Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una mica, li palpa la carn blanca i tibada que s'arrodoneix cap als	mugrons	, llargs i molt vermells. —Sí —diu, i es gira cap a ell, explica—
menudes i silencioses de la noia que encara duu un infant penjat a cada	mugró	. El de l'orella partida diu: —Podeu tornar-los al bressol. L'altre espia
tornen: —Toqueu... Hi reposa el palmell, sensible a la carn dura i al	mugró	que es redreça amb fermesa. —Sentiu? —És a l'altre costat, el cor —diu
el serviu? —pregunta ell una mica indistintament perquè té els llavis al	mugró	. —Cinc, ja. —Em pensava que eren més —fa la noia, amb mala intenció
una llagosta de rostoll amb les serres de les potes els esgarrapava un	mugró	. Mentre feien saltar la llagosta amb un cop d'ungla i s'esbandien la suor
una corda, ensenyant, només que quatre segons, la possibilitat d'un	mugró	perfecte que intenta foradar el punt de llana; no lliurant-se a res,
pera que l' amatent mare podés acompanyarli 'ls llabis al dols	mugueró	, hont trobava 'l petit consol y nudriment. —Ja 's desperta, ja 's
ab lo plor nerviós d' una criatura que sent aixut en sos llabis lo	mugueró	matern. Consells, prechs y fins obras eran inútils. La Toneta trobava
els pits de madam Hortènsia formiguejaven, se li esponjaven, i els	mugrons	se li dreçaven implorant també una boqueta infantil. "Casar-me,
més: normalment, el mamellam del gènere Bos té quatre	mugrons	desenvolupats i dos de rudimentaris, però en les nostres vaques
d'ella, de la seva blancor, dels seus ulls closos, del seu pit amb el	mugró	tan fosc com no n'havia vist mai cap, de la penetrant bellesa que tenia
del seu pit. Parlem una mica. Poc. Respirem. Amb els dits li toco el	mugró	i li dic, se m'escapa, que té un pit molt semblant al de l'Ana Belén. Sí
nevat caigué sobre la cara de l'infantó, que cercà amb àvida torpesa el	mugró	, roig i inflat; i quan la mare, somrient amb beatitud, l'hi aconduí a la
base; o bé la línia amable de la sina, amb la zona rosada on regnava el	mugró	; o bé la línia ensems delicada i forta de la cuixa, sorgia entre Arnau i
carnosos de vinyes tendres i ufanes; aquelles flotetes de pins en els	mugrons	de les quintanes; aquells vivers d'aigua blava que relluen com espills
hi ha una font com una llimona de pedra i un colomí de ferro al cim del	mugró	, i llavors heu de pensar de seguida a proveir-vos de recapte si és que
del Noia, més a poc a poc caminem. Montserrat s'ha esvaït rera uns	mugrons	de roques esquelètiques i corcades, i la vall del riu va prenent un to
seas tú quien me lo diga. El bec del dit s'ha clavat sobre el	mugró	del timbre. L'has sentit sonar a una prudent distància i, de seguida, uns
pany: roba negra, una mà quasi verda a sobre, tela de roba de Gal·les, un	mugró	del pit, els tubs de metall del llit, lluents, sobre la paret: pintada de
fins al pit eixut, una mica atlètic, llis, sense pèl. Només dos pels als	mugrons	. I ombra de pelets tendres a la partió ben marcada del tòrax, descendia
que pren els graciosos noms imitatius d'avellaneta, mamella, mamelló,	mugró	, mugronet, miliguet, nina i piquet. Per tant, la segona part
els graciosos noms imitatius d'avellaneta, mamella, mamelló, mugró,	mugronet	, miliguet, nina i piquet. Per tant, la segona part de la
amb la decoració del característic cordó de relleu, i amb petits	mugrons	sortits. Per ara, aquest tipus és l'únic conegut de la ceràmica
netedat extrema dels dits i de les robes que es posen en contacte amb el	mugró	. El millor és tenir sempre el mugró cobert d'una gasa esterilitzada, i si
robes que es posen en contacte amb el mugró. El millor és tenir sempre el	mugró	cobert d'una gasa esterilitzada, i si hi ha talls ticar-los una o dues
ha d'ésser amb la condició que el forat sigui ben petit per imitar el	mugró	i perquè l'infant no perdi l'habitud de xuclar amb vigoria i així després
que cedeix o ven la seva llet, per tal d'evitar que el malalt deixi, al	mugró	, la infecció que pateix i que després pugui contagiar el fill de la
de vaca crua, sense preparar, no sigui tolerada per l'infant. Demés el	mugró	de la vaca, sempre brut, és d'una mida poc adaptable a la boca de
mugien. Sis dels vedells aconseguiren amorrar-se, dos a cada una, als	mugrons	rosats que penjaven llargs i grossos com dits de guant. El vedell número
de llevant a ponent, com dos enormes globus rojos. ¿Quin pit malalt, quin	mugró	ferit podia donar aquella llet sangonosa? B., 1947. Mite del
l'ha desbancat completament. S'usa també per a combatre els talls dels	mugrons	, tan molestos i doloroses per a les dones que crien llurs infantons.
