Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

molt difícils. És cert que diuen que, per aconseguir-ho, li	mullaven	les temples amb l'aigua del riu de l'oblit. La seva consciència
del bateig: l'aigua beneïda solemnement el dissabte de Glòria no	mullà	tres vegades els seus cabells; no foren traçats damunt d'ell els
la fi que ha tingut, amb tant com l'estimava! Només de pensar-hi se'm	mullen	els ulls. —No li ho diran. —Ho sabrà igualment. Com voleu que puguin
boira espessa. Arbres i cases s'han tornat fantasmals i el ruixim ens	mulla	la cara. El parc sembla un bosquet de Noruega. 12
Josefina a buscar la llet a una masia pròxima. Travessàvem els tolls, ens	mullàvem	, topàvem amb les pedres, en la gran nit silenciosa. Hem vist com munyien
quan, de tant en tant, movia les cames i es feia un remolí i l'aigua	mullava	els seus genolls rosats. Ella, però, els seus ulls, la seva boca, el seu
d'haver fet aixecar els qui l'ocupaven. —Aixequeu-vos, si no voleu que us	mulli	el c... —Amarrà la barca a l'escàlem, amb una passada, i deixà escórrer
el poble en aquella festa de Sant Antoni. La diversió, al poble, se li va	mullar	; els coixos en disposició de córrer només eren dos: el meu cosí i un
la mare joiosament. Marina sentí que les llàgrimes —llàgrimes de joia— li	mullaven	els ulls. Desjunyiren l'animal davant la porta, mentre Jaume explicava
II Algèria Efectivament, a les sis del matí hem	mullat	dins del port d'Alger, però mitja hora abans —encara la lluna era
el nou dia —lletós, verdós i rosat— ens ha sorprès en el punt de	mullar	l'àncora. El port de Cristóbal no és un d'aquests tristos monuments de
l'europeu l'ha obligat a posar-se una camisa i unes calces, i la roba	mullada	per la transpiració proporciona uns refredats que el maori desconeixia
de penes. Madame Tu és sentimental, apassionadíssima; qualsevol cosa li	mulla	els ulls d'unes llàgrimes brillants i espesses. Aquesta dona ha estimat
es posava a cantar una cançó de bressol, com plorava estones i estones,	mullant	els mapes, les cartes i les fotografies amb aquella llàgrima espessa i
No hem pogut pastar encara. Abel. Ja ho sé. Caín es va deixar	mullar	la batuda. I ara, ¿fins quan no hi haurà farina nova? Nara. ¿Per
quedar mirant la mica d'aigua que fugia i la mà freda del Ramis que es	mullava	... Tot plegat, coses de qui sap on! /Maurici\ Coses del viure i
deia, potser ens estan robant el carretó... Amb en Cintet vam començar a	mullar	les parets del menjador, i amb una rasqueta rascàvem paper. Al cap d'una
hi havia un colom, aquell de les llunetes. Tenia les plomes del coll	mullades	per la suor de la mort, els ullets enlleganyats. Ossos i ploma. Li vaig
i lliscava avall a poc a poc. Jo tomava la pluja. Els cabells se m'anaven	mullant	i aquella senyora caminava, caminava, com un escarbat, decidida i
força. La Rita de malhumor perquè quan va sortir de l'església se li va	mullar	la cua i el vel. En Toni no va poder venir a l'església i va venir al
guaitant el fil de la lluna; d'un cop de llengua, la	mulla	amb suau magnificència, puntant narius de viola.
si teniu fam, veniu: l'hora s'acosta: no quedarà qui	mulli	la paret.— III Mes heu's aquí la dolça Abigaïl,
i la segona, tu. ¿Per què plor tan amarg ta galta	mulla	si és un alè tan breu el que separa son morir del
francesos, per burla, van lligar un pinzell a la cua d'un ruc i,	mullant	-lo en diversos colors —mullaren el pinzell, sembla, no el ruc—, feren que
van lligar un pinzell a la cua d'un ruc i, mullant-lo en diversos colors —	mullaren	el pinzell, sembla, no el ruc—, feren que els moviments de l'animal
del vidre estant, a l'esguard de Pere Gifreda que entra. —Es deu haver	mullat	, Teresa! —fa una de les senyores, passant-li la mà per la mànega. —
