Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mantega, no és gens ardent i recorda una barreja de castanya torrada i pa	moreno	sortint del forn. Les taronges són molt inferiors a les de casa nostra,
flor de ginesta a les dents, la crosta de pa	moreno	, i al cor un gra de forment. 7 Llo
febre. L'esguard esquerp dels isards de muntanya veu un clavell	moreno	que hi fa cara, clavell d'estiu que avança un xic els llavis a
una pagesia amb la cara negra d'oliva	morena	, amb els peus plagats petjant la misèria. L'home
més gris, la qual morí de sobrepart. Conxa Pujol havia estat una criatura	morena	, magnífica, amb una pell de fruita imponderable i uns ulls fosforescents
La senyora Casulleres era la dona d'un personatge públic important, una	morena	guapassa i pretensiosa que havia viscut sempre en una gran
de dos grups: l'un, que comprèn també la carn a la brasa i la crosta	morena	del pa —que són, com el fum, compostos d'azot—; l'altre, del qual
quiet rasser. Una d' ellas, la Madrona, ja de mitja edat, era corpulenta,	morena	y de faccions gegantinas. Anava vestida com las nostras jornaleras ab
Á la fí pogué entrar la Madrona. Eran tres quarts de dotze. Un sacerdot	moreno	, grassilló, ab semblant d' amohinat, cobert lo cap per un casquet de
bell punt qu' estovava 'l coixí del americá, fentlo ballar entre sas mans	morenas	, com si ensajés algun joch de clown. Llensá 'l coixí al llit y,
plens de joya, y tafanejar per las escletxas del biombo si eran rossas ó	morenas	, lletjas ó guapas, y cóm anavan vestidas. —Y donchs, que no hi haurá
son cos una vesta de flors estampades, un llençol tintat, de cotona	morena	o de llenç; potser en lloc de guants o de mitons, per cobrir les mans
cervesa i ve't aquí que ve i s'asseu al meu costat una polleta, eixerida,	moreneta	, empastifada de pintura." "—Em permets, avi? —em fa, rient."
les petjades marxava una dona vella, i darrera d'ella la filla, una	morena	, d'ulls ferotges, amb un mocadoret blanc al cap. —Al monestir? —preguntà
de quiet fullatge. És allí que s'escampen les culleires, de	morena	cara, al sol avivada, sota 'l blanc mocadoret que venteja;
l'oliu iré jo perqué canta pertot la serena i magnífica pau. És	morena	sa soca, emplatiada sa fulla, i s'arrapa en colrades vessants,
sostre igual de pernil per afegidura i companatge. —Mengi, pelegrí. El pa	moreno	és pa de rei pel qui té gana. El pastem a casa i jo faig d'hostaler, de
an el meu balcó, i allí, al mig d'aquella ocellada, hi va entrar una noia	morena	, com si caigués un raig de lluna. Arribar ella, i esclatar el riure i els
del món hagués emboirat el cel i anguniat la terra. Era alta, nuosa,	morena	i cantelluda, igual que si l'haguessin tallada en un vell cor de roure. I
a baix, destaca per gris. Ja hem quedat que ls pobles són rossos o	morenos	. Pollensa és moreno. No ns detindrem a descriure-l, perquè ja hem
per gris. Ja hem quedat que ls pobles són rossos o morenos. Pollensa és	moreno	. No ns detindrem a descriure-l, perquè ja hem anomenat prous
candor, un angelet y, per son físich, un sant Joan de Murillo: grassona,	moreneta	, ab tot el cabell caragolat, ab uns ulls com unes castanyes, un nasset
més freda a la parella que quedava, mare y filla Rodés: la mare una	morena	pansida, malcarada y bigotuda; la noya, la Sumpteta, una cursilina
cercant ab la mirada'l meu assentiment.— Del tot rosses ò del tot	morenes	n'hi hà moltes; la gracia està en trobar una raresa com la d'aquella
Lo que desitgem saber, es quíns tipus li agraden més a vostè: les	morenes	? les rosses? ò be aquesta flor extranya de cabell negre y cutis blanch?
