×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb moresc |
Freqüència total: 452 |
CTILC1 |
braç: era com una madona barroca sota aquell sostre guarnit d'espigues de | moresc | , color de magrana i de palla, contra el fons ennegrit. 22 | contrasta estranyament amb l'angoixa de la guerra. Golfes amb patates, | moresc | , cebes... Cap al tard el cel és d'un delicat color de lilà; les muntanyes | els arbres nus, o llisca damunt la sorra neta. Al Pujol, un domàs de | moresc | d'or decora la barana de fusta, sota les arcades. Tarda: prenc el sol | Vaig al Pujol, al matí, d'on porto un sarronet d'una magnífica farina de | moresc | , groga i saborosa. Com pensem, ara, en el menjar! Mai no havia tingut | ornades amb més diamants que un front de reina. Els plomalls perses del | moresc | es mouen lentament. 28 agost. Avui he portat la traducció | la campana de silenci, procurant no moure's perquè el matalàs de palla de | moresc | cruixia estrepitosament si es movien. Jeroni i Erasme es comunicaven | d'Erasme. Li recomanaren que s'estigués ben quieta, car la màrfega de | moresc | feia soroll al més petit moviment. Erasme es retiraria com solia fer-ho | de segona, sense taula, amb dos llits de posts i bancs, amb màrfega de | moresc | , amb una caixa del tot insuficient. La màrfega cruixia de tal manera que | Un aire ben fresc. Bah, trinxem garrofes. Jovita Esgranem | moresc | . Si bé es considera, és bo sê hostalera d'un hostal cabdal. | Quin airet tan fresc. Bah, trinxem garrofes. Jovita Esgranem | moresc | . Marcó Ah! [(un badall)]. Jovita Vas | dels asils i de les cases de penitència en mig dels camps de patates i | moresc | , que és gairebé tot el paisatge del Pla, que ara comença, alterat només | i sanitós: després, tot sol, trametent a Barcelona vagons de blat i | moresc | més o menys avariat. A la fi, el germà gran, empobrit i a les urpes dels | en compte que l'adarga (menys sovint dita darga) és un escut d'origen | moresc | format per diversos cuiros d'antílop o de bèsties de pell semblant, | divisa selles de la gineta, o sia amb els estreps curts, a l'estil | moresc | : "el cavallo lo quiero con silas de la gineta acostumbradas de | ha quinze de distints, que corresponen a les diferents parts d'un tany de | moresc | . Per a descriure les parts constitutives i les propietats dels vegetals, | llur establiment en una altitud superior als 4 000 metres, on el | moresc | no arriba a madurar. Les varietats encara ara distingides pel vocabulari | anomenada en anglès /blazing star\, una planta alimentària, el | moresc | , i un mamífer: el bisó. (La Flesche /2\, pàg. 279.) Les | el /blazing star\ floria a les planures; aleshores sabien que el | moresc | era madur i retornaven al poblat per a la collita. (Fortune /1\, | clans: serpent de cascavell-pantera; cérvol-antílop; carbassa-grua; núvol- | moresc | ; llangardaix-terra; conill-tabac; "mostassa silvestre" | i, amb gran sorpresa per part meva, he constatat que llurs plantacions de | moresc | estaven seleccionades, pel que fa al tipus, d'una manera molt més | romàs tan autèntiques com ho foren als Estats Units les plantacions de | moresc | a la gran època dels concursos agrícoles, quan els grangers s'aplicaven, | en la competició. El fet era remarcable ateses l'extrema variabilitat del | moresc | guatemaltenc en general i la facilitat amb què esdevé híbrid: n'hi ha | és clara: allí on les velles cultures índies han resistit millor és on el | moresc | ha restat més homogeni dins els límits de la varietat. "Força més tard | de la varietat. "Força més tard he cultivat una col·lecció de grans de | moresc | obtinguts entre un poble encara més primitiu, els naga de l'Assam que, | que concerneix la vida quotidiana. Cada tribu cultiva moltes varietats de | moresc | que difereixen les unes de les altres d'una manera tallant, i, amb tot, | els omaha tenen ritus molt