 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb nansa |
Freqüència total: 468 |
CTILC1 |
| amb una agulla de ganxo que no volia passar, cordada amb un botonet i una | nanseta | de fil, m'estrenyia. Ja devia tenir un senyal vermell a la cintura. De | | mateix de la parada del tramvia, pataplaf! els enagos per terra. La | nanseta | de fil es va trencar i allà van quedar els enagos. Vaig saltar per sobre, | | l'usurer. M'he fet un bastó per al camí. He enfilat la maleta per les | nanses | i la porto alegrement a coll. Pesa (dies i mesos la duré així, per la | | seva aversió contra aquest estri, que jo duia a l'esquena enfilat per les | nanses | en un bastó i que d'ençà que feia vida per la carretera no havia | | i el seu cosí Enric passen a poc a poc, encorbant-se per aferrar les | nanses | del bagul, com si haguessin d'acoblar molts esforços i quasi violentar-lo | | el pes fabulós de la mort quan empunyava junt amb els seus germans la | nansa | del bagul. Ha estat necessari un pes físic, el contacte glacial d'aquella | | del bagul. Ha estat necessari un pes físic, el contacte glacial d'aquella | nansa | com si fos el de la mà enterca de tan cansada del seu pare. "Ell és aquí | | cas, que, en els embrions dels vertebrats, el curs peculiar en forma de | nansa | de les artèries prop de les feses branquials estigui relacionat amb | | cistell ple de fruita, i marxa avall de les feixes, un dels braços fent | nansa | , l'altre ritmant el bon aire del pas, graciosa i forta, com altre temps | | entre el fustam vell, els cordatges esfilagassats, els coves inútils, les | nanses | desballestades i les xarxes podrides. Ell, el pare, eixia de bon matí a | | plenes, duia un cove de roba per rentar posat al costat dret, agafada la | nansa | amb el braç estirat. En Roc pelava un plançó tendre amb el ganivet. | | Déu. I aquí vénen a treure amb els seus llaguts tornant de repassar les | nanses | , amb els sardinals que tot el poble va a desmallar a la platja, amb el | | un cap enorme, horrible i estúpid, sobre unes potes tortes com les | nanses | d'una olla i amb dos ulls sanguinosos de mirada inquieta. En | | amb ell es relacionés. Hom la veia voltada sempre de cabrers, salabrets i | nanses | i sabia preparar tota mena d'ormeigs. Coneixia el temps i no s'errava mai | | se'n tornaven a jóc, finida la tasca. Esteve retirà de les fondàries | nanses | , garbitanes i morranells. Cuejà l'abundor de mòlleres, de sípies, de | | ham de mitja mosca. A l'areny, fitores, dofineres, ganxos, xufanqueres, | nanses | , sardinals, peces de mussoles, cordes... —Creieu. Quedeu-vos. Dubtaven: | | estrument més fi ni més ben enginyat. Amb ses xarxes i es palangres i ses | nanses | s'aja més abundor de peix, certament; però amb sa canya un hom el palpa | | xaval amb emoció. —Mira: gussi, rems, veles, ruixó, palanqui, palangrons, | nanses | , garbitanes... anem, tota sa meua andròmina marinera, tu podries | | i, per atra part, ès prou gran per a dur-hi tot es menester: palangrons, | nanses | ... Veieja una mica; però ès fort, calafatat de fresc, no fa una trista | | es badais de sa gana, ell sap trobar-hi una fortuneta. ¿On cala ses seues | nanses | carregades? On es seus palangrons llargs? Poc que ho sap ningú. El certus | | en forma de gerra, ab uns forats al voltant del coll, y un parell de | nances | , per passarhi un cordill ó un fil-ferro. Quan á Vich ja s'havian abolit, | | blau, en el coll de la qual hi havia un cordill per a subjectar-la a la | nansa | del cistell. Després ho sacsejaven amb la gràcia i la llestesa d'un | | les acabaven de treure i les paneres de peix i les xarxes esteses i les | nanses | abocades de rengle i els mariners descalços, arramangats fins al genoll, | | Brineta, enllestida ja la seva feina, els anava mostrant: el palangró, la | nansa | , la gambina, el salabret i altres. —Refoina, quin reguitzell de noms i de | | es va casar l'àvia: totes plegades no tenen d'igual sinó el tenir les | nanses | trencades. No hi fa res. La qüestió és ésser amatent i arreplegar la més | | coses, les duguérem a casa i ens proveírem d'una senallassa amb dues | nances | per anar a cercar la síndria. —Tia Agneta, guaiteu quin present us | | que coneixia prou bé amb qui se les havia, va agafar el bagul per una | nansa | , la núvia seguint l'exemple es va arrapar a l'altra, i així seguiren una | | pas comparació legal. Palamós és un poble ben situat. És en el fons de la | nansa | d'una badia fabulosament elegant, posat sobre un terreny alt que avança | | terreny alt que avança un xic endins del mar. En el cantó més dolç de la | nansa | , hi ha el port, i les cases s'arrengleren davant de la riba, mirant a | | i couen la minestra, els homes tiren l'ham o la xarxa o treuen les | nanses | que tenen calades en qualque amagatall de la riba escantellada. I sempre | | jo no sé per quins mitjans, la clausura d'Arandó, i amb els braços en | nansa | li tirà per la cara la situació de la filla. Però ell, sobtat en mig | | camelluda del polisson i les robes s'aguantaven per una modesta | nansa | posterior que arrodonia les opulències maternals, sense inflar el | | tan denigrants. Doncs bé, els peixos que sí, agafen la pipa i van a la | nansa | que deixava l'oncle Baldiri per a les llagostes i amb el permís d'elles | | fet. Entrar de clausura, entre les llagostes, és ficar-se dintre d'una | nansa | i abandonar les profunditats marines per ascendir fins als homes. I ara | | els altres pescadors, romania ran del rompent de les onades fent xarxa o | nanses | o guarnint els palangrons bo i mirant, de tant en tant, les canyes | | temps, assegut entre la seva dona i les dues nétes, adobava xarxa i feia | nanses | de vímet daurat que tenien forma d'àmfora prehistòrica. Rosa, la seva | | roca llagostera! —cridava des d'un gussi a un pescador que submergia les | nanses | a prop seu, i si no el sentia, vogava una bella estona fins que era oït. | | porteu, no convé! Feu vela cap al cim... A salt de ca!... Entreu a sa | nansa | abans un altre s'hi fondegi! —I sabeu si... —Jo ho sé tot! Mireu's | | d'un clau semblava la mantellina oblidada d'una devota distreta; les | nanses | daurades penjades al sostre, diria's que eren les aranyes de vidre | | hi deixaven els maleïts dofins, o de preparar els palangrons, o de fer | nanses | o xarxa, arribava al vespre, abans de sopar se'l veia apuntalat a una | | tornat a girar!... Mireu, mare, com gira el boig! Descobrí al fons una | nansa | parada que tenia la forma d'una campana que li féu present aquells temps | | es negà a anar a missa bo i mofant-se de la fe de la seva mare. Aquella | nansa | muda, dins de les aigües somortes de la badia, l'eixordava amb els tocs | | tres gats que miraven de fit a fit; el seu marit al seu costat, feia una | nansa | amb joncs daurats que semblaven els raigs de sol segats i garbellats en | | propícia a copsar el repòs perdut, de la mateixa manera que encarava les | nanses | al lloc on sospitava que hi havia peix. Era endebades. La son no entrava | | i quan ha tornat? Només t'ha fet falla al quillat! El teu fill és com una | nansa | més per anar a pescar! No et fa cap tomb el cor, no! —Hola, hola | | devers el cementiri. Hi entrava i hi romania. —Ja el tinc dins de la | nansa | ! —digué en veu baixa en Vadoret, i després de rebotre els bolets amb un | | dolors i sofrences que copsava. Li semblà que se li havia buidat com una | nansa | xuclera oberta i tombada de cap per avall. XIV Des d'aquell | | li agradaria passejar la cadernera. Només una mica. Agafada per la | nansa | . —No, que és molt delicada i s'espantaria. —Què vol aquest nen? —Diu | | sobre repeu o base cònica (que de vegades forma lleugera escòcia), | nansa | alta adherida al coll, coll llarg i broc prolongat. També cal suposar | | broc, el qual és circular molt cingolat i amb bec pronunciat i breu. La | nansa | d'aquesta darrera variant (en exemplars verds i morats procedents de |
|
