Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Per això, ofesos els animals amb justícia, l'un o l'altre, o tots dos, els	mosseguen	, si s'hi posen a tret. No ens acarnissem, però, amb els imbècils. De
les seves innombrables disfresses. Després, perquè els necis acostumen a	mossegar	, si no com un ós, almenys com un gos. Erato Filla, com les altres vuit
I nosaltres contem aquest breu resum, perquè Pulcre Trompel·li s'ha	mossegat	avui la llengua —signe d'estómac brut o de ventre enfitat— i farfalleja.
on l'ocell es movia d'una banda a l'altra, donant cop d'ala aquí i allà,	mossegant	les reixes amb el bec, buscant desesperadament una sortida. La professora
llops famolencs que enfonsaven les urpes en ses carns despullades, que la	mossegaven	. Ella plorava, arraulida davant la porta, aquella porta que l'havia
li encenia la carn com en flames i el feia tremolar; pujava pessigant-la,	mossegant	-la. Ella reia amb rialles breus; feia el gest de fugir i es deixava
-se guiar per ella, abraçant-la i ensopegant i aferrant-se al seu cos. La	mossegà	en un muscle. Ella amollà una queixa i li pegà fort a la cara, però
a la cara, però rient; ell es sentí encara més abrusat, i l'estrenyé,	mossegant	-la, besant-la al coll, i la féu tornar a queixar-se. En el
empenyia... Podria empènyer més fort, abatre la porta, tombar la paret,	mossegar	... Embogia... Però buscava, buscava sense treva com podia arribar fins a
No en tinc, de pare. —Voleu dir que és mort? —Sóc... —però es	mossega	la llengua, rectifica—. Sí. Era un home de la terra. —Essent així, no
Podeu demanar de formar-ne part a les autoritats competents. La noia es	mossega	els llavis, envermelleix una mica, però acaba per dir: —Aquesta nit
—ordena el caporal—. Ferms! S'immobilitzen sota el líquid fred que els	mossega	les carns entresuades i el caporal compta lentament fins a trenta. —Panxa
—No passaré... Però fan un altre esforç, el cantell de la porta	mossega	la muntanya de paper on deixa una mena de dent, i ell es va esmunyint de
la inscripció, espontàniament. —Feu-me quatre ratlles, doncs. La dona es	mossega	els llavis, pensarosa, i aleshores diu: —Cal un imprès. —Sí —corrobora
encara, i desapareix. Ell torna a agafar el pa amb dits circumspectes, el	mossega	amb una boca sobtadament desganada, mira el noi. —M'has posat en un
a les últimes hores del matí. En el camí de "la zona" la bèstia havia	mossegat	dues persones i algun animal, i a penes entrà al poble havia mossegat un
mossegat dues persones i algun animal, i a penes entrà al poble havia	mossegat	un noi que jugava amb uns altres al pont del canalet, i no havia tingut
vora del mar! —Ha pujat pel pou de les figueretes! —A la vora del pou ha	mossegat	un noi! —No se sap qui era? —Han dit que era el del Pintat! —
s'aventés encara a dues persones: un noi, que atrapà pels garrofers i que	mossegà	quan tractava d'enfilar-se en un arbre, i la Coixa del Nano, que, perquè
que el pas no era gens per a riure. El gos romangué al peu de l'arbre,	mossegant	la soca, rabiosament, va romandre una bona estona, amb el noi a dalt, que
que el gos anava en aquells moments pels carrers del barranc i que havia	mossegat	algunes persones. Una cosa impressionà Jordi, sobre totes; fou l'única
era ni d'on venia. Jordi se sentí ple d'inquietud; temia que no hagués	mossegat	algú de la masia i ja tingué pressa de tornar allà baix. Aquella nit,
camí de "les Basses", per davant de l'Encanyissada, i que allí havia	mossegat	un noi. La majoria clamaven contra els gossos, contra la desídia de les
passats, dels dies en què no s'havia trobat encara el remei i en què el	mossegat	per un gos rabiós estava irremissiblement condemnat, i condemnat a la
que "la ràbia" havia inspirat des de sempre. Es parlava d'un noi,	mossegat	per un gos, el qual, ell mateix, demanà que el tanquessin, quan es
