DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
naip M 190 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb naip Freqüència total:  190 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els menjars i les begudes que eren del seu grat; els jocs de naips i de pilota que sabia; son concepte de la gent de diferents terres; ses
probablement el gravat al boix fou produït a fi d'aplicar-lo als naips, els quals foren introduïts a Europa vers l'any 1330. Amb tot,
primer fou aplicada la xilografia a les estampes soltes que no als naips profans. I la creença més estesa, sobretot la que sembla més lògica, és
en fusta, però, data de molt abans d'ésser aplicat per a l'estampació de naips. L'emperador Teodoric, signava amb una petita marca gravada al boix, i
de l'Arxiu Municipal, consta que l'any 1303 es jugava a naips a Barcelona. En els llibres-registres de les disposicions preses pel
1318 al 1329, consten diverses interdiccions de jugar a naips a Barcelona. Aquests registres figuren a l'Arxiu Històric Municipal. Vers
Sabem que, molt abans d'establir-se la impremta a Catalunya, el joc de naips estava ja prou estès i que fou privat en nombroses disposicions. Aquella
creure, doncs, que la imatgeria popular començà amb la xilografia. Els naips hom creu que primerament foren gravats damunt fusta i policromats, però
substituir el gravat per la pintura. Hi ha l'opinió que els primers naips de cartó foren pintats a la trepa per mitjà de diversos patrons, un per
representar-se i que servia d'encaix per a l'aplicació del color. Els naips pintats a la trepa són la primera manifestació, fins avui coneguda, de la
podem creure que ja abans de l'establiment de la impremta ja es feien naips a casa nostra, però fins avui no en coneixem cap mostra; per tant, la
entre ells algun incunable; auques, romanços i goigs; imatgeria catalana, naips, vidre i ceràmica, i col·leccions de gegants en miniatura i de soldats de
Andreu; un cop elegits feien fer una crida manant que ningú no jugués naips, sots pena d'una lliura de cera a profit de la confraria, sense haver
mantells i corones, que a vegades poden estar inspirats en els reis dels naips, a excepció del Rei Negre, que porta indumentària oriental amb aire moro,
Però, ultra aquests jocs, també de vegades ells i elles solien jugar a naips, però poc. Sobretot, feien el joc de la "soteta", per al qual treien les
que el gravat al boix fou conegut a Europa en introduir-s'hi el joc de naips l'any 1330, i segons Eudald Canibell, en un document desaparegut
de l'Arxiu Municipal consta que a l'any 1303 es jugava ja als naips a Barcelona. El mateix Eudald Canibell diu: "en els llibres
Catalunya el gravat al boix prengué increment degut a la fabricació dels naips. En realitat els esmentats naips eren trossos de fusta tallats amb gúbies
increment degut a la fabricació dels naips. En realitat els esmentats naips eren trossos de fusta tallats amb gúbies i policromats a mà. Aquesta
per a les imatges religioses. Amb aquesta modalitat s'aconseguia fer els naips més manejables i de més ràpida producció, ja que donava més facilitats a
força en descobrir-se, anys més tard, la fabricació del paper. El joc de naips prengué encara més increment amb la fabricació de paper: començaren
sense diners visibles, arribava una veu que ens ordenava deixar els naips i presentar-nos immediatament a la taula. D'acord amb la més pura
d'un sistema primari dins un art tan avençat com el de la impremta. Els naips Un altre precedent de la xilografia pròpiament dita és la fabricació de
Un altre precedent de la xilografia pròpiament dita és la fabricació de naips, que l'investigador Berthelot considera predecessora de l'estampat
foren buidats per estampar cartes de jugar. Segons aquest autor, els naips foren introduïts a Europa des de l'Orient l'any 1330. Segons
que hem tret de l'arxiu del distingit investigador Eudald Canibell, els naips eren coneguts a casa nostra molt abans de la data que fixa Berthelot com
consta que l'any 1303 a Barcelona ja era conegut el joc de naips. En els llibres registres dels bàndols i ordinacions de l'antic Consell
figuren registrades diverses disposicions prohibint de jugar a naips. En els mateixos registres corresponents als anys 1378 al
entre els anys 1442 i 1468. A València la fabricació de naips també va assolir una gran importància. El notable poeta Joan Sant
e Troves en llabor de la Verge Maria\, era naiper. Els primers naips executats damunt de pergamí eren pintats i policromats a mà. Constituïen
Les nombroses disposicions municipals barcelonines privant el joc de naips semblen ésser indici que estaven molt estesos, el segle XIV,
llur difusió un cau de vici perniciós per a la salut pública. Perquè els naips poguessin resultar a bon preu i a l'abast de tothom no podien ésser pas
d'ésser obtinguts per un procediment mecànic. Sembla que els primers naips de cartolina no foren estampats, sinó pintats a la trepa o per mitjà de
pintar països de ventalls i per a la decoració senzilla de parets. En els naips però, molt aviat sembla que fou estampat damunt de la cartolina un dibuix
tal de facilitar el pintat, ja cau dins del camp de la xilografia. Els naips més antics coneguts fins avui figuren al British Museum; són
Chatto, però que l'arqueòleg català Puiggarí considera més antigues. Els naips catalans més antics coneguts fins avui foren trobats precisament a Girona
Segons parer d'Eudald Canibell, molt entés en les arts gràfiques, aquests naips foren fets amb una planxa metàl·lica. L'arqueòleg Josep Puiggarí els creu
El bibliòfil reusenc Pau Font de Rubinat va trobar un altre full de naips en les cobertes d'un exemplar incunable del Llibre de les dones,
per a poder-lo rentar i relligar de nou fou trobat el full de naips, potser més interessant que el trobat pel senyor Girbal, i de regust molt
i un rebuig de fabricació que no essent utilitzable per a tallar-ne els naips, va servir per reforçar el relligat a tall de paper vell. És molt
a aquest full un sentit gironí. Resulta molt curiós que els dos fulls de naips antics trobats a casa nostra estiguin més o menys relacionats amb la
amb l'ofici de relligador, al qual anaven a parar els fulls de naips esguerrats per a emprar-los per a reforçar les cobertes part de dins,
per a aquesta feina. Al Museu Imperial de Berlín es conservava un full de naips catalans. N'hi havia tres, només. Els oros estaven formats per l'escut
per a jugar. Això ha induït a creure que pot tractar-se de tarots i no de naips. Els tres fulls de naips catalans descoberts fins ara datats de la
a creure que pot tractar-se de tarots i no de naips. Els tres fulls de naips catalans descoberts fins ara datats de la darreria del segle XV
La decoració amb infants despullats o amorets que figura en el full de naips trobats a Girona és de tipus renaixentista i probablement d'inspiració
i perfecció. Fou aleshores que la xilografia pogué prendre peu i que els naips, que fins aleshores havien estat pintats damunt de làmines de matèries
religiós i que els primers gravats van representar imatges i sants i no naips. Les estampes primitives, sobretot a l'estranger, eren precisament
al punxó o a l'agulla també eren emprats per a fer els primitius naips, fets per procediments mecànics, i encara se'n serveixen avui els
per indici la importància que assolí a casa nostra la fabricació dels naips. No coneixem estampes xilogràfiques catalanes de la primera meitat del

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »