Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

entretenim, sobretot quan hi ha tempesta, i el nostre pare, Forkys, alça	muntanyes	d'ones contra l'espant dels mariners. Nosaltres reposem damunt els cims
freqüència a emplenar les xarxes. Bòreas, al contrari, ve de les glaçades	muntanyes	del nord. Els marins de l'Egeu l'han de témer més que nosaltres, perquè
terres del nord i retorna d'allí als seus santuaris de l'illa i la	muntanya	. El veiem amb la clàmide i l'afiblall, amb el ceptre —potser en realitat
intransigents, que li produïen sobtades ires, molt perilloses en aquelles	muntanyes	, perquè se li va anar desenrotllant, per excés de repressió, un pèssim
aventures a Nysa, perquè no existeix sinó en la faula. En el mite, és una	muntanya	plena de meravelles, de boscos i de fonts. Les nimfes, o un gran nombre
que procedia d'una illa estesa i estreta, en la qual hi ha una alta	muntanya	on déus grans i implacables es complaïen a néixer. Quan el sol s'enfonsa
que durant l'hivern, quan escassejaven els pasturatges, eren passats a la	muntanya	. A la muntanya hi havia també instal·lats amples corrals, amb la paridora
quan escassejaven els pasturatges, eren passats a la muntanya. A la	muntanya	hi havia també instal·lats amples corrals, amb la paridora i un sopluig
gairebé immòbil, gronxant-se en la quietud de l'atmosfera. Al fons les	muntanyes	llunyanes apareixien velades per una tènue boira blavenca. Allà dintre,
casat feia poc i se n'havia anat a viure amb el seu marit en un poblet de	muntanya	d'on ell procedia. Però l'ancià li havia mostrat l'habitació d'ella, que
condició fructifica en les ànimes. Sempre imaginem que ací darrera la	muntanya	hi ha el cel, que ens bastarà escalar-la per a aconseguir-lo amb les mans.
per a aconseguir-lo amb les mans. És inútil que ens diguin que darrera la	muntanya	es troben les mateixes carenes, les mateixes valls, els mateixos pobles
carenes, les mateixes valls, els mateixos pobles i, darrera d'ells, noves	muntanyes	; és necessari que hi anem per a convèncer-nos-en amb els nostres ulls: si
mesquina! Ai, trista! com ho faré? Per aquell bosc i	muntanya	tota soleta em perdré. Set anys transcorren així: de dia guarda
A l'hivern una colla de caçadors se n'anaven cada any a la	muntanya	a caçar cabres salvatges, porcs senglars, a voltes llops i, àdhuc, óssos.
al cap d'un quant temps Tino Costa es cansà també de la caça i de les	muntanyes	, i es sentí envaït de nostàlgia. Tornà a les seves figures de fang, tornà
sobtadament una importància extraordinària i se li dreçaven al davant com	muntanyes	que amenacessin de soterrar-lo sota el seu pes; àdhuc fets en els quals
boscos i les llacunes, els escenaris de les seves gestes de caçador a la	muntanya	, la mar amb els seus navilis: tot transformat per la seva ardent
Borrat —així l'anomenaven— posseïa terres als prats i finques a la	muntanya	, i amb el vell Candaina eren potser els dos propietaris més importants de
un instant, i el tro tornà a sentir-se, llunyà, cap a la part de les	muntanyes	. El poble s'havia enfonsat de bell nou en una fosquedat completa: no es
assentada al recer dels tossals, continuava el seu ritme de vida. Les	muntanyes	continuaven amb els cims aixecats al cel, protegint-la dels vents del
cimals coberts de neu. Mila sap ja que el camí passa pel flanc d'aquesta	muntanya	, i que darrera d'ella, al fons de la vall, hi ha Argona. —Allí,
molt lluny. Sense a penes adonar-se'n, es dóna una volta sencera a la	muntanya	; després costa molt tornar a orientar-se. Una ombra de temor travessa
Així, sense adonar-se'n, s'havia anat endinsant pel flanc oposat de la	muntanya	, precisament allò que Anselma li advertí. Mila es sentia exhausta, sense
perquè al seu entorn només veia camps deserts, abruptes turons i altes	muntanyes	, i només la nit que venia per totes bandes plena d'amenaces, i ella tota
