DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
musica F 504 oc.
música F 16171 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb musica Freqüència total:  16675 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

El qui presideix secrets de la màntica i les arts de la poesia i de la música. Reneix sense parar, caça, guerreja. La seva radiant cabellera no ha
que es perpetuaria en unes festes mesclades de tristesa i d'una fina música alegre, amb himnes i cants corals, i una promesa d'immortalitat, que
la pell, durant l'esgarrifós suplici, Màrsias creia sentir encara la música que havia estimat tant, cada cop més apagada, fonent-se en l'airecel,
festa, per la vistositat dels vestits, pel sol brillant i el cel blau, la música, la vasta agitació de la multitud, els aplaudiments... No obstant això,
com un ressò: no les entenia, ni li calia: les sentia sols com una música que li adormia els sentits, que l'enfonsava tota en un dolcíssim sopor,
activitat l'ajudava aleshores la noia, encara que, donada l'afició a la música que regnava a Santa Maria, gairebé sobraven tots dos. Això no obstant,
valdria? I després aquella pregona tristesa, aquella emoció inigualada de música i de paraules amb què la bona dida va referint la desgràcia: —He perdut
espirituals. Ambdós acudien a casa seva, i molts dies s'hi quedaven fent música, cantant i bevent, a voltes fins a la matinada. Per aquells dies se'l
què àdhuc la seva veu sonava impregnada d'una dolcesa singular, com una música. Ell aleshores romania en silenci un moment al costat d'ella, mirant-la
en temps s'engalanaven els carrers i s'hi ballava i s'hi reia al so de la música, sota la llum dels cremallers; ací regnava sempre un mateix to: la
I la seva casa, amb la seva mare a la taula, i la nit santa de Nadal amb música i cançons a l'exterior, amb sons de campanes, ressonant de la més pura de
sincera. La lletra parlarà de la pàtria, de l'enemic, de la victòria. La música, subterràniament, "parla" d'altres il·lusions: de l'estupre, de la
desplegament formal, ni admet reduccions a un valor tècnic exclusiu. La música, diuen, és un art "abstracte" —una arquitectura de sons—; les obres
Potser fóra excessiu, gairebé una broma, al·legar-hi allò de "la música de les esferes". La venerable opinió de Pitàgoras no mereixeria ara
giraven des de sempre i sense parar: els nostres timpans en capten la "música", naturalment, dic jo, però no la distingim, ja que hi som "habituats"
l'expressió. La particular "sordesa" que ens impediria de sentir la "música de les esferes", o que impedeix de sentir l'estrepitosa caiguda del riu
en tant, algun Pitàgoras ens recordi que les "esferes" tenen la seva "música"; convé que algú s'acosti als nadius del Niàgara i els digui —per si ho
Perquè si no existeixen les "esferes" de Pitàgoras —ni la seva "música"—, si tot allò dels veïns del Niàgara és mentida, aquesta realitat de
que se sentien al barri de Triana. Entremig de les noves donaven música lleugera: cançons de moda, marxes militars, "cante jondo". La melodia
i els discursos violents i inflamats de la ràdio, barrejats amb la música més absurdament incongruent i lleugera, ens vam instal·lar en aquest
blanques. La multitud (obrers, milicians, noies) anava sense banderes ni música. Abans de passar el seguici, a la Diagonal i al Passeig de Gràcia ja
enderrocats, són ja convertits en espectacle, velats i ennoblits de música elegíaca, quan encara la gent mor a les trinxeres, entre aquell fang que
un aire encisat, extàtic, enduts en la melodia del "temps clar", en la música incomparable de la jovenesa. Al cel hi havia uns núvols d'un gris alegre,
març. Sol, cel blau. Quan surto de casa, la teulada regalima, fa una música alegre: música de neu fosa. Comprenc la joia del desglaç als climes
cel blau. Quan surto de casa, la teulada regalima, fa una música alegre: música de neu fosa. Comprenc la joia del desglaç als climes nòrdics. L'aigua es
evocació pastoral haydniana), adés el cucut, més misteriós, més irònic —música burleta de cançó popular, tema emboirat i selvàtic. A mitja tarda hem
en el carret d'en Lari, nou de trinca. L'euga robusta avança entre una música de picarols (ací en diuen "moriscada"). Recordo els meus estius
Toquem la gramola, que he portat avui: Beethoven, Mozart, Wagner. La música és sedant, deliciosa, en aquest recer voltat de neu. 5
gran poeta! Sàtira, patetisme i tendresa s'hi alien amb un do únic de música, de gràcia. En tota la poesia francesa hi ha poques coses tan tendres,
espessa... Semblava que la verdor mateixa irradiava aquella dolcíssima música pastoral. Dia amable i pur. Per terra, llagosts, papallones blaves.
dolces tardes de diumenge, amb els llibres anglesos i els concerts de música de cambra?), ha vingut la guerra: les privacions, la por de la mort
redueix a un murmuri que sembla endur-se les explosions en benefici de la música. També el volum de fora minva, perquè els nuvis ja deuen haver passat i
veu més baixa, gairebé submergida en la remor que penetra de fora, en la música que blanament continua deixant escapar l'aparell de l'habitació. —Tu
estreta i dalt se senten cantusseigs que alternen o simultanegen amb la música de les màquines d'escriure llançades a tota velocitat. Ací les portes són
i firmat per Clementi. Sentí sens dubte un autèntic entusiasme per la música, i era capaç d'arrencar una melodia, ràpidament apresa de memòria, en el
encís. Ha estat escolà a Montserrat, però ara ve de París, i la seva música ja ha donat la volta al món. Fins a Moscou han sentit la seva música. A
seva música ja ha donat la volta al món. Fins a Moscou han sentit la seva música. A Barcelona s'ha estrenat aquests dies una de les seves òperes,
la mà d'un Arquebisbe massa condescendent amb els quietistes aprenia la música de les paraules, la carícia del moviment d'una frase, la bellesa del
et unum, portaven i creaven també una invisible presència, una música, com un pinçat so de guitarra, tan real, tan bo, tan atraient com una
vida, encara que sigui evident un to de paròdia: Per a ser cantat amb la música de Don Joan i Don Ramon o, si no et sembla prou elegant, amb la
com explicar-te aquesta sensació tan estranya, tan aclaparadora com una música que t'omple les orelles i se te n'entra endins fins a abassegar-te per
de la reina, un grup de màscares ballaven aferrades, ballaven sense música, seguint només el ritme de les veus mal compassades dels qui els feien
moderna, estil segon imperi, que et cenyia el braç ran del canell... La música de l'obertura de Norma començà de sonar. Un minut abans
amb fastuositat insòlita: Isabel II assistia a la representació. La música de Bellini, trista i dolça, se te n'entrava pels porus de la pell i es
el món vist des d'una llotja de teatre amb els llums apagats, curull de música, era trist i et feia plorar. Mesos després, quan la mare abadessa et
humil, la fira de Nadal, feta de llums modestos i de modestes músiques, cavallets de cartó i llocs de tir al blanc, i al
un lloc molt històric.) Bé. Es plantava la fira i sonaven les músiques, les músiques humils, pobres, desvergonyides. I dins
Bé. Es plantava la fira i sonaven les músiques, les músiques humils, pobres, desvergonyides. I dins del barracó honest del
de sang pels escalons, de vidres en la boca, una música sola que ningú no escoltava arrossegant-se, trista, per damunt
arrossegant-se, trista, per damunt les estores, un animal de música, allargassant-se, prim, des del començament de la mort en la

  Pàgina 1 (de 334) 50 següents »