Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la fina amiga, que al roser del meu llindar ara vé á	murmurejar	; el cel és color de llosa, i en el meu cor que
als roquissers relliscarán, lleugeres... tot	murmurejant	flota un feliç eixám d'abelles. Somriu la porpra de les flors
poeta i el bosquerol van junts, l'encantada del bosc s'aplega amb ells i	murmureja	amb la veu engorjada dels ocellets. —És ara —deia— que s'alegraran merles
les vespes no donen mal exemple, i tot el que es diuen entre elles	murmurejant	seria ben profitós per a tots nosaltres. Quan les vespes són fora, ja és
la tramuja repicava seguit en el fons del sot i l'aigua dels bramadors	murmurejava	la seva cançó de monotonia. A les festes, els corriols florien de gent
contra la llei de Déu. Tota la resta deus executar amb constància i sense	murmurejar	. 3. La gratitud és un deute per un benefici rebut. I res no hi
la mateixa salmòdia, és a dir, aquest ritme ample i agradable d'un cant	murmurejat	per dos cors de monjos que s'alternen l'un amb l'altre. Traduint els
ens sigui llegit doctoralment, proclamat líricament, cantat poèticament,	murmurejat	per mil veus que el reprenen incessantment. És percebut diferentment
en tant un sanglot ofegat. Ella obre els ulls, els fixa al seu davant i	murmureja	: "Que és bonic!" Després els ulls es clouen. Què ha vist? No se sabrà
tot guarnit d'eura, on els ramats solíen beure. Allà,	murmurejant	alegres cantussols, un minyonet veu qui jugava sota
la part occidental 40 espècies diferents d'arbusts. A les reixes	murmuregen	les cascades florides de preciosos rosers enfiladissos, de lluminosa
remullada ont fogallega l'encantada, i de la font	murmurejant	. Aquesta flor és una infant. Embalsamada d'innocència
Tota la nit és una cantilena; i l'Aspre fosca oiu	murmurejar	, vos que teniu sota la lluna plena un mas tant blanc,
i descuidada! Ho seria que la cendra dels morts vé a	murmurejar	? I la vall s'anomenava, tal com avui s'anomena, la
una font de la terra nascuda, i fins el visitant no l'ou	murmurejar	, que no salta el seu raig per fer la benvinguda. Se'n diu una
el pare diu. I faria pietat, no fos que un plany igual ja l'ha	murmurejat	un any que te recorda. El maillol de muntanya dona
d'En Mistral! 1918. Dins la ribera Ample ribera on	murmureja	el sàlit blau, sempre la canya saludeja amb
i flor d'anís. Entre la molsa, per l'aspra via el torrent passa	murmurejant	... Aigua perduda, la vida mia, sobre la terra d'esma
dolça veu, Poeta!, i li fa eco de les Trones la mar	murmurejant	a la costera. Març 1958. 28 Les hores
que may t'ensopeguis ambe la porta del Cel. Y Sant Pere se'n va anar tot	murmurajant	unes paraules que deyen: Jesus amable, qui d'una mirada de vostres ulls
cum li'n hauré pas donat, jo mateix, el permis? —Aqueix home es boig! va	murmurajar	Sant Pere. Mès, Nostre Senyor, fent com aquell qui no se'n adona, per
herbeys comensan al cim y baixan com domassos verts fins al Noguera, que	murmureja	y rondina anguilejant per aquelles prades, y trona per aquells gorchs d'
y branques. Es un gran torrent lo que surt allí y allí s' endinza	murmurejant	, y 'l marbre es blanquíssim ab ditades ò tintes negrenques. Lo brunyit y
I àdhuc la meva llengua tot el dia de ta justícia	murmurejarà	, car han restat en confusió i oprobi els qui cerquen
Quan el vent l'espolsa, l'esquitxa de gotes grises i blaves, la pedra	murmureja	corrandes. A vegades és un timbre sonor, en el qual puc distingir
m'agafà la mà i digué: —Vine per aquí, mussol! Mentre dansàvem, li vaig	murmurejar	: «gràcies a tu, he comprès una cosa... De noies com tu, n'hi ha poques
i burlar-se, segurament, de nosaltres. —Amb el gust de la teva pell —vares	murmurejar	—, la Calsberg és encara de més bon beure... Però la
vaixells de Saint-Malo que tant t'agraden... És clar, reies, mentre em	murmurejaves	això a cau d'orella, i ara pensi que potser era perquè ho dius a tots els
seguir així. Com abans? Un retrobament, en tot cas. Un diàleg apassionat,	murmurejat	aparentment a algú en termes de la més gran tendresa, unes respostes
I per l'estreta vall l'oreig com un sospir Entre l'arbreda	murmureja	: Vallespir! Les fredors de l'hivern s'hi fan un llit de bromes,
dels qui, amb tota raó, es van aixecar contra els gabellots! (la gent	murmureja	) Aquest desenllaç vergonyós va ser un bon exemple de la justícia que
s'entera del que dius! Rosa Jo no tinc pas el costum de	murmurejar	com les beates; el que penso ho dic, clar i català! Laura
les botines negres i bufones per deixar-les davant margaridetes. Tot	murmurejant	paraules d'amor, li amanyagava els rulls negres, el nas petitó, i les
del curri i del pollastre amb pinya on les dones, amb mocadors grocs,	murmuregen	un francès picant. El camí de l'estació, que entre una broa de platanes
del dia en un brut allotjament de Valladolid) cremen mil espelmes i	murmureja	la música. Belles dames, que tant agraden a Talleyrand, una societat
de repassar aquell temps en què, quan era com aquella filla que llavors	murmurejava	a l'aparell sense més preocupació, l'Anna havia viscut al límit de la