×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb morè |
Freqüència total: 869 |
CTILC1 |
mantega, no és gens ardent i recorda una barreja de castanya torrada i pa | moreno | sortint del forn. Les taronges són molt inferiors a les de casa nostra, | flor de ginesta a les dents, la crosta de pa | moreno | , i al cor un gra de forment. 7 Llo | febre. L'esguard esquerp dels isards de muntanya veu un clavell | moreno | que hi fa cara, clavell d'estiu que avança un xic els llavis a | una pagesia amb la cara negra d'oliva | morena | , amb els peus plagats petjant la misèria. L'home | més gris, la qual morí de sobrepart. Conxa Pujol havia estat una criatura | morena | , magnífica, amb una pell de fruita imponderable i uns ulls fosforescents | La senyora Casulleres era la dona d'un personatge públic important, una | morena | guapassa i pretensiosa que havia viscut sempre en una gran | de dos grups: l'un, que comprèn també la carn a la brasa i la crosta | morena | del pa —que són, com el fum, compostos d'azot—; l'altre, del qual | quiet rasser. Una d' ellas, la Madrona, ja de mitja edat, era corpulenta, | morena | y de faccions gegantinas. Anava vestida com las nostras jornaleras ab | Á la fí pogué entrar la Madrona. Eran tres quarts de dotze. Un sacerdot | moreno | , grassilló, ab semblant d' amohinat, cobert lo cap per un casquet de | bell punt qu' estovava 'l coixí del americá, fentlo ballar entre sas mans | morenas | , com si ensajés algun joch de clown. Llensá 'l coixí al llit y, | plens de joya, y tafanejar per las escletxas del biombo si eran rossas ó | morenas | , lletjas ó guapas, y cóm anavan vestidas. —Y donchs, que no hi haurá | son cos una vesta de flors estampades, un llençol tintat, de cotona | morena | o de llenç; potser en lloc de guants o de mitons, per cobrir les mans | cervesa i ve't aquí que ve i s'asseu al meu costat una polleta, eixerida, | moreneta | , empastifada de pintura." "—Em permets, avi? —em fa, rient." | les petjades marxava una dona vella, i darrera d'ella la filla, una | morena | , d'ulls ferotges, amb un mocadoret blanc al cap. —Al monestir? —preguntà | de quiet fullatge. És allí que s'escampen les culleires, de | morena | cara, al sol avivada, sota 'l blanc mocadoret que venteja; | l'oliu iré jo perqué canta pertot la serena i magnífica pau. És | morena | sa soca, emplatiada sa fulla, i s'arrapa en colrades vessants, | sostre igual de pernil per afegidura i companatge. —Mengi, pelegrí. El pa | moreno | és pa de rei pel qui té gana. El pastem a casa i jo faig d'hostaler, de | an el meu balcó, i allí, al mig d'aquella ocellada, hi va entrar una noia | morena | , com si caigués un raig de lluna. Arribar ella, i esclatar el riure i els | del món hagués emboirat el cel i anguniat la terra. Era alta, nuosa, | morena | i cantelluda, igual que si l'haguessin tallada en un vell cor de roure. I | a baix, destaca per gris. Ja hem quedat que ls pobles són rossos o | morenos | . Pollensa és moreno. No ns detindrem a descriure-l, perquè ja hem | per gris. Ja hem quedat que ls pobles són rossos o morenos. Pollensa és | moreno | . No ns detindrem a descriure-l, perquè ja hem anomenat prous | candor, un angelet y, per son físich, un sant Joan de Murillo: grassona, | moreneta | , ab tot el cabell caragolat, ab uns ulls com unes castanyes, un nasset | més freda a la parella que quedava, mare y filla Rodés: la mare una | morena | pansida, malcarada y bigotuda; la noya, la Sumpteta, una cursilina | cercant ab la mirada'l meu assentiment.