Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
mullar V 1104 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb mullar Freqüència total:  1104 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

molt difícils. És cert que diuen que, per aconseguir-ho, li mullaven les temples amb l'aigua del riu de l'oblit. La seva consciència
del bateig: l'aigua beneïda solemnement el dissabte de Glòria no mullà tres vegades els seus cabells; no foren traçats damunt d'ell els
la fi que ha tingut, amb tant com l'estimava! Només de pensar-hi se'm mullen els ulls. —No li ho diran. —Ho sabrà igualment. Com voleu que puguin
boira espessa. Arbres i cases s'han tornat fantasmals i el ruixim ens mulla la cara. El parc sembla un bosquet de Noruega. 12
Josefina a buscar la llet a una masia pròxima. Travessàvem els tolls, ens mullàvem, topàvem amb les pedres, en la gran nit silenciosa. Hem vist com munyien
quan, de tant en tant, movia les cames i es feia un remolí i l'aigua mullava els seus genolls rosats. Ella, però, els seus ulls, la seva boca, el seu
d'haver fet aixecar els qui l'ocupaven. —Aixequeu-vos, si no voleu que us mulli el c... —Amarrà la barca a l'escàlem, amb una passada, i deixà escórrer
el poble en aquella festa de Sant Antoni. La diversió, al poble, se li va mullar; els coixos en disposició de córrer només eren dos: el meu cosí i un
la mare joiosament. Marina sentí que les llàgrimes —llàgrimes de joia— li mullaven els ulls. Desjunyiren l'animal davant la porta, mentre Jaume explicava
II Algèria Efectivament, a les sis del matí hem mullat dins del port d'Alger, però mitja hora abans —encara la lluna era
el nou dia —lletós, verdós i rosat— ens ha sorprès en el punt de mullar l'àncora. El port de Cristóbal no és un d'aquests tristos monuments de
l'europeu l'ha obligat a posar-se una camisa i unes calces, i la roba mullada per la transpiració proporciona uns refredats que el maori desconeixia
de penes. Madame Tu és sentimental, apassionadíssima; qualsevol cosa li mulla els ulls d'unes llàgrimes brillants i espesses. Aquesta dona ha estimat
es posava a cantar una cançó de bressol, com plorava estones i estones, mullant els mapes, les cartes i les fotografies amb aquella llàgrima espessa i
No hem pogut pastar encara. Abel. Ja ho sé. Caín es va deixar mullar la batuda. I ara, ¿fins quan no hi haurà farina nova? Nara. ¿Per
quedar mirant la mica d'aigua que fugia i la mà freda del Ramis que es mullava... Tot plegat, coses de qui sap on! /Maurici\ Coses del viure i
deia, potser ens estan robant el carretó... Amb en Cintet vam començar a mullar les parets del menjador, i amb una rasqueta rascàvem paper. Al cap d'una
hi havia un colom, aquell de les llunetes. Tenia les plomes del coll mullades per la suor de la mort, els ullets enlleganyats. Ossos i ploma. Li vaig
i lliscava avall a poc a poc. Jo tomava la pluja. Els cabells se m'anaven mullant i aquella senyora caminava, caminava, com un escarbat, decidida i
força. La Rita de malhumor perquè quan va sortir de l'església se li va mullar la cua i el vel. En Toni no va poder venir a l'església i va venir al
guaitant el fil de la lluna; d'un cop de llengua, la mulla amb suau magnificència, puntant narius de viola.
