Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

entre el rossellonès i el català oriental, i que el Maestrat, la comarca	morellana	i part dels pobles catalans de la província de Terol en formen una altra
suficient per a dues lavatives, tres parts iguals de malves, plantatge i	morella	roquera, i mitja pala de figuera de moro. Després, s'agafa un poc de
Endevinalla nòva: la pell dins y la mòlla fòra = La	morella	. Dos mares y dos filles van a missa en tres mantellines =
alegria dels fadríns es un mocador de pita, una manta	morellana	i una gica ben bonica. Fadrí, si penses casarte,
on s'anomena avellana del país. 12. Morell Sinònims:	Morella	, Avellana blanca, Avellana de Falset, Rojaleta, Flocal(?), Falsetana.
a la proporció de 6 ó 8 grams per mig litre d'aigua.	Morella	roquera (blets). /Parietaria diffusa\, M· i K· (fam.
herba prima, herba de Sant Francesc, llatimó, llengua de serp, manxiula,	morella	roquera, murtra, rave boscà, repelassa, sarsa, xicònia borda i xicoira.
Emol·lients: Civada, consolva de teulada, ginebreda, lli,	morella	roquera, saüc, viola boscana i vern. Tòpics: Àlber, all, castanya
es baf. 2n· Partir un llimó i fregar-s'hi. 3r· Herba	morella	, escard de jardí i fulles de trepó. Ben bullit tot. Es pren es baf i
Diplotaxis erucoides (n. v. citrons) Solanum nigrum (n. v.	morella	negra) Inula viscosa (n. v. mataceps) Heliotropum europaeum
Chenopodium) (blets), Parietaria (herba cargolera o	morella	roquera), Urtica (ortigues), etc.. Per fi mencionem també
trobar per molts dels carrers de pobles i ciutats de la comarca són: la	morella	roquera (Parietaria officinalis ssp. judaica), el malcoratge (Mercurialis
el malcoratge (Mercurialis annua), els blets (Chenopodium sp.), la	morella	vera (Solanum nigrum), els matallums (Sisymbrium irio), el malrubí
que en llatí en deien /vitraria\, que és la que coneixem com	morella	roquera que es troba en abundància en aquell paratge; però és igual,
exemple: groc marcial, roig marcial, roig anglès, caput mortuum o sal de	morella	, negre d'òxid de ferro. 6. Verd d'òxid de crom, encès i mat.
Dulcamara, dolçamara; cat. herba dels humors picants,	morella	, vidalbí; cast. /dulcamara\; fr. /douce-amère\.
i ben abrigat, i resulta de retop un calmant de la tos i de l'asma.	Morella	roquera; cat. blat de paret, granadelles, herba cargolera;
Morella, amb Castellfort i Cinctorres, fabriquen les famoses mantes	morellanes	. I encara es poden esmentar nombroses poblacions on hi ha filatures, com
que cada matí, després de la festa religiosa, recorre els carrers	morellans	. Aquestes festes es diuen "Sexenis" pel periode que dista d'unes a
les comarques del País Valencià, amb la parcial excepció de les masies	morellanes	. Aquest sistema hereditari consisteix, a grans trets, en la repartició
que puga mirar-la el doctor, no siga cosa més greu del que parega.	Morella	roquera. Parietaria. Parietaria diffusa. Herbàcia. Crec que
que moltes d'elles els és igual un lloc que l'altre. Mireu, si no, la	morella	roquera que, malgrat el seu cognom, ella cala les seues profitoses arrels
Herba Lluïsa, Herba Mora; Juliverd bord; Lledoner; Magraner agre, Malva,	Morella	roquera; Ortiga; Pitera, Plantatge; Sanguinària; Til·ler; Verònica,
rizomes); Dacsa (el pèl); Gram (rizomes); Llima; Rabet de gat;	Morella	roquera. Malva. *Antihipertensió,* contra la tensió arterial
Gram (rizomes), Ginesta; Lliri de la Mare de Dèu; Romaní; Malcoratge,	Morella	roquera; Nard salvatge. *Antioftàlmiques,* contra la inflamació
