×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb nafrar |
Freqüència total: 94 |
CTILC1 |
el primer any d'ésser al convent, havies cavat, sacrificada, fins a | nafrar | -te les mans delicades. Deià, del 10 al 15 d'agost del | feroçment entre ells. Tota autoritat, àdhuc la del mestre, engalla o | nafra | un dia l'amor propi de l'home. I un dia, per qualsevol motiu fútil, | demanen per a ell unes líriques bastonades que, naturalment, no l'han de | nafrar | . Les rosques. Si els dies de Pasqua són tres a la ciutat de València, a | quan, digues, el combat tindrà lloc? ¿Quina envestida | nafrarà | el Vencedor en el seu calcani?" Miquel respon: "No pensis que la lluita | que guarda, en el teixit d'escenes complicades, sant Sebastiá | nafrat | per les fletxes malvades; i les velles hí passen el diumenge, | no es compleixi? Són les teves mans, que tallaren el bastó que ara et | nafra | . No et planyis, doncs, i pateix, com tots els que hem hagut de beure | tota la meva força a aquests homes sants que anteriorment havien estat | nafrats | per les dones: "Defugiu les dones; no les dirigiu: deixeu a d'altres | i anorreat. Mala pesta! Aquell llenguatge em donà calfreds. Em va | nafrar | de mala manera, i em féu compendre que em trobava damunt una crosta de | a aquí el llança una altra volta i tornem a ballar-la. I el pa anava | nafrant | -se, estoveint-se, ensementant d'engrunes el camp de batalla; però els | llur cantó, sense recordar-se dels grillons que els segaven els turmells, | nafrant | -los i ensagnantant-los. Es veié destacar de l'embull una forma llargaruda | o li havien tret les ulleres del seu lloc o un moble qualsevulla s'havia | nafrat | en fer l'endreça. Innocenci temia abusar de les famílies amigues | d'aquest lligam al bell mig del cor, com si li oprimís i li segués fins a | nafrar | -lo. El retrobament L'endemà mateix, Marianneta, acompanyada del senyor | espinosos; ermots recoberts d'un fang que destrossa les sabates i | nafra | els peus; inesperades regions amb marjals i pantans d'aigües llefiscoses, | metrà", etc., on avui alguns prefereixen de dir: "que qui mati, o | nafri | ", etc.. Aquesta construcció del futur és característica de la sintaxi | roders, escorpitaires, carboners i serradors, gent a qui, ultra | nafrar | -se molt sovint, el menjar salabrós i empebrat, les begudes fortes i la | volava la mort, en les ales d'aquell dard acèrrim que per l'espatlla el | nafrà | , i que ja no tardaria gaire a atènyer-lo la seva punta mortal. I en la | estirat i esquinçat, la vostra honor serà marcida, les vostres afeccions | nafrades | , la vostra testa encara més coronada d'ignominia que no pas d'espines, | com un lladre qualsevol! Caigueren esbalaïdes per l'angoixa que els | nafrava | el cor. No interessa saber-ne més. Hom pot imaginar-se l'escena amb els | del problema de Déu, així per a Belo el cos humà està esquinçat i | nafrat | per un doble conflicte: la llei de la mort present en els seus membres i | daltabaixos de la vida el sobten un dia de l'any 1528 en ésser | nafrada | una filla de Joana Tarragó, sogra d'ell que amb el matrimoni vivien. | corrupció de son esperit i de tomballons se'n va de timba en timba fins a | nafrar | -se la crisma amb les conseqüencies de sos vicis, perdent abans d'hora | li responien: ""Amics"", li tiraren amb l'arcabús, que el ferí i | nafrà | per damunt els ronyons i, havent-lo travessat, les bales li sortiren per | així va fer el camí, de genolls nus, fins a l'església, que tant se'n va | nafrar | i se'n va adolorir, que per més d'un any no podia eixir de casa ni podia | de la mordassa. Un bandoler, en adonar-se'n, li donà cops a la cara fins | nafrar | -la. Una religiosa