 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb mossa |
Freqüència total: 889 |
CTILC1 |
| Tiago, el fill, s'hi acomodà i agafà l'instrument. Entre els mossos i | mosses | , pastors, masovers i altres treballadors que havien acudit tots a la | | soldats distreien els ocis voltant per les tavernes i corrent darrera les | mosses | . Entre aquests oficials figurava ell. "En els combats —digueren—, un | | i continuà ací, com un ca fidel, vigilant-ho tot. La seva filla és ja una | mosseta | —per sant Silvestre complirà els setze anys—. És més aviat baixa, | | si no fos per l'esteatopigia i les sines deliberadament agressives d'una | mossa | bruna que s'incorpora amb un èmfasi volgut quan el veu entrar. —Aquestes | | nenes? —Pippermint. —Conyac. —Conyac —diuen les tres veus educades. La | mossa | bruna avança una mica el cos, com si encara volgués retallar més | | la noia. L'home es queda amb la boca oberta, els ulls fits en la | mossa | , i després passeja una mirada precipitada entorn de la cambra. —No és | | Segons consta en els annals de la Universitat, l'any 1802 dues | mosses | anomenades Pelona i Mercedes van ser públicament assotades | | pols, barallant-se contra el pedal, i tindreu el noranta per cent de les | mosses | maoris o mestisses que es passegen per Papeete. En una raça de la qual la | | li cau al nas, i es creu amb el dret de pegar-li. La família de la | mossa | amb unes quantes ampolles de vi negre anirà ballant i remenant les | | i cargolada com una banya de marrà sobre una mica de somni. Les dues | mosses | han tastat dos glops de granadina amb sifó, han ensumat una mica pertot | | del grup.)] Minyó, no perdis el seny per tan poca cosa. Aquesta | mossa | no val una bufada. Caín. Oh, per tu no! Però jo sóc un home... Tu | | paraules de consol que fan al cas. I encara més quan et trobes amb una | mossa | com l'Amèlia. [(Pausa.)] /Maurici\ I què: quan tornaràs? | | i més il·lustres, donant un contingent notable de fadristerns i | mosses | als convents, a la clerecia secular o a la milícia, i conservant per | | Eren criminals petits, dels que roben una pell de vi ranci o atrapen una | mossa | per la cama i la fan caure damunt d'una garbera. Ben mirat era gent que | | perduda entre fires, gallardets de festes majors i rialles grasses de | mosses | d'hostal. Però ara el reté, definitivament, aquell amor per la noia | | que venim aquí. Si aquests marges poguessin parlar, quantes d'aquestes | mosses | que van amb els ulls baixos per la plaça es tornarien vermelles! Laura | | d'ensibornar-te contra meu, perquè de solter jo havia empaitat quatre | mosses | de pagès que no tenien res per perdre; i ell no sap que jo el faria | | la indignació de l'oncle. —No "enraonava" pas amb en Jaume sol, aquella | mossa | ! Tota la família en pes es posà de costat a la negativa de l'amo Terra | | tip de les majordones joves d'aquestes rectories i sufragànies, o de les | mosses | d'hostal. —Ai, fill, que no et demano discursos! ja no em fan efecte. | | del cap. Un home com ell, vidu i amb filles casadores, portar-los aquella | mossa | tan rebregada per madrastra? Ningú de la família no s'hauria volgut fer | | quan es portava horitzontal (veg. fig. 182), es deia la | mossa | : "lo braç dret no deixe anar penjant, mes porte la mà posada de | | que abraça amb l'esquerra porta aquesta esmotxadura, que era dita | mossa | (§ 57). Els més experimentats cavallers sofrien greus accidents | | ara veyeu com s' es enamorat de mí; qué li he dat? qué li he fet? Pobra | mossa | ! ¡Si sapigués qu' á mí la fuga no 'm dura més qu' un moment, quan la tinch | | que donava a l'esplanada no hi havia ningú. Vaig obrir la porta, i la | mossa | bonica, que tenia el sergent a la vora, amb la mà aixecada i el dit | | Recorda aquella nit com et vas portar amb mi per quedar-te amb aquella | mossa | que no valia una escopinada. Tot allò és ben vergonyós per a tu. Un | | divertir-se