Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb murtra |
Freqüència total: 153 |
CTILC1 |
del carrer. El camí entre les dues barraques s'encatifava de fulles de | murtra | , de llorer, amb gespa verda i amb floretes escampades per tot el | ni perfumaren llur testa les dames tan subtilment. Mai de la | murtra | , millor s'embaumà la torrentera, ni fou tan fresca | de sageta maleïda. Tu qui venies a 'ser un brot de | murtra | florida no me miris, que ma vida raja sang per ton | cristal·lí, mirall claríssim per als seus marges coronats de | murtra | , després unien llurs corrents. Cantaven ocells, a | dels homes ho creà tot; el sostre era un ombratge de | murtra | i llor, entreteixits; creixien més amunt unes fulles oloroses; | enmig d'aquelles roses que hi ha allà baix, mesclades amb la | murtra | , jo trobaré, fins a venir el migdia, coses a | sense aspre s'esllangueixen; va redreçant-les, molt gentil, amb | murtres | , fent-ne lligalls, i, en canvi, no s'adona d'ella | diria a Déu: "Senyor, que el meu Paradís sigui una Creta empavesada de | murtra | i de banderes i que duri segles l'instant en què el príncep Jordi va | i dos ulls agrosos i descolorits. Havíem tallat, doncs, branques de | murtra | i de llorer i amb elles alçàrem un arc de triomf sota el qual havia de | plaça estant es veia, a baix, l'església, encara adornada amb branques de | murtra | i de llorer. Els balladors, acalorats, van parar, els vells s'aixecaren | tenien les vacades pels alts de muntanya, sinó pels baixos, on creix la | murtra | amb el llorer. Els presents que havien de fer, com eren de poca cosa, els | La mandràgora blaveja el terrer de l'orquestra; per les graonades la | murtra | fruita perles. Elles potser sí que, en l'immens rosari dels segles, vénen | dels segles, vénen d'aquella mandràgora que enfollia els grecs, d'aquella | murtra | que, vencedors, els coronava. Dels homes, però, és que un tot sol n'hi ha | de plantes i de flors, plè de brolladors i d'estatues i glorietes de | murtra | . A voltes en surt un xiprer, i voldrieu endevinar si al peu del xiprer hi | de pedra sembla retenir la verdor d'un jardí. Ha d'haver-hi una rodona de | murtres | retallades al voltant d'una pica sense aigua. Entre la tofa dels arbres | patrons es desitjaven: —Bona sort! Calaven els ormeigs: ormeigs de jonc i | murtra | , ormeigs de malla. Assenyalaven els llocs on restaven els arts de pescar | i aquest castell fatxendós dalt d'aquest puig tot verd d'arbreda, de | murtres | i llentiscles, i aquesta gran blancor de cases que fan la rateta amb els | l'horitzó al fons d'aquestes carenades d'oliveres, garrofers i mates de | murtra | i llentiscles que davallen de la serra fins a llepar la blavoreta de | com una mamella grenyal amb tot de franges de rebolleda i clapes de | murtra | i de galdirons florits. El puig de Saragossa, que fou batejat, sense | badia de Pollensa, esbatanada a l'espona d'un rosari de pujols florits de | murtra | i untats de mel. Quelcom s'ha intentat, tanmateix, per fer conèixer i | les cases i a encatifar els carrers amb una gruixa de branquillons de | murtra | tendra. El poble, amarat de calda estival i endosserat del blau fulgent | a la fresqueta, quan les perdius escotxinaven en els rostos tous de | murtra | , i els terrerols, amagats per dintre l'entercor carnosa dels figuerals, | a daus, invitar a brindar, fer rondes en competició, cantar coronats de | murtra | , ballar, fer pantomimes) no foren pas inventades pels set Savis de | Un fil d'aigua s'hi escorre, sense fer bassol, gorgolant per sota unes | murtres | ; uns xiprerets, massa atapeïts per a sedassejar la celístia, s'hi fan de | amb flors la modèstia de l'altar i escamparen fulles de llorer i de | murtra | pel pis polsós de l'ermita, on creixien lletsons