Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ingènita a tota mena d'escàndol que pogués transcendir i alimentar les	murmuracions	, Joan del Santo s'esforçà a oblidar l'incident i féu tot el que pogué per
que la deixessin passar: la seva presència havia estat acollida amb	murmuracions	i amb mirades de reüll que duraren llarga estona, i se la veia mirant al
per una tristesa inexplicable. Al poble, mentrestant, creixien les	murmuracions	. A casa del vell Candaina tot era tristesa i silenci. Tiago anava d'un
emmalaltí. Son pare, vençut pels precs de la mare i per por de les	murmuracions	, accedí que tornés a casa: així pogué, si més no, morir en pau, si en
ell li ho havia proposat amb el pretext de la mare d'ella, per evitar	murmuracions	. Mila es sorprengué una mica que ell fes cas d'aquelles coses i
seu pare. Això i la marxa de Tino Costa foren nova llenya al foc de les	murmuracions	. Joan del Santo havia anat a abeurar l'euga a l'abeurador. Un conegut se
mena de càstig. L'ajudaria a oblidar, i mentrestant, s'apaivagarien les	murmuracions	. El padrí estava aterrat davant la idea de què Mila fos portada a
—És la millor solució. Ell se n'ha anat. Amb la marxa d'ella cessaran les	murmuracions	; el poble no trigarà a oblidar-se de Mila i d'ell. Mila, si a Déu
ocupacions o plantades davant els portals tot comentant, o lliurades a la	murmuració	; cada matí els infants acudien a jugar a la plaça. Cap al tard
i, per altra banda, la seva virtut sense tara la posava a l'abric de tota	murmuració	. La insistència amb què aquell matí recolzà el seu prec, la lluïssor
i amb la seva desimboltura havia donat pàbul molt sovint a les	murmuracions	. Tal vegada el que es deia de Borra no passava d'ésser també assumpte de
Tal vegada el que es deia de Borra no passava d'ésser també assumpte de	murmuracions	, rumors que sortien de la mateixa taverna; però eren molt pocs els qui ho
àdhuc temptat de fugir. La indignació del poble, però, no passà de les	murmuracions	i les mirades; un dels germans havia proferit amenaces per al dia que es
com la nostra, plena d'ulls espiant-mos, plena de xerrameques i	murmuracions	, acollir el seu amor. Em dol sobretot de justificar-me davant vostè ara
tota la societat de Palma. D'allà havien sortit casaments, flirts,	murmuracions	, fins i tot un infant nat per generació espontània. Allà, trenta anys
perdre't, amb la ràbia de pensar que la nostra separació confirmaria les	murmuracions	de la gent. Ah! Diuen coses espantoses!... En Pepe ens mantenia...
passa La colla d'amics era constant en les seves reunions i en les seves	murmuracions	. Mots com: Aquest país! i No es pot fer res! jugaven als
el destorb i l'aliança pertorbadora d'un fonògraf de veïnat i de les	murmuracions	d'una penya. Renovar-se o morir Cada matí dono el meu diari per
minva moderna de la personalitat desfeta en l'anònima incertesa de la	murmuració	a mitja veu de la qual no pot respondre cap nom propi. Tercer batec: la
amistats literàries trobaren una motivació d'agrupament, superior a la	murmuració	i a la competència botiguera; els primers cursos del doctor Segalà
insulten els transeunts; es deturen davant les cases. No hi ha	murmuració	ni dita xafardera que el kômos embriac no repeteixi. Posseït del
de totes les dònes alegres, —feu la Camila, acceptant ja de plè la	murmuració	de la senyora Rodés. Confesso qu'al contemplar la ràpida crexensa que
la plàtica d'aquell matí, per fer bonic, suposarem que requeia sobre la	murmuració	. De sobte, una de les dues persones, sortint del to baixet de la
ja que per causa d'aqueixa veritable egolatría, són objecte de la	murmuraciò	dels altres, que, per altra banda, solen caure en lo mateix, encara que
enterraments i casoris en barreja amistosa. No té límits en la plaça la	murmuració	i la blasfèmia. Hom parla del mal sols per la golafreria de sentir les
sabía passar hores i més hores abandonada al plaer malestruc de la	murmuració	, junt amb altres dames que, per lo vist, teníen, poc més poc menys, les
pavó i un indiot parlaven, i la conversa llur no s'enlairà un bri de la	murmuració	. I pensava, escoltant-los, l'ocell engabiat: —És clar, entre persones de
groller i comentat de les llepolies. Impersonalitats El qui exercita la	murmuració	és sempre un impersonal. ¿Voleu res més trist que la impersonalitat
pirates murmuren i sospiten de vosaltres. Tot seguit els referí les	murmuracions	que havia sorprès per tal que els dos amics cristians, els seus
també s'hi arribaven tot passejant i ens portaven a domicili tota mena de	murmuracions	i comentaris. Que el senyor rector tenia una visita d'un canonge? A la
en ells aqueixa manifestació de la fraternitat humana que se'n sol dir	murmuració	. —A la taula del Cafè Suís no es parla d'altra cosa. El pobre
I doncs com volia que baixés, que no li anaven pas a serrar una cama. La	murmuració	de l'amic absent dóna sempre un dolç aire d'intimitat a la conversa.