i prou, més que més quan aleshores anava encaterinat per una | mosseta | serventa d'un mas veí que era una de les criatures més boniques i més | | les qui no perdonen la mestressa. El fill no trigà a casar-se amb aquella | mosseta | , la serventa. Com no, mare de Déu! Li havia fet una criatura, i el xicot | | rei, i estava destinat a la guarnició de València. Allí ha conegut alguna | mossa | , bé del pla, bé de la muntanya, que li ferí el cor. Ara la recorda, | | menjades de la berena que portaven al sarró, les torrades de xulles, les | mosses | que han esglaiat en vore tants galifardeus tractant d'abornar-les per fer | | va dir Anselm. "Val més que ens deixem de compliments. Pep, aquesta | mossa | no fa per a tu. Et porta a vendre. Ja fa temps que la corre... El Nasi | | separat de la dona, i es veu que de tant en tant feia l'ullet a les | mosses | , i fins i tot se li havia escapat més d'una expressió on l'amor lliure | | de ser l'hereu desitjat pel novell matrimoni, que si han de tocar per la | mossa | vinguda de trascantó al marit i muller carregats d'anys i de mainada; ni | | un gos que jau a l'era, les oques que pasturen en un rostoll pròxim i la | mossa | que té compte l'estol d'indiots i de porcells, tot fent mitja asseguda | | i el bec cridaner, la punta dels unglots només fregant la terra. La | mossa | que comanda indiots i porcells ha endreçat la mitja, arreplega les | | bo i caldejats pel foc interior, tenien sobre la galta vellutada de la | mosseta | totes les candideses d'afalacs fraternals. Quan, al sortir de la fàbrica | | ... Fas mal fet: deixa-la estar, que ara no és pas una canalla; i aquestes | mossetes | , quan les hi diuen que són bufones, de seguida els pugen els fums al cap, | | l'hereu quedà sobtat. Amb els anys que no l'havia vista s'hi envestí una | mossassa | que feia goig. Era tan alta com ell i amb la pell de cara i braços blanca | | d'ella al entrar. Està desconeguda, envellida de dèu anys. D'aquella | mossota | grassa, pituda, de grans costats y cara enfarinada que, ab sa | | Què se'ns endona del nom? Batègiho com vulga; el cas es que, la pobra | mossa | , va tenir molt mal, molt!... y que se'l va haver de passar sense metge ni | | devant d'una desconeguda, que resultà esser la viuda Molins, una bona | mossa | , esbelta, rossa com una septentrional, que vestía ab molt chic y's | | regular. Ab un poch més de carns, fins se la podría calificar de real | mossa | . —Y aquella cabellera! —exclamà, extasiantse, la senyora Solís,— es | | seda; però vet aquí que la pobra morí de sobrepart, i va deixar-li una | mosseta | espavilada la qual batejaren amb el nom d'Elisa. Passaren uns quants | | dies que els Buxareu havien canviat de minyona, i sortí a rebre'l una | mossa | castellana que no havia vist mai. La noia tingué grans dificultats per a | | no'n pot rajar. —Bé, dòna, farem el que es pugui! —Ai carat de | mossa | ! Però què vols que fem? Ja serà bo que no tenint per nosaltres tinguem | | dones que renten i dels ramats que pasturen. Les cueretes són una mena de | mossetes | trafalmeques, amb un piular i un cantar fresc i senzill com el sorollet | | anys de pagès ben acomodat. Ara entabanava la pobra Madalena, guapa | mossa | sense cabals, que vivia a Sant Privat amb la bona de sa mare, dona de | | de la Pobla, es devia estar ben arrecerat a Castellar, a casa d'aquella | mossota | . Ah! No vindria, avui, encara, no. Tot sovint parava l'orella, creient- | | prop del foc. A la mestressa se la sentia trastejar darrera nostre, les | mosses | filaven, i tots els homes anaven compareixent i s'asseien al nostre | | que cantés qui en sabés. Però encara va costar de rompre el glaç. Les | mosses | , que eren les úniques ben disposades a cantar i les que més en sabien, | | del Castellà. Allà s'hi fan encara avui les veremes paganes quan les | moces | i els seus gojats es troben a les vinyes, i tot omplint les portadores |
|
