×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb monja |
Freqüència total: 3117 |
CTILC1 |
xic la inquietud romàntica de l'ànima sensitiva i somniadora de la jove | mongeta | , que anava traçant sobre les teles els màgics somnis de la seva fantasia. | i Mila va sentir-se de bell nou entristida. ¡Qui sap si també la blanca | mongeta | va sentir-se l'ànima contorbada, i potser a la nit, en el recolliment de | dónes vergonya? La culpa és teva, que l'has tinguda aquí tancada com una | monja | , sense deixar-li veure la llum del sol. És un càstig de Déu. Ell, assegut | el seu bé. Direm a mossèn Anselm que li parli. Fes venir tu també aquella | monja | , sor Anna, o sor Adela, no sé com es diu: vejam si aconsegueixen de | la nostra mà..." —Li mira la mà, oi? —preguntà en aquest punt la | mongeta | . Tino Costa es reféu estremit. —Sí —contestà a la fi, com en un sospir. — | , de sobte, el sentí que li deia: —No, desgraciadament no el va matar. La | monja | el mirà esverada, sense comprendre'l bé; però no volgué insistir. Aquell | —contestà ell amb aire distret. —Un record d'infant? —preguntà la | monja | encara. Tino Costa no contestà; pensava en Sileta. Aixecà el cap de | li poden fer? Si de cas els pregaria... Sempre hi va alguna dona. Hi van | monges | , religiosos... Tal vegada Déu li depararà una companyia així. Déu la | vora la finestra del convent en les primaveres llunyanes. Ella, la | mongeta | , continuava com sempre, fixant amb l'agulla les seves delicades fantasies | En elles, la dona era mare o prostituta, serva o vestal, muller o | monja | , objecte de cobejança o de desdeny, "vas d'iniquitat" o "goig dels | m'han habituat al tracte d'una literatura anacrònica i rude, tractats de | monges | i frares, poemes metafísics, als antípodes de la meva personal manera de | verda. A mitja tarda, anem al Noguer. Passegem per l'hort conventual on — | monges | blanques— mediten menudes pereres florides. Els prats són de vellut, amb | de Santa Apolònia, que pagant un ral et passaven per la galta les | monges | de Montsió. Cada sant comptava amb precisió les oracions rebudes, calia, | i el dot que pensen donar-li la noia serà molt ben rebuda per les | monges | de Montsió. Va pujar a la seva cambra repenjat al braç de Carolina, li va | que havia d'ésser el teu convent. Davallàreu. Se sentien les veus de les | monges | fent oració des del cor. A l'altar major llambrejava la custòdia d'or, | curts, ran d'orella. L'orgue inicià un Te Deum seguit per les veus de les | monges | ... Potser abans de fer-ho, aquests records i no uns altres t'abocaren a | les posts dures del teu llit de verge consagrada al Senyor. Quan les | monges | , corpreses, t'anaren a cercar, esperant una desgràcia, trobaren en terra | deixava de presentar dificultats. Dona Obdúlia, educada en un col·legi de | monges | aristocràtiques, menjava com les moixes fines. No es descuidava, però, de | la tercera, i el desori que la segona va portar, la | monja | , quan va reclutar, perquè també en fos, la minyona. | Ja li n'estic. Merceneta. És traçut i servicial com qualsevulla | monja | vetlladora. Què vols que et digui?... Trobo que no fa tanta paciència per | o marit? Jovita Deixa el món, i li reca de plaure: es vol fer | monja | : ara mateix m'ho ha dit. Golferic Hostalera, hostalera, | una mena de caputxa que els deixava sense coll i va dir que eren coloms | monja | . I els va dir, el Monjo i la Monja. De seguida es van barallar amb els | amb dos forats que eren el nas... els bútxeres semblaven reis, els | monja | un tou de ploma, els de cua de galldindi es van alterar una mica i van | vermells i potes vermelles, tot a passeig! Cua de galldindi, caputxa, | monja | , colomins i colomons, tot a passeig! La golfa del terrat per mi, la trapa | i carnavalesca, hi escalfaren les cadires