×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb musica |
Freqüència total: 16675 |
CTILC1 |
El qui presideix secrets de la màntica i les arts de la poesia i de la | música | . Reneix sense parar, caça, guerreja. La seva radiant cabellera no ha | que es perpetuaria en unes festes mesclades de tristesa i d'una fina | música | alegre, amb himnes i cants corals, i una promesa d'immortalitat, que | la pell, durant l'esgarrifós suplici, Màrsias creia sentir encara la | música | que havia estimat tant, cada cop més apagada, fonent-se en l'airecel, | festa, per la vistositat dels vestits, pel sol brillant i el cel blau, la | música | , la vasta agitació de la multitud, els aplaudiments... No obstant això, | com un ressò: no les entenia, ni li calia: les sentia sols com una | música | que li adormia els sentits, que l'enfonsava tota en un dolcíssim sopor, | activitat l'ajudava aleshores la noia, encara que, donada l'afició a la | música | que regnava a Santa Maria, gairebé sobraven tots dos. Això no obstant, | valdria? I després aquella pregona tristesa, aquella emoció inigualada de | música | i de paraules amb què la bona dida va referint la desgràcia: —He perdut | espirituals. Ambdós acudien a casa seva, i molts dies s'hi quedaven fent | música | , cantant i bevent, a voltes fins a la matinada. Per aquells dies se'l | què àdhuc la seva veu sonava impregnada d'una dolcesa singular, com una | música | . Ell aleshores romania en silenci un moment al costat d'ella, mirant-la | en temps s'engalanaven els carrers i s'hi ballava i s'hi reia al so de la | música | , sota la llum dels cremallers; ací regnava sempre un mateix to: la | I la seva casa, amb la seva mare a la taula, i la nit santa de Nadal amb | música | i cançons a l'exterior, amb sons de campanes, ressonant de la més pura de | sincera. La lletra parlarà de la pàtria, de l'enemic, de la victòria. La | música | , subterràniament, "parla" d'altres il·lusions: de l'estupre, de la | desplegament formal, ni admet reduccions a un valor tècnic exclusiu. La | música | , diuen, és un art "abstracte" —una arquitectura de sons—; les obres | Potser fóra excessiu, gairebé una broma, al·legar-hi allò de "la | música | de les esferes". La venerable opinió de Pitàgoras no mereixeria ara | giraven des de sempre i sense parar: els nostres timpans en capten la " | música | ", naturalment, dic jo, però no la distingim, ja que hi som "habituats" | l'expressió. La particular "sordesa" que ens impediria de sentir la " | música | de les esferes", o que impedeix de sentir l'estrepitosa caiguda del riu | en tant, algun Pitàgoras ens recordi que les "esferes" tenen la seva " | música | "; convé que algú s'acosti als nadius del Niàgara i els digui —per si ho | Perquè si no existeixen les "esferes" de Pitàgoras —ni la seva " | música | "—, si tot allò dels veïns del Niàgara és mentida, aquesta realitat de | que se sentien al barri de Triana. Entremig de les noves donaven | música | lleugera: cançons de moda, marxes militars, "cante jondo". La melodia | i els discursos violents i inflamats de la ràdio, barrejats amb la | música | més absurdament incongruent i lleugera, ens vam instal·lar en aquest | blanques. La multitud (obrers, milicians, noies) anava sense banderes ni | música | . Abans de passar el seguici, a la Diagonal i al Passeig de Gràcia ja | enderrocats, són ja convertits en espectacle, velats i ennoblits de | música | elegíaca, quan encara la gent mor a les trinxeres, entre aquell fang que | un aire encisat, extàtic, enduts en la melodia del "temps clar", en la | música | incomparable de la jovenesa. Al cel hi havia uns núvols d'un gris alegre, | març. Sol, cel blau. Quan surto de casa, la teulada regalima, fa una | música | alegre: música de neu fosa. Comprenc la joia del desglaç als climes | cel blau. Quan surto de