Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb una agulla de ganxo que no volia passar, cordada amb un botonet i una	nanseta	de fil, m'estrenyia. Ja devia tenir un senyal vermell a la cintura. De
mateix de la parada del tramvia, pataplaf! els enagos per terra. La	nanseta	de fil es va trencar i allà van quedar els enagos. Vaig saltar per sobre,
l'usurer. M'he fet un bastó per al camí. He enfilat la maleta per les	nanses	i la porto alegrement a coll. Pesa (dies i mesos la duré així, per la
seva aversió contra aquest estri, que jo duia a l'esquena enfilat per les	nanses	en un bastó i que d'ençà que feia vida per la carretera no havia
i el seu cosí Enric passen a poc a poc, encorbant-se per aferrar les	nanses	del bagul, com si haguessin d'acoblar molts esforços i quasi violentar-lo
el pes fabulós de la mort quan empunyava junt amb els seus germans la	nansa	del bagul. Ha estat necessari un pes físic, el contacte glacial d'aquella
del bagul. Ha estat necessari un pes físic, el contacte glacial d'aquella	nansa	com si fos el de la mà enterca de tan cansada del seu pare. "Ell és aquí
cas, que, en els embrions dels vertebrats, el curs peculiar en forma de	nansa	de les artèries prop de les feses branquials estigui relacionat amb
cistell ple de fruita, i marxa avall de les feixes, un dels braços fent	nansa	, l'altre ritmant el bon aire del pas, graciosa i forta, com altre temps
entre el fustam vell, els cordatges esfilagassats, els coves inútils, les	nanses	desballestades i les xarxes podrides. Ell, el pare, eixia de bon matí a
plenes, duia un cove de roba per rentar posat al costat dret, agafada la	nansa	amb el braç estirat. En Roc pelava un plançó tendre amb el ganivet.
Déu. I aquí vénen a treure amb els seus llaguts tornant de repassar les	nanses	, amb els sardinals que tot el poble va a desmallar a la platja, amb el
un cap enorme, horrible i estúpid, sobre unes potes tortes com les	nanses	d'una olla i amb dos ulls sanguinosos de mirada inquieta. En
amb ell es relacionés. Hom la veia voltada sempre de cabrers, salabrets i	nanses	i sabia preparar tota mena d'ormeigs. Coneixia el temps i no s'errava mai
se'n tornaven a jóc, finida la tasca. Esteve retirà de les fondàries	nanses	, garbitanes i morranells. Cuejà l'abundor de mòlleres, de sípies, de
ham de mitja mosca. A l'areny, fitores, dofineres, ganxos, xufanqueres,	nanses	, sardinals, peces de mussoles, cordes... —Creieu. Quedeu-vos. Dubtaven:
estrument més fi ni més ben enginyat. Amb ses xarxes i es palangres i ses	nanses	s'aja més abundor de peix, certament; però amb sa canya un hom el palpa
xaval amb emoció. —Mira: gussi, rems, veles, ruixó, palanqui, palangrons,	nanses	, garbitanes... anem, tota sa meua andròmina marinera, tu podries
i, per atra part, ès prou gran per a dur-hi tot es menester: palangrons,	nanses	... Veieja una mica; però ès fort, calafatat de fresc, no fa una trista
es badais de sa gana, ell sap trobar-hi una fortuneta. ¿On cala ses seues	nanses	carregades? On es seus palangrons llargs? Poc que ho sap ningú. El certus
en forma de gerra, ab uns forats al voltant del coll, y un parell de	nances	, per passarhi un cordill ó un fil-ferro. Quan á Vich ja s'havian abolit,
blau, en el coll de la qual hi havia un cordill per a subjectar-la a la	nansa	del cistell. Després ho sacsejaven amb la gràcia i la llestesa d'un
les acabaven de treure i les paneres de peix i les xarxes esteses i les	nanses	abocades de rengle i els mariners descalços, arramangats fins al genoll,
Brineta, enllestida ja la seva feina, els anava mostrant: el palangró, la	nansa	, la gambina, el salabret i altres. —Refoina, quin reguitzell de noms i de
es va casar l'àvia: totes plegades no tenen d'igual sinó el tenir les	nanses	trencades. No hi fa res. La qüestió és ésser amatent i arreplegar la més
