Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
mosca AII 11 oc.
mosca F 1759 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb mosca Freqüència total:  1770 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

prosopopeies i es lliura als jocs de la carn, com un gos o com una mosca. Ell no es veu fornicar, i la fruïció l'encega. Però els altres el
de roba, amb flors brodades, per tapar els vasos (ara que hi ha tantes mosques). És el primer present que em fa la meva filleta. Hi feia comentaris:
a Bétera, prop dels forns de la calç. Els morts tots plens de mosques vora les carreteres..." "No féu res, no féu res, i ell en va
Duien les espardenyes esventrades, la sang en qualls secs, unes mosques, unes mosques grossíssimes. VII També
esventrades, la sang en qualls secs, unes mosques, unes mosques grossíssimes. VII També /Lo jorn ha por
regadora més repel·lents! Quins morats més de confit de sucre pigallat de mosques! Quins cadmis de taronja de cel·luloide! I quins vermells i quins
més fi. Papeete és una ciutat quietíssima, no s'hi sent ni un crit ni una mosca. La calor del tròpic mata l'electricitat dels nervis, i els pulmons
que us salten sobre el nas quan esteu dormint tranquil·lament; i les mosques, i els mosquits, que, encara que no encomanin el paludisme com a les
asfixiants, dels acàrids corrosius, dels polls de mala ànima, de les mosques portadores de virus pèssims, tot aquest personal, que s'acostuma a
hi ha tres botigues de xinesos. Anem a la més gran i a la menys bruta. Mosques i silenci. En el taulell hi ha un xicot ajagut que llegeix un llibre;
xineses, amb el cap com sant Antoni de Pàdua, tot ple de crostes i de mosques, i darrera de les criatures una dona sequíssima, d'una pal·lidesa de vori
plomes més virolades i els tatuatges més afinats, s'acaben de morir com mosques en aquestes illes màgiques i inhospitalàries, degenerats, convertits al
Qui és aquest? Fins que agafi una vara de freixe i: Au, a espantar les mosques! /Maria\ Ho diré al pare que m'heu tractat així. [(Se'n va i
a l'àvia, com si hagués estat una cabra, dos panets durs maculats per les mosques que portava un venedor ambulant. Jo no podia", diu l'autor, "endevinar
bevia tot el vas. —Ara deixau-me fer tranquil·la. No vull sentir ni una mosca. Tornava a enfonsar-se en els coixins. Però la morfina havia ja produït
tros, tan maca com ets tu, Helena. Tenia un aire de mosqueta morta de fred i de tristor i un somriure com un
cridar l'èxit. "Wyatt ha traspassat al rei Anna Bolena." Les mosques d'octubre Ploguda, la platja s'encrosta, més llarga
—L'eglògica simplicitat em tempta massa. Ara no veig mosquetes de sol en eixam. Ara mateix, miro millor no pas els ulls que es
una enze, però... Rosa. Júlia, i ara! Júlia. Són dues mosques mortes, heu's-ho aquí. M'hi jugo el cap que no s'hi casarà l'Ernestina
de les cases, per sota i per damunt de la terra i que anava disfressat de mosca vironera, tot negre, amb aigües blaves i vermelles, i que quan només era
vironera, tot negre, amb aigües blaves i vermelles, i que quan només era mosca vironera, s'atipava d'escombraries i de bèsties mortes mig podrides i
dir mentre anàvem a veure mossèn Joan. Mossèn Joan semblava fet d'ala de mosca: vull dir el vestit. D'aquesta mena de color de negre passat. Ens va
i el darrera de l'abric de la senyora també brillava i era de color de mosca com la sotana de mossèn Joan. Un senyor que venia de cara va saludar la
enganyar ningú, va dir, Natàlia. XL Vaig pujar al pis com una mosca balba i, tot i que no volia anar-hi, i tot i que no volia dir res
era d'un color gris bastant més clar que l'altra part del cos. Tenia tres mosques vironeres encastades a la sang; quan ens hi vam acostar una va volar com
