×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb mugró |
Freqüència total: 442 |
CTILC1 |
| una mica, li palpa la carn blanca i tibada que s'arrodoneix cap als | mugrons | , llargs i molt vermells. —Sí —diu, i es gira cap a ell, explica— | | menudes i silencioses de la noia que encara duu un infant penjat a cada | mugró | . El de l'orella partida diu: —Podeu tornar-los al bressol. L'altre espia | | tornen: —Toqueu... Hi reposa el palmell, sensible a la carn dura i al | mugró | que es redreça amb fermesa. —Sentiu? —És a l'altre costat, el cor —diu | | el serviu? —pregunta ell una mica indistintament perquè té els llavis al | mugró | . —Cinc, ja. —Em pensava que eren més —fa la noia, amb mala intenció | | una llagosta de rostoll amb les serres de les potes els esgarrapava un | mugró | . Mentre feien saltar la llagosta amb un cop d'ungla i s'esbandien la suor | | una corda, ensenyant, només que quatre segons, la possibilitat d'un | mugró | perfecte que intenta foradar el punt de llana; no lliurant-se a res, | | pera que l' amatent mare podés acompanyarli 'ls llabis al dols | mugueró | , hont trobava 'l petit consol y nudriment. —Ja 's desperta, ja 's | | ab lo plor nerviós d' una criatura que sent aixut en sos llabis lo | mugueró | matern. Consells, prechs y fins obras eran inútils. La Toneta trobava | | els pits de madam Hortènsia formiguejaven, se li esponjaven, i els | mugrons | se li dreçaven implorant també una boqueta infantil. "Casar-me, | | més: normalment, el mamellam del gènere Bos té quatre | mugrons | desenvolupats i dos de rudimentaris, però en les nostres vaques | | d'ella, de la seva blancor, dels seus ulls closos, del seu pit amb el | mugró | tan fosc com no n'havia vist mai cap, de la penetrant bellesa que tenia | | del seu pit. Parlem una mica. Poc. Respirem. Amb els dits li toco el | mugró | i li dic, se m'escapa, que té un pit molt semblant al de l'Ana Belén. Sí | | nevat caigué sobre la cara de l'infantó, que cercà amb àvida torpesa el | mugró | , roig i inflat; i quan la mare, somrient amb beatitud, l'hi aconduí a la | | base; o bé la línia amable de la sina, amb la zona rosada on regnava el | mugró | ; o bé la línia ensems delicada i forta de la cuixa, sorgia entre Arnau i | | carnosos de vinyes tendres i ufanes; aquelles flotetes de pins en els | mugrons | de les quintanes; aquells vivers d'aigua blava que relluen com espills | | hi ha una font com una llimona de pedra i un colomí de ferro al cim del | mugró | , i llavors heu de pensar de seguida a proveir-vos de recapte si és que | | del Noia, més a poc a poc caminem. Montserrat s'ha esvaït rera uns | mugrons | de roques esquelètiques i corcades, i la vall del riu va prenent un to | | seas tú quien me lo diga. El bec del dit s'ha clavat sobre el | mugró | del timbre. L'has sentit sonar a una prudent distància i, de seguida, uns | | pany: roba negra, una mà quasi verda a sobre, tela de roba de Gal·les, un | mugró | del pit, els tubs de metall del llit, lluents, sobre la paret: pintada de | | fins al pit eixut, una mica atlètic, llis, sense pèl. Només dos pels als | mugrons | . I ombra de pelets tendres a la partió ben marcada del tòrax, descendia | | que pren els graciosos noms imitatius d'avellaneta, mamella, mamelló, | mugró | , mugronet, miliguet, nina i piquet. Per tant, la segona part | | els graciosos noms imitatius d'avellaneta, mamella, mamelló, mugró, | mugronet | , miliguet, nina i piquet. Per tant, la segona part de la | | amb la decoració del característic cordó de relleu, i amb petits | mugrons | sortits. Per ara, aquest tipus és l'únic conegut de la ceràmica | | netedat extrema dels dits i de les robes que es posen en contacte amb el | mugró | . El millor és tenir sempre el mugró cobert d'una gasa esterilitzada, i si | | robes que es posen en contacte amb el mugró. El millor és tenir sempre el | mugró | cobert d'una gasa esterilitzada, i si hi ha talls ticar-los