si teniu fam, veniu: l'hora s'acosta: no quedarà qui mulli la paret.— III Mes heu's aquí la dolça Abigaïl,
i la segona, tu. ¿Per què plor tan amarg ta galta mulla si és un alè tan breu el que separa son morir del
francesos, per burla, van lligar un pinzell a la cua d'un ruc i, mullant-lo en diversos colors —mullaren el pinzell, sembla, no el ruc—, feren que
van lligar un pinzell a la cua d'un ruc i, mullant-lo en diversos colors —mullaren el pinzell, sembla, no el ruc—, feren que els moviments de l'animal
del vidre estant, a l'esguard de Pere Gifreda que entra. —Es deu haver mullat, Teresa! —fa una de les senyores, passant-li la mà per la mànega. —
aturdidora, interminables ruas de cotxes particulars ab las cobertas mulladas per aquella llum crepuscular, venían de tot arreu á aumentar la confusió
I tinc el record d'uns braços que m'estrenyien, de les meves galtes mullades per unes llàgrimes que jo no havia plorat, d'un bes que va causar-me una
amb una angoixa dolça; tot jo vibrava amb una emoció tendríssima, se'm mullaven els ulls i la tonada sortia fluidament. Aquell fluir espontani i secret
mares! Vaig sentir els seus braços al coll, les seves llàgrimes que em mullaven el rostre. Segons ella, jo feia "pietat". Tenia l'"aspecte d'un tísic"
vaig sentir una tendresa, una pietat de mi mateix i les llàgrimes em mullaren els pòmuls. A penes si les havia sentides fluir als ulls, i, de sobte,
real. Aquesta emoció meva se li havia encomanat, l'havia vençut. Se li mullaren els ulls, em prengué per les mans, fortament, xardorós. —I jo no sabia
havia dormit amb prou feines. Érem a darreries de març. Els carrers eren mullats per una boira plujosa. La meva lassitud era infinita. Semblava que la
que es treia de la butxaca. Aquesta operació de treure's l'ampolleta, mullar el terrosset i empassar-se'l, la feia parsimoniosament, davant de tothom,
creixia abans de l'alba i després de la posta del sol, sobretot si hom es mullava alguna part del cos. Jo mai no vaig renunciar a rentar-me la cara a punta
m'ha envaït el cor. He estimat l'herba tendra, la rosada que em mullava el cos, l'entumiment dels meus membres, la pols de la carretera aferrada
. —Què vol dir això? —És una paraula francesa, vol dir això que cau, que mulla i que no arriba a pluja. —Ah, sí, la boira que pixa. —Que plora
idea. És a Espanya que ens glacem; a França ningú no pateix fred. Que et mulles? T'eixugues vora l'estufa, beus més vi, t'empines una mica. Que no pots
deixat caure a qualsevol lloc de la terra si tota ella no hagués estat mullada, aquella Mare de Déu allà dalt, que devia ésser immensa a jutjar per la
feia entreveure les cases del poble com darrera un vel. Poc després ens mullàvem. Era una cosa freda, silenciosa, que tenia lentituds i suavitats de neu.
degotall de la boira és un plugim encantat. No el veus ni el sents. Però mulla. Lió està submergit en una gasa que ofega els sorolls i els llums, que
els peus se m'encasten a la terra fangosa; les gotes dels pàmpols em mullen les mans. Tot és fresc, tot és instant present. Sento l'olor dels fencs
No sabem si aquesta nit fa bona hora o fa vent o neva, o si les arabogues mullen les mantes. Els fadrins encara han de dir coses boniques, amoroses, a les
roja i vacil·lant d'un ciri fereix la seva retina. Inconscientment es mulla un dit amb saliva i s'unta l'indret picat per l'insecte. Canvia de jeia
en el seu propi nom. Tot d'una es va adonar que les llàgrimes li mullaven el coll: plorava en silenci, sense sanglots, sense sotracs, com si fossin
la pluja, i mentre enllà de l'àmbit de l'arbre tot començaria a mullar-se, ell, protegit pel fullam, assaboriria l'estrany plaer de sentir-se a
un dimoni. Llavors, doncs, com us deia, la mar entrà dins el caic i es va mullar la càrrega de carbó. El caic començà a tombar-se, però Déu va posar-hi mà
una camisola de seda que se m'aferrava a la pell, perquè ells me la mullaven amb xampany. Era l'estiu, saps? Parlàvem, doncs, de la
Vaig davallar, vaig omplir el palmell de la mà d'aigua de la mar, vaig mullar-me el front i els polsos. Em vaig sentir refrescat. Al fons del meu
són aquestes hores de plugim, com si la teva ànima, la papallona, es mullés i s'ensorrés en la terra. Tornen a l'esperit tots els records amargs,

  Pàgina 1 (de 23) 50 següents »