Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
núvol AM 147 oc.
núvol M 5835 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb núvol Freqüència total:  5982 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

perquè no puc, a reflectir de nou en els teus ulls la bellesa dels núvols i dels arbres, l'oberta mà de l'oreig als camps de blat i d'userda. Vés-
com un sedant cobertor, la clemència d'un cel serè, sense vent, sense cap núvol. Sísif Diuen que Sísif, fill d'Èolos, era molt astut, potser tant com
uns diuen que amb l'espasa o la llança, altres s'inclinen que amb un núvol de fletxes. Assenyat, devia triar les sagetes i atènyer l'ingredient de
sorra de la platja, a frec del rompent, miro la nit estrellada, sense cap núvol, de la plenitud canicular. Llec en astronomia científica i quasi del tot
, que sense raó no es té mai força. Ara som a l'hivern, i una espessor de núvols esborra del tot els enlairats camins. Quan el bon temps arribi, t'alçaràs
la guia d'Àrtemis. Al capdavall, vora les fonts, als rierols, al pas dels núvols, a l'ombra dels arbres, per l'assolellada ondulació dels prats, hi ha
novament en ell els seus ulls bondadosos, pels quals, com l'ombra d'un núvol en un llac tranquil, travessava llavors una inquietud. Els abaixà de
la seva felicitat, semblava créixer i engrandir-se com l'ombra lleu d'un núvol en un cel serè. Més endavant Mila escoltà de llavis del padrí quelcom
sense interrupció i descobrien perfils de negres cúmuls sobre un fons de núvols més blancs. Silenciosament, en el misteri, venia covant-se la tempestat.
delicat del cel en les clares matinades, quan a la part baixa vogaven núvols blaus per l'horitzó damunt la mar, i l'aire s'impregnava d'una nova
d'alienació creuen per la seva ment i els seus pensaments hi passen com núvols en un cel de tempestat. Tot es confon en el seu cervell: els seus dies
s'enfosquia per moments, i tot el cel s'anava cobrint d'espessos núvols. Mila, malgrat la seva immensa fatiga, es digué que tal volta podia
corria un ample riu. El cel era baix, pesant: era un cel cobert de núvols foscos en el qual es perdien les branques dels arbres, també fosques, i
seu ésser, plena de terror i d'angoixa. El cel s'enfosquia més i més; els núvols passaven gairebé ran dels camps, i les aigües corrien amb terrorífic
sobtadament; una fosca tancada ho embolcallà tot, i ací i allà, entre els núvols ombrius, palpitaven reflexos sulfurosos. Un anunci de no se sabia quins
Sileta en realitat? No: no l'era. De sobte, la imatge es commovia com un núvol fuetejat per una ràfega i es canviava en forma que infonia terror; i de
ara, allà al lluny, s'encenien de temps en temps reflexos rogencs en els núvols, il·luminant amb resplendor fugaç un paisatge tètric: l'aigua del riu
sentí créixer la seva irritació. La seva exasperació s'enfurià més, i un núvol ombrívol semblava davallar al seu cervell, embolcallant-lo. —Sileta...
estarà irritat en contra seu, allà en les altures, sobre el seu tron de núvols resplendent, rodejat de glòria i de majestat. El Senyor la cridarà al
ànima volar lliurement per l'espai cristal·lí, lleugera com els blancs nuvolets que voguen pels cels del matí, i més alegre que aquell ocellet que un dia
gener. Fa un gener molt benigne. Sol tebi, cel pur, amb algun núvol blanc, com una llarga cascada que el ponent aboca damunt la muntanya. El
arbres recordava el pas d'un avió. Cap al tard, una llarga barrera de núvols s'estenia paral·lelament a les muntanyes de Sau: uns núvols espessos i
barrera de núvols s'estenia paral·lelament a les muntanyes de Sau: uns núvols espessos i flonjos, d'un color gris fosc, però amb els contorns d'un rosa
tornem al poble. Plou, fa un vent fortíssim. Però la lluna, a través dels núvols, aclareix una mica el camí. 28 gener. Estic refredat,
fosques: les muntanyes morades d'Olot, a sota, i al damunt un llarg núvol de plom, que tallava els cims nevats amb una ratlla horitzontal precisa.
