×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb mossegar |
Freqüència total: 1856 |
CTILC1 |
Per això, ofesos els animals amb justícia, l'un o l'altre, o tots dos, els | mosseguen | , si s'hi posen a tret. No ens acarnissem, però, amb els imbècils. De | les seves innombrables disfresses. Després, perquè els necis acostumen a | mossegar | , si no com un ós, almenys com un gos. Erato Filla, com les altres vuit | I nosaltres contem aquest breu resum, perquè Pulcre Trompel·li s'ha | mossegat | avui la llengua —signe d'estómac brut o de ventre enfitat— i farfalleja. | on l'ocell es movia d'una banda a l'altra, donant cop d'ala aquí i allà, | mossegant | les reixes amb el bec, buscant desesperadament una sortida. La professora | llops famolencs que enfonsaven les urpes en ses carns despullades, que la | mossegaven | . Ella plorava, arraulida davant la porta, aquella porta que l'havia | li encenia la carn com en flames i el feia tremolar; pujava pessigant-la, | mossegant | -la. Ella reia amb rialles breus; feia el gest de fugir i es deixava | -se guiar per ella, abraçant-la i ensopegant i aferrant-se al seu cos. La | mossegà | en un muscle. Ella amollà una queixa i li pegà fort a la cara, però | a la cara, però rient; ell es sentí encara més abrusat, i l'estrenyé, | mossegant | -la, besant-la al coll, i la féu tornar a queixar-se. En el | empenyia... Podria empènyer més fort, abatre la porta, tombar la paret, | mossegar | ... Embogia... Però buscava, buscava sense treva com podia arribar fins a | No en tinc, de pare. —Voleu dir que és mort? —Sóc... —però es | mossega | la llengua, rectifica—. Sí. Era un home de la terra. —Essent així, no | Podeu demanar de formar-ne part a les autoritats competents. La noia es | mossega | els llavis, envermelleix una mica, però acaba per dir: —Aquesta nit | —ordena el caporal—. Ferms! S'immobilitzen sota el líquid fred que els | mossega | les carns entresuades i el caporal compta lentament fins a trenta. —Panxa | —No passaré... Però fan un altre esforç, el cantell de la porta | mossega | la muntanya de paper on deixa una mena de dent, i ell es va esmunyint de | la inscripció, espontàniament. —Feu-me quatre ratlles, doncs. La dona es | mossega | els llavis, pensarosa, i aleshores diu: —Cal un imprès. —Sí —corrobora | encara, i desapareix. Ell torna a agafar el pa amb dits circumspectes, el | mossega | amb una boca sobtadament desganada, mira el noi. —M'has posat en un | a les últimes hores del matí. En el camí de "la zona" la bèstia havia | mossegat | dues persones i algun animal, i a penes entrà al poble havia mossegat un | mossegat dues persones i algun animal, i a penes entrà al poble havia | mossegat | un noi que jugava amb uns altres al pont del canalet, i no havia tingut | vora del mar! —Ha pujat pel pou de les figueretes! —A la vora del pou ha | mossegat | un noi! —No se sap qui era? —Han dit que era el del Pintat! — | s'aventés encara a dues persones: un noi, que atrapà pels garrofers i que | mossegà | quan tractava d'enfilar-se en un arbre, i la Coixa del Nano, que, perquè | que el pas no era gens per a riure. El gos romangué al peu de l'arbre, | mossegant | la soca, rabiosament, va romandre una bona estona, amb el noi a dalt, que | que el gos anava en aquells moments pels carrers del barranc i que havia | mossegat | algunes persones. Una cosa impressionà Jordi, sobre totes; fou l'única | era ni d'on venia. Jordi se sentí ple d'inquietud; temia que no hagués | mossegat | algú de la masia i ja tingué pressa de tornar allà baix. Aquella nit, | camí de "les Basses", per davant de l'Encanyissada, i que allí havia | mossegat | un noi. La majoria clamaven contra els gossos, contra la desídia de les | passats, dels dies en què no s'havia trobat encara el remei i en què el | mossegat | per un gos rabiós estava irremissiblement condemnat, i condemnat a la | que "la ràbia" havia inspirat des de sempre. Es parlava d'un noi, | mossegat | per un