llega s'escapolí i anà al convent de Sant Francesc, a | pur pensament, sigui davant les seves ombres sagrades, davant els cossos | nafrats | per la fam, la tortura i el treball forçat, la nostra prometença de | séquies i petits recs; en tals indrets els genets queien i sovint es | nafraven | , inutilitzant-se per al combat. Potser seria més prudent esperar la nit i | dignes de cantar ses glories y gosar de ses perfeccions. Un cor negre, | nafrat | pêl pecat, presoner del dimoni, esclau d'un fals amor, que no coneix á | , dos minyons d' uns setse anys d' edat, un d' ells, d' un colp d' esclop, | nafrá | lo cap del altre brollantne sanch de la ferida, y en conseqüencia, restá | 's comprenía en dit títol als crucifixs despullats de ropatje complert y | nafrats | pel dolor y 'l sofriment. Lo contrast produhit per la vestimenta que | y grandesa. La de Vich, per consegüent, prenent quelcom dels Cristos | nafrats | pel dolor no interpreta ab tota fidelitat la idea qu' en ellas domina, | Per aquest camí va arribarse já allavors á la fita dels Cristos | nafrats | pel martiri, y per consegüent al exclusiu predomini de la tendencia que | ella que encar no porta al damunt lo pés del temps, ni está son cós | nafrat | pel dolor y 'l desengany, per no haver pogut fer estada en son cor las | l'esquena. XVI —Cavall, la sella prou et | nafrà | . No paren de castigar-te. XVII M'envesquen | d'un roc, una coltellina genovesa de bronze puntat, i vaig aconseguir | nafrar | -lo. Però, en brollar-li la sang de la ferida, de colp i volta desaparegué | i cossiols de clavellineres, mobles, cànters, o qualsevol cosa que pogués | nafrar | els mascarats. Però les forces eren molt desiguals, i els agermanats, a | sal. Van deixar, solament, la biga mestra, on penjaren la dona que havia | nafrat | el marqués d'Atzeneta, i amb ella, el seu marit. Aquella muller tenia uns | policial, que no ha alentit, s'allunya a bona marxa i, amb el braç | nafrat | per la caiguda, violenta, tot i el tou d'herba que l'ha protegida, corro | espanyia, per servar dins la cambra un repòs atzurat. I, | nafrada | pel sol, l'abella que seguia la fresca i la fredor del teu | d'un nyasco l'escaibre... Ara és nostre cor que els dols han | nafrat | i dels quatre corns, qui avui cerca l'aibre és nostre | i el cor és la guspira d'arrels a flor d'afanys... Qui | nafra | el pur esglai d'amar la bagatel·la? L'afany trenca | envejable dels vents treballosos, o bé uns guerrers enemics et | nafraren | en terra ferma mentre els llevaves els bous i les belles | envejable dels vents treballosos, ni uns guerrers enemics em | nafraren | en terra ferma, sinó que fou Egist qui em parava el fat i la | treballosos i llargues onades? O bé uns guerrers enemics us | nafraren | damunt terra ferma mentre els llevàveu els bous i les belles | Jo no plore, no. Jo no plore... Tu no ho vols! M'has | nafrat | les ales... Sóc un somni sense vols! Saps que és més etern | real. I jo vole... Pel teu viarany flors i punxes em | nafren | ... i el cos se m'enruna. I així a sobre del verd consirós de | esqueixa! Què jove és la falda antiga on Bécquer | nafrà | l'espera!... I on és la pau del silenci? On és la | un desuet desig l'empeny a moure brega. L'estrènua victòria el | nafra | , i del seu mal es venja humanament amb l'ungla i el queixal, | i ja mai més no us vull tornar a veure. Vaig, com el mort, | nafrat | per la presència d'un sol moment, irremeiable ja. I, | endins del repòs; la salvatge indignació allí no pot | nafrar | el seu pit. Imita'l si és que goses, viatger que el | t'afiques, que per enllestir un poema no ha d'esser, un altre, | nafrat | . A tu qui rimes per vici, jo t'entreg al Sant Ofici, |
|