— Del tot rosses ò del tot | morenes | n'hi hà moltes; la gracia està en trobar una raresa com la d'aquella | Lo que desitgem saber, es quíns tipus li agraden més a vostè: les | morenes | ? les rosses? ò be aquesta flor extranya de cabell negre y cutis blanch? | de l'escalinata, per on pujava un jove d'uns vintiquatre anys, alt, | moreno | , d'esbelta figura i rigurosament vestit de dol. Aquest, al veure la noia, | el sostre el que ens podrem partir —saltà amb irònic somriure la noia | morena | , sense apartar la vista del treball—, perquè del demés, d'on no n'hi ha, | pronunciat cèrcol negrenc; sos llavis restaven sense color; ses galtes | morenetes | queien amb lassitut, apuntant uns anys que no tenía; i, en quant a sa | convulsió de fred s'havia estirat, i com aprimat. La cara, que tenia prou | morena | , se li havia tornat tota blanca i contreta. El pobre Janret, desconsolat, | punt del tot. ¿Quí és, l'Home, perquè li tinguem respecte? Aquest cavador | moreno | i nu... que no té pèl ni dents... Aquest menja-terra. L'he seguit tot el | en el Restaurant de La Alhambra, prenent com ajudant d'aquests un | moreno | , petit, molt xamós i entremaliat conegut pel renom de El berruga | peix en samals i paneres: Llagostes, patarcs, lluços, congres, judrioles, | morenes | , guiules. Hom desmallava la sardina, treta de les barques sardinaleres, | darrers anys de la Dictadura, en llegir aquestes planes, la recordaran: | morena | , alta, de línia sinuosa, de forma escultural. Els seus ulls negres, | per la netedat, i a escollir els colors que s'adeien més amb la seva pell | morena | , sense abusar, ni gairebé usar, de pomades, ni ungüents ni pintures, | del porró amb una guspira d'escarlata, enllaminit per la novetat d'un pa | moreno | recuit i d'una amanida amb àpit i olives negres, menjava més de gust. En | de llurs viandes i esmolés les dentetes de senyoret en un crostó de pa | moré | , ressec de vent i del sol de la muntanya. La cosa més compromesa i | que no ha plogut gaire conca amunt. Bah! mentre no pedregui, rai! El pa | moreno | , Déu n'hi do Ai pobre de mi, que els filòlegs no em perdonaran això de | Déu n'hi do Ai pobre de mi, que els filòlegs no em perdonaran això de | moreno | , que és paraula bandejada de llurs diccionaris per no poder presentar | neta la partida de naixement. I no hi haurà Verdaguers que em valguin ni | Morenes | de la Serra que m'emparin. Però jo no ho sé dir de cap altra manera, ni de | calentons, es partien en dues parts iguals. Oh! aquella fragància del pa | moreno | calent! Tota sola era prou per despertar la gana al de menys talent; i | de des que havia tastat pa de fleca, mai més havia desitjat el pa | moreno | ; que prou n'havia menjat per força els seixanta cinc anys de la seva | com si fos formatge, el posava sobre una altra llesca més gruixuda de pa | moreno | i aquest feia de pa veritable i el blanc de tall o requisit. Això que | seva vida era el poder menjar pa blanc de fleca. El divendres, que el pa | moreno | encara era tou, també el preferíem, si en podíem arreplegar un crostó, i | dia el pa de fleca era un poc dur, dur per dur, ens estimàvem més el pa | moreno | . No sé quants aforismes he sentit que fan referència als avantatges del | rància, no, la mestressa de can Turell. Certament que es menjava el pa | moreno | i de dies, que els talls eren minúsculs, que a l'escudella hi havia més | és esgotador. Una criatura, amb els peus nus —fina pell rosada i | morena | — remena amb una canya una olla de quitrà fumejant i l'aire s'emplena | una nou i una avellana, menjaríem una figa seca i mitja llesca de pa | moreno | , beuríem una mica de vi ranci del país. Tornaríem lentament, potser una | raig del dia\. Aquesta era una noia malaltissa, de color de pa | moreno | , amb uns grans ulls negres i un nas afinat que li sortia de la magror | que era aleshores el Marquès de Samà, de no feia gaire casat amb la | moreneta | Solterra, i el ros hereu d'En Fabra que li escorcollava el cos amb els | quan la resplendor de la llàntia hi cau al damunt i la mà fresca i | morena | l'amoixa. Que diferent que és tot això del que passa en els bordells de |
|