DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
moure M 4 oc.
moure V 15663 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb moure Freqüència total:  15667 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'embull del giny i del reu al Tàrtar, on el disc giratori continua movent-se, amb el marejadíssim Ixió inseparable d'ell, sense un bri de repòs per
. I aquí, en el mar Jònic, a Cefal·lènia, a frec nostre, i a Ítaca, mou amb dolcesa les ones, i els peixos se'n refien, i nosaltres feinegem."
ja no és jove. Persegueix rates i sargantanes, i qualsevol cosa que es mou, ombres i fulles, l'entreté. No acaba mai la fam i menja fins a vomitar.
el vespre i la nit, que és de lluna nova, a penes si sent l'esma de moure's. Ja descansats, remarem a poc a poc fins a casa, menjarem per sopar un
pom de sals d'amoníac. La veïna, amb moltes hores de vol sense haver-se mogut mai del ponte delle Guglie, va comprendre que no tindria part en
la mort se l'enduia. Fileres de pollancres, al llarg d'un petit riu, just movien amb una remor piadosa les fulles, en fregar el brancatge les mans de
perquè el temps corre i s'escola causant-nos vertigen, i tothom es mou, s'espavila i mira d'endollar —què?—, es baralla, empeny i rodola. Quant
l'he cercat i no l'he trobat", començava a refilar ella. "Si no m'he mogut del jaç durant la sencera fosca!", li va recordar baix baixet ell. I en
mar passin, d'ara endavant, sense perill, a frec del meu regne. No m'he de moure a atraure'ls amb els meus encanteris. Asseguda en l'ombra, només el seu
tant havia navegat, naufragat i vist. Tal vegada, perquè a la dona, sense moure's de casa, li havia vagat de teixir, desteixir i cavil·lar. Prudents i
la cua, que et repasso molt pentinada perquè facis goig. Però per què et mous tant, avui? Si és com cada dia, exactament igual que cada dia. Et
li és impossible de trobar-me, de recobrar-me. Ve d'una família que no es mou d'un laberint, volten i volten tots ells pels tombants d'un laberint
s'apressaven a portar cadires i a treure les coses del carro. Es movien àgils, animades, dispostes i obsequioses a la més petita indicació i a
de la finestra, i les branques flexibles, carregades de blancs raïms, es movien com en reverències amigues. Per la seva part, la vella Càndia del Noro li
les carns sensibles, a les entranyes. Va romandre una estona sense moure's, lliurada a aquella sensació, sense pensaments. Per damunt de les
La mare de Mila sortí al balcó i cridà sa filla. Mila continuà sense moure's, com enfonsada en un somni profund, sense sentir-la. La mare tornà a
—continuà la noia— quan entrà Mila. Acudí allí atreta pel xivarri que movien entorn de la gàbia i va romandre sense dir res, sense prendre part en la
en la nostra alegria. Ella no apartava els ulls de la gàbia on l'ocell es movia d'una banda a l'altra, donant cop d'ala aquí i allà, mossegant les reixes
després ens allunyàrem nosaltres una darrera l'altra. Mila no es mogué. Quan estigué sola s'acostà a la gàbia, obrí la porteta, agafà la cardina
als llavis, la paraula que no li pogué dir. Romangué una estona sense moure's, sola, en la nit crepitant de fogueres, mirant-lo allunyar-se al fons i
ja vindràs. Obeeix: això és cosa d'homes. Tino Costa no respongué, no es mogué d'allí: estava a la mateixa vora del moll, dret cap a la part
la seva mercaderia; la noia, també dempeus, s'estava al seu costat, sense moure's, amb aire distret. Quan el vell acabava de xerrar, ella agafava una
M'és igual —li digué ella, mirant-lo—; tot m'és igual. No em mouria d'aquí. Ell la tornà a estrènyer, amb més força que abans, gairebé
l'oremus a Déu del cel que baixés. I se n'anava esbufegant. El Sagristà movia llavors el cap i sospirava amb rostre compungit. —Que Déu no l'escolti,