coses, les duguérem a casa i ens proveírem d'una senallassa amb dues	nances	per anar a cercar la síndria. —Tia Agneta, guaiteu quin present us
que coneixia prou bé amb qui se les havia, va agafar el bagul per una	nansa	, la núvia seguint l'exemple es va arrapar a l'altra, i així seguiren una
pas comparació legal. Palamós és un poble ben situat. És en el fons de la	nansa	d'una badia fabulosament elegant, posat sobre un terreny alt que avança
terreny alt que avança un xic endins del mar. En el cantó més dolç de la	nansa	, hi ha el port, i les cases s'arrengleren davant de la riba, mirant a
i couen la minestra, els homes tiren l'ham o la xarxa o treuen les	nanses	que tenen calades en qualque amagatall de la riba escantellada. I sempre
jo no sé per quins mitjans, la clausura d'Arandó, i amb els braços en	nansa	li tirà per la cara la situació de la filla. Però ell, sobtat en mig
camelluda del polisson i les robes s'aguantaven per una modesta	nansa	posterior que arrodonia les opulències maternals, sense inflar el
tan denigrants. Doncs bé, els peixos que sí, agafen la pipa i van a la	nansa	que deixava l'oncle Baldiri per a les llagostes i amb el permís d'elles
fet. Entrar de clausura, entre les llagostes, és ficar-se dintre d'una	nansa	i abandonar les profunditats marines per ascendir fins als homes. I ara
els altres pescadors, romania ran del rompent de les onades fent xarxa o	nanses	o guarnint els palangrons bo i mirant, de tant en tant, les canyes
temps, assegut entre la seva dona i les dues nétes, adobava xarxa i feia	nanses	de vímet daurat que tenien forma d'àmfora prehistòrica. Rosa, la seva
roca llagostera! —cridava des d'un gussi a un pescador que submergia les	nanses	a prop seu, i si no el sentia, vogava una bella estona fins que era oït.
porteu, no convé! Feu vela cap al cim... A salt de ca!... Entreu a sa	nansa	abans un altre s'hi fondegi! —I sabeu si... —Jo ho sé tot! Mireu's
d'un clau semblava la mantellina oblidada d'una devota distreta; les	nanses	daurades penjades al sostre, diria's que eren les aranyes de vidre
hi deixaven els maleïts dofins, o de preparar els palangrons, o de fer	nanses	o xarxa, arribava al vespre, abans de sopar se'l veia apuntalat a una
tornat a girar!... Mireu, mare, com gira el boig! Descobrí al fons una	nansa	parada que tenia la forma d'una campana que li féu present aquells temps
es negà a anar a missa bo i mofant-se de la fe de la seva mare. Aquella	nansa	muda, dins de les aigües somortes de la badia, l'eixordava amb els tocs
tres gats que miraven de fit a fit; el seu marit al seu costat, feia una	nansa	amb joncs daurats que semblaven els raigs de sol segats i garbellats en
propícia a copsar el repòs perdut, de la mateixa manera que encarava les	nanses	al lloc on sospitava que hi havia peix. Era endebades. La son no entrava
i quan ha tornat? Només t'ha fet falla al quillat! El teu fill és com una	nansa	més per anar a pescar! No et fa cap tomb el cor, no! —Hola, hola
devers el cementiri. Hi entrava i hi romania. —Ja el tinc dins de la	nansa	! —digué en veu baixa en Vadoret, i després de rebotre els bolets amb un
dolors i sofrences que copsava. Li semblà que se li havia buidat com una	nansa	xuclera oberta i tombada de cap per avall. XIV Des d'aquell
li agradaria passejar la cadernera. Només una mica. Agafada per la	nansa	. —No, que és molt delicada i s'espantaria. —Què vol aquest nen? —Diu
sobre repeu o base cònica (que de vegades forma lleugera escòcia),	nansa	alta adherida al coll, coll llarg i broc prolongat. També cal suposar
broc, el qual és circular molt cingolat i amb bec pronunciat i breu. La	nansa	d'aquesta darrera variant (en exemplars verds i morats procedents de

Pàgina 1 (de 10)

50 següents