DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
nas M 5232 oc.
nas SIG 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb nas Freqüència total:  5233 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tant, que Zeus es va veure obligat a representar, rient per sota el nas, el paper protocol·lari de marit. Va formar una nuu —que se'm disculpi el
l'entesa senyora Magdalena Blasi. "Musculat, amb barbes i bigotis, un nas força recte i uns ulls molt bonics. I s'ha nuat tan rebé de braços i de
Salom, però vostè, respectes a part, em dringa a ximple", arrufava el nas, com el qui ensuma un munt d'escombraries, des de la seva vocació de
i tenia uns braços llargs que li arribaven gairebé als genolls; un nas camús i enorme li avançava en el rostre llarg, aplanat pels costats. Els
seu rostre les dolces faccions del minyó que ell havia conegut; tenia el nas eixamplat i aplanat, i per la part baixa, fins al llavi, li sortien dues
en el curs dels esdeveniments històrics. Si Cleopatra hagués tingut el nas una mica més llarg o una mica més curt, en efecte, el destí del món
Si el sex-appeal de Cleopatra depenia o no de la longitud del seu nas, és una cosa que ignoro: una cosa, de més a més, literalment negligible.
imprevisibles. Dins d'aquest plantejament, és clar, les dimensions del nas d'una reina d'Egipte prenen, de sobte, una gravetat impressionant. Els
gloriosos o sinistres, i s'inseriren en aquell substrat de forces. I el nas de Cleopatra —o sia: l'ambició personal d'un rei, la bestiesa o el
al passat. L'objectiu i els mètodes són similars, en certa mesura. I el nas de Cleopatra, doncs? L'explicació dels fets aparatosament
política solemne. Això és exacte. Però també és indiscutible que el nas de Cleopatra —i l'admiració de Cèsar i de Marc Antoni pel nas de
que el nas de Cleopatra —i l'admiració de Cèsar i de Marc Antoni pel nas de Cleopatra— hi tenen una certa influència. L'atzar és
als francesos. En canvi, l'atzar de ser Cleopatra, i de tenir un nas seductor, ja no és tan risible. La relliscada d'un braman mai no alterarà
mai no alterarà el procés dels esdeveniments: les relliscades i els nassos de les individualitats poderoses poden, si no alterar-lo, almenys
francesa i n'hauria reduït la virulència d'uns altres. Napoleó és un "nas de Cleopatra" més. La veritat és que, mentre hi hagi la possibilitat que
seves mans una quantitat de poder decisori excepcional, sempre hi ha un "nas de Cleopatra" a l'aguait. Fullejant els periòdics del dia encara ho
però, en ocasions, i precisament en el punt més delicat, hi ha un "nas de Cleopatra" que la influeix. Aquesta influència de l'atzar serà major
ara. El meu propòsit es restringeix a destacar el fet. Certament, els "nassos de Cleopatra" no són els únics atzars dignes de ser registrats.
d'indiscutible transcendència. Però, en realitat, és el "nas de Cleopatra" allò que resulta més torbador. L'atzar hi queda encarnat
pogut reduir al mínim les probables insolències de qualsevol Cleopatra de nas admirable: precisament aquella que ha reduït al mínim les facultats
sociòlegs—, el seu poder també serà diriment i abassegador: l'atzar-nas-de-Cleopatra continuarà sent una amenaça per a la dolça, grisa i
perdre el món de vista, com sol dir-se. No veia allò que tenia davant del nas, sinó el que li dictava la imaginació o la voluntat. Cervantes ja ens
cas dels bons sauvages americans o africans, que, amb l'anella al nas i amb tapaculs sumaris, apareixien gloriosament escultòrics en els
són homes competents. En Companys no té ampla visió política, però té "nas" per als problemes immediats. Tornem a Viladrau. Quina gentada, al tren!