aturdidora, interminables ruas de cotxes particulars ab las cobertas	mulladas	per aquella llum crepuscular, venían de tot arreu á aumentar la confusió
I tinc el record d'uns braços que m'estrenyien, de les meves galtes	mullades	per unes llàgrimes que jo no havia plorat, d'un bes que va causar-me una
amb una angoixa dolça; tot jo vibrava amb una emoció tendríssima, se'm	mullaven	els ulls i la tonada sortia fluidament. Aquell fluir espontani i secret
mares! Vaig sentir els seus braços al coll, les seves llàgrimes que em	mullaven	el rostre. Segons ella, jo feia "pietat". Tenia l'"aspecte d'un tísic"
vaig sentir una tendresa, una pietat de mi mateix i les llàgrimes em	mullaren	els pòmuls. A penes si les havia sentides fluir als ulls, i, de sobte,
real. Aquesta emoció meva se li havia encomanat, l'havia vençut. Se li	mullaren	els ulls, em prengué per les mans, fortament, xardorós. —I jo no sabia
havia dormit amb prou feines. Érem a darreries de març. Els carrers eren	mullats	per una boira plujosa. La meva lassitud era infinita. Semblava que la
que es treia de la butxaca. Aquesta operació de treure's l'ampolleta,	mullar	el terrosset i empassar-se'l, la feia parsimoniosament, davant de tothom,
creixia abans de l'alba i després de la posta del sol, sobretot si hom es	mullava	alguna part del cos. Jo mai no vaig renunciar a rentar-me la cara a punta
m'ha envaït el cor. He estimat l'herba tendra, la rosada que em	mullava	el cos, l'entumiment dels meus membres, la pols de la carretera aferrada
. —Què vol dir això? —És una paraula francesa, vol dir això que cau, que	mulla	i que no arriba a pluja. —Ah, sí, la boira que pixa. —Que plora
idea. És a Espanya que ens glacem; a França ningú no pateix fred. Que et	mulles	? T'eixugues vora l'estufa, beus més vi, t'empines una mica. Que no pots
deixat caure a qualsevol lloc de la terra si tota ella no hagués estat	mullada	, aquella Mare de Déu allà dalt, que devia ésser immensa a jutjar per la
feia entreveure les cases del poble com darrera un vel. Poc després ens	mullàvem	. Era una cosa freda, silenciosa, que tenia lentituds i suavitats de neu.
degotall de la boira és un plugim encantat. No el veus ni el sents. Però	mulla	. Lió està submergit en una gasa que ofega els sorolls i els llums, que
els peus se m'encasten a la terra fangosa; les gotes dels pàmpols em	mullen	les mans. Tot és fresc, tot és instant present. Sento l'olor dels fencs
No sabem si aquesta nit fa bona hora o fa vent o neva, o si les arabogues	mullen	les mantes. Els fadrins encara han de dir coses boniques, amoroses, a les
roja i vacil·lant d'un ciri fereix la seva retina. Inconscientment es	mulla	un dit amb saliva i s'unta l'indret picat per l'insecte. Canvia de jeia
en el seu propi nom. Tot d'una es va adonar que les llàgrimes li	mullaven	el coll: plorava en silenci, sense sanglots, sense sotracs, com si fossin
la pluja, i mentre enllà de l'àmbit de l'arbre tot començaria a	mullar	-se, ell, protegit pel fullam, assaboriria l'estrany plaer de sentir-se a
un dimoni. Llavors, doncs, com us deia, la mar entrà dins el caic i es va	mullar	la càrrega de carbó. El caic començà a tombar-se, però Déu va posar-hi mà
una camisola de seda que se m'aferrava a la pell, perquè ells me la	mullaven	amb xampany. Era l'estiu, saps? Parlàvem, doncs, de la
Vaig davallar, vaig omplir el palmell de la mà d'aigua de la mar, vaig	mullar	-me el front i els polsos. Em vaig sentir refrescat. Al fons del meu
són aquestes hores de plugim, com si la teva ànima, la papallona, es	mullés	i s'ensorrés en la terra. Tornen a l'esperit tots els records amargs,

Pàgina 1 (de 26)

50 següents