DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
mudar M 10 oc.
mudar V 1832 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb mudar Freqüència total:  1842 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

I mossèn Anselm pensà pels seus dintres: "I ella es deixaria matar sense mudar d'actitud, sense exhalar una queixa. Tan segur com hi ha Déu." Ell, Joan
mateixa. Les seves carns semblen transparents i fins la veu se li ha mudat. Ara es cobreix sempre el cap amb un mocador negre, que es nua sota la
—fa, però no es retira, perquè ella li somriu. —Us sembla que m'he de mudar? —li pregunta. —Em pensaria que no. Encara vols fer més goig? —I després
i escèptic. ¿A qui es proposava complaure aquell home petit, prim, mudat, netíssim, de cara llarga i nas carnós, un nas afable, prominent,
i és millor recordar que als catorze anys hem de mudar de primera persona: ja ens estreny el plural, i l'exercici
Remei... Molt ha d'estimar N'Obdúlia per fer lo que fa... Si s'ha mudat aquí... —Na Maria Antònia té molta paciència, però molta... Jo no ho
, digué a l'estudiant: —Li pots dir que la felicit, que ha fet molt bé de mudar-se de nom. Quinze dies després, la senyora rebia un paquet postal: era
sempre. Voldria que em prengués d'una vegada o que em mudés en fulla, en pedra, en àtom, en silenci o
amb els de la gavatxa nua (de peus només) que mai no es muda (recordes?) aquell pantalon vermell, de veres
del teu bes? I ara, amor, aquest teu bes (altra llegenda) se'm muda fins a la rel de la natura. Tremola, m'oblida, el
teva la que em val. Compadit de si mateix, fa de mal mudar el meu bes. Muda, que rodolo amb tu i és meu tot cop
Compadit de si mateix, fa de mal mudar el meu bes. Muda, que rodolo amb tu i és meu tot cop del teu dau. Sabers
Maria! Has fet molt santament, filla meva. A propòsit: t'hauries de mudar una mica; en Pepe és un refinat; entens? Ernestina. Mare!
febrosenc. Víctor. I tu sense informar-te de com segueix, i ben mudada per anar-te'n a missa! Júlia. I què té d'estrany? Ai, Senyor...
Sí, veurà: què hi entenem les dones! No, Víctor? Víctor. Si mudéssim de conversa... Pepe. Ja sabrà dir-me els vestits que estrena,
és una cosa per la vida i s'hi ha de donar importància. Oi que tu et mudes el diumenge? Doncs el matrimoni, quan comença, és com un gran diumenge,
camins del desert, l'egipciana abandonava son reialme d'or. Mudar de servitud no li dolia, mes enyorava el lloc de sa naixença,
cultivador és un màgic que ha sabut incitar els nyams dels seus veïns a mudar de casa i a establir-se al seu jardí. L'home que aconsegueix una bona
habitació, tirá demunt las espatllas de la partera un mocador gran y 's mudá per' anársen á fer feynas á casa 'l senyor Castellfort. —No súrtis pas de
d' amor havía despertat al nen, s' empenyá en darli mamar avans de que 'l mudessin. Llavors hi hagué una escena desgarradora. La criatura prenía y deixava
ab la medicina, y la Toneta no sóls la prengué á grat-sient, sinó que, mudant l' expressió del rostre y 'l tó de veu, comensá á conversar ab sa amiga.
d'obtenir aquell triomf momentani. Ella pujà a les seves habitacions, es mudà i aquella nit ja va dormir a casa la seva germana. Penes d'amor perdudes
casa a l'hora de menjar i es posava a taula amb nosaltres. Tot dinant es mudava la roba i la llançava a l'altra banda de menjador per damunt la taula.
