×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb morrejar |
Freqüència total: 49 |
CTILC1 |
d'ella, i en rebre l'esguard melangiós d'aquella malalta, s'acontentà en | morrejar | -li el guier. Si l'agredida hagués fugit esvolatejant tal vegada el | seguint la costa, sortejant els bancs de corall, els temibles esculls que | morregen | la superfície. Els tripulants són dos presoners polinesis. (Benaurat país | se li encastava al costellam. Per entre la filagarsa de les calces li | morrejava | el genoll inflamat, en el qual les espines de gatosa i d'aritjol estaven | silueta del Turó de les Agudes, sota del qual, no sabia ben bé on, devien | morrejar | cimals ben coneguts del seu delit en vaga. I el pensament li fugia devés | tan banal el folklore... Antifeminisme Capítol de les al·lotes. Un les | morreja | i l'altre les defensa. Llavors, el primer les remunta i el segon les | l'Os, l'innocent de muntanya, que ara fa el gall i ara el porc | morrejant | . És conegut de tota la Cerdanya, i en sa cara | salvatjot perdut en l'alzinâ... En la clotada el porcell negre | morrejava | , i altra volta el pagès espandia el seu grà. Llúcia, tot el | de por que'l sou tindi, rosa porcellada | morreja | blat-indi. Agra fuetada en el vent claqueja... La | timbes avall à criar malves, ara el llop que udola, s'abraona i te | morreja | en la fosca del bosc, i us clava els unglots en el pit, ara el trabuc d'un | que no vull esbrinar, i en aquest òbit em sembla que sóu vós el que hi | morreja | ... Andr· Què voleu dir?... Tore· No res; i us dono | Salut, alzinar. Trasteja la guilla. | Morreja | el senglar. Treu nas la jonquilla. Manel S'esvaeix la | Millor que jo coneixen el més atapeït senderol. Aire-rosa | Morreja | el senglar. Treu nas la jonquilla. Manel El meu | aquesta muntanya! Aire-rosa Treu nas la jonquilla. | Morreja | el senglar. Teresa Vós rai, Manel, que us manteniu ferreny com | a morir als peus d'ella. Com a prova d'amor. Aire-rosa | Morreja | el senglar, treu nas la jonquilla... Joan Oh, la fada | Sols quedan á casa los vells y criaturas, alguns porchs que 's veuhen á | morrejar | pels recons y femers en mitj de pollets y gallinas que cloquejan. La | -la a estrebades, com si m'hagués tornat boig, com si no hi fos a temps a | morrejar | -la, a beure-me-li el cos, a estrènyer-la fins a fer- | Hienas qu' ensuman la carn morta! En cementiris tornarían los pobles, | morrejant | hi fins dintre las entranyas, hont engendran las mares á sos fills! Oh | d'altres, com ella, que, al corredor apartat que portava als pixadors, es | morrejava | amb golafreria amb el tinent de bigoti ros i ulls verds i comprovava al | el local. Tomeu i Carmen van asseure's a la barra i començaren a | morrejar | -se. No deixaren de marcar el ritme, picant de mans sobre la fusta | franc, he de reconèixer que resulta dificilíssim i fins i tot arriscat | morrejar | -se, entortolligar-se, amb una dona que porti ulleres. Però jo tenia ficat | matava el temps esperant agafar el vaixell cap a Barcelona. Ella s'estava | morrejant | amb un idiota gras i de bigoti, asseguda en un banc. Les nostres mirades | tira que combinéssim aquella escapada amb Laura. Feia dos mesos que ens | morrejàvem | detonants al despatxet de la meva agència immobiliària, sofà d'escai amb | ES-DO-BLERS! Enforinyats en un racó, Maribel i Vicenç es | morrejaven | . La cama esquerra de Kitty tornava a atacar la cama dreta de Tomeu. | rialler, fa dies! Hi ha dos gossos pel camí tips de | morrejar | deixies! La tardor se'ns ha ajaçat, es troba a les acaballes; | Abraça'm i besa'm. (Forçant-la.) Au, vinga; | morregem | -nos. ¿No és això el que volies? Cleo | nosa, hi ha prou espai per