, aquella nit Candi no se n'anà; tampoc no es posà a plorar. S'aixecà, com mogut per un ressort, transfigurat. Potser en aquell moment s'ajuntaren en la
Era un minyó sense cap experiència del món; era com un infant; no s'havia mogut del recer de casa seva, de l'ombra del seu pare i, menys encara, de la
estretament a la seva peculiar manera de pensar i de sentir. Ambdós es movien en plans diferents: cadascú mirava la vida des d'una vora distinta; l'un
el seu camí. El públic, cada vegada més nombrós, s'estava sense moure's, en un silenci de religiosa emoció, amb l'ànima pendent d'allò que
viva resplendor de les flames, adquirien aspectes terrorífics, com si es moguessin en una atmosfera infernal. Amb les fingides banyes i la llarga cua
Àgueda preparà aquell dia menjar de festa. Mostrava un rostre radiant, es movia àgil i animada. Aquell dia el seu fill, oblidat per un moment de la seva
Ella féu un moviment com si anés a despertar-se, mentre jo m'estava sense moure'm, contenint l'alè. No arribà a despertar-se: quedà amb el cap decantat
de preparar el dinar per a ella i el seu fill. Després Maria Àgueda no es movia ja de casa en tot el que quedava de dia, com no fos per anar a la botiga o
suor lleu li brollava dels polsos, i en el seu pit, quan romania sense moure's, percebia talment l'intens bategar del seu cor, que podia comptar-ne
A penes podia creure en tanta ventura, i, nogensmenys, s'estava sense moure's, gairebé indiferent, gaudint secretament i intensament de la seva
Mila suplicà tia Càndia que es quedés. —Hi aniré jo sola; vostè no es mogui d'aquí. Parlava tranquil·la. ¿Què li importava ja que la veiessin, que la
com fora de seny, sense acabar de comprendre el que li succeïa, com si es mogués encara entre les ombres del terrible malson. Començà a plorar sense
aquell moment percebé clarament el sanglotar de la seva mare. Mila no es mogué. Tiago de Candaina corria enmig de la nit i de la pluja, com un foll.
Què l'importava? Si volien res, que pugessin; ell s'estaria allí, sense moure's. No pujarien, els coneixia; tampoc no insistirien molt davant la porta.
ella havia tancat l'ull—; semblava més prima, més descolorida, i es movia, amb passos silenciosos, com un fantasma. El padrí s'avançà devers ella:
treure-la d'ací... Qui sap si un canvi d'aires..." Però mossèn Anselm mogué la testa amb gest escèptic. Ja en aquella ocasió Manuel del Santo havia
s'omplia de remors de passos, de veus, de xiuxiueigs, i els éssers es movien semblants a fantasmes pels carrers retorts i perdedors. Dempeus als
com un joc grotesc, com una burla diabòlica i sinistra. La idea de moure's en un món de fantasmes li travessà la ment, i per un instant dubtà si
màniga. —Deixa-la! L'embriac el mirà un moment de dalt a baix, indecís. Movia el cos endavant i endarrera, amb un moviment de péndol gairebé
s'allunyà. Tino Costa va romandre mig tombat, tal com havia quedat, sense moure's. Després volgué aixecar-se; estigué una llarga estona maldant. Dos que
terrible desconcert. Ningú no sabia què fer ni per on cercar, i tots es movien aclaparats sota la mateixa temença. També els dos mossos contractats per
—Escolta'm, Mila. Deixa'm parlar. Tornarem a Santa Maria... (Mila movia el cap negativament.) És precís que vegis la teva mare... No penses en ta
mare? No t'imagines com estarà? Ella, malgrat el que li deia, continuava movent el cap negativament, dominada ja per la idea d'anar directament a trobar
remor —quelcom com un alè de vent en una branca—; tal vegada ella s'havia mogut en el seu llitet; tal vegada havia estat únicament una il·lusió de la
en manyocs damunt del front; estava inundat de suor, lívid; els ulls es movien inquiets al rostre, desorbitats; els llavis, a causa de l'intens
paraula; el seu cos semblava saltar contínuament sobre els genolls, com mogut per un ocult ressort. S'assegué a l'espona del llit. Panteixava;

  Pàgina 1 (de 314) 50 següents »