gos, el qual, ell mateix, demanà que el tanquessin, quan es | era posada en pràctica per les mateixes autoritats; quan se sabia d'un | mossegat | per un gos rabiós, el lligaven i el tenien a part, en observació. Així | ho havia estat. La gosseta de l'Estanquera havia anat pel poble, on havia | mossegat | alguns; tornà a casa, i quan la mestressa, que no sabia res, se li acostà | el fet era certíssim. La gosseta de l'Estanquera estava rabiosa, havia | mossegat | dos o tres; però, quan la mestressa se li acostava, ella fugia i no la va | dos o tres; però, quan la mestressa se li acostava, ella fugia i no la va | mossegar | . És possible, que a través de l'horrible, de la densa nit que | 'n fiant, de les "indeccions". —I la Rosa del Forn? Tots ho sabeu. La va | mossegar | una rata... perquè la mossegada de rata és mortal, és quasi la ràbia | són senyals de queixals, pare... Al poble hi havia un gos rabiós; ha | mossegat | moltes persones. Han dit que pujava de la ribera, és a dir, que ha passat | la subjectava. La Canela grinyolava lleument; feia un moviment com per | mossegar | ; però no ho arribava a fer i suportava el dolor de la cura mirant-los, | a veure, la Canela, amb...? —És que el gos ha passat per aquí; ha | mossegat | algunes persones. Maria Rosa de sobte comprengué; se sentí espantada de | passa alguna cosa? —Sí. Este matí han matat un gos rabiós al poble. Havia | mossegat | algunes persones i també algun animal. Hem fet un pregó demanant que es | presenten tots els mossegats, i el que sabés d'algun altre a qui hagués | mossegat | que es presentés també a declarar-ho. Ha vingut Ramon de Laia, que havia | havia baixat este matí a l'Encanyissada, i ha dit que ha vist que el gos | mossegava | la gossa de vostès. Cal que la maten; si no, ho farem natros... —Vés al | va sentir irritat. —Què hi ha? —Vinc per la gossa, tio Jaume. La va | mossegar | el gos rabiós i caldrà matar-la. —Qui ho ha dit, això? —Un que | més profunds. Restà estès, amb el cap destrossat, la cara contra terra, | mossegant | el fang, brut d'esquitxos i de sang. III Els dissabtes, Jaume | morta, un caramull de persones desfetes, malmenades, amb els rostres | mossegats | per la por, aferrant-se, aguantant-se les unes amb les altres a les | a sa pica, peça va peça ve, acabava esronyonada, com si un ca rabiós me | mossegàs | s'espinada, amb un maler del dimoni. I es dits, hi havia dies que ni me'ls | profunda, darrere de la murta sonava la guitarra, | mossegaven | els cucs les fulles de morera, nadàveu en la sèquia de Tormos i | de salfumant i els blaus i els taronges —de camisa de prostíbul— es | mosseguen | tan cruelment amb el laca verd dels cocoters, que un s'adona aleshores | molls. Aquests molls! Ferro, carbó, pudor, tristesa! Ferocitat del qui | mossega | la piastra, punxa la bala de cotó o xucla la regalèssia de les llàgrimes! | i la gran majoria dels passatgers havien de dormir sobre el pont | mossegant | -se materialment un matalàs amb l'altre. Això, acompanyat d'una mica de | barraquetes tropicals —cases de bany sense fantasia— que es troben, una | mossegant | -se amb l'altra, les quals valen ben poca cosa, i es lloguen a preus que | i dels perills del coral, correu el risc de les anguiles, que | mosseguen | caninament i se us cargolen a les cames, i correu el risc, molt eventual | feia set metres de llargada. Les opinions sobre el gran perill d'ésser | mossegat | per aquestes bèsties estan bastant dividides. Alguns us diuen que és | que no surt mai de casa perquè té por que no li robin la cartera o el | mossegui | un gos. Ja he apuntat en aquestes notes que a Tahití no és precisament el | de Barbaria. I ella i ell s'arrapen pels ponts a tota llum, es besen i es | mosseguen | , o es diuen el nom del porc, per a tornar a fer les paus al cap de cinc | Però tu també... Adam. Sí, naturalment... Jo també vaig | mossegar | aquella poma del diable. Eva em va dir, encara amb una resta d'esperança: |
|