×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb monotonia |
Freqüència total: 649 |
CTILC1 |
| amb perfecte seguretat la visió del futur, podia anticipar-se la | monotonia | , la repetició constant; podia anticipar-se ja l'enuig. Per altra banda, | | i moments de les seves societats. La conducta humana és d'una fatigosa | monotonia | . Canvien els vestits, les institucions, les estructures econòmiques, les | | històric del conflicte, tot contribueix a establir un ritme lent, una | monotonia | tràgica. És terrible de viure el "desenrotllament cel·lular" dels grans | | També em quedo al llit tot el dia. Fa sol, plou, torna a asserenar-se. | Monotonia | de la guerra! Als gràfics dels diaris, sempre les banderes, els | | Chopin exaltat, líric. Un cucut hi afegia, ara i adés, la dolça | monotonia | incansable. Però a la tarda ha plogut, ha pedregat. La calamarsa | | , soroll de mar. Plou, a intervals, tota la tarda. Cel gris, llis. Llarga | monotonia | de l'aigua, que ens recorda els dies d'hivern i les pluges primaverals. | | diplomàtics per a aquesta tardor; em sembla que sortirem aviat de la | monotonia | d'ara, que fa la impressió que la guerra durarà sempre més. A mitja tarda | | insistentment en la nit freda. Tercer desembre de guerra... Tristesa, | monotonia | , incertitud. 3 desembre. Hi ha una gebrada intensíssima: | | una nevada esborra el perfil de les coses, ho submergeix tot en la gran | monotonia | blanca, on es perden especialment les coses petites. Però el gebre més | | sota les branques d'aquest Edèn oceànic. És molt possible que la mateixa | monotonia | tragués el nas una hora o altra quan damunt de les pedres del | | del paisatge. Aigües i cocoters sembla que hagin d'acabar imposant una | monotonia | ; el qui no ha vist mai aquestes terres imaginarà que, en un paisatge | | una banda estic segur que no m'hauria ensenyat res de molt original —la | monotonia | és la llei de la Polinèsia—, m'hauria, si més no, completat la imatge que | | davant de coses de vegades infantils i de vegades lamentables. Aquella | monotonia | i aquella insistència del film soviètic els semblava que era l'última | | Juan Gris. Cascante no abandonà mai els mateixos acords; una obsessionant | monotonia | sudafricana inventada per Cascante, i segons els experts, robada d'un | | trobar-hi cap mèrit i a descobrir-hi totes les pinzellades grises de la | monotonia | . És per això que la presència de Conxa Pujol va renovar-lo; la por del | | moventes en l'herba dels turons i les planures. ¿Qui, en la | monotonia | de les jornades per la solitud, els pensaments diria, | | ho fem així", i unes aspiracions cada vegada més iguals a les de tothom. | Monotonia | i seguretat. Aleshores, cal cercar el risc. Com sigui. Fa falta. Hi ha | | hi divertiría d' alló més. "Gracias á Deu qu' eixim un xich d' aquesta | monotonía | abrumadora", deya entre mí, y de colzes al coixí, perque l' escándol | | els actes més notables, les fites que trenquen de mica en mica la diària | monotonia | . El pols quotidià, la miserable vida de cada jorn, tenen un segell | | fer-lo llegir més depressa el fan llegir més a poc a poc, i per això la | monotonia | de l'istil i la repetició constant de les mateixes fórmules, que en un | | el drama calderonià pel sentiment de l'honor, s'explica la seva | monotonia | . Tant en la manera de captenir-se com en els impulsos que els menen, són | | no exigeix cap món exterior d'incidents per ocupar-se o divertir-se; i la | monotonía | en apariencia llòbrega de l'escola, era curulla d'excitacions més | | Ara són molts els qui en les setmanes del Senyor no volen més que la | monotonia | d'un mateix dilluns repetit en un mirall de sis llunes. I tanmateix per | | Una rosa no sembla mai la mateixa rosa. El diari, tots els diaris, són la | monotonia | emmotllada. Iguals, sempre iguals. Un diari sembla cada dia el mateix | | sentit dir que la vida li fa l'efecte d'un ensomni i malgrat la seva | monotonia | el temps va passant tan depressa, tan lleuger, que a voltes no