Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

I mossèn Anselm pensà pels seus dintres: "I ella es deixaria matar sense	mudar	d'actitud, sense exhalar una queixa. Tan segur com hi ha Déu." Ell, Joan
mateixa. Les seves carns semblen transparents i fins la veu se li ha	mudat	. Ara es cobreix sempre el cap amb un mocador negre, que es nua sota la
—fa, però no es retira, perquè ella li somriu. —Us sembla que m'he de	mudar	? —li pregunta. —Em pensaria que no. Encara vols fer més goig? —I després
i escèptic. ¿A qui es proposava complaure aquell home petit, prim,	mudat	, netíssim, de cara llarga i nas carnós, un nas afable, prominent,
i és millor recordar que als catorze anys hem de	mudar	de primera persona: ja ens estreny el plural, i l'exercici
Remei... Molt ha d'estimar N'Obdúlia per fer lo que fa... Si s'ha	mudat	aquí... —Na Maria Antònia té molta paciència, però molta... Jo no ho
, digué a l'estudiant: —Li pots dir que la felicit, que ha fet molt bé de	mudar	-se de nom. Quinze dies després, la senyora rebia un paquet postal: era
sempre. Voldria que em prengués d'una vegada o que em	mudés	en fulla, en pedra, en àtom, en silenci o
amb els de la gavatxa nua (de peus només) que mai no es	muda	(recordes?) aquell pantalon vermell, de veres
del teu bes? I ara, amor, aquest teu bes (altra llegenda) se'm	muda	fins a la rel de la natura. Tremola, m'oblida, el
teva la que em val. Compadit de si mateix, fa de mal	mudar	el meu bes. Muda, que rodolo amb tu i és meu tot cop
Compadit de si mateix, fa de mal mudar el meu bes.	Muda	, que rodolo amb tu i és meu tot cop del teu dau. Sabers
Maria! Has fet molt santament, filla meva. A propòsit: t'hauries de	mudar	una mica; en Pepe és un refinat; entens? Ernestina. Mare!
febrosenc. Víctor. I tu sense informar-te de com segueix, i ben	mudada	per anar-te'n a missa! Júlia. I què té d'estrany? Ai, Senyor...
Sí, veurà: què hi entenem les dones! No, Víctor? Víctor. Si	mudéssim	de conversa... Pepe. Ja sabrà dir-me els vestits que estrena,
és una cosa per la vida i s'hi ha de donar importància. Oi que tu et	mudes	el diumenge? Doncs el matrimoni, quan comença, és com un gran diumenge,
camins del desert, l'egipciana abandonava son reialme d'or.	Mudar	de servitud no li dolia, mes enyorava el lloc de sa naixença,
cultivador és un màgic que ha sabut incitar els nyams dels seus veïns a	mudar	de casa i a establir-se al seu jardí. L'home que aconsegueix una bona
habitació, tirá demunt las espatllas de la partera un mocador gran y 's	mudá	per' anársen á fer feynas á casa 'l senyor Castellfort. —No súrtis pas de
d' amor havía despertat al nen, s' empenyá en darli mamar avans de que 'l	mudessin	. Llavors hi hagué una escena desgarradora. La criatura prenía y deixava
ab la medicina, y la Toneta no sóls la prengué á grat-sient, sinó que,	mudant	l' expressió del rostre y 'l tó de veu, comensá á conversar ab sa amiga.
d'obtenir aquell triomf momentani. Ella pujà a les seves habitacions, es	mudà	i aquella nit ja va dormir a casa la seva germana. Penes d'amor perdudes
casa a l'hora de menjar i es posava a taula amb nosaltres. Tot dinant es	mudava	la roba i la llançava a l'altra banda de menjador per damunt la taula.
la conveniència del moment. Avui es desdiu del compromís d'ahir com qui	muda	de camisa, ni que li vagin l'honor i la dignitat. Ahir era valent, avui
al damunt que ens feia semblar dos vagabunds. No portàvem roba per a	mudar	-nos. ¿Quin efecte li faríem quan ens veuria al seu davant? ¿No ens