no sembla adonar-se de res, els testimonis parlen entre ells, fiquen el nas a les ferides del cap, del tronc, de l'abdomen, es redrecen amb posat
i es dilaten espasmòdicament, però el cardiòleg no en fa cas, ara té el nas a tocar de la víscera, sembla haver-se tornat miop tot d'una, treballa
cranial, ara redreçat amb la massa sangonosa i repugnant que passeja pels nassos de les infermeres i ajudants que no han tingut l'encert de posar-se a
anat relliscant per la carn cendrosa i exsangüe, i ell només pot veure el nas, les galtes xuclades, una orella que coneix... Amb un gest violent i
contra la closca que sembla rebentar, que l'home a qui acaba de partir el nas oblidi el seu dolor per martellejar-li la cara. Aleshores les cames li
li submergeix una i altra vegada la cara en la salabror que li puja pel nas, li omple la boca, li inunda les orelles. Una veu diu una cosa que no
Del cap se li escorre un filet de líquid que, lliscant al llarg del nas, acaba per degotar entre els colzes separats. La tercera veu s'eleva,
No l'han portada? —No han portat ningú —replica la dona. Els badius del nas se li pincen, passeja l'esguard per la seva camisa encara xopa, pels
dels peus que corren escales amunt i avall. La dona de la casa treu el nas al lavabo i urgeix: —De pressa! Algú ens ha traït! —Deu ser l'espia
de canal enllacat de sucs espessos. Retira ràpidament la mà i es tapa el nas amb el faldó de la camisa, però la sentor és insidiosa, penetra el teixit
més forta que moments abans, i se'l queda mirant mentre ell va pujant, el nas novament mal protegit pel faldó de la camisa. Amb els peus va cercant els
la putrefacció, amb una mandíbula oberta que riu sardònicament, amb un nas agut que rebenta la pell, amb uns trets apergaminats que redueixen les
una cara reposa contra un ventre encara obès, un peu frega un nas ja afilat, una mà sembla entaforar-se en un sexe falsament receptor i més
especulatiu, deixa escapar una doble columna de fum pels badius del nas i a la fi, sense una paraula, segueix els altres cap a fora. Ell espera
transitòriament els ulls. Després l'empeny amb deliberació, treu el nas a l'interior i crida: —Hi ha algú? Hi és, perquè cap al fons se sent
això és cosa de riure. Ja ho veuràs... Ho veu de seguida, en treure el nas a l'habitació, al bell mig de la qual s'ha obert un gran forat que sembla
—Blaus —fa l'home de la taula, adreçant-li un esguard ràpid—. Nas recte. Sense característiques especials. Alçada —torna a mirar-lo
. —Que trenquin files —diu. Se'n va cap a la porta fosca, hi entafora el nas i crida: —Primera! Immediatament surt un xicot llarg com el del cos de
de reflexos que es passegen per les cares dels soldats; dels badius del nas els pengen grans cotons d'un blanc immaculat. Un d'ells s'atura a frec
de cap que reforcen amb tot de gestos violents. A la fi un d'ells, de nas ganxut i justicier, es tomba al caporal, ordena: —Que l'afusellin! El
acalorats i llargament que abans. Els altres dos semblen contradir el del nas ganxut que es defensa amb una energia sostinguda que, al capdavall, no li
si s'ha despertat —li diu. Ell es queda espiant els seus passos, treu el nas a la porta i quan la veu desaparèixer cap a la dreta, en direcció a
amb un seguit de morters, un llum d'oli, una estàtua de guix, sense nas, i tres barres de gel que es fonen dins una galleda. S'obre pas en
i es passa la mà pel front xop. Ell es treu un mocador, li eixuga el nas lluent, les galtes brunes, el coll que s'inclina una mica. Es somriuen.
Ell avança de puntetes fins a la porta, treu precauciosament el nas. Ara tots estan asseguts, els homes davant la taula, la noia al sofà, amb
en relleu uns llavis vermells i molsuts, discretament pintats, sota un nas un xic arremangat, d'aspecte xafarder i atraient, sobre el qual els ulls,

  Pàgina 1 (de 105) 50 següents »