es presentava freda, desapacible, i Mila sentí un començ de por. La	muntanya	ha quedat ja a la seva dreta. Ella ha procurat sempre no allunyar-se
ja a la seva dreta. Ella ha procurat sempre no allunyar-se d'aquesta	muntanya	. Però, ara, on es troba? On va? Recula? Avança? Quants dies fa que
temps en temps els arbres, i una fosca nuvolada es congriava damunt les	muntanyes	del fons. "Potser plogui", es digué. S'aturà i sentí que les forces se
pot aturar. Ara el seu caminar era com l'ascensió a una alta i escarpada	muntanya	, amb la mirada i el pensament sempre fixos al cim, sense veure les pedres
viva i dolça claredat; cap a la dreta es perfilava la silueta de les	muntanyes	sobre els camps submergits en una tènue boirina lluminosa com una pols
seus pins aixecats a l'últim bes de la llum; el perfil majestuós de les	muntanyes	confonent-se ja quasi amb el cel; el cel transparent, on anaven sorgint
Què feliç que era! Era dijous... Pel Dijous Sant es cull la farigola a la	muntanya	... Quan era petit... Quin hivern era aquell que nevà?... Mon pare era
en les seves aigües el cel dels suaus i llarguíssims crepuscles; les	muntanyes	continuen dreçades a la part de dalt, protegint-la contra els vents del
nom d'un escultor famós. Només Santa Maria, amb el seu riu, amb la seva	muntanya	i els seus tossals, continuava a través dels dies amb la seva petita
a la mística ni al pànic, com s'esdevé amb les estepes desolades, amb les	muntanyes	grandiloqüents, amb els deserts feroços, amb les manigües luxuriants. Ací
gener. Avui fa sis mesos que començà la guerra. Som en un racó de	muntanya	, tranquil i solitari, ben diferent d'aquella ciutat frenètica, tràgica,
"El Canigó és una magnòlia immensa". De vegades, al volt de la	muntanya	, amb els relleus finament acusats d'ombra, hi ha com un halo de color de
tard anem al poble a recollir noves de la guerra. A desgrat d'aquesta pau	muntanyana	, la guerra ho penetra tot. Gairebé cada nit somnio escenes bèl·liques,
algun núvol blanc, com una llarga cascada que el ponent aboca damunt la	muntanya	. El dia 13, a quarts d'una, estàvem a 34 graus al sol.
Cap al tard, una llarga barrera de núvols s'estenia paral·lelament a les	muntanyes	de Sau: uns núvols espessos i flonjos, d'un color gris fosc, però amb els
d'un blanc daurat, apareixia a ple sol entre dues masses fosques: les	muntanyes	morades d'Olot, a sota, i al damunt un llarg núvol de plom, que tallava
despullat. Uns núvols blancs, ràpids, freguen tot just el cim de la gran	muntanya	metàl·lica, de color d'acer. Llegeixo els discursos de Jordi Dimitrov al
grives reposen, confiades, en un gran castanyer nu, contra un fons de	muntanyes	blaves i blanques. Senyal del temps: enormes roures tallats per terra.
ginesteres agitades i verdes. El Montseny té una llum sense contrastos:	muntanya	d'un verd rossenc, amb la massa moradenca dels boscos sense fulles i
pedres amb un ferro i a cada moment em compareix amb noves troballes. La	muntanya	, al caient de la tarda, es torna més morada; la neu del cim sembla unes
alegre! Les fulles de les alzines brillen més que abans. Les pedres, a la	muntanya	, tenen un color d'or vell, entremig de la gran fageda moradenca. El vent
darrera els castanyers nus), sinó pura i lluent en la nit d'estrelles. A	muntanya	reposava un nuvolet blanc. 25 febrer. Obsessió de la
poc surt el sol, i la neu es fon en gotes de llum viva. El cim de la	muntanya	és embolcallat d'una boira argentada. Després, cap a migdia, el cel es va
de neu a l'entreforc dels arbres i als conreus de la banda del Nord. La	muntanya	alta, és clar, continua ben blanca, amb les taques negres dels avets.
4 març. Em quedo a casa. Fa un temps variable. Davant la	muntanya	pròxima s'acumula tot d'una la densa grisor: diríeu que hi neva. Però

Pàgina 1 (de 346)

50 següents