Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Hades l'interior de la terra, amb les ombres, les riqueses ctòniques i la	mort	, amb les seves múltiples cares. Posidó i Hades de segur que varen remugar
, no per amor al fill i a Iò, que tant se li'n donaven, va ordenar la	mort	dels Curetes, sense recordar-ne els antics serveis, als quals tant devia.
que estaven subjectes, tots, sense excepció, a la necessitat i a la	mort	. I que els seus destins, mentre alenaven, durant una curta i molt
atapeïts de noses i d'espesses teranyines de mil·lenàries aranyes	mortes	, el garbuix de paraules afusellades de fresc i sense discerniment a
la barca, mig enfonsada pel gruix de la multitud de les ombres dels nous	morts	, i cobrava a cada una l'òbol del passatge, sense oblidar-se'n de cap. Per
equívoc. A pesar d'això, el noi va ser amant d'Afrodita i va trobar la	mort	en els ullals d'un senglar. Però una defunció transitòria. A la primavera
encadenant-lo, de reduir-lo a la impotència. Ares l'alliberava. Ja	mort	, al regne d'Hades, Sísif va explicar al déu i a Persèfone una falsa
pedagògica, per al judici crític de cap mestre, la lliçó eterna de la	mort	." Les Gorgones "La transcripció dels nostres noms és un problema", va
rectitud, i corre cap a elles, als prats plens de flors, on troben la	mort	. Les Sirenes se'ls mengen i s'asseuen després damunt els blancs ossos.
els combatents, o volen damunt ells, i s'acarnissen amb els ferits i els	morts	, esdevinguts cadàvers per la seva tria. No cal que Aïdoneu ordeni la seva
i orb, ara lleuger i fresc, que surt de ponent, de la plana dels	morts	benaurats, i es complau a apressar la maduració dels fruits i de les
antics egipcis i dels de Verdi, la cronologia i els misteris sotíacs, la	morta	bellesa d'Erígone que branda al vent. I molts d'altres somnis, ara meus,
la nostra esperança no deu ignorar que, sota l'aparença del glaç de la	mort	, caliu de la nostra tristesa, ets immortal i ens ets amic. I un dia, tal
l'assenyat suggeriment. Dànae havia de reposar al canapè, quieta com	morta	i nua, perquè qualssevol draps o teles l'acaloraven, l'engavanyaven i li
la fundació de colònies, el qui sap guarir i també matar, amb una	mort	ràpida, clement. El qui presideix secrets de la màntica i les arts de la
qualsevol, que un disc causaria, d'un moment a l'altre, la seva	mort	. A contracor del déu, ens és forçós d'admetre-ho. Ferit al cap, de la
a l'altra banda de la senzillesa d'aquests foscos llindars. A la fi, la	mort	se l'enduia. Fileres de pollancres, al llarg d'un petit riu, just movien
temerari. El jove estès, d'una constitució física potser ambigua, és	mort	i va morir lluitant intrèpid, amb coratge, contra un heroi més
prop del cadàver. Varen ser des de la infantesa amics inseparables, i el	mort	va acompanyar i aconsellar sempre el qui encara és viu, una mica més jove
una comparança del meu temps, com el rosari de l'aurora." "Sí, la seva	mort	no va ser feliç", va afirmar, procurant d'endevinar l'abast de
Andròmaca Just en sortir del bany, una serventa l'ha assabentada de la	mort	de l'home que ella sempre va estimar, una mort que tots dos pressentien
l'ha assabentada de la mort de l'home que ella sempre va estimar, una	mort	que tots dos pressentien propera. La dona ha creuat els braços damunt el
Cassandra —o Casandra, en grec trobem les dues grafies— moriria aviat de	mort	violenta, predita per l'aorbat Polimèstor. El rancuniós traci anunciava
a l'aguait, amb salivera, de qualsevol minúscula errada—, que el seu cos	mort	reposaria en un sepulcre, a la riba europea de l'Hel·lespont, i
cosmològic de Tiamât: alguna cosa l'havia d'entretenir. "Per venjar la	mort	del seu marit Apsu, va organitzar, pel que sembla, contra els joves déus
impertèrrit, la lliçó: "La Nyx va engendrar la son i els somnis, la	mort	, les Moires, el frau, la vellesa, la venjança, la disbauxa, la
déus i dels homes, qui gosarà en cap ocasió, fins a la meva segona remota	mort	, desobeir-me? Manaré tothom, sense rèpliques, i exerciré el poder, del
La despulla nua d'un home jove que va sucumbir a la violència, un cos	mort	ajagut en la sorra d'una platja solitària, privat del repòs de la tomba.
