Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cançó, cantada amb els sons, sempre iguals, que des d'un recó quatre	músics	cansats, de cares gastades i groguenques arrencaven als instruments
feliços; nit darrera nit, cada nit una mica més cansada, com els quatre	músics	que al recó feien sonar llurs instruments, i també com ells, més
l'alzina. La dida entusiasmada explicava: —El meu fill! No ho veieu? Serà	músic	. Imatges, melodies, olors i crits que s'articulaven, sense referència a
especialment silenciosa i embadalida. Ferran Sors és no sols un gran	músic	sinó un àgil conversador. Veient-lo parlar, més que escoltar-lo, Jeroni
detractors. —¿Què es podia esperar d'una adúltera que viatjava amb un	músic	? —És que no és ella tota sola... ¿Vostès han llegit /La
en tenir aquesta explicació. El pare d'Ernestina era un gran amic meu; un	músic	de mèrit a qui la modèstia i la delicadesa perjudicaren durant tota la
amb la tanca com una petxina d'or. Quan vam arribar a la Plaça els	músics	ja tocaven. El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de
per la boca, la cinta tornava a fer-me el martiri. L'entarimat dels	músics	estava voltat d'esparreguera fent barana i l'esparreguera estava guarnida
estava guarnida amb flors de paper lligades amb filferro primet. I els	músics	suats i en mànigues de camisa. La meva mare morta feia anys i sense
posar a cridar, Ei!... que m'heu vist l'americana? Estava al costat dels	músics	! En una cadira! Ei!... I em va dir que li havien pres l'americana i que
cares lluents de suor i nois que es passaven el mocador per la cara. Els	músics	contents i toquem. Tot com una decoració. I el pas doble. Em vaig trobar
de mico i vinga riure. La cinta a la cintura semblava un ganivet i els	músics	, tararí! tararí! I la Julieta no es veia enlloc. Desapareguda. I jo sola
jo a la Plaça del Diamant... Ven coses dolces? Mel i confitura?... I els	músics	cansats ficant les coses a dintre de les fundes i tornant-les a treure de
de fam. La plaça és bonica, d'estiu colorada; els	músics	, d'entrada, són americans; a l'escalinata
l'escultor, el dibuixant no són a Catalunya, com el bon literat o el bon	músic	, éssers d'excepció. Ara bé, l'art plàstic proporciona allò que ni la
sostre la pintura simulava les fulles. En una mena de llotja hi havia els	músics	. L'orquestra era pintoresca i desllorigada. Un que tocava la trompeta
i tenien un cotxet, però a Sabartés no li deixaven pujar mai. Amb el	músic	Cascante i els dibuixants Corminola i Saladrigues, s'acabava dintre la
dos tenien fama d'una altra cosa, però eren dos excel·lents xicots. El	músic	Cascante feia música exclusivament per a Níobe, i els estius tocava el
Machault, i una mena de blues per a saxofon, piano i veu humana, del jove	músic	Sagristà, aprofitant una lletra d'Ausias March que diu: "Qui no és
que diu: "Qui no és trist de mos dictats no cur". El jove	músic	Sagristà tingué cura del saxofon. El públic escoltà el concert amb una
dificultat a vèncer que atrauen l'artista —tal com, en certa manera, el	músic	occidental se sent temptat de provar-se a si mateix component una missa,
a més, pot haver volgut adherir-li un fons significatiu. La tragèdia del	músic	és que aquesta substància personal li resulta intransferible a través de
el pintor, per tal de superar aquest aïllament de l'obra, opta, com el	músic	, per afegir-li un títol explicatiu, "literari". També s'ha caigut en la
El pintor és com el poeta, o com el novel·lista, com el	músic	, com tot artista: un home que veu més clar i més enllà que els
els aparadors, mentre els salons de te encenen els llums rutilants i els	músics	eixorden el públic amb els esgarips optimistes d'unes cançons de negres
