▲
Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
murtra F 153 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
DIEC2 DDLC BDLEX DCVB Sinònims CiT Termcat
Lema:  Coincident amb murtra Freqüència total:  153 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
+
referències integrades

del carrer. El camí entre les dues barraques s'encatifava de fulles de murtra, de llorer, amb gespa verda i amb floretes escampades per tot el
ni perfumaren llur testa les dames tan subtilment. Mai de la murtra, millor s'embaumà la torrentera, ni fou tan fresca
de sageta maleïda. Tu qui venies a 'ser un brot de murtra florida no me miris, que ma vida raja sang per ton
cristal·lí, mirall claríssim per als seus marges coronats de murtra, després unien llurs corrents. Cantaven ocells, a
dels homes ho creà tot; el sostre era un ombratge de murtra i llor, entreteixits; creixien més amunt unes fulles oloroses;
enmig d'aquelles roses que hi ha allà baix, mesclades amb la murtra, jo trobaré, fins a venir el migdia, coses a
sense aspre s'esllangueixen; va redreçant-les, molt gentil, amb murtres, fent-ne lligalls, i, en canvi, no s'adona d'ella
diria a Déu: "Senyor, que el meu Paradís sigui una Creta empavesada de murtra i de banderes i que duri segles l'instant en què el príncep Jordi va
i dos ulls agrosos i descolorits. Havíem tallat, doncs, branques de murtra i de llorer i amb elles alçàrem un arc de triomf sota el qual havia de
plaça estant es veia, a baix, l'església, encara adornada amb branques de murtra i de llorer. Els balladors, acalorats, van parar, els vells s'aixecaren
tenien les vacades pels alts de muntanya, sinó pels baixos, on creix la murtra amb el llorer. Els presents que havien de fer, com eren de poca cosa, els
La mandràgora blaveja el terrer de l'orquestra; per les graonades la murtra fruita perles. Elles potser sí que, en l'immens rosari dels segles, vénen
dels segles, vénen d'aquella mandràgora que enfollia els grecs, d'aquella murtra que, vencedors, els coronava. Dels homes, però, és que un tot sol n'hi ha
de plantes i de flors, plè de brolladors i d'estatues i glorietes de murtra. A voltes en surt un xiprer, i voldrieu endevinar si al peu del xiprer hi
de pedra sembla retenir la verdor d'un jardí. Ha d'haver-hi una rodona de murtres retallades al voltant d'una pica sense aigua. Entre la tofa dels arbres
patrons es desitjaven: —Bona sort! Calaven els ormeigs: ormeigs de jonc i murtra, ormeigs de malla. Assenyalaven els llocs on restaven els arts de pescar
i aquest castell fatxendós dalt d'aquest puig tot verd d'arbreda, de murtres i llentiscles, i aquesta gran blancor de cases que fan la rateta amb els
l'horitzó al fons d'aquestes carenades d'oliveres, garrofers i mates de murtra i llentiscles que davallen de la serra fins a llepar la blavoreta de
com una mamella grenyal amb tot de franges de rebolleda i clapes de murtra i de galdirons florits. El puig de Saragossa, que fou batejat, sense
badia de Pollensa, esbatanada a l'espona d'un rosari de pujols florits de murtra i untats de mel. Quelcom s'ha intentat, tanmateix, per fer conèixer i
les cases i a encatifar els carrers amb una gruixa de branquillons de murtra tendra. El poble, amarat de calda estival i endosserat del blau fulgent
a la fresqueta, quan les perdius escotxinaven en els rostos tous de murtra, i els terrerols, amagats per dintre l'entercor carnosa dels figuerals,
a daus, invitar a brindar, fer rondes en competició, cantar coronats de murtra, ballar, fer pantomimes) no foren pas inventades pels set Savis de
Un fil d'aigua s'hi escorre, sense fer bassol, gorgolant per sota unes murtres; uns xiprerets, massa atapeïts per a sedassejar la celístia, s'hi fan de
