Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tant, que Zeus es va veure obligat a representar, rient per sota el	nas	, el paper protocol·lari de marit. Va formar una nuu —que se'm disculpi el
l'entesa senyora Magdalena Blasi. "Musculat, amb barbes i bigotis, un	nas	força recte i uns ulls molt bonics. I s'ha nuat tan rebé de braços i de
Salom, però vostè, respectes a part, em dringa a ximple", arrufava el	nas	, com el qui ensuma un munt d'escombraries, des de la seva vocació de
i tenia uns braços llargs que li arribaven gairebé als genolls; un	nas	camús i enorme li avançava en el rostre llarg, aplanat pels costats. Els
seu rostre les dolces faccions del minyó que ell havia conegut; tenia el	nas	eixamplat i aplanat, i per la part baixa, fins al llavi, li sortien dues
en el curs dels esdeveniments històrics. Si Cleopatra hagués tingut el	nas	una mica més llarg o una mica més curt, en efecte, el destí del món
Si el sex-appeal de Cleopatra depenia o no de la longitud del seu	nas	, és una cosa que ignoro: una cosa, de més a més, literalment negligible.
imprevisibles. Dins d'aquest plantejament, és clar, les dimensions del	nas	d'una reina d'Egipte prenen, de sobte, una gravetat impressionant. Els
gloriosos o sinistres, i s'inseriren en aquell substrat de forces. I el	nas	de Cleopatra —o sia: l'ambició personal d'un rei, la bestiesa o el
al passat. L'objectiu i els mètodes són similars, en certa mesura. I el	nas	de Cleopatra, doncs? L'explicació dels fets aparatosament
política solemne. Això és exacte. Però també és indiscutible que el	nas	de Cleopatra —i l'admiració de Cèsar i de Marc Antoni pel nas de
que el nas de Cleopatra —i l'admiració de Cèsar i de Marc Antoni pel	nas	de Cleopatra— hi tenen una certa influència. L'atzar és
als francesos. En canvi, l'atzar de ser Cleopatra, i de tenir un	nas	seductor, ja no és tan risible. La relliscada d'un braman mai no alterarà
mai no alterarà el procés dels esdeveniments: les relliscades i els	nassos	de les individualitats poderoses poden, si no alterar-lo, almenys
francesa i n'hauria reduït la virulència d'uns altres. Napoleó és un "	nas	de Cleopatra" més. La veritat és que, mentre hi hagi la possibilitat que
seves mans una quantitat de poder decisori excepcional, sempre hi ha un "	nas	de Cleopatra" a l'aguait. Fullejant els periòdics del dia encara ho
però, en ocasions, i precisament en el punt més delicat, hi ha un "	nas	de Cleopatra" que la influeix. Aquesta influència de l'atzar serà major
ara. El meu propòsit es restringeix a destacar el fet. Certament, els "	nassos	de Cleopatra" no són els únics atzars dignes de ser registrats.
d'indiscutible transcendència. Però, en realitat, és el "	nas	de Cleopatra" allò que resulta més torbador. L'atzar hi queda encarnat
pogut reduir al mínim les probables insolències de qualsevol Cleopatra de	nas	admirable: precisament aquella que ha reduït al mínim les facultats
sociòlegs—, el seu poder també serà diriment i abassegador: l'atzar-	nas	-de-Cleopatra continuarà sent una amenaça per a la dolça, grisa i
perdre el món de vista, com sol dir-se. No veia allò que tenia davant del	nas	, sinó el que li dictava la imaginació o la voluntat. Cervantes ja ens
cas dels bons sauvages americans o africans, que, amb l'anella al	nas	i amb tapaculs sumaris, apareixien gloriosament escultòrics en els
són homes competents. En Companys no té ampla visió política, però té "	nas	" per als problemes immediats. Tornem a Viladrau. Quina gentada, al tren!
no sembla adonar-se de res, els testimonis parlen entre ells, fiquen el	nas	a les ferides del cap, del tronc, de l'abdomen, es redrecen amb posat
i es dilaten espasmòdicament, però el cardiòleg no en fa cas, ara té el	nas	a tocar de la víscera, sembla haver-se tornat miop tot d'una, treballa
cranial, ara redreçat amb la massa sangonosa i repugnant que passeja pels	nassos	de les infermeres i ajudants que no han tingut l'encert de posar-se a
anat relliscant per la carn cendrosa i exsangüe, i ell només pot veure el	nas	, les galtes xuclades, una orella que coneix... Amb un gest violent i
contra la closca que sembla rebentar, que l'home a qui acaba de partir el	nas	oblidi el seu dolor per martellejar-li la cara. Aleshores les cames li
li submergeix una i altra vegada la cara en la salabror que li puja pel	nas	, li omple la boca, li inunda les orelles. Una veu diu una cosa que no
Del cap se li escorre un filet de líquid que, lliscant al llarg del	nas	, acaba per degotar entre els colzes separats. La tercera veu s'eleva,
No l'han portada? —No han portat ningú —replica la dona. Els badius del	nas	se li pincen, passeja l'esguard per la seva camisa encara xopa, pels
dels peus que corren escales amunt i avall. La dona de la casa treu el	nas	al lavabo i urgeix: —De pressa! Algú ens ha traït! —Deu ser l'espia
de canal enllacat de sucs espessos. Retira ràpidament la mà i es tapa el	nas	amb el faldó de la camisa, però la sentor és insidiosa, penetra el teixit
més forta que moments abans, i se'l queda mirant mentre ell va pujant, el	nas	novament mal protegit pel faldó de la camisa. Amb els peus va cercant els
la putrefacció, amb una mandíbula oberta que riu sardònicament, amb un	nas	agut que rebenta la pell, amb uns trets apergaminats que redueixen les
una cara reposa contra un ventre encara obès, un peu frega un	nas	ja afilat, una mà sembla entaforar-se en un sexe falsament receptor i més
especulatiu, deixa escapar una doble columna de fum pels badius del	nas	i a la fi, sense una paraula, segueix els altres cap a fora. Ell espera
transitòriament els ulls. Després l'empeny amb deliberació, treu el	nas	a l'interior i crida: —Hi ha algú? Hi és, perquè cap al fons se sent
això és cosa de riure. Ja ho veuràs... Ho veu de seguida, en treure el	nas	a l'habitació, al bell mig de la qual s'ha obert un gran forat que sembla
—Blaus —fa l'home de la taula, adreçant-li un esguard ràpid—.	Nas	recte. Sense característiques especials. Alçada —torna a mirar-lo
. —Que trenquin files —diu. Se'n va cap a la porta fosca, hi entafora el	nas	i crida: —Primera! Immediatament surt un xicot llarg com el del cos de
de reflexos que es passegen per les cares dels soldats; dels badius del	nas	els pengen grans cotons d'un blanc immaculat. Un d'ells s'atura a frec
de cap que reforcen amb tot de gestos violents. A la fi un d'ells, de	nas	ganxut i justicier, es tomba al caporal, ordena: —Que l'afusellin! El
acalorats i llargament que abans. Els altres dos semblen contradir el del	nas	ganxut que es defensa amb una energia sostinguda que, al capdavall, no li
si s'ha despertat —li diu. Ell es queda espiant els seus passos, treu el	nas	a la porta i quan la veu desaparèixer cap a la dreta, en direcció a
amb un seguit de morters, un llum d'oli, una estàtua de guix, sense	nas	, i tres barres de gel que es fonen dins una galleda. S'obre pas en
i es passa la mà pel front xop. Ell es treu un mocador, li eixuga el	nas	lluent, les galtes brunes, el coll que s'inclina una mica. Es somriuen.
Ell avança de puntetes fins a la porta, treu precauciosament el	nas	. Ara tots estan asseguts, els homes davant la taula, la noia al sofà, amb
en relleu uns llavis vermells i molsuts, discretament pintats, sota un	nas	un xic arremangat, d'aspecte xafarder i atraient, sobre el qual els ulls,

Pàgina 1 (de 114)

50 següents