DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
mot M 14966 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb mot Freqüència total:  14966 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el paper protocol·lari de marit. Va formar una nuu —que se'm disculpi el mot, tan poètic com arcaic, perquè la núvola, com de seguida es comprovarà,
falsament sòlides, incompletes i nècies tàvegues de l'expressió. Amb el mot que entenguis, sàpigues que l'obscur teixit ens fa invisibles, tant com
es celebraven en finalitzar l'hivern. Fa una dècada i escaig —perdó pel mot, el detesto—, el senyor Marinatos era, amb algú altre, el qui sabia més
la seva erudició. "Doncs deixi-ho córrer", intentava d'agafar-lo pel mot la senyora Magdalena Blasi. "Els centaures, fills potser de la nuvolada
m'hauré de casar?", s'esfereïa el pensament del taciturn companyó —i el mot tampoc no ens agrada. "No calia pas. El germà, força més tou, em basta.
preguntar-li pel seu pare i per saludar-la. Murmurà, amb prou feines, uns mots de comiat, i sense més, deixà l'estança. Les dues dones es quedaren en
l'emoció que li muntava a la gola. El vell Santo no pronunciava un mot i l'anava ajudant en silenci. Munda del Roso s'estava asseguda en la
rancor, que tu també m'has comprès, pare? Ell, incapaç ja d'articular cap mot, féu un gest afirmatiu amb el cap. —Vaig ofendre't —digué encara ella—,
pare. Ell se n'anà sense voler mirar-la, incapaç de pronunciar ni un mot. Mila li demanà encara que es recordés d'Anselma. Ell féu un gest
El Nou-cents presencia l'emancipació de la dona. Emancipació és el mot que sol emprar-se en aquest context: no és massa segur, de tota manera,
hauríem de concloure que l'avarícia, a hores d'ara, s'ha fet —passeu-me el mot— algebraica. El plaer —que de plaer es tracta— derivable de la possessió
beneitures —en les accepcions més banals i més correctes d'aquests mots. Ell en posava exemples, que no fóra del cas reproduir ací. No ens
de coses no era conseqüència d'un càlcul rigorós i, si se'm permet el mot, científic. Més aviat sembla que els avantatges, procedien, com una
preparada per al brave new world imminent. I aprofito els mots del títol que Huxley posà al seu llibre sarcàstic sense compartir-ne el
d'aquests altres vocables. "La gent" és tota una altra cosa. El mot, així retallat, intercala una distància distintiva entre el qui el
Déu de la indignació", "la indignació de Déu". I no solament perquè el mot "ira" ve tarat per un multisecular sentit negatiu. Hi ha una altra raó:
dues coses s'impliquen mútuament, barbàrie i violència. I sens dubte el mot exacte a reportar ací és: llibertat. L'home de lletres actual mai no ha
tal com ells entenen que s'ha de produir: condicions, en un mot, de llibertat. Per molt grans que siguin les seves convergències amb el
aclaridora. Ni que només sigui del XVIII, el text —el mot: "nacionista"— resulta d'una precocitat important. Nacionista
són en tant que catalans, que els frares de Sant Domènec reben el mot com un dicteri. I heus ací que en llengua catalana aquest derivat de
d'encarar-se amb uns "patriotes" rivals. Però potser l'ús que fem del mot "nacionalisme" ens permet de pensar que és una forma de "patriotisme"
ocupats a viure-la; habitualment no ens cal formular en pensament, en mots, ni en cap forma de lucidesa, tot allò que bull com a sentiment o com a
i escric "proïsme" a consciència de la ressonància cristiana del mot. Tendim a establir un buit entre cadascú de nosaltres i els altres: una
perdria molts, o gairebé tots, els seus al·licients si emprava mots com "vulva" o "copular". El mal és que, enfront d'aquest lèxic quasi