una o dues | | ha d'ésser amb la condició que el forat sigui ben petit per imitar el | mugró | i perquè l'infant no perdi l'habitud de xuclar amb vigoria i així després | | que cedeix o ven la seva llet, per tal d'evitar que el malalt deixi, al | mugró | , la infecció que pateix i que després pugui contagiar el fill de la | | de vaca crua, sense preparar, no sigui tolerada per l'infant. Demés el | mugró | de la vaca, sempre brut, és d'una mida poc adaptable a la boca de | | mugien. Sis dels vedells aconseguiren amorrar-se, dos a cada una, als | mugrons | rosats que penjaven llargs i grossos com dits de guant. El vedell número | | de llevant a ponent, com dos enormes globus rojos. ¿Quin pit malalt, quin | mugró | ferit podia donar aquella llet sangonosa? B., 1947. Mite del | | l'ha desbancat completament. S'usa també per a combatre els talls dels | mugrons | , tan molestos i doloroses per a les dones que crien llurs infantons. | | apte per a ésser aplicat localment, com emol·lient, en els talls dels | mugrons | , de les dones que crien, tan molestos i dolorosos. S'ha usat per a | | els dolors que provoquen les morenes, així com per a curar els talls dels | mugrons | , tan freqüents en la dona que cria. S'usa el suc de tota la planta o el de | | comença per les regions normalment pigmentades (òrgans genitals, | mugrons | ), va propagant-se cap a l'aixella i cap a la cara interna dels braços i de | | de la mamella deu vigilar-se: l'aparició d'un bulto, l'enfonsament del | mugró | , la rojor i humitat al voltant del mateix, tot fluix de sang i de suc pel | | la rojor i humitat al voltant del mateix, tot fluix de sang i de suc pel | mugró | , deu cridar l'atenció i fer consultar tot seguit. Cal recordar-se que, no | | tips, que són: tip de plorar o trevallar i evaquar; tip de mamar, del | mugueró | assèptic; i tip de dormir o descansar, per a païr; ja que el descans de | | l'embaràs (hipertròfia de mamella, formació de calostre, pigmentació de | mugró | i manifestacions diverses d'hiperpituïtarisme). En canvi, en els | | ni aguantar-les; però sap cloure la porció anterior de la boca damunt del | mugró | matern, i xuclar de la mamella ço que necessita per a viure. No res | | encanala la llengua i aplica les masses carnoses dels llavis damunt del | mugró | cegament: és després, a mesura que l'experiència ho ensenya, que s'aprèn | | mesura que l'experiència ho ensenya, que s'aprèn d'emmotllar la forma del | mugró | , organitzant-se en la regió el sentit del tacte a mesura que s'hi | | creat, a la porció anterior de la boca, el motllo on encaixa la forma del | mugró | . Estudiem còm es fa això, per fer-nos càrrec que tampoc aquí el tacte és | | -hi la cosa que li manca; i així és com, empès per la fam, sumeix el | mugró | a la boca, i xucla la llet que se n'escola. Tot això no ho fa pas | | s'entengui, doncs, còm això es fa, necessita el nin rodejar el coll del | mugró | amb tal justesa que l'aire no passi dintre la boca; car, si aquesta | | condició no es posa, la mamella no raja. Però, com que la forma del | mugró | li és desconeguda, comença per apretar-lo desmesuradament, adolorint-lo; | | de la mateixa manera es percep en ella la massa muscular, que el | mugró | , que ço que en raja i torna al sí orgànic ço que hi manca. Però aquesta | | regularitzant-se la succió, plaent per a la mare: el subjecte emmotlla el | mugró | cada vegada amb més perfecció. Vejam còm es fa això. Els punts de què | | perfecció. Vejam còm es fa això. Els punts de què resulta la forma del | mugró | estan situats en plans distints de l'espai, i, per a ajustar-hi la massa | | musculars que col·loquen aquestes parts del cos en forma tal que el | mugró | s'hi emmotlli. Això és l'obra d'un tanteig. De primer antuvi la massa és | | d'un tanteig. De primer antuvi la massa és closa barroerament damunt del | mugró | ; després es mou a les palpentes; després són fixats a la mucosa els punts |
|