entre les rajoles i | els ponts de la història des que la vella Grècia, coronada de llorer i | murtra | , inscrigué contractes emfitèutics en les taules de bronze d'Heraclea i de | gargamella, gargamelló; ametlla, ametlló; pinya, pinyó; ginebre, ginebró; | murtra | , murtró; carbassa, carbassó; arbre, arbrissó, cap, caparró; branca, | (mata d'alfàbrega); argelaga, argelaguera; ginesta, ginestera; | murtra | , murtrera. ari. Ex.: mostra, mostrari; relíquia, | Ribes Raïm Peres Prunes Maduixa Mandarina Clementina Esbarzerola (móra) | Murtra | Cirereta de Pastor Pomelo Llimó Taronja Préssec Pinya d'Amèrica Banana | havia brolladors i massissos de rosers, llessamins, ginesteres, romanins, | murtres | i altres plantes oloroses. Al fons s'aixecava la capella en la qual es | xiprers i desmais i a l'entorn dels brolladors creixen els baladres, la | murtra | , els boixos i les perpetuïnes. En conjunt, el Cementiri general era, i és | més gros al mig, en record de Jesús de Natzaret; a cada pa, un brotet de | murtra | . Tota la família es reunia al voltant de la taula, i l'avi, beneint-la, | Caminaves ara entre muralles discontínues i irregulars de boix i de | murtra | , de llorers i de baladres; per un bosc baix i olorós, apte per a haver | cosa essencial, la submissió de certes plantes adients, com el boix i la | murtra | , a la fantasia o a la regularitat preconcebuda de l'art del jardiner. La | curiosos dibuixos de simetria geomètrica. Els xiprers, els boixos i la | murtra | eren els materials vius i insubstituïbles per a la formació d'aquests | Durant l'ofertori de les misses i l'ofici es distribuïen ramets de | murtra | i ballarida; més tard foren substituïts els primers per alfàbrega. A | per 20. S'en fa l'anomenat paper de mostassa. | Murtra | . /Myrtus communis\, L· (fam. mirtàcies). Cast. | de Sant Francesc, llatimó, llengua de serp, manxiula, morella roquera, | murtra | , rave boscà, repelassa, sarsa, xicònia borda i xicoira. Plantes que | Elefant Pioc Palangre a penjar Corricant Pesques amb ormeigs de jonc i | murtra | Nansa Garbitana Xufanguera o guisotera Morranell Gambina Viver Pesques | ho advertien els tripulants. IX Pesques amb ormeigs de jonc i | murtra | Són els ormeigs més enginyosos que hom empra a les nostres platges. Estan | procediment similar al de les rateres per a atrapar rates. Són de jonc, | murtra | i canya. Presenten formes molt variades: de pilons de sucre molt amples i | construïts de jonc; i el morranell i el viver, que són de | murtra | . Nansa. És de forma cònica, i hemiesfèrica superiorment. Té dues | el peix. L'altra és rodona i va proveïda d'una tapa feta amb un cèrcol de | murtra | , teixit de xarxa i que serveix per a treure el peix pescat. En calar-les, | Actualment aquest ormeig ja no és usat. Morranell. Ormeig fet de | murtra | , de forma de poma, amb les mateixes particularitats d'una nansa. El calen | malla de cordill formant aparell Així com els ormeigs fets de jonc o de | murtra | formen un grup força uniforme, els que anem a descriure ara presenten | Hom pesca peix menut, d'escàs valor. Salabret. És un ormeig de | murtra | o cirerer, semblant a un caça-papallones. La bossa és de malla de xarxa. | infundada. Així, per exemple: Myrtus communis L· (vulgarment, | murtra | ) que és planta de la zona d'influència marítima i penetra molt poc | lluminosa blancor del seu cos immaculat; i hom hi afegirà una corona de | murtra | i de roses, per la blonda cabellera, de reflexos aurífics, que tan bé | ens ofereix un recés amable, i aquells pins retorts i el fonoll i la | murtra | que odorifiquen aquests bells indrets, ens reconforten i ens retornen | passat, i al voltant, la florida ginestera, la blanca | murtra | i el fonoll daurat. Davalla el sol en cerca de la posta; la mar |
|