pudibunda que mai, s'hi ha resistit. El segle XIX s'acollia al mot d'ordre del liberalisme, i sobretot a la més típica de les seves
medio... Sí, la moderació. La temprança, en el bon sentit del mot. Només això. Els versos d'Horaci estan plens de receptes amb aquesta
dèbil s'hi rabeja. No caldrà precisar que venjança és un d'aquells mots que vénen carregats de ressonàncies ètiques negatives. La història i la
època és més "cínica" —en el sentit denigrant que sol donar-se a aquest mot— que les altres, o si senzillament és més sincera. Sigui com sigui, el
fageda esquelètica, l'avetosa fosca i esparsa, les ditades de neu. Hi ha mots deliciosos en el lèxic d'aquest país: estritllar-se, per exemple,
un magazine anglès, Controversy (gener), llegeixo aquests mots de Colette Audry: "...la història europea, d'ençà del gener de
!". "Ni creien el coronel V., que era un home d'energia (ací un altre mot)". El milicià tenia a les seves ordres un grup de 70 homes, i
desconcert i traïdoria. El seu pessimisme culmina en aquests mots: Considero llegado el momento de meditar si es que no podremos
hom donava moltes facilitats. Jo he preguntat (recordo, en anglès, els mots exactes): Is this a conservative measure?No
aplaudeix ni aclama; només un timbaleig greu, apagat, corona els darrers mots del rei. Després el God save the King altra vegada,
No ho és. Té la veu greu, ben entonada. Només s'ha entrebancat en un mot: fraternalmente. Ha parlat molt de política social:
tenia un aire anglès, celebrava amb unció, pronunciant lentament els mots litúrgics. Les ulleres d'or li brillaven vora el cabell blanc. A la nit
endevineu l'home de penya, que s'adreça, diríeu, a la coterie amb mots i signes d'intel·ligència a penes entenedors per als qui no hi pertanyen.
paleografia. Llegim un inventari notarial del segle XV. Hi ha un mot bonic: "llumener". Aquella cal·ligrafia és ben difícil per a qui no hi
gairebé davant mateix de la meva porta. M'ha arribat distintament el mot "Viladrau". Tots han marxat de seguida i l'únic que s'ha acomiadat ha
la paraula amb tots els llavis, desafiador—. Ximple. La noia diu uns mots a l'individu i, sense esperar resposta, el deixa i avança en direcció
nit abans li ha lliurat la dona. La llegeix, hi escriu apressadament uns mots i la hi allarga—. Teniu. Aneu a veure aquesta persona. —Qui és? —desconfia
de la casa on havia viscut amb la mare, l'allarga a l'home, sense un mot. Però l'agafa el cap, que ara també ha arribat a tocar del carret. Hi
papers fins que, sota de tot, troba una quartilla on figuren uns quants mots. Aleshores alça el cap. —Manyà? —No. —Paleta? —diu, esperançat.
parèntesi—. Estat civil? —Solter. —Solter —diu el ressò. I aleshores els mots inevitables: —Documentació? —La tinc a casa —explica—. Per això considero
blanca molt robusta i d'aspecte vagament viscós. L'altre li crida uns mots a l'orella però ell només pot distingir: —...extraordinaris. L'home
muntant per tal de deixar-los passar. Sent que diu encara, contestant uns mots indestriables de l'home de l'orella partida: —Depèn del que surti i del
Ara no. L'infant arrabassa el paper de les mans de la dona, hi escriu uns mots més, els hi fa llegir: "Pot dormir amb tu. Tens son." —Precisament —
altre silenci i novament la veu, més forta i impacient, insistint en uns mots incomprensibles des del menjador. Aleshores les peuades avancen, un doble
arrabassa el missatge amb una urpada, el fita suspicaç. —Què és, això? Un mot d'ordre? Ell sospira, integrant-se de nou en un món que reclama
formulari del seu davant i diu: —Deuen ser a punt de començar. Escriu uns mots i gira el formulari cap a l'individu, que el firma. —Ja podeu passar, ara.

  Pàgina 1 (de 300) 50 següents »