hi era amb la jove esposa d'un amic seu; però fins d'aquella interessada	murmuració	havia quedat a la Lluïsa la idea d'una festa de la més ben garbellada
d'aquelles que atreuen, per sordes i allunyades que siguin, totes les	murmuracions	. —Li juro, mare, que tot el que li han dit de mi és mentida, i
el peu escrit i les seves paraules donaven lloc amb freqüència a una	murmuració	velada contra personatges oficials. Això els feia sentir-se importants i,
Té uns pins esponerosos a l'ombra dels quals s'hi va a fer salut i	murmuració	, i en la platja, a l'estiu, plena de velams i casetes, hi ha un quiosc
tota la societat de Palma. D'allà havien sortit casaments, flirts,	murmuracions	, fins i tot un infant, nat per generació espontània... Allà, trenta anys
passadissos i cambres del servei rajaven obertes les fontetes de la	murmuració	. Elvira esperava que Joan vindria a dir-li alguna cosa, però s'equivocà:
la batalla per separar-lo d'aquella família i, negant-s'hi ell, les	murmuracions	. Li treuen la missa. Escriu els articles /En defensa pròpia\,
i mental; però a la vegada es pot sospitar que també eren realitats la	murmuració	o la queixa filles del malestar, la demanda sorda o esclatant,
per aclarir la data en què el seu començament vulgui fixar-se. La simple	murmuració	perquè alguns infeliços d'esperit no comprenien com de la qüestió de
nostra ciutat, apressava el pas per no ésser conegut i per esquivar les	murmuracions	. Morí el 1431, quan pronunciava a la seu l'elogi fúnebre de la
per no dir impossible, que ningú, després, hagués pogut aturar les	murmuracions	i la tradició vivíssima, transmesa enllà dels anys i dels segles,
sovint. Com s'ho feia? La seva prosperitat, massa sobtada, produí	murmuracions	. Hom deia que coneixia lludrigueres, possiblement suspectes, i que els
veure en companyia d'una noia gràvida, acte que donava versemblança a la	murmuració	. La noia vestia gairebé pobrament i el seu aspecte era de fàmula. Cap
en una petita ciutat burgesa, on els bons costums no deixaven lloc a la	murmuració	i en la qual una plàcida manera de viure feia que no passés res
feixuga i odiosa esclavitud dels ciutadans; donarien lloc a mutus odis,	murmuracions	i discòrdies; arrabassats l'estímul de l'enginy i l'activitat de cadascú,
a la pedrera; quatre havien desaparegut o desertat. Augmentaven les	murmuracions	i l'humor colèric es feia sentir, especialment a l'hora del menjar o en
per compte propi; de manera que en les sagristies i en altres llocs de	murmuració	, hom qualificava la capella de música de la Catedral de "la pastera de
més escrupuloses encara que, en fer els ulls grossos, no s'estalviaven	murmuracions	, crítiques ni comentaris. Avançava, per exemple, al passeig la

Pàgina 1 (de 5)

50 següents