Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fills, com dorm el teu marit al teu costat mateix.	Mussita	l'orb un nom, el teu nom, i tu calles; crema l'aire el teu nom
s'il·luminà: tota la seva vida quedava justificada. —Gràcies, fill meu —	mussità	, estrenyent-me tendrament la mà. Zorbàs, llavors, va pegar un bot al seu
coll estava a punt d'esquinçar-se. —Et vull dir una cosa a cau d'orella —	mussità	llançant a Zorbàs una ullada desmaiada. Zorbàs em va fer l'ullet i
de l'adjectiu i el substantiu; la gent l'escoltaven estupefactes i alguns	mussitaven	l'expressió d'Horaci: "A què treu cap tot aquest garbuix?" Al
però sense canviar la positura, em mirà amb ulls d'anyell retrobat, i	musità	: —Això que he tocat és meu; meu i dedicat a tu. I Adelaida: —Nena
gest dur, se la mirava, li acariciava la rulla atzabeja dels cabells i	mussitava	: "¡Isabel, Isabel!" A canvi ta mare, tan avara —encara que dolça—
Volteja que el llaurador Vol eixugar la suor	Musitant	l'Ave Maria. Ell haguera volgut que la campaneta no parara de tocar mai,
de les anyades d'estudi. "La pus rica joia que al món sia",	mussitava	una veu reial, segles a través, i evocava gents de la meva raça, arran de
no s'en fuig vers l'ensomni oïnt la segona Arietta oblidada que	musita	?: Il pleut dans mon coeur Comme il pleut sur la ville...
parar, que conduïa inexorablement a la frenesia final. "Quin gust!", va	mussitar	sense sentir amb prou feines les ungles d'ell clavant-se a la seva
català se'l mirava com s'allunyava: —¿Què volia, "aquest"? En Jordi va	mussitar	algunes paraules tan agitades com obscures. Es referí confusament a
avaria, pensaven tanmateix veure'l arribar aviat. —Ja hauria de ser aquí —	mussità	en Palamède. En efecte, poc després, en Maurice ja veia relluir els fars
Civil i firmava un full, que era enviat de seguida a Madrid. Algú va	mussitar	que havia fet de testimoni fals en un envitricollat procés polític.
a la nena que repetís les blasfèmies. La menuda va dubtar i, finalment,	mussità	, dins un silenci anhelant: "Em cago en Déu... La puta mare que em va
amb la roba interior sor Anatòlia del Santíssim Sagrament de l'Altar,	mussitant	trasbalsada, feliç l'expressió, que en Lau Tortella la convidava a ballar
barbotejar que m'intrigava el que havia sentit sota la fuga demencial. Va	mussitar	: "Aqueix era el perill, vatua el món, aqueix era el perill... Si al
amodorrament, cara estúpida, no parle ni respón a lo que se li pregunte,	mussite	continuament en un deliri ensopit: boca resseca, plena de fuligus, ventre
nostra cantant va seure davant la filosa, de cara al públic, i començà a	mussitar	, com per a ella sola, la cançó del Rei de Thule, el públic, commogut per
contra el seu pit inmaculat com pretenent traspasarli part de sa vida,	musitant	aquell antic romanset castellá: /Santa Rita Rita lo que se dá no se
un sequió delita. Al tacte de l'oreig l'albercoquer	mussita	. Atén el cingle mut. Par que la lluna pensi. S'adorm
i encara el meu cor enyora una veu que acollidora	mussitava	una cançó. Jo hi passava en néixer el dia... Fins que un dia un
d'ell mateix davant del mirall i, amb un somriure benigne, no ha	mussitat	: "Que siguis més sortós, Miquel!"? I bé, no: cap retorn a la
en rialles que ella quasibé no coneixia. "¡Beneït siga el Senyor!",	mussitava	sense moure els llavis la germana. El soroll s'animà més i més quan
silenci, quasi ofegador, es desfogà amb un sospir. —Tot s'ha acabat —	mussità	. Ningú no sabia si allò ho deia per la tia Nadala o per altra cosa. La
al meu il·lustre i ja immutable cromo: Esther, la lluor d'Israel. I no	mussitis	, Assuerus, contra la meva prosopopeia de matrona i, per enllestir
cada dia et trobo més maca, com es nota que té el marit fora,	mussità	la Dolors a la Sílvia. La Sílvia tancà a poc a poc la porta, esperà una
seva. —¿Que et passa res? —fa la dona—. Sembles inquiet. L'home	mussita	una excusa i pensa que només de sortir fora i mirar el número de la casa
Començaren a mirar-lo amb irritació, agressivament. Vermell, empegueït,	musitava	alguna excusa quan algú es queixava de l'atropellament. Es sentia
les fondàries bromoses del vidre. —L'agonia d'un cristià exemplar —havia	mussitat	el rector, tremolós, esforçant-se a mantenir secret el desesper del baró.
