Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

rars i útils metalls, m'era lícit d'esperar, em penso, sense haver rebut	nafres	i danys en les batalles, no pas jove però amb la salut vigorosa,
coses i posar les mans en llur no-res, com el deixeble incrèdul sobre la	nafra	, i sofrir la tristesa de la desil·lusió: només aleshores sabem comprendre
mans, nascudes de no se sap quin somni de tendreses, que guareixen les	nafres	del cos martiritzat de santa Catarina, que revesteixen amb vestits de
que la faixa s'estripà. El recolliren malferit, amb una cama trencada i	nafres	i contusions per tot el cos, talment, que al cap de tres dies morí. La
malalta; tenia febre sovint; el cos li dolia tot i els seus peus eren una	nafra	viva. Però ella només pensava en el moment en què podria aixecar-se i
des d'aquí el sol ixent —vermell de mercromina escampant les seves	nafres	pel cel pàl·lid encara— i l'he vist pujar, turgent i groc, a la plenitud
a les cames i a les cuixes dels indígenes, s'hi eternitzen tota mena de	nafres	, grans i tumors infectats, produïts per l'aspra manyagueria dels
a la planta del peu o us farà relliscar i ferir no importa on; i aquestes	nafres	trigaran setmanes i mesos a cloure's, i, si teniu la pega de trepitjar un
excés d'àcids o per misteriosos estats biològics del zoòfit, la vostra	nafra	us pot donar treballs més greus, que en algun cas se solucionen amb
de la simple excoriació, que al cap de dos dies s'havia convertit en una	nafra	purulenta que s'anà engrandint i que li donà tota mena de trastorns. El
físic es produeix també en el món moral; el clima tòxic que infecta les	nafres	infecta les voluntats i les consciències. El tròpic invita a deixar-se
tants escarafalls?). Dona, no em besis: t'encomanaré la	nafra	de la boca, o la del cor. Tira endavant, que t'endarreriràs.
acusador, com un ferre vermell de roentor sobre la	nafra	infecta d'Israel. Quan veiem la virtut d'un home fort que
fort per veure si li treia la untuositat, la pobra mostrava un seguit de	nafres	multicolors, però totes inversemblants, que es resolien en un brut
pa els fa ràbia. Per això n'hi ha tants que fan l'esguerrat o es pinten	nafres	, o s'embadurnen la cara amb aigua de safrà i es deixen una barba de
en els meus sentiments, en la meva carn i en les meves idees. D'aquesta	nafra	naixia un doll d'odi que s'amplificava, que abraçava França i la mentida
cremor de la meva ànima, com d'una ofensa feta amb brasa viva, com d'una	nafra	d'humiliació, d'haver de treure la mà del meu sexe i exhibir-lo enmig
vergonya a coll. Aquests dos dies l'he portat com una creu, com una	nafra	. I també em feia vergonya el sac de Josep. Quan a la guinguette
Aquell miserable que mes li parteix lo cor, que mes plé sol anar de	nafras	y que mes criaturas presenta per mantenir, es moltas vegadas lo que
sols a si mateix; no era home de diàleg; es complaïa a burxar les seves	nafres	, a mantenir-les obertes, excitades. Abans havia estat inútil intentar la
tant de bo recòndits sempre. Molt aviat unes molt amples	nafres	a la muntanya obrí la seva turba, i n'extragué
fe d'igualar Déu per la potència. Però es guarí aviat la seva	nafra	; els Esperits, vivint tota llur vida dins cada part
cap, cor o fetge— moren, només, anihilats; no reben	nafres	mortals en llur textura fluida, així com no en pot rebre l'aire
respon: "No pensis que la lluita sigui com un duel, amb unes	nafres	en el cap o el calcani: el Fill no ajunta divinitat a
còdols. Les meves mans, els meus peus, eren tots bruts de sang, plens de	nafres	; la camisa, estripada. —Es mor... es mor... —em deia, i se'm
