
deixava de presentar dificultats. Dona Obdúlia, educada en un col·legi de monges aristocràtiques, menjava com les moixes fines. No es descuidava, però, de
la tercera, i el desori que la segona va portar, la monja, quan va reclutar, perquè també en fos, la minyona.
Ja li n'estic. Merceneta. És traçut i servicial com qualsevulla monja vetlladora. Què vols que et digui?... Trobo que no fa tanta paciència per
o marit? Jovita Deixa el món, i li reca de plaure: es vol fer monja: ara mateix m'ho ha dit. Golferic Hostalera, hostalera,
una mena de caputxa que els deixava sense coll i va dir que eren coloms monja. I els va dir, el Monjo i la Monja. De seguida es van barallar amb els
amb dos forats que eren el nas... els bútxeres semblaven reis, els monja un tou de ploma, els de cua de galldindi es van alterar una mica i van
vermells i potes vermelles, tot a passeig! Cua de galldindi, caputxa, monja, colomins i colomons, tot a passeig! La golfa del terrat per mi, la trapa
i carnavalesca, hi escalfaren les cadires de domàs infinites parelles de monges, amb les còfies i els escapularis més heterogenis. Moltes vegades,
i de la Reina Isabel II. Passava els hiverns tancada en un col·legi de monges de la Sagrada Família que li feien cantar cançons sota els arbres d'un
els tocaria el rebre, don Tomàs va tenir a casa seva refugiades dues monges de l'Esperança, parentes llunyanes. Don Tomàs es sentia heroi; va ésser
els monstres de l'anarquisme a rebentar-li el pis i a violar les dues monges, no sense haver passat abans per damunt del cadàver de don Tomàs. El
pitjor que a Rússia!..." Al cap d'una setmana d'haver tingut les dues monges refugiades, don Tomàs ja no s'aixecà del llit. Totes les vísceres li
filla i al seu gendre que el millor que podia fer era retirar-se amb les monges de Cluny. Aquestes monges tenien en el seu convent senyores solitàries,
el millor que podia fer era retirar-se amb les monges de Cluny. Aquestes monges tenien en el seu convent senyores solitàries, víctimes d'una mania
satisfer llurs exigències. En general, les dames que es retiraven amb les monges de Cluny eren de bones famílies i d'excel·lent educació, però expremudes
plegar tots els rams. Maria Lluïsa havia estat tancada en un col·legi de monges de Sarrià, com la majoria de les nenes del seu braç. En l'època que les
ataquen el sexe dintre la vida dels pensionats. No es va enamorar de cap monja, ni de cap imatge de la capella, ni en besar la galta d'una noia li
assegurar ja que Maria Lluïsa no creia en res del que explicaven les monges i el capellà. La cosa que més la revoltava era fer exercicis espirituals
del cel, ixen les novícies a passejar pel jardí. A les monges velnegrades els plau guaitar dolçament les novícies,
feble com un aroma que se perd, trista com una monja velnegrada. Jo també vaig llanguir d'intens dolor. L'oblit un
ningú li deixa el goig d'una mirada i no la vol cap monja al seu convent. Perquè sols el cabal de sa dolcesa —ja comença
aquells rostres abocats a la conversa, saborosa com els matons de monja que les boques engoleixen d'esma. Fins Beatriu, quieta a l'angle de la
malgrat els seus quinze anys de pràctiques de francès a la lliçó de les monges. També solia llegir el diari (com un home), vanitat insòlita per a
de tants de mesos; les fan seure entre els daurats de la sala quan les monges del convent de les Musteles vesteixen la morta. El doctor Grau i
deixats. El dol d'aquella casa és d'un efecte imposant. Les quatre monges de les Musteles en espera de les dues mil misses per l'ànima,
—Tu sí, que acabaràs malament si t'acostumes a passar temporades amb monges, i sobretot de les de l'anomenada d'aquell convent! —Més bona anomenada
i a les Musteles. —Sols que no volen divulgar-ho en vida de les monges. No se'n parla fins després que moren. Als convents de Comarquinal passen
i de la rutina de les àvies, de les ties, de la mare, del confessor de monges vuitcentista. Laura té un moment de vacil·lació, de pietat a la dona
és la darrera vegada, puix que demà al matí es trasllada a una pensió de monges, vist que amb la mort de la filla de la casa, la seva presència allí sols
el Curial e Güelfa, on, en l'episodi del monestir de monges, totes pertanyents a la noblesa francesa i bones coneixedores del que
un feroç sirventès del primer, on l'acusa d'haver violat la seva filla, monja d'Alguaire, tingué lloc entre els anys 1412 i 1418. La
caigué a terra, i poc després la batalla fou interrompuda per unes monges que hi acudiren a posar pau. Al Curial e Güelfa, encara,
eclesiàstic. I, a més, periodistes femenines, que van des de les monges o les noies d'aspecte típic d'Acció Catòlica fins a les de cigarreta i

  Pàgina 1 (de 63) 50 següents »