sap si de | | que ni de parlar tenen esma, i es queden mirant el llum, enlluernats de | monotonia | . Què fan, aleshores, en aquells jorns que no acaben de passar mai? Sabem | | com més íntim més plaent, sense bescanviar un mot, ennartats per aquella | monotonia | , contaminats per aquella sopitesa deixàvem trascolar el temps i brunzir | | la terrible angoixa diürna, d'aquella reverberació de fornal i d'aquella | monotonia | cendrosa que us enlluerna i ofega. Més enllà, en els camps, en els turons | | d'una fulla i s'allargassa, ran de terra, una boirina lleu i esfumada. La | monotonia | del camí ral resta esvaïda amb els contrastos de les ombres profundes i | | però... per a què? Damunt dels costums més diferents planava una mateixa | monotonia | ensopidora. —Creieu-me, senyora —digué melangiosament:— el món és ben | | desballestament d'una tombarella. Arribarà als límits de l'exasperació la | monotonia | de les parelles que han assolit l'originalitat de la retirança, com si | | havia reposat vuit anys, els de l'absència d'en Joan, en una confortable | monotonia | , mesurada pel rellotge del menjador. Era sotmesa a un seguit de neteges i | | cada matí. I així, un dia i un altre, sense repòs, en una inalterable | monotonia | . Tots els intents d'En Víctor per a alliberar-se'n no reeixien. Era | | amb un cruiximent de fusta corcada. S'havia resignat, però, a la | monotonia | del seu viure, i a relliscar per la canal humida de les setmanes i els | | sortir de casa només que per la missa matinera de la Mercè. Una lenta | monotonia | la sobtà després amb la seva boira. En treure's el dol, li semblà que no | | La nit, a ciutat, us crida amb qui sap les delícies artificials. La cruel | monotonia | de les diversions, a desgrat de l'experiència, us torna a caçar. Els arcs | | coses. El romanticisme ens ha deixat un pòsit metafòric d'una increïble | monotonia | . És horrible com a tothom se li acut el mateix davant l'estelada, la neu, | | i artistes. Els notables duen les armes. La caravana. Baf a la cua. | Monotonia | del bosc. Unes basses. El pas del Gàmbia. Darà. Vianants vora el foc. | | meu cor la contemplació de la vila de Sant Pol trencant al lluny la grisa | monotonia | de la mar. Recordo una corrua de motes blanques com un vol de gavines. | | en el fons del sot i l'aigua dels bramadors murmurejava la seva cançó de | monotonia | . A les festes, els corriols florien de gent endiumenjada; esclataven | | lassa. Al davant seu, el turó de Santa Tecla s'ensorrava del xerric i | monotonia | dels grills. Passà la fondalada dels Garrofers i els fruits ja no la | | amb placidesa. S'adormia, ensopit de llum del matí. Repetia la | monotonia | del pensament: "...Una llenca de camp on hi hagués un hort..." Quelot | | Sense parar, sense expansió, sense un afecte. Amb regularitat, amb | monotonia | . La tia la renya. La noia ja no sap riure... Després, unes frisances | | esbatanades. Xerrotejava sol: —Cal que desaparegui... que no torni... Una | monotonia | , un ritme de ritu: —...que no torni... Passà fregant una reixa. Una dona | | de notes discordants i estridents en el gran concert unisson de la | monotonía | femenina. Sols aixís, sols creient amb aquesta temença pot donar-se una | | poden presentar-se perfectament en un saló i animar amb ses converses la | monotonía | persistent que acostuma a planar-hi. Certament que aquestes senyoretes | | aquesta incomprensió del tècnic predisposa, com he dit, a la tristesa, la | monotonia | que en resulta predisposa al desinteressament. I el desinteressament vol | | modestes y tot, no deixavan de contribuhir á rompre de tant en tant la | monotonía | de la vida ordinaría, y proporcionar als pacifichs habitants de | | poc. Els africanismes que té el nostre paisatge i el nostre mar, la | monotonia | del cel, la blancor de les parets, la sequedat dels camps, el dogmatisme | | els ocells cantaven, hi havia al cel, uns núvols blancs per dissimular la | monotonia | del blau, l'aire era un coixí de borrissol de canari. El brollador |
|