Gram, Ginebre, Ginesta; Llengua de bou, Lletsó, Lligabosc, Llapassa;	Morella	roquera; Nap; Olivarda, Ortiga; Pi silvestre; Rosa, Rusc, Ràvens, Rap,
Arnica, Avena; Borrages, Ceba, Creïlles; Encisam; Llengua de bou; Malva,	Morella	roquera; Safrà, Saragatona. Espectorants Avet; Enula
Refrescants Cirera; Dacsa; Encisam, Esbarzer; Llima;	Morella	roquera, Magrana; Sanguinària, Setsangries; Ordi; Xufa.
la seua ròba, en la que les principals pesses eren la capa y la manta	morellana	. Ademés, son pare li comprava un majo jove. Tot assó ocurría hasta fa
ya no 'ls en fan als novios, com també ha desaparegut la clássica manta	morellana	, que 's sustituída per la bufanda de colorins. Pera l' acte de la boda la
sostre (marfull). Ascendent, si s' eleva per son estrem (	morella	roquera). Penjant, si descendeix per ell (herba dels fics ó
bruscament tirant el polen á l' aire, d' ahont cau sobre l' estigma (	morella	roquera). També s' observen moviments que tenen per objecte preservar
son molestas, pero aquest inconvenient es momentáneo. 121.	Morella	roquera, camarroja (Parietaria officinalis L) Una infusió d' una
del convent forman una reconada, en quals peus créixen malvas, ortigas,	morellas	roqueras y altras plantas, bellugo aquestas sobre del parassol fenthi
fora lo portal. Pr. Est.. Solanáceas. Solanum nigrum L·.	Morella	vera, Herba mora. Prop dels conreus reg. inf. y sub-alp.. Pr. Est..
Trunfas, Patatas. Cultivat y renadiu. Est.. Las fullas de	Morella	s' aplican en cataplasmas calmants en las morenas, cranchs y llagas ó
perque podria perjudicar. Las fullas de Trunfa s' usan com la	morella	y las trunfas raspadas s' aplican en las cremaduras. Physalis alkekengi
verola, escarlatina, xarampió. Parietaria diffusa M· A· R·.	Morella	roquera, Blets de paret, Mollarosas. Parets antiguas. Pr. Est.. L'
Blets de paret, Mollarosas. Parets antiguas. Pr. Est.. L' aygua de	Morella	roquera es diurética y refrescant; també se aplica en cataplasmas
l'ornamentació, extraordinàriament artística i meritòria, amb què els	morellans	acullen la seva Mare i Reina, Mare de Déu de Vallivana. També es
depressa, com llampec del pensament. Es núvol, bufa	morella	, i li sembla que és serè, i és que'l vent li apar
trossada igual de sos vestits, qui amb un fregall d'herba	morella	hi netejava una escudella de formatjar. ¡Com era
l' añ 41 al 43, es presís tirarli damunt una manta	morellana	pera taparo, y que no mos ixquen á la cara els colors del afrontat y
com lo portal d' entrada. Dels penyals de sobre la Cova, clapejats de	morellas	, surt una abundosa y remorosa font, que atura ses aygues devant d' ella
's la iglesia, ab sas rónegas parets clapejadas pels llachsons y la	morella	com si una afecció brianosa 'l resseguís de dalt á baix; ab sos gótichs
l' aligot de ferro que sostenia la llántia; fins los muyochs de té bort y	morella	-roquera que creixian en las junturas de las llambordas eran objecte de
dents del llop Remei Cosmo Rosalia Empar Ferràndiz La	Morella	Josefina Roca Joana Teresa Lluís Mònica Maria
muntanyenc, verd i florit perquè s'escau a la primavera.] [Agna Maria, La	Morella	, Els Fadrins del Vilà] L'hereu del vilà Marçal Prior diu que ens
mestressa, són una negra fila de gentalla! L'hereu del vilà	Morella	, què sabeu la remugaire! La mare set setmanes que no es lleva! El
de sentir-vos! L'hereu del vilà Del nostre mal què en sabeu vos	Morella	? Si no paguem Marçal Prior s'esperi... Vós mestressa digueu-li an el

Pàgina 1 (de 2)

50 següents