Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en un tombant de corredor amb el monstre. "Ink mry rmt", va	mugir	el reclòs. "Parles?", s'estranyava l'home. "Però t'equivoques, tothom
per donar la rama al bestiar, trobà la vaca rossa ajaguda a la palla	mugint	amb suaus estremituds de partera. Ho digué a la mestressa per pura
escampant crits d'amor i de joia. Al moll, la sirena del gran vaixell ha	mugit	per primer cop, i ha escampat l'alarma i la consternació damunt la
amb les salutacions commogudes dels servents, pastors i masovers, amb el	mugir	de cent bous i vaques, amb el belar de mil ovelles, i, tot junt, amb la
dels vents, no fóra possible que, com diu el nostre Virgili, la terra	mugís	sota els nostres peus i els alts cims belluguessin.
les crosses al seu cosí. Els tres companys sortiren al balcó. Les sirenes	mugien	. Els reflectors de Montjuïc burxaven l'aire. Joan feia les vuit hores
una finestra de la galeria i llavors sentiren les sirenes. La més propera	mugia	llastimosament, talment un ruminant ferit. L'aire nocturn era ardentment
del Vidrà es llançà portes enfora, seguida de l'eugassada —les vaques	mugint	, les eugues renillant, nervioses i enfollides. Fou un galop irresistible,
un bol de llet de vaca. Tinc una gana que m'alça. ¿No podria tornar a	mugir	aquesta grandíssima p...? Com si la pobra bèstia volgués defensar-se de
mares, però ensopegaven amb els unglots. Resultava grotesc. Les vaques	mugien	. Sis dels vedells aconseguiren amorrar-se, dos a cada una, als mugrons
com dits de guant. El vedell número 7 no es movia; tractava de	mugir	i només li sortia un rogall. Li queia del morro una bava llefiscosa, que
mal seient i una taula petita") o en lloc de © ("les riberes	mugeixen	") digués: © ("les riberes criden"). També Arífrades es reia
Epuló després de tants segles encara demana una gota d'aigua: ja pot	mugir	eternament. L'eternitat és una duració sempre present, que mai no hauríem
plena d'una nuvolada espessa i negra; núvols a munts, encastellats, que	mugien	acostant-se. Un altre llamp espetegà pel cel i anà a caure en una mimosa
del mal joc de l'afligit. Eh, toro, ehé! Botxí, la	mugí	. Després, qui sap si descansaré. © © © © © © ©
i prodigis: les pells serpejaven, i entorn dels astos les carns	mugien	, les crues i les rostides: i dèieu uns crits com de vaques".
dels seus ulls: el sol s'havia post... Ja no tenia por. El bou, després de	mugir	llargament, se n'anà, es va perdre en la fosca a pas llest i brandat,
el campaner tot sol romangué estamordit aprop del cancell. El ponent	mujía	com una fera irada i venjadora; tota l' esglesia ressentint-se de l'
garbuix. Allí, ofuscat, oprimit, sumzejat pe'l trángul, sentí bona estona	mugir	pe'ls ayres la mar bramadora, y tot era cercar inútilment al seu amich.
no dú cap flaire, lo riu saltaire corra	mujint	; ni 'l vert ramatje remou l' oratge, ni del
del jorn anuncia que d' afinar acaba, y 'l riu, que	mujint	corra, ab boiras l' enmortalla. Recorts tristos,
capvespradas d' estíu, llavors tan curtas! Com saludant la nit,	mugint	venían camells y bous en caravanas dócils, riu d'
Fou aquell estiu... al camp... en què les dues vaques paridores	mugien	a l'establa... te'n recordes, Blai?... Te'n recordes?... No va dir mai
drapayre, Y un mateix sèr regoneix En lo qui canta ó	mugeix	, En lo poeta y lo rimayre. Per sèr un poëta bo, Y
sanglot. I sóc a un lloc que a la foscor es doblega i té un	mugir	de mar tempestejat quan els contraris vents hi porten brega.
enfora eixia. I a semblança del bou sicilià, que amb l'esgarip	mugia	, per estrena (i això fou just), d'aquell que el va llimar, i
per estrena (i això fou just), d'aquell que el va llimar, i	mugia	amb la veu de qui l'emplena, de manera que, essent el bou
la meva ànima. És que brama la zebra damunt l'herba o	mugeix	el toro vora el seu farratge? És apetitós sense sal el que és
i sentencià: —Merda! —No us baralleu..., tios, que avui és dissabte! —	mugí	Amadeu, amb el to conciliador. Tornaren a descansar la veu. Amadeu
dels núvols incitava les esmerles a allunyar-se de la conca... Les vaques	mugien	..., les egües s'esbargien pels pradells... No res de tèrbol... Tot
que no sent el seu xaiet quan bela, no sentirà mai el vedell quan	mugeix	. Agràs. És ben veritat. Cirereta.
bèstia enamorada. Benedicte. El toro Júpiter, senyor,	mugia	amablement i algun toro estrambòtic degué muntar la vaca
embrutat el vidre; i estàs per la taca i no pel paisatge. I ja pot anar	mugint	la vaca, que tu has anat a buscar un netejavidres. En canvi, si tot
i incontestable. A la novel·la hi pot aparèixer una vaca. Si la vaca	mugeix	, som en paràmetres realistes; si la vaca parla, som en el terreny de la
crits de totes les bèsties salvatges imaginables; rugeix com un lleó,	mugeix	com un toro. La seva veu i la seva manera de parlar són tan multiformes,
tot un seguit de prodigis: les bèsties, escorxades i cuinades, continuen	mugint	com si encara estiguessin vives. De fet, encara estan vives perquè són
Vaig entrar en un lloc que és mut de llum, i que	mugeix	com la mar en tempesta quan és batuda per vents oposats.
n'eixia. Com el bou sicilià, que en primer lloc va	mugir	amb el plor —i va ser just— de qui l'havia treballat amb llima,
—i va ser just— de qui l'havia treballat amb llima, i	mugia	amb la veu del turmentat de manera que, tot i ser de coure,
d'una llengua encara comprensible per als déus, de vegades rugits,	mugits	, lladrucs, brams, xiuladissa ressonant: el conjunt era un galimaties
que s'ha inflat en proporcions que no hauria pensat possible, i si	mugeix	tant potser és també del dolor de no ser més aquell riu cristal·lí prim i
socs, però més d'un, al matí, sabia que algun cop havia sentit	mugir	els bous. Desperts cap al migdia, ja són dins la selva.
El capità braola com un bou buscant destrals. Són més enllà, on	mugeixen	els bous. No es veuen. Entre renecs grollers s'entrebanquen
Fins els bous van callar. Cap al matí va ser com si les bèsties	mugissin	, però força lluny. Després van passar hores d'una
remors sorolls de capbussada remugaments	mugits	grunys gloc-glocs estridències
Fins fa poc, als pobles només hi havia senyors i	mugies	, treballadors o propietaris de les terres; però ara també hi han aparegut
sentit. Molts es diuen civilitzats o intel·lectuals, però tracten els	mugies	i els servidors com si foren bèsties; a penes estudien, no llegeixen res
El guardià del ramat canta rot dolçament Mentre que lentes i	mugint	les vaques abandonen Per sempre aquest prat mal florit per la
d'un dels dos turons va néixer un vedell. La mare va deixar de	mugir	i va estar-se molta estona menjant-se la placenta,