i llunyà que augmentava progressivament de volum. —Dinamiten el pont —va	mussitar	l'Aleix, observant el riu des de la galeria del convent—. Els feixistes
va provar d'anar-se'n d'una carta. —De què parles, Joanet? —aconseguí	mussitar	amb veu tremolosa mentre la gent els envoltava. —No facis l'orni. Parlo
escàndol: l'amant lleidatana ("Ad maiorem Dei gloriam" —	mussitava	el malencònic professor de llatí des que un canonge de la catedral
reflectida en la gelor del mirall ("Amor omnia vincit" —	mussità	el malencònic professor de llatí de Lleida quan veié retornar el senyor
suggeriments de vendre les cases com havia venut les mines. —No venen... —	mussitava	sovint amb amargura—. No venen... Aquelles paraules intrigaven la
de la tia —"messalina impura, destinada a la caldera infernal",	mussitava	el confessor a l'orella de l'hereu melindrós i faldilletes—, li faltà
l'altre, tan a prop els ulls de tots dos que és inevitable que, quan un	mussita	una frase inintel·ligible, l'altre obri la boca per dir «¿Què?», i els
parlar sol no li impedeix sentir-se del tot assenyat. Parla en veu baixa.	Mussita	frases, una conversa animada i apassionant amb un altre, o amb diversos
sol fins i tot quan és amb algú. De vegades aquest algú, quan sent que	mussita	, es pensa que li ha dit alguna cosa i li pregunta què. Ell diu que res,
pare, li agafa la mà dreta entre les seves dues mans. «Abans de morir...»,	mussita	el profeta. Però tot seguit torna a callar. Ara aparta la vista i la fixa
estira el llençol per cobrir-li la cara, el mort obre els ulls i	mussita	alguna cosa incomprensible. La infermera xiscla, deixa anar el llençol,
priemra part d'aquesta exposició...» Que els lectors s'han perdut,	mussità	Valls enfadat, i seguí, «que njo prtèn, no, de cap maenra, esser un
la cosa dels salons. Però la maniobra va sortir-li a l'enrevés i es trobà	mussitant	inaudiblement allò dels salons i forçant la parpella dreta fins a un
enfervorit el pilot—. ¿Te ha gustado, Mamen? —Mucho —	mussità	ella amb signes clars de timidesa. Em va semblar que estava molesta pel
el sol les abrusés, ara s'apedregaven i els que eren tocats sucumbien i	mussitaven	una blastomia efímera; l'intèrpret, primmirat, sense pensar de capgirar
Les ancianes contemplaven serenes l'esgarriament... Les menys sàvies	musitaven	un rés, decantant lleugerament la testa i tapant-se la boca amb el
llarga d'anys, el seguí plorant i rient, reculant cap a la porta mentre	mussitava	dolçament en direcció a Carod: —Fill de puta, fill de puta... Però
i s'hagué ajagut eixancarrada damunt un matalàs preparat ad hoc, mentre	musitava	peremptòria: —Ara, da-li! Ara, da-li! Obnubilat per la sorpresa,
Príam els fets de la sobretaula i l'atac de la senyora, fent-me callar,	mussità	: No passis pena. L'entenc. Oblida-la. Aquest vespre a la posta de sol
busca una cabina telefònica i, mentre truca al nòvio de l'amiga per	mussitar	-li una excusa poc creïble, calcula quant de temps trigarà el metge nou a
sota les faldilles d'estiu. «¿Què voldràs que et porti de Casp? —li	mussitava	ell, embogit, a l'orella, mentre li palpava ansiosament les cuixes—. ¿Un

Pàgina 1 (de 4)

50 següents