de l'escalinata, per on pujava un jove d'uns vintiquatre anys, alt,	moreno	, d'esbelta figura i rigurosament vestit de dol. Aquest, al veure la noia,
el sostre el que ens podrem partir —saltà amb irònic somriure la noia	morena	, sense apartar la vista del treball—, perquè del demés, d'on no n'hi ha,
pronunciat cèrcol negrenc; sos llavis restaven sense color; ses galtes	morenetes	queien amb lassitut, apuntant uns anys que no tenía; i, en quant a sa
convulsió de fred s'havia estirat, i com aprimat. La cara, que tenia prou	morena	, se li havia tornat tota blanca i contreta. El pobre Janret, desconsolat,
punt del tot. ¿Quí és, l'Home, perquè li tinguem respecte? Aquest cavador	moreno	i nu... que no té pèl ni dents... Aquest menja-terra. L'he seguit tot el
en el Restaurant de La Alhambra, prenent com ajudant d'aquests un	moreno	, petit, molt xamós i entremaliat conegut pel renom de El berruga
peix en samals i paneres: Llagostes, patarcs, lluços, congres, judrioles,	morenes	, guiules. Hom desmallava la sardina, treta de les barques sardinaleres,
darrers anys de la Dictadura, en llegir aquestes planes, la recordaran:	morena	, alta, de línia sinuosa, de forma escultural. Els seus ulls negres,
per la netedat, i a escollir els colors que s'adeien més amb la seva pell	morena	, sense abusar, ni gairebé usar, de pomades, ni ungüents ni pintures,
del porró amb una guspira d'escarlata, enllaminit per la novetat d'un pa	moreno	recuit i d'una amanida amb àpit i olives negres, menjava més de gust. En
de llurs viandes i esmolés les dentetes de senyoret en un crostó de pa	moré	, ressec de vent i del sol de la muntanya. La cosa més compromesa i
que no ha plogut gaire conca amunt. Bah! mentre no pedregui, rai! El pa	moreno	, Déu n'hi do Ai pobre de mi, que els filòlegs no em perdonaran això de
Déu n'hi do Ai pobre de mi, que els filòlegs no em perdonaran això de	moreno	, que és paraula bandejada de llurs diccionaris per no poder presentar
neta la partida de naixement. I no hi haurà Verdaguers que em valguin ni	Morenes	de la Serra que m'emparin. Però jo no ho sé dir de cap altra manera, ni de
calentons, es partien en dues parts iguals. Oh! aquella fragància del pa	moreno	calent! Tota sola era prou per despertar la gana al de menys talent; i
de des que havia tastat pa de fleca, mai més havia desitjat el pa	moreno	; que prou n'havia menjat per força els seixanta cinc anys de la seva
com si fos formatge, el posava sobre una altra llesca més gruixuda de pa	moreno	i aquest feia de pa veritable i el blanc de tall o requisit. Això que
seva vida era el poder menjar pa blanc de fleca. El divendres, que el pa	moreno	encara era tou, també el preferíem, si en podíem arreplegar un crostó, i
dia el pa de fleca era un poc dur, dur per dur, ens estimàvem més el pa	moreno	. No sé quants aforismes he sentit que fan referència als avantatges del
rància, no, la mestressa de can Turell. Certament que es menjava el pa	moreno	i de dies, que els talls eren minúsculs, que a l'escudella hi havia més
és esgotador. Una criatura, amb els peus nus —fina pell rosada i	morena	— remena amb una canya una olla de quitrà fumejant i l'aire s'emplena
una nou i una avellana, menjaríem una figa seca i mitja llesca de pa	moreno	, beuríem una mica de vi ranci del país. Tornaríem lentament, potser una
raig del dia\. Aquesta era una noia malaltissa, de color de pa	moreno	, amb uns grans ulls negres i un nas afinat que li sortia de la magror
que era aleshores el Marquès de Samà, de no feia gaire casat amb la	moreneta	Solterra, i el ros hereu d'En Fabra que li escorcollava el cos amb els
quan la resplendor de la llàntia hi cau al damunt i la mà fresca i	morena	l'amoixa. Que diferent que és tot això del que passa en els bordells de

Pàgina 1 (de 18)

50 següents