amb flors la modèstia de l'altar i escamparen fulles de llorer i de murtra pel pis polsós de l'ermita, on creixien lletsons entre les rajoles i
els ponts de la història des que la vella Grècia, coronada de llorer i murtra, inscrigué contractes emfitèutics en les taules de bronze d'Heraclea i de
gargamella, gargamelló; ametlla, ametlló; pinya, pinyó; ginebre, ginebró; murtra, murtró; carbassa, carbassó; arbre, arbrissó, cap, caparró; branca,
(mata d'alfàbrega); argelaga, argelaguera; ginesta, ginestera; murtra, murtrera. ari. Ex.: mostra, mostrari; relíquia,
Ribes Raïm Peres Prunes Maduixa Mandarina Clementina Esbarzerola (móra) Murtra Cirereta de Pastor Pomelo Llimó Taronja Préssec Pinya d'Amèrica Banana
havia brolladors i massissos de rosers, llessamins, ginesteres, romanins, murtres i altres plantes oloroses. Al fons s'aixecava la capella en la qual es
xiprers i desmais i a l'entorn dels brolladors creixen els baladres, la murtra, els boixos i les perpetuïnes. En conjunt, el Cementiri general era, i és
més gros al mig, en record de Jesús de Natzaret; a cada pa, un brotet de murtra. Tota la família es reunia al voltant de la taula, i l'avi, beneint-la,
Caminaves ara entre muralles discontínues i irregulars de boix i de murtra, de llorers i de baladres; per un bosc baix i olorós, apte per a haver
cosa essencial, la submissió de certes plantes adients, com el boix i la murtra, a la fantasia o a la regularitat preconcebuda de l'art del jardiner. La
curiosos dibuixos de simetria geomètrica. Els xiprers, els boixos i la murtra eren els materials vius i insubstituïbles per a la formació d'aquests
Durant l'ofertori de les misses i l'ofici es distribuïen ramets de murtra i ballarida; més tard foren substituïts els primers per alfàbrega. A
per 20. S'en fa l'anomenat paper de mostassa. Murtra. /Myrtus communis\, L· (fam. mirtàcies). Cast.
de Sant Francesc, llatimó, llengua de serp, manxiula, morella roquera, murtra, rave boscà, repelassa, sarsa, xicònia borda i xicoira. Plantes que
Elefant Pioc Palangre a penjar Corricant Pesques amb ormeigs de jonc i murtra Nansa Garbitana Xufanguera o guisotera Morranell Gambina Viver Pesques
ho advertien els tripulants. IX Pesques amb ormeigs de jonc i murtra Són els ormeigs més enginyosos que hom empra a les nostres platges. Estan
procediment similar al de les rateres per a atrapar rates. Són de jonc, murtra i canya. Presenten formes molt variades: de pilons de sucre molt amples i
construïts de jonc; i el morranell i el viver, que són de murtra. Nansa. És de forma cònica, i hemiesfèrica superiorment. Té dues
el peix. L'altra és rodona i va proveïda d'una tapa feta amb un cèrcol de murtra, teixit de xarxa i que serveix per a treure el peix pescat. En calar-les,
Actualment aquest ormeig ja no és usat. Morranell. Ormeig fet de murtra, de forma de poma, amb les mateixes particularitats d'una nansa. El calen
malla de cordill formant aparell Així com els ormeigs fets de jonc o de murtra formen un grup força uniforme, els que anem a descriure ara presenten
Hom pesca peix menut, d'escàs valor. Salabret. És un ormeig de murtra o cirerer, semblant a un caça-papallones. La bossa és de malla de xarxa.
infundada. Així, per exemple: Myrtus communis L· (vulgarment, murtra) que és planta de la zona d'influència marítima i penetra molt poc
lluminosa blancor del seu cos immaculat; i hom hi afegirà una corona de murtra i de roses, per la blonda cabellera, de reflexos aurífics, que tan bé
ens ofereix un recés amable, i aquells pins retorts i el fonoll i la murtra que odorifiquen aquests bells indrets, ens reconforten i ens retornen
passat, i al voltant, la florida ginestera, la blanca murtra i el fonoll daurat. Davalla el sol en cerca de la posta; la mar

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »