×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb néixer |
Freqüència total: 16842 |
CTILC1 |
i fenòmens. "El més gran dels poetes assegura que tots els déus varen | néixer | de l'Oceà i de la seva dona Tetis. Si això és encertat, el primer element | pare, Cronos va decidir d'anar devorant els seus propis fills, tot just | naixien | . Per un cèlebre ardit de la mare, es va escapar dels singulars aliments | les xarxes." Les Moires "L'eterna Moira, en pactar amb Zeus, ens va fer | néixer | , sigui de la Nit, sigui de la Necessitat. És corrent per a tothom de no | enganyat, va abraçar la fantàstica imatge amb tanta passió, que en va | néixer | Kentauros. Aquest monstre va engendrar més tard, entès amb les eugues que | que corre entre l'Arcanània i l'Etòlia fins a desembocar al Jònic, | naixien | les Sirenes, amb ales i cossos d'ocells i amb rostres i pits bonics, | flames i llum. Després, les innombrables cavallades de Posidó. En | néixer | Aquil·les, el mateix Posidó ofrenà a Peleu, com a present per al fill, | del déu, ens és forçós d'admetre-ho. Ferit al cap, de la sang de Jacint | naixeria | una flor. Hi hauria dol i llàgrimes, un culte fúnebre que es perpetuaria | es va dedicar a la medicina. Altres llegendes afirmen que Asclepi va | néixer | a Epidaure i que va ser amagat per Coronis, per salvar-lo no de les ires | contemplar amb fredor l'enorme i contradictòria complexitat del qui va | néixer | dos cops. Les llegendes que a ell es refereixen es trenen i es destrenen, | qual hi ha una alta muntanya on déus grans i implacables es complaïen a | néixer | . Quan el sol s'enfonsa en un ponent transitori, per donar senyoria a la | mar i t'hi negaràs, perquè em serà impossible d'auxiliar-te. Temo que hem | nascut | més de quatre mil·lenaris abans d'hora", va meditar el savi. "Però | especial simpatia, que captivava els cors. Era quelcom com un efluvi, que | naixia | de la seva ànima i es difonia per tota la seva persona; quelcom que | alegries. Llavors el carrer on vivia la seva mare, la casa on ell havia | nascut | i on visqué de petit en companyia seva, la casa on havia sofert i on | en la seva família, i on trobava la seva compensació i la seva pau. Veié | néixer | la petita Anselma, la filla dels masovers: vingué al món una nit de | dels pasturatges. Molts d'ells no havien anat una sola vegada al poble: | naixien | , es casaven i morien prop de llurs bous, de llurs prats i de llurs | la vora del foc, parlaven plegats de llurs lectures. L'ancià Baldà havia | nascut | a Santa Maria. Orfe de mare, amb un pare abúlic i indolent, la seva | la història que escoltà Mila era així com segueix: Tino Costa havia | nascut | en una època turbulenta, entre soroll de trets, amenaces i planys i crits | per evitar a la seva mare la vergonya d'aquell infantament. Poc abans de | néixer | l'infant havia mort l'avi. No es celebrà la cerimònia del bateig: l'aigua | tot el dia s'havien estat sentint descàrregues entorn de les muralles— | naixia | Tino Costa. Assistiren al part la germana de l'avi, una vella partera | significat, davant d'ella s'aferraren en la idea que aquell infant havia | nascut | sota un signe advers i que allò eren arts del diable; algunes velles, en | bondat d'aquella vocació, donades les circumstàncies en què el noi havia | nascut | . Tino Costa dubtà si l'ensenyaria al seu ex-professor, però desistí de | la coneixes. Havia tingut relacions amb un foraster. D'aquestes relacions | nasqué | un fill. Tot el poble n'anà ple. Quan va néixer l'infant, el pare havia | D'aquestes relacions nasqué un fill. Tot el poble n'anà ple. Quan va | néixer | l'infant, el pare havia desaparegut. Aquí a Santa Maria l'havien | Havia pensat tan poc en aquells fets abundants en la seva vida i que | naixien | d'ella amb moviment tan espontani! Mila arribà a tenir por de la cançó. | Has de saber que la noia no tenia mare —havia mort algun temps després de | néixer | ella. Darrerament vivia sola amb son pare en una barraca, on portaven una | que el vivent, i, millor que el mort i el vivent, el que ha romàs sense | néixer | , que no ha pogut contemplar les iniquitats que es cometen sota el sol". | es tracta d'una deessa que amb els seus dos fills bessons acabats de | néixer | va recorrent una àrida contrada sota un sol de foc; en la cristiana, que | terra: tot sota una llum estranya, una llum que no es sabia si | naixia | del món o brollava de la situació espiritual dels personatges —de l'odi | comprendre. Llavors Maria Àgueda —¿com ho permeté Déu, i com va poder | néixer | -li de l'ànima un impuls com aquell?—; ella llavors, sense aturar-se a | cedint a poc a poc la indignació dels primers dies, i en lloc seu havia | nascut | una inquietud cada volta més gran per la seva filla. La mare es passava | Els cops a la porta es sentien cada vegada més forts; i Tino Costa sentia | néixer | en la seva ànima una viva preocupació per Mila, pel que li pogués | Mila sentí que allà al fons del seu ésser, a manera d'una tènue llum, | naixia | una feble esperança. "Tal vegada torni", es digué. Sí: ell, tard o d' | malsons obscurs. Així transcorria l'existència. I els homes | naixien | i morien. V /Sí, potró, sí; chè mi farà possente Amor\. | a través d'aspres emmatats, a creuar soledats feréstegues, tornà a veure | néixer | el dia i el tornà a veure declinar. No aparegué ni l'ombra d'un poble; no | més. La dona se la mirà amb atenció, cada vegada més estranyada i sentint | néixer | en ella un sentiment de pietat. Vivia prop d'allí. Era vídua, amb dos | s'hauria casat amb l'armeni, ni etcètera, etcètera, ni Ravaillac hauria | nascut | , per tant, i Enric IV hauria mort al seu llit, de pulmonia o de diabetis, | fins a les onze. Des de la cambra de la Josefina —la nena menuda havia | nascut | feia només quatre dies— es veia una gran bandera de la Creu Roja al | el cel s'emmiralla en els tolls del camí. Berenem vora una font que | neix | en una balma de molsa fosca i de sorra netíssima. 6 | fumerols de carbó vora les avetoses. Vaig al Pujol de Muntanya, on veig | néixer | un vedellet. La vaca, sofrent, gemegava. Però li han acostat el vedell | camions de guerra. Passant, he vist una inscripció a la casa on va | néixer | sant Miquel dels Sants —en un carreró estret i costerut—, però la | a la mà. —Vols beure? —Vols? —remarca ell. —És clar. He | nascut | aquí, jo. Fa molts anys que hi viu, la família. —No vol dir res. | amb l'etiqueta que no li correspon i han escollit la terra on havien | nascut | i no el país d'on procedien, que mai no han vist, que no veuran mai, com | que exhibeixen unes cames peludes i germanes, molt primes, com si el pèl | naixés | directament sobre els ossos transparents. D'altres tenen el tors nu i hi | , girant-se-li, perquè ara ell s'ha assegut a la butaca—. Quan vau | néixer | , exactament? A finals o a principis d'any? —A principis, al gener. Us | el relleu de la lligacama. —Sí. També és del segle II i va | néixer | a l'Àsia Menor, a Sírope, diuen. És un home curiós, que van haver | Cristina que en té sis, Josefa que en té tres, i Marçal que acaba de | néixer | . Completen la família les seves dues germanes grans, solteres, Cristina i | Al cap d'un any escàs, el dia 24 d'abril de 1789 | neix | Jeroni Campdepadrós i Jansana, i la seva mare es mor a les primeres hores | i rimava: amor i enyor; i vençut amb temut. D'aquest primer poema en | neixia | després, gràcies al que ell anomenava fer trampa, una altra mena de | va ser, possiblement, ple de tedi i fatiga, però inútil no, car allí va | néixer | el poeta. Josefa Valls havia guanyat la partida, i se'n va endur el noi, | determinar i entrava en aquell nou món que desconeixia. Jeroni tornava a | néixer | , amb un nou amor a les coses que descobria, un nou amor desmesurat i |
|