el sol voluptuosament a les branques fines del tamariu despullat. Uns núvols blancs, ràpids, freguen tot just el cim de la gran muntanya metàl·lica,
les cogullades. 4 febrer. Sortim a mitja tarda. Fa vent. Núvols gris clar, gris fosc, allisats per la ventada. Els Pirineus són una mica
es daura pàl·lidament sota el cel esvaït. A ponent floten unes ramades de nuvolets uniformes, allargats, com translúcids cetacis. Les branques fines dels
en mica, color morat lluent, amb una taca de flama. A la tarda hi ha uns núvols com de pastel, sense malícia, mescla de grisos dolços amb el blanc més
les branques negres, els més fins branquillons destacant-se sobre els núvols gris-blau o el cel de posta, groguenc, viola pàl·lid. Les cogullades
ve per un camí fondal amb un gran sac de fullaraca. Cap al tard lluen els núvols de la posta, d'un gris-salmó inoblidable. D'altres floten, color de lilà,
de la gran fageda moradenca. El vent fa lliscar, ran de carena, uns nuvolets flonjos, blancs. Xiula un merlot tímidament al fons dels boscos. És un
al fons dels boscos. És un delicat preludi: la llum, l'ocell, els núvols; un primer assaig del "temps clar" (com deien els trobadors). Cap al
assaig del "temps clar" (com deien els trobadors). Cap al tard els núvols són d'or, xiula un gripau, a ponent hi ha una gran zona de nacre.
nus), sinó pura i lluent en la nit d'estrelles. A muntanya reposava un nuvolet blanc. 25 febrer. Obsessió de la guerra, sempre, sempre.
de deu minuts, al mateix indret on abans s'espesseïa aquella grisor de núvols, lluïa el cel blau. A l'horitzó s'amuntegaven uns enormes cúmulus blancs
a creure'ls... La claror de la lluna travessa a penes els darrers núvols de febrer. 1 març. He llegit /A History of
reposàvem sobre l'herba, sota una clariana de cel blau encerclada de núvols blancs i grisos, vam sentir un cant d'ocell que no havíem sentit mai:
tot és esbocinat i la lluita titànica dels avions que s'amaguen entre els núvols "en olímpica emboscada"—, llegint aquelles pàgines vives i punyents,
8 març. Vent, molt vent. Al cel floten, ràpids, uns núvols blancs i flonjos, que posen ombres als boscos pròxims i a les grans
faigs a la baga. A la tarda, ens arribem al Pujolar, a comprar ous. Núvols de plata sobre el Montseny, neu de plata. Després una gran nuvolada grisa
veu el Pirineu assolellat, amb més neu que fa dos dies, i al damunt uns nuvolets blancs i alegres. Tot d'una el cel s'aclareix. De tornada veiem, a contra
veu que vivim la fase més dura i decisiva de la guerra. Vent, molt vent. Nuvolets blancs i d'un gris tènue sobre els boscos, com de pintura italiana.
la vida i la mort! L'herba verda i tranquil·la, les muntanyes blaves, els núvols de neu, les violetes, els ramats, els còrrecs d'aigua clara... tot té un
clar", en la música incomparable de la jovenesa. Al cel hi havia uns núvols d'un gris alegre, amb els contorns daurats. Arç florit, pruneres
des mots par jeu.\ A la tarda sortim una estona. El vent fa lliscar nuvolets blancs, assolellats, sobre la neu daurada. Al torrent s'agiten els
unes taques vinoses. Com es destaca, al cim, la Creu! Vora d'ella, els nuvolets semblen flors blanques. Som Dimecres Sant: mirant el cim pur i aquella
cantava, a primera hora de la tarda, en un vell cirerer, sota els núvols tènues. Després, a la fondalada del Martí, sentim un cant estrany,
lenta, vulgar, i de mudança profunda és, a moments, aclaparadora. Núvols blancs, cotonosos i clarianes de blau. La neu brilla entre els claps
Abans he sortit una estona. El Matagalls blanc es perfila contra uns núvols gris fosc, davant els quals floten uns nuvolets vermells de posta. La neu

  Pàgina 1 (de 120) 50 següents »