era posada en pràctica per les mateixes autoritats; quan se sabia d'un	mossegat	per un gos rabiós, el lligaven i el tenien a part, en observació. Així
ho havia estat. La gosseta de l'Estanquera havia anat pel poble, on havia	mossegat	alguns; tornà a casa, i quan la mestressa, que no sabia res, se li acostà
el fet era certíssim. La gosseta de l'Estanquera estava rabiosa, havia	mossegat	dos o tres; però, quan la mestressa se li acostava, ella fugia i no la va
dos o tres; però, quan la mestressa se li acostava, ella fugia i no la va	mossegar	. És possible, que a través de l'horrible, de la densa nit que
'n fiant, de les "indeccions". —I la Rosa del Forn? Tots ho sabeu. La va	mossegar	una rata... perquè la mossegada de rata és mortal, és quasi la ràbia
són senyals de queixals, pare... Al poble hi havia un gos rabiós; ha	mossegat	moltes persones. Han dit que pujava de la ribera, és a dir, que ha passat
la subjectava. La Canela grinyolava lleument; feia un moviment com per	mossegar	; però no ho arribava a fer i suportava el dolor de la cura mirant-los,
a veure, la Canela, amb...? —És que el gos ha passat per aquí; ha	mossegat	algunes persones. Maria Rosa de sobte comprengué; se sentí espantada de
passa alguna cosa? —Sí. Este matí han matat un gos rabiós al poble. Havia	mossegat	algunes persones i també algun animal. Hem fet un pregó demanant que es
presenten tots els mossegats, i el que sabés d'algun altre a qui hagués	mossegat	que es presentés també a declarar-ho. Ha vingut Ramon de Laia, que havia
havia baixat este matí a l'Encanyissada, i ha dit que ha vist que el gos	mossegava	la gossa de vostès. Cal que la maten; si no, ho farem natros... —Vés al
va sentir irritat. —Què hi ha? —Vinc per la gossa, tio Jaume. La va	mossegar	el gos rabiós i caldrà matar-la. —Qui ho ha dit, això? —Un que
més profunds. Restà estès, amb el cap destrossat, la cara contra terra,	mossegant	el fang, brut d'esquitxos i de sang. III Els dissabtes, Jaume
morta, un caramull de persones desfetes, malmenades, amb els rostres	mossegats	per la por, aferrant-se, aguantant-se les unes amb les altres a les
a sa pica, peça va peça ve, acabava esronyonada, com si un ca rabiós me	mossegàs	s'espinada, amb un maler del dimoni. I es dits, hi havia dies que ni me'ls
profunda, darrere de la murta sonava la guitarra,	mossegaven	els cucs les fulles de morera, nadàveu en la sèquia de Tormos i
de salfumant i els blaus i els taronges —de camisa de prostíbul— es	mosseguen	tan cruelment amb el laca verd dels cocoters, que un s'adona aleshores
molls. Aquests molls! Ferro, carbó, pudor, tristesa! Ferocitat del qui	mossega	la piastra, punxa la bala de cotó o xucla la regalèssia de les llàgrimes!
i la gran majoria dels passatgers havien de dormir sobre el pont	mossegant	-se materialment un matalàs amb l'altre. Això, acompanyat d'una mica de
barraquetes tropicals —cases de bany sense fantasia— que es troben, una	mossegant	-se amb l'altra, les quals valen ben poca cosa, i es lloguen a preus que
i dels perills del coral, correu el risc de les anguiles, que	mosseguen	caninament i se us cargolen a les cames, i correu el risc, molt eventual
feia set metres de llargada. Les opinions sobre el gran perill d'ésser	mossegat	per aquestes bèsties estan bastant dividides. Alguns us diuen que és
que no surt mai de casa perquè té por que no li robin la cartera o el	mossegui	un gos. Ja he apuntat en aquestes notes que a Tahití no és precisament el
de Barbaria. I ella i ell s'arrapen pels ponts a tota llum, es besen i es	mosseguen	, o es diuen el nom del porc, per a tornar a fer les paus al cap de cinc
Però tu també... Adam. Sí, naturalment... Jo també vaig	mossegar	aquella poma del diable. Eva em va dir, encara amb una resta d'esperança:

Pàgina 1 (de 38)

50 següents