Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el primer any d'ésser al convent, havies cavat, sacrificada, fins a	nafrar	-te les mans delicades. Deià, del 10 al 15 d'agost del
feroçment entre ells. Tota autoritat, àdhuc la del mestre, engalla o	nafra	un dia l'amor propi de l'home. I un dia, per qualsevol motiu fútil,
demanen per a ell unes líriques bastonades que, naturalment, no l'han de	nafrar	. Les rosques. Si els dies de Pasqua són tres a la ciutat de València, a
quan, digues, el combat tindrà lloc? ¿Quina envestida	nafrarà	el Vencedor en el seu calcani?" Miquel respon: "No pensis que la lluita
que guarda, en el teixit d'escenes complicades, sant Sebastiá	nafrat	per les fletxes malvades; i les velles hí passen el diumenge,
no es compleixi? Són les teves mans, que tallaren el bastó que ara et	nafra	. No et planyis, doncs, i pateix, com tots els que hem hagut de beure
tota la meva força a aquests homes sants que anteriorment havien estat	nafrats	per les dones: "Defugiu les dones; no les dirigiu: deixeu a d'altres
i anorreat. Mala pesta! Aquell llenguatge em donà calfreds. Em va	nafrar	de mala manera, i em féu compendre que em trobava damunt una crosta de
a aquí el llança una altra volta i tornem a ballar-la. I el pa anava	nafrant	-se, estoveint-se, ensementant d'engrunes el camp de batalla; però els
llur cantó, sense recordar-se dels grillons que els segaven els turmells,	nafrant	-los i ensagnantant-los. Es veié destacar de l'embull una forma llargaruda
o li havien tret les ulleres del seu lloc o un moble qualsevulla s'havia	nafrat	en fer l'endreça. Innocenci temia abusar de les famílies amigues
d'aquest lligam al bell mig del cor, com si li oprimís i li segués fins a	nafrar	-lo. El retrobament L'endemà mateix, Marianneta, acompanyada del senyor
espinosos; ermots recoberts d'un fang que destrossa les sabates i	nafra	els peus; inesperades regions amb marjals i pantans d'aigües llefiscoses,
metrà", etc., on avui alguns prefereixen de dir: "que qui mati, o	nafri	", etc.. Aquesta construcció del futur és característica de la sintaxi
roders, escorpitaires, carboners i serradors, gent a qui, ultra	nafrar	-se molt sovint, el menjar salabrós i empebrat, les begudes fortes i la
volava la mort, en les ales d'aquell dard acèrrim que per l'espatlla el	nafrà	, i que ja no tardaria gaire a atènyer-lo la seva punta mortal. I en la
estirat i esquinçat, la vostra honor serà marcida, les vostres afeccions	nafrades	, la vostra testa encara més coronada d'ignominia que no pas d'espines,
com un lladre qualsevol! Caigueren esbalaïdes per l'angoixa que els	nafrava	el cor. No interessa saber-ne més. Hom pot imaginar-se l'escena amb els
del problema de Déu, així per a Belo el cos humà està esquinçat i	nafrat	per un doble conflicte: la llei de la mort present en els seus membres i
daltabaixos de la vida el sobten un dia de l'any 1528 en ésser	nafrada	una filla de Joana Tarragó, sogra d'ell que amb el matrimoni vivien.
