×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb mostrar |
Freqüència total: 21956 |
CTILC1 |
la desenfrenada ira, de tot repòs. Recorda't de les teves germanes, que | mostren | i mostraran, com a únic atractiu, al llarg de l'eternitat —un concepte | ira, de tot repòs. Recorda't de les teves germanes, que mostren i | mostraran | , com a únic atractiu, al llarg de l'eternitat —un concepte | Com a pare, impreco només, amb les llàgrimes als ulls, Zeus, si es vol | mostrar | misericordiós, que no sentis venir per tu la Ker que et correspongui ni | a caçar. Donaven aquell dia una batuda pels aiguamolls, i, com Candi es | mostrés | frisós per acompanyar-lo, Tino Costa se l'endugué. Manuel de Randa | seva muller, per conformar-se al seu caràcter. Ella, no obstant això, es | mostrà | cada dia més susceptible, més irritable i agressiva, saltant al més mínim | major, conduïa ara, agafada per les banyes, una vedelleta que volien | mostrar | a l'amo: era d'un color de canyella fosc i ostentava una blanca estrella | marit en un poblet de muntanya d'on ell procedia. Però l'ancià li havia | mostrat | l'habitació d'ella, que tenia tal com estava quan ella l'habitava: amb el | disgust de la seva mare, no volgué acompanyar-la ja més a l'església; es | mostrà | cada vegada més inquiet i d'humor desigual; començà a devorar els llibres | a la seva habitació. L'endemà l'infant —era encara un infant— li | mostrà | una figureta treballada per les seves mans en aquell tros d'argila: era | sols i abandonats, s'acontenten sempre amb somnis, mentre que els malvats | mostren | una activitat ininterrompuda. És desesperant. I, ja ho veieu: també aquí, | que sobre ella odiava tota discussió; a més a més, en la disputa es | mostrava | sempre inhàbil; poc brillant: tant com sentia amb força la seva raó, tant | i que, acabat, Manuel del Santo va treure una caixeta i n'extragué, per | mostrar | -lo a Candaina, el testament que tenia ja fet. Hi llegava tots els seus | a dir-li que l'esperés. Maria Àgueda preparà aquell dia menjar de festa. | Mostrava | un rostre radiant, es movia àgil i animada. Aquell dia el seu fill, | anat Sileta, i Tino Costa parlà i rigué amb ella i amb la mare fins a | mostrar | -se gairebé loquaç. Maria Àgueda sospirava: "Ah! Per què no havia d'estar | a cantar amb ell, i acabava per alçar-se i posar-se a dansar. Quim Bisa es | mostrava | en aquests casos reservat: era més mesurat, més serè, i ja aleshores, una | li havia declarat tot allò que s'agitava en els seus dintres, li havia | mostrat | sense vels la seva ànima. —"Era una perduda —deien—, una qualsevol que | —el delicte més gran— i Déu del cel se m'haguera aparegut en persona per | mostrar | -me el càstig que mereixia, que Déu em perdoni, però em sembla que no | de Santa Maria, home superb, la dona del qual, originària de la ciutat, | mostrava | encara més orgull, si possible era, i més supèrbia que el seu marit. | moltes vegades no surt ni a menjar. S'ha aflaquit molt, i cada dia es | mostra | més estrany: em preocupa. —No surt gens, oi? —Molt poc; només alguna nit | aixecà de sobte, s'arrencà del seu costat, i li digué: —Vina, Mila: vull | mostrar | -te el que he fet aquests dies. S'adreçà a la taula i descobrí un objecte | anar amb cotxe ací baix. Reia darrera els vidres de les ulleres, tot | mostrant | les genives quasi desdentegades. Al seu entorn, sobre cadires, taules, | brutal presència de la mort. "Ell es presentarà així, davant de Déu i li | mostrarà | la seva mà; tots li mostrarem la nostra mà..." —Li mira la mà, oi? | "Ell es presentarà així, davant de Déu i li mostrarà la seva mà; tots li | mostrarem | la nostra mà..." —Li mira la mà, oi? —preguntà en aquest punt la mongeta | borratxos somreien amb els ulls encesos de luxúria, mentre ella cantava | mostrant | el seu cos gairebé nu. Ho feia en un to distret, i la seva cançó parlava | la pluja d'antany o dels encisos de la seva àvia; amb