pròxims de l'intichiuma: el | moresc | sagrat és confiat a la custòdia de certs clans que el distribueixen | eren maldestres i matiners. La gent de l'aldea de l'Alt-graner-de- | moresc | eren estimats malgrat llur orgull: bons jardiners, molt treballadors, | a París, sota el nom de Snarin, vestit d'alarb dintre un interior | moresc | , després d'una estada a l'Aràbia que l'havia fetillat. Natch era sobri | durant les hores que calgui uns passos-dobles cristians o unes cadències | moresques | . En sonar els compassos l'individu de la "filà" aixeca el peu dret, | d'Alcoi. Llavors el poble es fita a vista d'ocell, i el seu castell | moresc | encerclat pel glacis defensiu apareix com una cresta capriciosa del turó | baixet, culte i agradabilíssim. Quan en Barceló li diu que té aspecte | moresc | encara que no es disfressi respon sense vacil·lar: —Home, però si ací de | de sol i contemplen impertorbables els esforços oratoris de l'ambaixador | moresc | . Els tres prohoms cristians estan rodejats de criatures per totes bandes. | el castell acabat de conquerir. La Mahoma és un gegant de cartó de trets | morescs | i semblant, per la seva mida, al Gegant del Pi, de Barcelona. —De vegades | desenrotllen el pergamí peticional i s'emporten la carcassa imponent i | moresca | . Allà la tenen guardada, en llur ciutat, fins que pel setembre van els de | ho és menys que el dels Nans. Els gegants i les gegantesses, de faccions | moresques | , al·ludeixen a una mitologia menys tranquil·litzadora que l'anterior. De | un matrimoni que treballa; el marit sembla absent i la dona, de faccions | moresques | , mira el públic de reüll mentre cus la roba d'unes espardenyes de cànem. | no es confon, amb la nova, i conserva la particular fesomia mig turca mig | moresca | . Són nombrosos els indígenes vestits a la llarga, com els del Marroc i | fons al conjunt. El marc era oval, ricament daurat i afilagranat de gust | moresc | . Com a cosa d'art, res no podía haver-hi de més admirable que la pintura | agrícoles". Esmentem entre els cereals, el blat, ordi, civada, | moresc | , sègol, arròs i panís; com a farratges, alfals, trapadella i els prats | la neu i rioleres com el sol de primavera; on hi ha abundor d'espigues de | moresc | espellofades endomassant els finestrals, un xiprer esponerós, una bassa | les meves ficcions d'infant; allà vaig arengar les compactes fileres del | moresc | convertides en exèrcits, allà, a la primavera, vaig nedar dintre els | de la qual salten els queixals a rest com els grans d'una espiga de | moresc | al cop de l'esgranadora... I el núvol d'enemics avançava i retrocedia i | pensaments. Allí prengué un camí ral, afressat, que corria entre camps de | morescos | i mongeteres; i entrar-hi i perdre el sol de vista va ésser tot u: tan | de cor, i àdhuc de boca i tot alguna vegada: —Fitre, quins blatars de | moresc | ! Refitre, quines fesoleres d'aspra! Redefitre, quina glòria d'esplets! | d'esplets! Ací i allà es descobrien belles plantacions de superbiosos | morescos | , alts força més que cap persona, drets, gallardíssims, enflocats de | imaginació poderosa els considerava per altres caires. En cada bri de | moresc | hi veia un humil camàlic de múltiples braços, que duia grosses capses de | embutxacar-se'l, i va esquillar-se camps a través, per entre mongeteres i | morescos | . Hala, hala... El cas era fugir d'aquells llocs. A on aniria? Per què no | blanques com llenços de bugada i ses teulades grogues com altars de | moresc | . El mar i el cel són una sola blavor clara sense solució de continuïtat. | d'algú altre i el remoreig fresquívol del feix de canoques verdes de | moresc | que duia a l'esquena i refregava per les parets asprosament, i el sotrac | les feixes d'un quintar interminable, amb rengleres de serments i de | moresc | . Al fons, lliscava la riera, i, a l'altra banda, en direcció a ponent, |
|