a dos. —Gràcies, és molt manyac. I em va | morrejar | que ni els polps del teu Atlàntic... Mentre em xuclava la boca desfeia la | amb la germana sense agafar-la per les espatlles ni pels malucs i sense | morrejar | -la davant del món, pels bancs i els carrerons, tal com ho fan tots els | un xiclet entre les dents que era l'alegria de la boca, que l'hauria | morrejada | allà mateix, però jo aguantant i aguantant, com sant Jordi davant del | de reüll que no et veiés ningú. Una parella d'al·lot i al·lota que es | morrejava | com si fossin foguerons i tres turistes vells que fumaven amb pipa —un | entre els ailants, arribar a la noguereda. -Ja t'he vist com | morrejaves | la neboda del Donat. Per què ho fas, si no t'estima. | meu ventre per la teva bragueta... Després m'has tocat els pits i ens hem | morrejat | ... (Fent veure que el besa, i després separant-se'n.) No saps el | entès gens, o no havia escoltat. —Perquè són uns hipòcrites. Havia | morrejat | bastant l'ampolla, i el menjar, ni tastar-lo, estava una mica gat. Si m' | és en castellà ni tampoc com hem sentit per part de maleducats «que es | morregin | ». Bes s'usa en valencià i en comarques de Lleida, però quasi a tot arreu | . Sub, deia. Quin llamp d'home! —Els nous fets del Palau! —Dalí el | morrejaria | . —Necessitem un nom d'escamot. —Els impagables!!! Com que ningú no ens | encara hi havia tres homes a la barra i una taula amb una parella que es | morrejava | tot el temps dins la sala del restaurant. Era com si m'haguessin pintat | fa servir i després me'l passa, tot plegat, però, sense que ens deixem de | morrejar | : ens xuclem els llavis amb més avidesa de la que posaríem a ple estiu per | una vertadera proesa, perquè en el dir dels amics les turistes | morrejaven | de veritat i no eren ni de molt tan primmirades com les natives. Però el | Encara el tinc. Que burro. Es va pensar que seríem nòvios. I ens vam | morrejar | i ens vam arrambar unes quantes vegades, però noi, res de res. Ara és el | vergonya de reconèixer que els miràvem. Ella i en Jaume s'abraçaven i es | morrejaven | i es llepaven i es despullaven, enmig del bosc. I jo i ma germana Carla | colla, i en saber que l'amfitrió estava vacant no parà d'arraconar-lo i | morrejar | -s'hi cada cop que el tenia a mà. Tothom va fer molta conya amb | Però ella no era de la mena que la podria portar, si venia a tomb, a | morrejar | -se amb un paio en una festa i no passar d'aquí, sinó un tipus d'atracció | als ulls dels altres, o almenys als d'aquella dameta amb qui s'havia | morrejat | repetidament per gamba interposada. Ni l'Anna se n'havia adonat, que ja | maneres pageroles insolents, o a aquell Bréjnev de cap de senglar que es | morrejava | sucosament amb Honneker, tots ells odiosos, però en canvi, Gorbatxov, amb | tan natural. Té la cara molt a prop de la cara de la noia, està a punt de | morrejar | -la. Em divertia trobar escultures de Canova en petits museus, posar-m'hi | a la barra. S'havia pres alguna cosa. Se li va acostar una noia i es van | morrejar | . Després la tia es va morrejar amb un altre. Allò era una bogeria. I era | cosa. Se li va acostar una noia i es van morrejar. Després la tia es va | morrejar | amb un altre. Allò era una bogeria. I era una puta merda. Tothom es | si en tinc, li vaig dir. Ell va riure. La noia també va venir. Es va | morrejar | amb ella mentre jo deslligava les bicis. La noia volia que | tots els morts de gana. Vam agafar l'autovia a peu. Ells s'aturaven i es | morrejaven | contínuament. Vam arribar al centre de jardineria i vam tombar. Hi havia | El fred t'abraça com un amant. Et vol | morrejar | donant-te la seva llengua de glaç, mentre t'ajeu a la |
|