de bèstia morta com deia en Quimet que feia el dimoni quan anava de mosca. Però tenien la cara negra i en Quimet m'havia dit que el dimoni, encara
la cara negra i en Quimet m'havia dit que el dimoni, encara que anés de mosca vironera, tenia la cara encesa de flames. I les mans. Perquè no se'l
galonat de l'avi, estava substituït en el nét per una americana d'ala de mosca, deformada i amb algunes taques; don Tomàs duia el coll de la camisa
camí, la tia Paulina els feia cantar el trisagi fins quan estripaven les mosques del peix. Des de trenc de dia a les nou del vespre, que tothom anava a
amb els ulls fitats en el brunziment agònic, monstruós, dels caramulls de mosques innocents, horribles, preses per les ales en les espirals de paper
li passaren per les mans, mentre que Laura, enclotada entre núvols de mosques a les Aulines, s'enterbolia en els vapors del somni ingrat; es baratava
identificacions; així, la que s'ha realitzat fa ben pocs anys de la "Mosca Grossa", evocada en els mites, amb una taquínida, /Hystricia
'n mofa; jo, jo m' hauría rigut d' ell al véurel tan entregat á aquella mosca-balba, xata, posturera y llampant com las Marcolfas de qui s' apartava,
un sofá plé de geps y descolorit, un mirall entelat hont las moscas hi havían fotografiat un firmament, una calaixera desllorigada ab coberta
, capellanet! —Per què, capellanet? —vaig fer jo, ofès. —I semblava una mosqueta balba! —No es burli de mi. Tingui'm pietat. Escolti'm. Per què fuig?
meu cervell, a l'entorn del meu cor i on quedava balba, presonera com una mosca indefensa, la meva pobreta voluntat! Vaig intuir, em sembla per primera
al damunt seu. Ell havia d'apartar els homes com qui espanta les mosques. I triava. Triava pel tipus, per la força del cos, per la simpatia, per la
y tant foll, qu' á n' aqui 'l canó del coll tinch un parany per las moscas: Si n' entra una, estich de festa y no hi ha por que m' hi oposi que la
: Si n' entra una, estich de festa y no hi ha por que m' hi oposi que la mosca que s' hi posi ja pot dir que está ben llesta. [(Transició.)]
migdia, s'ajauria al peu d'un eucaliptus i escoltaria la bonior de les mosques excitades pel sol. El gos li faria companyia. Algun dia el sorprendria la
i ens ficarem al llit. Jo, tot sol. I les paraules tornen com les mosques..." —Començo a servir, senyora Mònica? Mònica escampa una mirada al seu
Les mosques Drama en tres actes /A Charles Dullin en testimoniatge de
Acte primer [Una plaça d'Argos. Una estàtua de Júpiter, déu de les mosques i de la mort. Té els ulls blancs i la cara empastifada de sang.] Escena
¿Et sembla que tot això són simples coincidències? [(S'espanta una mosca amb la mà.)] A fe que les mosques d'Argos em semblen força més
coincidències? [(S'espanta una mosca amb la mà.)] A fe que les mosques d'Argos em semblen força més acollidores que les persones. Mira-te-les,
escapa una mena de suc blanc que sembla llet quallada. [(Espanta les mosques.)] Està bé, ja n'hi ha prou! I ara ens vénen a molestar a nosaltres
espiadimonis. Júpiter [(que s'ha atansat)]. —Només són mosques una mica grosses. Fa quinze anys que una gran fortor de carronya les
capdamunt de les muralles es veien les veles blanques. [(Espanta les mosques.)] En aquell temps encara no hi havia mosques. Argos no era més que
[(Espanta les mosques.)] En aquell temps encara no hi havia mosques. Argos no era més que una petita ciutat de províncies que s'avorria
moral? Orestes. —Què van fer? Júpiter. —Van enviar les mosques. El Pedagog. —I què hi tenen a veure, les mosques, amb tot això?

  Pàgina 1 (de 36) 50 següents »