i la lluita perpetus, la presentalla sempre renovada del carnatge dels	morts	. El seu complexíssim instrument ha estat pare de tot, tal vegada només
per sempre el triomf de la vida. Condueix, benèvol, les ànimes dels	morts	més enllà de l'oceà i de la roca blanca, de les portes del sol, del poble
com abans? Una dona que ha passat per la lliçó subtilitzadora de la	mort	no agostarà o malmetrà l'extrema perfecció del meu art?" Aquestes
senyors? I deixa'ls estar, no te'ls escoltis. Com t'espanta que la	mort	t'arribi de la mar, si la mar sóc jo mateixa i em tens tan a la vora?
desig d'emparar-me en el mur altíssim, en la llisa paret benigna de la	mort	. Bé, enllestim. Duc a pes de braços, amb fatiga, un munt de terra i l'
seguida caurà el segon, que serà l'últim, i els meus ulls entelats per la	mort	no destrien si sóc ferit amb destral o amb espasa. En el camp dels
criticava amb pífia, sense adonar-se'n, Pulcre Trompel·li. "Els	morts	maten el viu", sentenciava, una mica a la babalà, el pagès que figurava
esglaiava tothom. Hi ha l'episodi del suposat palau de la destral i la	mort	del monstre —un cap de toro amb un cos més o menys d'home— que hi era
m'anava conduint a poc a poc —des d'avui de pressa, de seguida— cap a la	mort	. Per una raó o una altra, li convé la meva mort, ara exigeix la meva mort.
, de seguida— cap a la mort. Per una raó o una altra, li convé la meva	mort	, ara exigeix la meva mort. Bé, acceptem-la. Trio amb mundanal atenció,
mort. Per una raó o una altra, li convé la meva mort, ara exigeix la meva	mort	. Bé, acceptem-la. Trio amb mundanal atenció, amb minuciosa cura —plorant
beneit per raure-hi, no cal. I si és a la timba, tampoc. Altrament,	mort	a Lavínia, si és a la tàvega, ni ho haurà notat. O tal vegada sí, perquè
seva naixença —digué una vella barbuda—: mala naixença, mala vida, mala	mort	: la hi tinc pronosticada. I s'allunyà tot senyant-se. —És fill del diable
li deia mano i el petonejava. Ja de més grans, amb tot i la	mort	de la mare, les relacions havien continuat en el mateix to entre les dues
apel·lació als seus sentiments d'infant, com per damunt d'una vall de	mort	, un joiós toc de campanes que en l'hivern de la seva ànima cridés les
i la il·lusió d'ells era veure el fill casat abans que els sorprengués la	mort	. Tampoc no era cosa d'estar així tota la vida. A més a més, nostrama
tumult d'anhels adormits? I a la mirada, què hi tenia? Els seus somnis,	morts	i oblidats, ressuscitaven en ella amb ímpetu de torrentada, i tot en la
D'altres, en canvi, han pogut gaudir d'aquesta felicitat fins a la	mort	i passar una vellesa lliure d'inquietuds. Amb mi, Déu no ho ha volgut.
memòria. Era la història de la Catarineta a qui el seu pare donà bàrbara	mort	en una nit de festa mentre les donzelles, les seves amigues, ballaven a
passa, que t'haig de matar. Al primer cop que li venta, mig	morta	la va deixar; al segon cop que li venta... I, després, el
ens deixen sols? Per què no podrem romandre així fins a l'alba, fins a la	mort	? —Temo per tu, Mila. No sigui que ta mare se n'assabenti... —Mai com
la voldria dir... Però ell se n'anava ja, i Mila es quedà amb la paraula	morta	als llavis, la paraula que no li pogué dir. Romangué una estona sense

Pàgina 1 (de 1010)

50 següents