de domàs infinites parelles de | monges | , amb les còfies i els escapularis més heterogenis. Moltes vegades, | i de la Reina Isabel II. Passava els hiverns tancada en un col·legi de | monges | de la Sagrada Família que li feien cantar cançons sota els arbres d'un | els tocaria el rebre, don Tomàs va tenir a casa seva refugiades dues | monges | de l'Esperança, parentes llunyanes. Don Tomàs es sentia heroi; va ésser | els monstres de l'anarquisme a rebentar-li el pis i a violar les dues | monges | , no sense haver passat abans per damunt del cadàver de don Tomàs. El | pitjor que a Rússia!..." Al cap d'una setmana d'haver tingut les dues | monges | refugiades, don Tomàs ja no s'aixecà del llit. Totes les vísceres li | filla i al seu gendre que el millor que podia fer era retirar-se amb les | monges | de Cluny. Aquestes monges tenien en el seu convent senyores solitàries, | el millor que podia fer era retirar-se amb les monges de Cluny. Aquestes | monges | tenien en el seu convent senyores solitàries, víctimes d'una mania | satisfer llurs exigències. En general, les dames que es retiraven amb les | monges | de Cluny eren de bones famílies i d'excel·lent educació, però expremudes | plegar tots els rams. Maria Lluïsa havia estat tancada en un col·legi de | monges | de Sarrià, com la majoria de les nenes del seu braç. En l'època que les | ataquen el sexe dintre la vida dels pensionats. No es va enamorar de cap | monja | , ni de cap imatge de la capella, ni en besar la galta d'una noia li | assegurar ja que Maria Lluïsa no creia en res del que explicaven les | monges | i el capellà. La cosa que més la revoltava era fer exercicis espirituals | del cel, ixen les novícies a passejar pel jardí. A les | monges | velnegrades els plau guaitar dolçament les novícies, | feble com un aroma que se perd, trista com una | monja | velnegrada. Jo també vaig llanguir d'intens dolor. L'oblit un | ningú li deixa el goig d'una mirada i no la vol cap | monja | al seu convent. Perquè sols el cabal de sa dolcesa —ja comença | aquells rostres abocats a la conversa, saborosa com els matons de | monja | que les boques engoleixen d'esma. Fins Beatriu, quieta a l'angle de la | malgrat els seus quinze anys de pràctiques de francès a la lliçó de les | monges | . També solia llegir el diari (com un home), vanitat insòlita per a | de tants de mesos; les fan seure entre els daurats de la sala quan les | monges | del convent de les Musteles vesteixen la morta. El doctor Grau i | deixats. El dol d'aquella casa és d'un efecte imposant. Les quatre | monges | de les Musteles en espera de les dues mil misses per l'ànima, | —Tu sí, que acabaràs malament si t'acostumes a passar temporades amb | monges | , i sobretot de les de l'anomenada d'aquell convent! —Més bona anomenada | i a les Musteles. —Sols que no volen divulgar-ho en vida de les | monges | . No se'n parla fins després que moren. Als convents de Comarquinal passen | i de la rutina de les àvies, de les ties, de la mare, del confessor de | monges | vuitcentista. Laura té un moment de vacil·lació, de pietat a la dona | és la darrera vegada, puix que demà al matí es trasllada a una pensió de | monges | , vist que amb la mort de la filla de la casa, la seva presència allí sols | el Curial e Güelfa, on, en l'episodi del monestir de | monges | , totes pertanyents a la noblesa francesa i bones coneixedores del que | un feroç sirventès del primer, on l'acusa d'haver violat la seva filla, | monja | d'Alguaire, tingué lloc entre els anys 1412 i 1418. La | caigué a terra, i poc després la batalla fou interrompuda per unes | monges | que hi acudiren a posar pau. Al Curial e Güelfa, encara, | eclesiàstic. I, a més, periodistes femenines, que van des de les | monges | o les noies d'aspecte típic d'Acció Catòlica fins a les de cigarreta i |
|