Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

didals d'aigua profunda, la guitarra profunda, darrere de la	murta	sonava la guitarra, mossegaven els cucs les fulles de morera,
Tu, doncs, ja no faràs més amb el temps el jòc de l'home de Teios; la	murta	i el vi et seràn coses ignorades, i arreu damunt la terra, portaràs amb
paret alta pèrfidament eriçada de vidres. El tancaré amb una bardissa de	murta	, que no té espines, sinó flor i fruit i els buscarets hi canten. Li
negres a tant l'almut; la de més enllà, tenia grans coves coronats de	murta	, plens a vessar de grosses codonyes daurades, la nostra fruita clàssica,
de les cases s' han aubèrt de bat a bat, els carrers están enramats de	murta	, friula, baladre y atres herbes oloroses, els balcóns y finestres
les sabatetes de color ab mijanser tacó, no sòls van ab llaujerea japant	murta	, sino també els còrs dels fadríns, que ab son nòu traje negre, faixa
esperava com a sa dignitat corresponía; els carrers estaven enrramats de	murta	y baladre, de tròs en tròs, per els que aquélla tenía que passar hasta 'l
Distingir les vocals i consonants d'aqueixes paraules: Deu, pare,	murta	, colom, vent, oronella i altres. 3. Coneixer les clases de
més seca i assolellada. Un altre bell arbust de la nostra garriga és la	murta	o murtera (Myrtus communis) (5). Normalment es fa d'un o dos
la varietat). Però són les fulles lo que més ajuda a identificar la	murta	. Són oposades, lluentes i de forma un poc ovalada, i si les miram a
per usos medicinals). Les fulles, juntes amb escorça i flors de la	murta	, produeixen un oli dit "Eau d'Anges" emprat en perfumeria. El fruit de
Es coronaven els vencedors en els jocs olímpics amb garlandes de	murta	, com a Roma es feia amb poetes i autors teatrals. Per tot això, és un
Màquia densa d'arran de fons de vall sec, dominada per la	murta	(Myrtus communis) i integrada també per d'altres arbusts i lianes
El murtar. L'espècie més abundant i característica és l'olorosa	murta	(Myrtus communis), l'acompanyen altres arbusts de l'alzinar o de
fons de les valls. Vol una certa humitat, l'arbust dominat és l'olorosa	murta	(Myrtus communis) acompanyat de l'aladern menorquí, de qualque ullastre,
jo li voldria enramar, per allà on ha de passar, de	murta	i de canyes verdes. Les Glosades no obeeixen a cap regla fixa, ni en les
per allà on havia de passar la festa i l'aire de la tarda feia olor de	murta	i de geranis. Ell també portava la roba més nova que tenia, i s'havia
vestits amb saragüells amples, jupetí i mocador al cap, han enramat de	murta	, junça i altres plantes aromàtiques, tota la carrera de la processó.
Cal no confondre la mostassa blanca amb la mostassa negra ni la roja.	Murta	, murtera; cat. murtra; cast. /mirto\; fr.
menys actives; el seu decuit es fa al 5 o 6%. El vi de	murta	és aperitiu. Se'n pren una copeta immediatament abans dels àpats. Es
una cullerada per tassa de tisana un parell de vegades al dia.	Murta	. Mirto. Myrtus Communis. Arbust. Literàriament li diuen
fulletes ovalades, un poc en forma de cor i no més grans que les de la	murta	, voregen la tija, una mica semblant a la de la corretjola, però més
Camamilla, Coscoll, Codony; Esbarzer; Fetgera; Gerdera, Galer, Maduixes,	Murta	; Noguera; Orella de llebre, Ortiga; Plantatge, Pericó groc, Palinesto;
haver-se enamorat!) abans que es puga avariar li donareu per calmar-lo:	murta	, la poètica murta, barrejada amb la cordial valeriana i un poc de melissa
abans que es puga avariar li donareu per calmar-lo: murta, la poètica	murta	, barrejada amb la cordial valeriana i un poc de melissa o tarongina. A
preferiu, també el milloraria: Corfes d'alzina, esbarzer, sínfit real i	murta	. Cucs: El qui tinga cucs que pele fulla, diu el refrany. Els cucs de seda,
tot lo mon treballava posant l' entaulat pera la música y archs de	murta	, salomons, farols de paper de color y aranyes fetes de rodalets de canya,
anomenades, antigues y verdaderes festes de carrer, que se enramaven de	murta	, fulles de taronger, matapusa y altres herves flayroses, que donaven al
admira es la "bellesa de lo seu asiento, sos bellíssims jardins plens de	murtas	, taronjers y cedres", després elogiava sas bonas y comodas casas,
que deya "esser de las millors d' Espanya", sos "jardins plens de	murtas	, llassamins y taronjers". Y entre lo qu' avuy opinem, alabava "/sas
Nelet no está en lo póble, pera ferli rica enramada de roses desfullades,	murta	y llorer. Per asó está plorosa. Perque recorda lo grat plaer d' aquelles
amb les arrecades d' or i la millor botonada: escampau la	murta	arreu, la millor murta granada; que ha de passar son
i la millor botonada: escampau la murta arreu, la millor	murta	granada; que ha de passar son Hereu, el qui la mort
tan curta, de la festa de carrê, plena de perfums de	murta	plena de gent qui va i vé... I veig fluir com suara
Vaig de nit per un camí on hi ha lluna i flô de	murta	, que la nit és curta, curta, i l'amor lleva el dormî.
abric) imatge de la nostra niçaga recobrada plena de	murtes	i amb el llor antic. I essent tan atançada de la Beutat primera,
Malta Pues son creus de cavallés. Escampau arreu sa	murta	, Que fá bò enmitx des carrés, Y tres tires de cadires
traus del gipó. Que cada garrida qui té enamorat, de	murta	florida té el llindâ enramat... —Sant Joan florit, Sant Joan
que el rou d' aquest dia els cors fa florir! Espígol i	murta	—flors de Sant Joan— abans que el sol surta,
qui al bateig la servàs. No posaren a s' alcova	murta	ni llorers florits, ni cap fadrí, vell ni jove, anà a
sense sol, ni lluna, ni raig de claror. Florien les roses, floria la	murta	, i el cor bategava com un papalló d'ales
remembrança, que és sa constant ofrena, deixant les fresques	murtes	i els lliris de l'arena, cullia en tes riberes un tany de
serà el jardí, no cal que en surta, menyspreava les eures i la	murta	si no portaven traces d'aquell pas. Dels avencs xucladors en
d'aigua o a la boca fresquíssima d'una plaça de	murta	i de llentrisca. I davant aquell pit de la verdor, la muntanya
de García Lorca\ Ballarí, ballador, si la mar sota una	murta	posava el cap dins les mans, què faries, ballarí?
i diners per a música i llatí. Escampeu pel carrer la flor de	murta	que arribarà la noia que a mi em plau; té els cabells
i la xeixa del teu cos. Plor tendre de xeremies, olor de	murta	en el vent... No cap el meu sentiment, morena, en tes
Melesigeni. Floca allà amb tòria, l'oliver de Palas; amen les	murtes	sos torrents fresquívols; trèmol empina el pollancre d'Hércules
esclata, canta una cardenera en cada mata. Prefum de	murta	trenda i de donzell de on siguives cantant lo verderol,
de l'asfalt en clarobscurs insòlits, fluint vers llunyanies de	murtes	i xiprers. /Tristis anima mea\... El pensament s'esvara,

Pàgina 1 (de 3)

50 següents