corrupció de son esperit i de tomballons se'n va de timba en timba fins a	nafrar	-se la crisma amb les conseqüencies de sos vicis, perdent abans d'hora
li responien: ""Amics"", li tiraren amb l'arcabús, que el ferí i	nafrà	per damunt els ronyons i, havent-lo travessat, les bales li sortiren per
així va fer el camí, de genolls nus, fins a l'església, que tant se'n va	nafrar	i se'n va adolorir, que per més d'un any no podia eixir de casa ni podia
de la mordassa. Un bandoler, en adonar-se'n, li donà cops a la cara fins	nafrar	-la. Una religiosa llega s'escapolí i anà al convent de Sant Francesc, a
pur pensament, sigui davant les seves ombres sagrades, davant els cossos	nafrats	per la fam, la tortura i el treball forçat, la nostra prometença de
séquies i petits recs; en tals indrets els genets queien i sovint es	nafraven	, inutilitzant-se per al combat. Potser seria més prudent esperar la nit i
dignes de cantar ses glories y gosar de ses perfeccions. Un cor negre,	nafrat	pêl pecat, presoner del dimoni, esclau d'un fals amor, que no coneix á
, dos minyons d' uns setse anys d' edat, un d' ells, d' un colp d' esclop,	nafrá	lo cap del altre brollantne sanch de la ferida, y en conseqüencia, restá
's comprenía en dit títol als crucifixs despullats de ropatje complert y	nafrats	pel dolor y 'l sofriment. Lo contrast produhit per la vestimenta que
y grandesa. La de Vich, per consegüent, prenent quelcom dels Cristos	nafrats	pel dolor no interpreta ab tota fidelitat la idea qu' en ellas domina,
Per aquest camí va arribarse já allavors á la fita dels Cristos	nafrats	pel martiri, y per consegüent al exclusiu predomini de la tendencia que
ella que encar no porta al damunt lo pés del temps, ni está son cós	nafrat	pel dolor y 'l desengany, per no haver pogut fer estada en son cor las
l'esquena. XVI —Cavall, la sella prou et	nafrà	. No paren de castigar-te. XVII M'envesquen
d'un roc, una coltellina genovesa de bronze puntat, i vaig aconseguir	nafrar	-lo. Però, en brollar-li la sang de la ferida, de colp i volta desaparegué
i cossiols de clavellineres, mobles, cànters, o qualsevol cosa que pogués	nafrar	els mascarats. Però les forces eren molt desiguals, i els agermanats, a
sal. Van deixar, solament, la biga mestra, on penjaren la dona que havia	nafrat	el marqués d'Atzeneta, i amb ella, el seu marit. Aquella muller tenia uns
policial, que no ha alentit, s'allunya a bona marxa i, amb el braç	nafrat	per la caiguda, violenta, tot i el tou d'herba que l'ha protegida, corro
espanyia, per servar dins la cambra un repòs atzurat. I,	nafrada	pel sol, l'abella que seguia la fresca i la fredor del teu
d'un nyasco l'escaibre... Ara és nostre cor que els dols han	nafrat	i dels quatre corns, qui avui cerca l'aibre és nostre
i el cor és la guspira d'arrels a flor d'afanys... Qui	nafra	el pur esglai d'amar la bagatel·la? L'afany trenca
envejable dels vents treballosos, o bé uns guerrers enemics et	nafraren	en terra ferma mentre els llevaves els bous i les belles
envejable dels vents treballosos, ni uns guerrers enemics em	nafraren	en terra ferma, sinó que fou Egist qui em parava el fat i la
treballosos i llargues onades? O bé uns guerrers enemics us	nafraren	damunt terra ferma mentre els llevàveu els bous i les belles
Jo no plore, no. Jo no plore... Tu no ho vols! M'has	nafrat	les ales... Sóc un somni sense vols! Saps que és més etern
real. I jo vole... Pel teu viarany flors i punxes em	nafren	... i el cos se m'enruna. I així a sobre del verd consirós de
esqueixa! Què jove és la falda antiga on Bécquer	nafrà	l'espera!... I on és la pau del silenci? On és la
un desuet desig l'empeny a moure brega. L'estrènua victòria el	nafra	, i del seu mal es venja humanament amb l'ungla i el queixal,
i ja mai més no us vull tornar a veure. Vaig, com el mort,	nafrat	per la presència d'un sol moment, irremeiable ja. I,
endins del repòs; la salvatge indignació allí no pot	nafrar	el seu pit. Imita'l si és que goses, viatger que el
t'afiques, que per enllestir un poema no ha d'esser, un altre,	nafrat	. A tu qui rimes per vici, jo t'entreg al Sant Ofici,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents