Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un sol cop, i tenen un sol amo. Un vell costum barceloní, el navegar a la	mota	, torna a donar els seus esplèndids fruits. Surten de Barcelona indianes i
dies sense tocar aigua... Quan has passat la quinzena, ja no queda una	mota	per plantar, si és a la plantada, o per segar, si és a la sega. Això
sota els peus. Els plantadors, tot reculant, anaven cobrint la terra de	motes	verdes. La feina de les noies era llavors de buscar les garbes escampades
de dama amable i ponderada, un poc absent. ...Amb el ventall espolsà una	moteta	de la falda de la senyora Gradolí, féu una moixonia al gat, que jeia en
se rentá y pentiná, enfadantse varias vegadas ab la tossudería de certa	mota	de cabell que se li rebelava, y un cop endressada la petita habitació,
'ls ayres duyan olors de flors, que tot lo que la voltava, menos aquella	mota	de cabell y aquell mirall clapat, responía á l' armonía universal que
Si hi mancaren cabals, els haurien d'abonar ells, els majorals. Així la	mota	, el fons de l'administració, va sempre en augment fins que un acord per
como..., que es mas aun. Aixis pot ser li durán lo diná y segons la	mota	potser tindré... Veu. Cap y pota de badella. Tano. Y jo
encara no coneixien la navalla; l'escot de la camisa deixava veure una	mota	negra de pèls arrissats; tenia el cap tirat enrera, els seus peus batien
de la terra. T'enfilaves enlaire del cel fins a ser-hi una tan petita	mota	, que pocs ulls podien entreveure't. Tenies a l'abast del teu pler tota
Mare-Balena, entre l'escuma de les rompents, apareixia i desapareixia una	mota	blanquinosa. Com el bot no podia arrimar-se, un home es tirà a l'aigua, i
fou l'ampla base social en què es fonamentava. Institucions com la de la	mota	, que per les seves possibilitats democràtiques i avantatges pràctiques,
de guerra amb la seva tripulació, tota de catalans. [XXXVI] La	mota	. La mota fou una institució comercial i marítima, molt generalitzada en
amb la seva tripulació, tota de catalans. [XXXVI] La mota. La	mota	fou una institució comercial i marítima, molt generalitzada en la nostra
s'adaptava d'una manera perfecta a les característiques racials. En la	mota	la marina catalana trobà l'instrument adequat al seu temperament. La mota
mota la marina catalana trobà l'instrument adequat al seu temperament. La	mota	és, doncs, una forma econòmica genuïnament nostra, no sorgida
radi d'acció, reviscolà el vell costum i es generalitzà molt depressa. La	mota	era una mena de societat per accions, en la qual, al poble on es
Hi havia participacions a la "fusta", o sigui el vaixell, i "	motes	", que eren les parts del capital circulant o fons expedicional. Les
que eren les parts del capital circulant o fons expedicional. Les	motes	acostumaven a ésser de 300 duros, i de 150 les mitges
acostumaven a ésser de 300 duros, i de 150 les mitges	motes	, de manera que la gent modesta contribuïa a finançar l'expedició. Els
cases navieres prenien molt sovint gran nombre de rebuts de fusta o de	mota	. I els tripulants navegaven a la part, amb participació en el resultat
d'or o plata que corresponien a cadascú. Tot, en el costum de la	mota	, era senzill i democràtic: una barreja de confiança col·lectiva i
un lleu ensurt. A la paret emblanquinada de la capçalera s'hi veia una	mota	grisa d'uns tres travessos de dit de llarg, amb aspecte de dragó o de
d'arbredes fins a Torroella de Fluvià. Allí t'ensenyaran la llarga	mota	de una cana d'alçària, per on va saltar l'aigua, una vegada de bella nit
amunt. Qui no pensarà que sou dos americanos? No en pareu poca de	mota	¡crosta! Va córrer a la foguera i en tragué dos fumallots abrasats de la
quasi tota útil per a l'eternitat! Hi haurà qui portarà al cel una bella	mota	; hi haurà qui no hi portarà sinó una engruna. Vosaltres sou ací baix els
una ona que s'acosta encrespada i que en arribar soslleva la barca com	mota	de boll i la redreça i la capbussa, i quan ja ha passat s'allunya
Pol trencant al lluny la grisa monotonia de la mar. Recordo una corrua de	motes	blanques com un vol de gavines. Després a poc a poc es precisaren els
tot! Així pagaré es deutes que ens estalonen i encara aplegaré una bona	mota	per as teus menesters. Tot per tu, ¡reiet meu! Jo i aquest infeliç d'en
ferro. Va bé. Jo, de tu, el compraria. —Bo!... I bastarà sa	mota	que heu dit? —Amb mencos de sa meitat en tindràs prou. Me comprometo a
podia salvar-lo... cent pesos... si més, millor. Vaig pensar en sa teua	mota	. Sabia que robava ses teues suors, Temme. Sabia que matava sa
il·lusionants. Allà al fons de tot, darrera un turó coronat per la	mota	blanca d'una mena de torratxa d'inexplicable servitud, passava la
clara la nit, més tristesa feia de no veure apuntar en la llunyania la	mota	bruna i esperançadora d'un trist vianant. De vegades un vel de fredor
penjats a l'esquena, entre les malles dels quals encara s'albirava	motes	de pèl i de ploma; i també n'hi havia d'altres que anaven armats solament
meu germà); veu? allí... Més enllà d'aquell romaní, al costat d'aquella	mota	de fanal. Sí; ja l'ha vist. Avança algunes passes al temps que nosaltres
No ens tinguérem de moure d'allí per omplir el cistell ben curull. De	motes	com aquella se'n troben poques. I encara més enllà n'hi havia una altra
gorgolla sota una molsor de figueres de moro, allí uns horts claferts de	motes	de coloraines, allí el casal de la Beateta i allí de ça, sobre un tou de
una gala, ni un floc, ni una floreta, ni un arbre que faci bonic, ni una	mota	xiroia de verd tendre, ni un rajolí d'aigua corredora. Tot té un posat
per fons la claror lletosa de les serres de Garraf, totes esquitxades de	motes	de carritxs i bargallons. Patró Tumeu, fent-se encens amb la pipa
gorgollera, les abelles i els borinots ens faran caure al cap unes	motetes	de llesamí brescades, una mossa riolera ens durà unes ronxes de pernil,
i en l'enterc fullam dels roures que tenien al dedins una bunior de	motetes	de sol bellugadisses. La Pepona també em va descobrir aquell enfrony. Una
en les muntanyes de la Savoia, en mig d'uns prats de satí, una	mota	de pins a la vora, un escamot de vaques blanques pasturant per les
a gust del Bajalta, que l'endemà mateix va escollir un fulard blanc amb	motes	verdes, blaves i de color de rosa, molt escampades, i un figurí de
veure i oblidar. La Lluïsa amb el seu vestit de fulard blanc pigallat de	motes	blaves, verdes i de color de rosa, tan ben cossada, i recollits els
aspra. El cabell se li aixecava enverinat damunt del front com una	mota	d'escarola, i els ulls estràbics i punxants li anaven d'ací d'allà,
és llisa, es refugia sota les pedres, entre els terrossos de terra, sota	motes	, a les esquerdes dels tutors, etc.. Allí construeix un capoll sedós. En
de dama amable i ponderada, un poc ausent. ...Amb el ventall espolsà una	moteta	de la falda de la Sra. Gradolí, féu una moixonia al gat, que jeia en el
i lliure, fugint cap a un invisible confí, bellugadissa i animada de	motes	blanques, que em va dir un amiguet que es deien cabres. Mai més
se; borralló, aborrallonar-se; ble, ablenar-se; doll, adollar-se;	mota	, amotar-se. Cp. §146 (sufix at). Racó, arraconar;
més que més si hi sumem les del grup labial. Mots com hora,	mota	, dona, pela, torre, bata, bola, mida, etc. podran ésser reproduïts

Pàgina 1 (de 6)

50 següents