pel cap una idea de "Marxa reial", però estic segur que no hi havia cap	músic	per tocar-la —llavors no hi havia ràdios ni altaveus— i, per tant, o bé
Beethoven. Ni el Schubert dels lieder. Ni Strawinski. Ni cap altre	músic	. Ni, potser, cap altre artista. D'aquí ve, potser, que l'alegria
París i començava de fer-s'hi pas. Un altre jove artista, Joaquim Nin, un	músic	sensitiu fins a la morbositat, que nosaltres miràvem com un Chopin, també
De passada, puix que jo "estimava les arts", em va fer conèixer un	músic	sudamericà que anava a Itàlia per tal de retre el tribut de la seva
i que per a cada artista el paisatge es resol diferentment: al	músic	en música, al poeta en poesia, i a mi se'm resolia en un esclat de
també de fusta. Una mena d'empostissat, com els que aixequen per als	músics	a les sales de ball de les festes majors, però més gran, més alt i
és cantada lentament, amb un cert èmfasi. Després els cantadors, els	músics	, els acompanyants, pensen que han de passar, en molt poques hores, tot el
a tota la vida, ja pot tornar tranquil·la al llit; i el xic aconvida els	músics	a un glop de l'aiguardent que porta en la bóta penjada al muscle. I
la processó a l'ermita. I a la porta de l'església acut el devot, i el	músic	, i els majorals amb els ajudants i les autoritats. I quan ja estan tots,
casa o als cantons dels carrers. Ha estat fet un vol de campanes, i els	músics	peguen la volta al poble, fan el cercavila i s'aturen a les cases dels
tenen respecte, enveja o admiració pels homes que passen seguits dels	músics	que interpreten un pas doble més o menys sorollós. La missa és solemne. A
s'omplin de carros. A l'Era s'alcen el carafal de l'Ajuntament, el dels	músics	i invitats, i altres carafals encara. I a tots els panys de parets es
!" "¿No te'n dónes vergonya? Que potser ets un gitano? ¿Vols ser un	músic	ambulant?" "Jo el que vull és aprendre de tocar el santuri!" Tenia
una comunitat espiritual, tancar-nos-hi una dotzena de companys —	músics	, pintors, poetes...—, treballar tot el dia, trobar-nos només al vespre,
i posava no sé quines manyagueries en sa veu rogallosa. Per contrafer el	músic	, avançava la llengota a frec de llavi, entre les dents, i entretant una
musicals de la nissaga. I de fet, per què no hi hauria entre ells uns	músics	innovadors? El cert és que tot cantant se comuniquen uns pensaments tan
seus alts i baixos. M'ha arribat, per exemple, de sorprendre un eixam de	músics	alats en els brancs d'un ametller, dins l'aire sec de garriga. El
de prendre coloraines, a la petita plaça hi ha ben poca animació. Quatre	músics	desvagats cremen una cigarreta recargolada al portal del temple, i un
dimoni els fa companyia amb un cert posat de resignació; talment, com si	músics	i dimonis no tinguessin dret d'entrar en la casa del Senyor d'aquesta
li faci companyia. És un dimoni misogin, que fa petar la xerrada amb els	músics	o s'estarrufa lleugerament per a deixar-se retratar. Duu una carota
El primer a encendre's és el que hi ha davant del temple, en el qual els	músics	de la banda s'escalfen les mans balbes i agafen bufera per la cercavila.
de l'altar i així que la corona de llautó daurat apuntà la cresta, els	músics	de la banda començaren de bufar a pulmó estès, i els trons de la traca a
"filà" va l'orquestra. I si els "festers" semblen infatigables, els	músics	tenen la pruïja de no ésser-ho menys. Que dinen? Doncs entre l'amanida i
I entre paella i tall de carn. I entre tall de carn i gelat. Als	músics	d'Alcoi o de la contrada —que de tot arreu acuden— no se'ls acaba mai la
la descobriran. Davant l'escenari hi ha disposats sis seients per als	músics	. Algun vailet agosarat aixeca la tapa del piano, un altre prova que els

Pàgina 1 (de 60)

50 següents