Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Tiago, el fill, s'hi acomodà i agafà l'instrument. Entre els mossos i	mosses	, pastors, masovers i altres treballadors que havien acudit tots a la
soldats distreien els ocis voltant per les tavernes i corrent darrera les	mosses	. Entre aquests oficials figurava ell. "En els combats —digueren—, un
i continuà ací, com un ca fidel, vigilant-ho tot. La seva filla és ja una	mosseta	—per sant Silvestre complirà els setze anys—. És més aviat baixa,
si no fos per l'esteatopigia i les sines deliberadament agressives d'una	mossa	bruna que s'incorpora amb un èmfasi volgut quan el veu entrar. —Aquestes
nenes? —Pippermint. —Conyac. —Conyac —diuen les tres veus educades. La	mossa	bruna avança una mica el cos, com si encara volgués retallar més
la noia. L'home es queda amb la boca oberta, els ulls fits en la	mossa	, i després passeja una mirada precipitada entorn de la cambra. —No és
Segons consta en els annals de la Universitat, l'any 1802 dues	mosses	anomenades Pelona i Mercedes van ser públicament assotades
pols, barallant-se contra el pedal, i tindreu el noranta per cent de les	mosses	maoris o mestisses que es passegen per Papeete. En una raça de la qual la
li cau al nas, i es creu amb el dret de pegar-li. La família de la	mossa	amb unes quantes ampolles de vi negre anirà ballant i remenant les
i cargolada com una banya de marrà sobre una mica de somni. Les dues	mosses	han tastat dos glops de granadina amb sifó, han ensumat una mica pertot
del grup.)] Minyó, no perdis el seny per tan poca cosa. Aquesta	mossa	no val una bufada. Caín. Oh, per tu no! Però jo sóc un home... Tu
paraules de consol que fan al cas. I encara més quan et trobes amb una	mossa	com l'Amèlia. [(Pausa.)] /Maurici\ I què: quan tornaràs?
i més il·lustres, donant un contingent notable de fadristerns i	mosses	als convents, a la clerecia secular o a la milícia, i conservant per
Eren criminals petits, dels que roben una pell de vi ranci o atrapen una	mossa	per la cama i la fan caure damunt d'una garbera. Ben mirat era gent que
perduda entre fires, gallardets de festes majors i rialles grasses de	mosses	d'hostal. Però ara el reté, definitivament, aquell amor per la noia
que venim aquí. Si aquests marges poguessin parlar, quantes d'aquestes	mosses	que van amb els ulls baixos per la plaça es tornarien vermelles! Laura
d'ensibornar-te contra meu, perquè de solter jo havia empaitat quatre	mosses	de pagès que no tenien res per perdre; i ell no sap que jo el faria
la indignació de l'oncle. —No "enraonava" pas amb en Jaume sol, aquella	mossa	! Tota la família en pes es posà de costat a la negativa de l'amo Terra
tip de les majordones joves d'aquestes rectories i sufragànies, o de les	mosses	d'hostal. —Ai, fill, que no et demano discursos! ja no em fan efecte.
del cap. Un home com ell, vidu i amb filles casadores, portar-los aquella	mossa	tan rebregada per madrastra? Ningú de la família no s'hauria volgut fer
quan es portava horitzontal (veg. fig. 182), es deia la	mossa	: "lo braç dret no deixe anar penjant, mes porte la mà posada de
que abraça amb l'esquerra porta aquesta esmotxadura, que era dita	mossa	(§ 57). Els més experimentats cavallers sofrien greus accidents
ara veyeu com s' es enamorat de mí; qué li he dat? qué li he fet? Pobra	mossa	! ¡Si sapigués qu' á mí la fuga no 'm dura més qu' un moment, quan la tinch
que donava a l'esplanada no hi havia ningú. Vaig obrir la porta, i la	mossa	bonica, que tenia el sergent a la vora, amb la mà aixecada i el dit
Recorda aquella nit com et vas portar amb mi per quedar-te amb aquella	mossa	que no valia una escopinada. Tot allò és ben vergonyós per a tu. Un
divertir-se i prou, més que més quan aleshores anava encaterinat per una	mosseta	serventa d'un mas veí que era una de les criatures més boniques i més
les qui no perdonen la mestressa. El fill no trigà a casar-se amb aquella	mosseta	, la serventa. Com no, mare de Déu! Li havia fet una criatura, i el xicot
rei, i estava destinat a la guarnició de València. Allí ha conegut alguna	mossa	, bé del pla, bé de la muntanya, que li ferí el cor. Ara la recorda,
menjades de la berena que portaven al sarró, les torrades de xulles, les	mosses	que han esglaiat en vore tants galifardeus tractant d'abornar-les per fer
va dir Anselm. "Val més que ens deixem de compliments. Pep, aquesta	mossa	no fa per a tu. Et porta a vendre. Ja fa temps que la corre... El Nasi
separat de la dona, i es veu que de tant en tant feia l'ullet a les	mosses	, i fins i tot se li havia escapat més d'una expressió on l'amor lliure
de ser l'hereu desitjat pel novell matrimoni, que si han de tocar per la	mossa	vinguda de trascantó al marit i muller carregats d'anys i de mainada; ni
un gos que jau a l'era, les oques que pasturen en un rostoll pròxim i la	mossa	que té compte l'estol d'indiots i de porcells, tot fent mitja asseguda
i el bec cridaner, la punta dels unglots només fregant la terra. La	mossa	que comanda indiots i porcells ha endreçat la mitja, arreplega les
bo i caldejats pel foc interior, tenien sobre la galta vellutada de la	mosseta	totes les candideses d'afalacs fraternals. Quan, al sortir de la fàbrica
... Fas mal fet: deixa-la estar, que ara no és pas una canalla; i aquestes	mossetes	, quan les hi diuen que són bufones, de seguida els pugen els fums al cap,
l'hereu quedà sobtat. Amb els anys que no l'havia vista s'hi envestí una	mossassa	que feia goig. Era tan alta com ell i amb la pell de cara i braços blanca
d'ella al entrar. Està desconeguda, envellida de dèu anys. D'aquella	mossota	grassa, pituda, de grans costats y cara enfarinada que, ab sa
Què se'ns endona del nom? Batègiho com vulga; el cas es que, la pobra	mossa	, va tenir molt mal, molt!... y que se'l va haver de passar sense metge ni
devant d'una desconeguda, que resultà esser la viuda Molins, una bona	mossa	, esbelta, rossa com una septentrional, que vestía ab molt chic y's
regular. Ab un poch més de carns, fins se la podría calificar de real	mossa	. —Y aquella cabellera! —exclamà, extasiantse, la senyora Solís,— es
seda; però vet aquí que la pobra morí de sobrepart, i va deixar-li una	mosseta	espavilada la qual batejaren amb el nom d'Elisa. Passaren uns quants
dies que els Buxareu havien canviat de minyona, i sortí a rebre'l una	mossa	castellana que no havia vist mai. La noia tingué grans dificultats per a
no'n pot rajar. —Bé, dòna, farem el que es pugui! —Ai carat de	mossa	! Però què vols que fem? Ja serà bo que no tenint per nosaltres tinguem
dones que renten i dels ramats que pasturen. Les cueretes són una mena de	mossetes	trafalmeques, amb un piular i un cantar fresc i senzill com el sorollet
anys de pagès ben acomodat. Ara entabanava la pobra Madalena, guapa	mossa	sense cabals, que vivia a Sant Privat amb la bona de sa mare, dona de
de la Pobla, es devia estar ben arrecerat a Castellar, a casa d'aquella	mossota	. Ah! No vindria, avui, encara, no. Tot sovint parava l'orella, creient-
prop del foc. A la mestressa se la sentia trastejar darrera nostre, les	mosses	filaven, i tots els homes anaven compareixent i s'asseien al nostre
que cantés qui en sabés. Però encara va costar de rompre el glaç. Les	mosses	, que eren les úniques ben disposades a cantar i les que més en sabien,
del Castellà. Allà s'hi fan encara avui les veremes paganes quan les	moces	i els seus gojats es troben a les vinyes, i tot omplint les portadores

Pàgina 1 (de 19)

50 següents