Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'embull del giny i del reu al Tàrtar, on el disc giratori continua	movent	-se, amb el marejadíssim Ixió inseparable d'ell, sense un bri de repòs per
. I aquí, en el mar Jònic, a Cefal·lènia, a frec nostre, i a Ítaca,	mou	amb dolcesa les ones, i els peixos se'n refien, i nosaltres feinegem."
ja no és jove. Persegueix rates i sargantanes, i qualsevol cosa que es	mou	, ombres i fulles, l'entreté. No acaba mai la fam i menja fins a vomitar.
el vespre i la nit, que és de lluna nova, a penes si sent l'esma de	moure	's. Ja descansats, remarem a poc a poc fins a casa, menjarem per sopar un
pom de sals d'amoníac. La veïna, amb moltes hores de vol sense haver-se	mogut	mai del ponte delle Guglie, va comprendre que no tindria part en
la mort se l'enduia. Fileres de pollancres, al llarg d'un petit riu, just	movien	amb una remor piadosa les fulles, en fregar el brancatge les mans de
perquè el temps corre i s'escola causant-nos vertigen, i tothom es	mou	, s'espavila i mira d'endollar —què?—, es baralla, empeny i rodola. Quant
l'he cercat i no l'he trobat", començava a refilar ella. "Si no m'he	mogut	del jaç durant la sencera fosca!", li va recordar baix baixet ell. I en
mar passin, d'ara endavant, sense perill, a frec del meu regne. No m'he de	moure	a atraure'ls amb els meus encanteris. Asseguda en l'ombra, només el seu
tant havia navegat, naufragat i vist. Tal vegada, perquè a la dona, sense	moure	's de casa, li havia vagat de teixir, desteixir i cavil·lar. Prudents i
la cua, que et repasso molt pentinada perquè facis goig. Però per què et	mous	tant, avui? Si és com cada dia, exactament igual que cada dia. Et
li és impossible de trobar-me, de recobrar-me. Ve d'una família que no es	mou	d'un laberint, volten i volten tots ells pels tombants d'un laberint
s'apressaven a portar cadires i a treure les coses del carro. Es	movien	àgils, animades, dispostes i obsequioses a la més petita indicació i a
de la finestra, i les branques flexibles, carregades de blancs raïms, es	movien	com en reverències amigues. Per la seva part, la vella Càndia del Noro li
les carns sensibles, a les entranyes. Va romandre una estona sense	moure	's, lliurada a aquella sensació, sense pensaments. Per damunt de les
La mare de Mila sortí al balcó i cridà sa filla. Mila continuà sense	moure	's, com enfonsada en un somni profund, sense sentir-la. La mare tornà a
—continuà la noia— quan entrà Mila. Acudí allí atreta pel xivarri que	movien	entorn de la gàbia i va romandre sense dir res, sense prendre part en la
en la nostra alegria. Ella no apartava els ulls de la gàbia on l'ocell es	movia	d'una banda a l'altra, donant cop d'ala aquí i allà, mossegant les reixes
després ens allunyàrem nosaltres una darrera l'altra. Mila no es	mogué	. Quan estigué sola s'acostà a la gàbia, obrí la porteta, agafà la cardina
als llavis, la paraula que no li pogué dir. Romangué una estona sense	moure	's, sola, en la nit crepitant de fogueres, mirant-lo allunyar-se al fons i
ja vindràs. Obeeix: això és cosa d'homes. Tino Costa no respongué, no es	mogué	d'allí: estava a la mateixa vora del moll, dret cap a la part
la seva mercaderia; la noia, també dempeus, s'estava al seu costat, sense	moure	's, amb aire distret. Quan el vell acabava de xerrar, ella agafava una
M'és igual —li digué ella, mirant-lo—; tot m'és igual. No em	mouria	d'aquí. Ell la tornà a estrènyer, amb més força que abans, gairebé
l'oremus a Déu del cel que baixés. I se n'anava esbufegant. El Sagristà	movia	llavors el cap i sospirava amb rostre compungit. —Que Déu no l'escolti,
, aquella nit Candi no se n'anà; tampoc no es posà a plorar. S'aixecà, com	mogut	per un ressort, transfigurat. Potser en aquell moment s'ajuntaren en la