camí de la rutina, tenia fam, tenia set, estava fatigat i em coïen les	nafres	que m'havien fet les pedres; i, sobretot, sentia un alleugeriment
aquesta punta arrodonida i ben clavada. I és llis, sense bonys i sense	nafres	. Pla que cap altre no hi toca! A escola, En Quimet no demostrava una
franquesa de bon pallàs, i per demostrar que tenia la closca a prova de	nafres	i verdancs saltava fins a tomar contra l'empedrat del carrer. —Prou,
barret ample i sa cara aixafada, i del cap del dit ens adverteix de la	nafra	aguda del seu genoll. Me plau ara d'imaginar els dos masovers fent de
essent violents en el tràmit d'aconseguir-ho, posen el dit en la	nafra	. Polaritzen la dramàtica paradoxa de l'afer. Amb tot... Els límits del
de l'alçament dels pagesos. I quan encara no començaven a guarir les	nafres	i ferides d'aquell dolorós plet familiar, una nova epidèmia de pesta
pare: un vell escrivent d'oficina, quasi baldat, quasi tulit, carregat de	nafres	i poagre, a més de viudo i sórt i malmès; sabia que vivia amb un germà de
que aixequi, per multes que imposi, no està mai en perill de bony ni de	nafra	. I això posa un punt de consol en la coent mossada de l'enveja. El seu
que no el pogués danyar, per molt que en tingués ganes, hi hauria cops i	nafra	i trencadissa. I els cappares reuniren junta de nou i digueren: "—Què
regalimant sang de montanya, i la montanya no sen sent; però aquella	nafra	l'han feta a l'illa, i ja no hi hà temps que la curi. Al peu dels
el vilatge nadiu?... Ah! Si passéssim comptes! Quanta desil·lusió, quanta	nafra	! La ciutat absorbent només ha pogut fer amb aqueixes generacions el
esguart de compassió y menyspreu. —Ja fa temps qu'ho teniu? —Es una	nafra	. —Una llaga! Donchs per què la duheu destapada? —he fet jo, esgarrifat. Ha
també que'l tal cerat guareix aximateix els talls de tota mena y fins les	nafres	més revesses de les cames? Confessèu que fora demanar massa, sobre tot si
Ells ja havien respost a la curiositat pública, cadascun segons la	nafra	, però era ben casual que, en un mateix vespre, En "Pierre" s'hagués
de marge en cel·la novel·lesca, un mal de ventre estiuenc en dolor de	nafra	gloriosa, rebuda al peu del canó, sempre i en tot cas, m'anava eixamorant
i el llom de la muntanya mostren tan sovint el rastrejar del foc. Són	nafres	tenebroses on, entre els troncs carbonitzats de les garrigues, blanqueja
grau —més pell endins, més carn endins— es distingeixen per llur clot o	nafra	espantosos en profunditat... Tot home que en el comentari o en la
mireu mai més sa cara. Això no es fa amb un amic, no es fa. Per ses	nafres	santes de Nostre Senyor Jesucrist, parleu. Els tons de la ira, de la
alguna de les gotes de sang negra, que a l'infeliç se li escolaven de la	nafra	del front. En qualsevulla guerra o cataclisme poden observar-se destroces
i el contra, ja més capficats que furiosos; els ferits se palparen les	nafres	amb més desig de guarir-les que de venjar-les; cap de la colla no estava
i, en arribar aquí, se li glaçà el somriure als llavis. —Llamp! i les	nafres	, que em varen fer i que encara em dolen? Tot seguit, però, trobà una
una explicació tranquilitzadora. Qui sap on les hauria arreplegades les	nafres	! No era de creure que hauria caigut cop i recop rostos avall i garrotxes
esqueixats, esberlats o esventrats, no n'hi ha cap que no mostri alguna	nafra	espantosa. Es diria que viuen en eterna convulsió, temorosos de la
en la Vida i son misteri." "El Calvari és nostra Vida tota	nafres	i dissort i al seu fi guaita la Mort tota sola i
ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, cremada per cremada,	nafra	per nafra, blau per blau." "Quan hom ferirà l'ull de son servent o l'ull

Pàgina 1 (de 13)

50 següents