la conveniència del moment. Avui es desdiu del compromís d'ahir com qui muda de camisa, ni que li vagin l'honor i la dignitat. Ahir era valent, avui
al damunt que ens feia semblar dos vagabunds. No portàvem roba per a mudar-nos. ¿Quin efecte li faríem quan ens veuria al seu davant? ¿No ens
pintor de manolas que rentava plats en un restaurant. Però havia mudat de casa. Vàrem acabar els diners. Per primera vegada vàrem menjar de la
va fer un signe amb la mà. Quan em tingué a la vora: —Petit, vés a mudar-te, avui m'acompanyes a Nimes, va dir. Aleshores vaig adonar-me que ell
decideixi ràpid, perquè ells porten pressa. "Si tingués temps d'anar a mudar-me", penso jo. M'adono que la meva incertitud els fa compassió, però que
no li havia vist mai, ni quan, sense el menor recel, els dies que ens mudàvem per rentar-nos la roba, buidava el sac damunt l'herba i en mostrava tot
al patró si ens deixaria retirar-nos un moment en una cambra per mudar de roba. —Si heu de dinar aquí, sí, va dir-nos. Vam acceptar,
bellesa de Lió. Em dol anar mal vestit. —Demà, dic a Josep, ens hem de mudar; després hem d'anar a cal barber... —Sí, fa ell, distret. M'embadoco amb
i riem l'un de l'altre. Això em distreu. Una cosa em fa alegria. M'he mudat tot. El vestit i la roba interior. Em sento net i tinc la sensació que
fan tragar? Teresa. Yo què sabia?... Pio. De huí anem á mudar de plát. En casa no cal que compres verdures. Huí pórta cals.
Ell es un pollo... á la mòda que asobint de trache muda, y á mí criá, y algo ruda el cantó no obstan me ròda.
entre les cases que yá pa llogar, alguna me convé. Mer· Que vols mudarte? Serap· Sí. Mer· Y si pèrts la parroquia?
sense dinar que, vos ho juro, no 'm prova; ¡trist de mi! La sort com muda! ajudant m' anaba bé y are que soch mestre... re; no tinch quí 'm dongui
una gran part. —Aquests mosquits! —rondina—. Potser fóra hora que mudéssim de lloc els rentadors...—. S'aixeca avergonyit. En vida del seu pare no
íntegre com el seu seria plenament correspost. Encara sospirava i gosava mudar-se i precipitar-se abans d'hora a l'estació! Ara mateix li havia semblat
posat a to. Quan el doctor Carreres hagué sortit, Cosme es rentà, es mudà la roba, s'afanyà a comparèixer al menjador, es va asseure en la seva
pensava, ha de ser per naturalesa optimista. Cosme va somriure's. Mudar-se tenia alguna cosa d'infantil, d'ingenu... Els efectes del banquet
teu nou posseïdor, el que porta un esperit que temps ni lloc no muden. Un esperit en ell mateix sojorna i, en Cel, Infern,
i mai no pot fugir-ne ni un pas tan sols, com d'ell mateix, mudant-se d'un lloc a un altre lloc. La consciència li
surten l'ombra i la llum, la faç més fúlgida del Cel va haver mudat en plaent vespre (car la Nit no hi arriba amb vel de fosca),
hem proposat termes de pau, de sobte se'ls veu mudar de pensament i fugen i tenen unes rauxes estranyíssimes,
de parlar sens retret. En notes tràgiques caldrà que mudi el to: recels perversos, ruptura deslleial per part de l'home,
tantes vegades com el vent canvia canvia de camí i muda de vela, així el Serpent, i amb sinuosa cua rutllà
nuditat amb pells de bèsties mortes, o, com la serp, que l'han mudada; no s'hi pensà a vestir els seus adversaris. No els
i d'orins. De tant en tant, però, quan passava madam Hortènsia, l'aire mudava d'olor, com si t'aboquessin al davant una bacina de barber. Una vegada
amb els cabells plens de rosada i de terra. —Cuitem, patró! —em cridà—. Mudem-nos, arreglem-nos. Avui tenim la benedicció. El pope i els notables no
cap; si tens un barret, n'hi ha prou... Quin món, quin món! Ens vam mudar, ens preparàrem, arribaren els obrers, van comparèixer els notables.

  Pàgina 1 (de 37) 50 següents »