Era un minyó sense cap experiència del món; era com un infant; no s'havia	mogut	del recer de casa seva, de l'ombra del seu pare i, menys encara, de la
estretament a la seva peculiar manera de pensar i de sentir. Ambdós es	movien	en plans diferents: cadascú mirava la vida des d'una vora distinta; l'un
el seu camí. El públic, cada vegada més nombrós, s'estava sense	moure	's, en un silenci de religiosa emoció, amb l'ànima pendent d'allò que
viva resplendor de les flames, adquirien aspectes terrorífics, com si es	moguessin	en una atmosfera infernal. Amb les fingides banyes i la llarga cua
Àgueda preparà aquell dia menjar de festa. Mostrava un rostre radiant, es	movia	àgil i animada. Aquell dia el seu fill, oblidat per un moment de la seva
Ella féu un moviment com si anés a despertar-se, mentre jo m'estava sense	moure	'm, contenint l'alè. No arribà a despertar-se: quedà amb el cap decantat
de preparar el dinar per a ella i el seu fill. Després Maria Àgueda no es	movia	ja de casa en tot el que quedava de dia, com no fos per anar a la botiga o
suor lleu li brollava dels polsos, i en el seu pit, quan romania sense	moure	's, percebia talment l'intens bategar del seu cor, que podia comptar-ne
A penes podia creure en tanta ventura, i, nogensmenys, s'estava sense	moure	's, gairebé indiferent, gaudint secretament i intensament de la seva
Mila suplicà tia Càndia que es quedés. —Hi aniré jo sola; vostè no es	mogui	d'aquí. Parlava tranquil·la. ¿Què li importava ja que la veiessin, que la
com fora de seny, sense acabar de comprendre el que li succeïa, com si es	mogués	encara entre les ombres del terrible malson. Començà a plorar sense
aquell moment percebé clarament el sanglotar de la seva mare. Mila no es	mogué	. Tiago de Candaina corria enmig de la nit i de la pluja, com un foll.
Què l'importava? Si volien res, que pugessin; ell s'estaria allí, sense	moure	's. No pujarien, els coneixia; tampoc no insistirien molt davant la porta.
ella havia tancat l'ull—; semblava més prima, més descolorida, i es	movia	, amb passos silenciosos, com un fantasma. El padrí s'avançà devers ella:
treure-la d'ací... Qui sap si un canvi d'aires..." Però mossèn Anselm	mogué	la testa amb gest escèptic. Ja en aquella ocasió Manuel del Santo havia
s'omplia de remors de passos, de veus, de xiuxiueigs, i els éssers es	movien	semblants a fantasmes pels carrers retorts i perdedors. Dempeus als
com un joc grotesc, com una burla diabòlica i sinistra. La idea de	moure	's en un món de fantasmes li travessà la ment, i per un instant dubtà si
màniga. —Deixa-la! L'embriac el mirà un moment de dalt a baix, indecís.	Movia	el cos endavant i endarrera, amb un moviment de péndol gairebé
s'allunyà. Tino Costa va romandre mig tombat, tal com havia quedat, sense	moure	's. Després volgué aixecar-se; estigué una llarga estona maldant. Dos que
terrible desconcert. Ningú no sabia què fer ni per on cercar, i tots es	movien	aclaparats sota la mateixa temença. També els dos mossos contractats per
—Escolta'm, Mila. Deixa'm parlar. Tornarem a Santa Maria... (Mila	movia	el cap negativament.) És precís que vegis la teva mare... No penses en ta
mare? No t'imagines com estarà? Ella, malgrat el que li deia, continuava	movent	el cap negativament, dominada ja per la idea d'anar directament a trobar
remor —quelcom com un alè de vent en una branca—; tal vegada ella s'havia	mogut	en el seu llitet; tal vegada havia estat únicament una il·lusió de la
en manyocs damunt del front; estava inundat de suor, lívid; els ulls es	movien	inquiets al rostre, desorbitats; els llavis, a causa de l'intens
paraula; el seu cos semblava saltar contínuament sobre els genolls, com	mogut	per un ocult ressort. S'assegué a l'espona del llit. Panteixava;

Pàgina 1 (de 332)

50 següents