casa, la teulada regalima, fa una música alegre: | música | de neu fosa. Comprenc la joia del desglaç als climes nòrdics. L'aigua es | evocació pastoral haydniana), adés el cucut, més misteriós, més irònic — | música | burleta de cançó popular, tema emboirat i selvàtic. A mitja tarda hem | en el carret d'en Lari, nou de trinca. L'euga robusta avança entre una | música | de picarols (ací en diuen "moriscada"). Recordo els meus estius | Toquem la gramola, que he portat avui: Beethoven, Mozart, Wagner. La | música | és sedant, deliciosa, en aquest recer voltat de neu. 5 | gran poeta! Sàtira, patetisme i tendresa s'hi alien amb un do únic de | música | , de gràcia. En tota la poesia francesa hi ha poques coses tan tendres, | espessa... Semblava que la verdor mateixa irradiava aquella dolcíssima | música | pastoral. Dia amable i pur. Per terra, llagosts, papallones blaves. | dolces tardes de diumenge, amb els llibres anglesos i els concerts de | música | de cambra?), ha vingut la guerra: les privacions, la por de la mort | redueix a un murmuri que sembla endur-se les explosions en benefici de la | música | . També el volum de fora minva, perquè els nuvis ja deuen haver passat i | veu més baixa, gairebé submergida en la remor que penetra de fora, en la | música | que blanament continua deixant escapar l'aparell de l'habitació. —Tu | estreta i dalt se senten cantusseigs que alternen o simultanegen amb la | música | de les màquines d'escriure llançades a tota velocitat. Ací les portes són | i firmat per Clementi. Sentí sens dubte un autèntic entusiasme per la | música | , i era capaç d'arrencar una melodia, ràpidament apresa de memòria, en el | encís. Ha estat escolà a Montserrat, però ara ve de París, i la seva | música | ja ha donat la volta al món. Fins a Moscou han sentit la seva música. A | seva música ja ha donat la volta al món. Fins a Moscou han sentit la seva | música | . A Barcelona s'ha estrenat aquests dies una de les seves òperes, | la mà d'un Arquebisbe massa condescendent amb els quietistes aprenia la | música | de les paraules, la carícia del moviment d'una frase, la bellesa del | et unum, portaven i creaven també una invisible presència, una | música | , com un pinçat so de guitarra, tan real, tan bo, tan atraient com una | vida, encara que sigui evident un to de paròdia: Per a ser cantat amb la | música | de Don Joan i Don Ramon o, si no et sembla prou elegant, amb la | com explicar-te aquesta sensació tan estranya, tan aclaparadora com una | música | que t'omple les orelles i se te n'entra endins fins a abassegar-te per | de la reina, un grup de màscares ballaven aferrades, ballaven sense | música | , seguint només el ritme de les veus mal compassades dels qui els feien | moderna, estil segon imperi, que et cenyia el braç ran del canell... La | música | de l'obertura de Norma començà de sonar. Un minut abans | amb fastuositat insòlita: Isabel II assistia a la representació. La | música | de Bellini, trista i dolça, se te n'entrava pels porus de la pell i es | el món vist des d'una llotja de teatre amb els llums apagats, curull de | música | , era trist i et feia plorar. Mesos després, quan la mare abadessa et | humil, la fira de Nadal, feta de llums modestos i de modestes | músiques | , cavallets de cartó i llocs de tir al blanc, i al | un lloc molt històric.) Bé. Es plantava la fira i sonaven les | músiques | , les músiques humils, pobres, desvergonyides. I dins | Bé. Es plantava la fira i sonaven les músiques, les | músiques | humils, pobres, desvergonyides. I dins del barracó honest del | de sang pels escalons, de vidres en la boca, una | música | sola que ningú no escoltava arrossegant-se, trista, per damunt | arrossegant-se, trista, per damunt les estores, un animal de | música | , allargassant-se, prim, des del començament de la mort en la |
|