gestos idèntics i | mostrant | al final, invariablement, les cames fins al ventre entre els aplaudiments | la tauleta de nit; sobre la tauleta un quadern de novel·la de fulletó | mostrava | a la llum la seva coberta esborronadora. Ell hi fixà l'atenció: | semblar. El que sí que és segur és que és un artista excepcional. Et | mostraré | la figura que em regalà el dia del meu sant: podràs jutjar per tu | es trobava. Arcisa tindria cura de què estigués ben atesa, però sense | mostrar | -se a ella, i tindria cura, sobretot, de què no pogués intentar de nou | s'havia esforçat per fer regnar una atmosfera de festa, per somriure i | mostrar | -se alegre, però, malgrat ella, el seu rostre reflectia preocupació, | la seva innocència, i ara ho desitjava amb afany. Amb tot això, Sileta es | mostrava | encara més freda, més reservada davant Tino Costa i com temorosa. Era una | espès bardissar; portava el vestit fet parracs: un esquinç dels pantalons | mostrava | el genoll ple de sang; tenia ferides als colzes, a les mans, per tot el | amb tot, sanat i vivien. "És cert que el metge —es deia— encara s'ha | mostrat | preocupat, que no sap a què atribuir aquest empitjorament de la | del seu rostre i fer-hi florir el somriure. Amb Munda del Roso es | mostraven | més reservats, perquè ella no deixava de pensar en la seva filla. No | les úniques delícies. Cada cap d'any, Eugènia, la filla, havia de | mostrar | als pares els diners que, per un motiu o altre, Grandet li donava i que | —mitologia, metafísica, literatura, art, guerra, opressió, etc.—, ha | mostrat | al llarg dels segles una singular falta d'imaginació per a tot allò que | frase de Paul Valéry seria, ací, una citació escaient. Tanmateix, ens | mostrem | refractaris —i els "humanistes" professionals més que ningú— a | Però la història contemporània ens informa que els pobles no s'han | mostrat | remisos a fer la guerra quan hi han entrat induïts pels seus amos | els moments decisius, s'ha produït en direcció oposada: els pobles s'han | mostrat | entusiastes de la guerra. Potser parlar d'entusiasme semblarà excessiu. | que les conductes exemplars que l'acompleixen o sublimen, una ètica es | mostra | vigorosa i activa en les indignacions que alimenta. Perquè —el fenomen és | de les pertinences de la pròpia nació. Queixar-se, d'una banda; | mostrar | -se zelosos, d'una altra —i zelosos, és clar fins al trop de | abril. Seiem a l'ombra d'una alzina, vora els castanyers que | mostren | ja en algun borró la delicada estructura de les fulloles: verd pàl·lid i | perquè s'ensorrarà la reraguarda franquista. Però Rieu-Vernet ja es | mostrava | escèptic quant a la diferent resistència de les reraguardes. La lluna fa | a Catalunya: a Mataró, Llavaneres, Flaçà i Barcelona. El Canarias es | mostra | molt actiu al Mediterrani. Al matí parlo amb un pagès que tem molt haver | . Diu que, a la guerra, qui rep rep, i els altres cerquen galons i pagues. | Mostra | un gran escepticisme polític i diu que no ha volgut votar mai. Si el | a tots els passadissos. Avui vaig al poble, on sento Brossolet, que es | mostra | pessimista sobre la política de no-intervenció. Ha fet un temporal, breu | dies ja no es pot dir de València). Díez-Canedo diu que els anglesos es | mostren | molt egoistes, no volen sentir parlar de la guerra. Creo que | i brins (però més aviat tebi). Rebo carta del poeta Casadevall, que es | mostra | molt interessat per les meves coses: jo també desitjo conèixer-lo. Els | encara que signifique nuestro total exterminio. Es | mostra | molt amargat de les democràcies. Cap al tard baixo al poble. Parlo amb el | amb gallines i cabres, i també soldats que fugen del front. Un d'ells | mostrava | el genoll per un esquinç de l'uniforme. Passen cansats, famolencs, | ginecòleg ha perdut una màniga, el seu company va sense guants i la noia | mostra | una sina molt rodona que se li escapa per un llarg esquinç de l'uniforme. |
|