pintor de manolas que rentava plats en un restaurant. Però havia	mudat	de casa. Vàrem acabar els diners. Per primera vegada vàrem menjar de la
va fer un signe amb la mà. Quan em tingué a la vora: —Petit, vés a	mudar	-te, avui m'acompanyes a Nimes, va dir. Aleshores vaig adonar-me que ell
decideixi ràpid, perquè ells porten pressa. "Si tingués temps d'anar a	mudar	-me", penso jo. M'adono que la meva incertitud els fa compassió, però que
no li havia vist mai, ni quan, sense el menor recel, els dies que ens	mudàvem	per rentar-nos la roba, buidava el sac damunt l'herba i en mostrava tot
al patró si ens deixaria retirar-nos un moment en una cambra per	mudar	de roba. —Si heu de dinar aquí, sí, va dir-nos. Vam acceptar,
bellesa de Lió. Em dol anar mal vestit. —Demà, dic a Josep, ens hem de	mudar	; després hem d'anar a cal barber... —Sí, fa ell, distret. M'embadoco amb
i riem l'un de l'altre. Això em distreu. Una cosa em fa alegria. M'he	mudat	tot. El vestit i la roba interior. Em sento net i tinc la sensació que
fan tragar? Teresa. Yo què sabia?... Pio. De huí anem á	mudar	de plát. En casa no cal que compres verdures. Huí pórta cals.
Ell es un pollo... á la mòda que asobint de trache	muda	, y á mí criá, y algo ruda el cantó no obstan me ròda.
entre les cases que yá pa llogar, alguna me convé. Mer· Que vols	mudar	te? Serap· Sí. Mer· Y si pèrts la parroquia?
sense dinar que, vos ho juro, no 'm prova; ¡trist de mi! La sort com	muda	! ajudant m' anaba bé y are que soch mestre... re; no tinch quí 'm dongui
una gran part. —Aquests mosquits! —rondina—. Potser fóra hora que	mudéssim	de lloc els rentadors...—. S'aixeca avergonyit. En vida del seu pare no
íntegre com el seu seria plenament correspost. Encara sospirava i gosava	mudar	-se i precipitar-se abans d'hora a l'estació! Ara mateix li havia semblat
posat a to. Quan el doctor Carreres hagué sortit, Cosme es rentà, es	mudà	la roba, s'afanyà a comparèixer al menjador, es va asseure en la seva
pensava, ha de ser per naturalesa optimista. Cosme va somriure's.	Mudar	-se tenia alguna cosa d'infantil, d'ingenu... Els efectes del banquet
teu nou posseïdor, el que porta un esperit que temps ni lloc no	muden	. Un esperit en ell mateix sojorna i, en Cel, Infern,
i mai no pot fugir-ne ni un pas tan sols, com d'ell mateix,	mudant	-se d'un lloc a un altre lloc. La consciència li
surten l'ombra i la llum, la faç més fúlgida del Cel va haver	mudat	en plaent vespre (car la Nit no hi arriba amb vel de fosca),
hem proposat termes de pau, de sobte se'ls veu	mudar	de pensament i fugen i tenen unes rauxes estranyíssimes,
de parlar sens retret. En notes tràgiques caldrà que	mudi	el to: recels perversos, ruptura deslleial per part de l'home,
tantes vegades com el vent canvia canvia de camí i	muda	de vela, així el Serpent, i amb sinuosa cua rutllà
nuditat amb pells de bèsties mortes, o, com la serp, que l'han	mudada	; no s'hi pensà a vestir els seus adversaris. No els
i d'orins. De tant en tant, però, quan passava madam Hortènsia, l'aire	mudava	d'olor, com si t'aboquessin al davant una bacina de barber. Una vegada
amb els cabells plens de rosada i de terra. —Cuitem, patró! —em cridà—.	Mudem	-nos, arreglem-nos. Avui tenim la benedicció. El pope i els notables no
cap; si tens un barret, n'hi ha prou... Quin món, quin món! Ens vam	mudar	, ens preparàrem, arribaren els obrers, van comparèixer els notables.

Pàgina 1 (de 39)

50 següents