apte per a ésser aplicat localment, com emol·lient, en els talls dels	mugrons	, de les dones que crien, tan molestos i dolorosos. S'ha usat per a
els dolors que provoquen les morenes, així com per a curar els talls dels	mugrons	, tan freqüents en la dona que cria. S'usa el suc de tota la planta o el de
comença per les regions normalment pigmentades (òrgans genitals,	mugrons	), va propagant-se cap a l'aixella i cap a la cara interna dels braços i de
de la mamella deu vigilar-se: l'aparició d'un bulto, l'enfonsament del	mugró	, la rojor i humitat al voltant del mateix, tot fluix de sang i de suc pel
la rojor i humitat al voltant del mateix, tot fluix de sang i de suc pel	mugró	, deu cridar l'atenció i fer consultar tot seguit. Cal recordar-se que, no
tips, que són: tip de plorar o trevallar i evaquar; tip de mamar, del	mugueró	assèptic; i tip de dormir o descansar, per a païr; ja que el descans de
l'embaràs (hipertròfia de mamella, formació de calostre, pigmentació de	mugró	i manifestacions diverses d'hiperpituïtarisme). En canvi, en els
ni aguantar-les; però sap cloure la porció anterior de la boca damunt del	mugró	matern, i xuclar de la mamella ço que necessita per a viure. No res
encanala la llengua i aplica les masses carnoses dels llavis damunt del	mugró	cegament: és després, a mesura que l'experiència ho ensenya, que s'aprèn
mesura que l'experiència ho ensenya, que s'aprèn d'emmotllar la forma del	mugró	, organitzant-se en la regió el sentit del tacte a mesura que s'hi
creat, a la porció anterior de la boca, el motllo on encaixa la forma del	mugró	. Estudiem còm es fa això, per fer-nos càrrec que tampoc aquí el tacte és
-hi la cosa que li manca; i així és com, empès per la fam, sumeix el	mugró	a la boca, i xucla la llet que se n'escola. Tot això no ho fa pas
s'entengui, doncs, còm això es fa, necessita el nin rodejar el coll del	mugró	amb tal justesa que l'aire no passi dintre la boca; car, si aquesta
condició no es posa, la mamella no raja. Però, com que la forma del	mugró	li és desconeguda, comença per apretar-lo desmesuradament, adolorint-lo;
de la mateixa manera es percep en ella la massa muscular, que el	mugró	, que ço que en raja i torna al sí orgànic ço que hi manca. Però aquesta
regularitzant-se la succió, plaent per a la mare: el subjecte emmotlla el	mugró	cada vegada amb més perfecció. Vejam còm es fa això. Els punts de què
perfecció. Vejam còm es fa això. Els punts de què resulta la forma del	mugró	estan situats en plans distints de l'espai, i, per a ajustar-hi la massa
musculars que col·loquen aquestes parts del cos en forma tal que el	mugró	s'hi emmotlli. Això és l'obra d'un tanteig. De primer antuvi la massa és
d'un tanteig. De primer antuvi la massa és closa barroerament damunt del	mugró	; després es mou a les palpentes; després són fixats a la mucosa els punts

Pàgina 1 (de 9)

50 següents