Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

adversa de retop a les profundíssimes i necessàries lleis de la selecció	natural	de l'espècie humana. Perquè hem de morir a temps, no vegetar, sobrers,
segons, i el prestidigitador dedicava, amb el propi cap en el seu indret	natural	, un somriure enigmàtic als espectadors ingenus i tornava a tenir en les
complaença a autoadmirar-te, aquest excés d'esguardar-te sempre, no són	naturals	, no que no ho són", s'enfadava la senyora Magdalena Blasi. "Vigila que
amb el musell ensangonat després de la destrossa d'uns quants bous, un	natural	espant de dona, una fugida al recer d'una cova, un tènue vel caigut i
de dir a tothom la veritat. No li'n feien ni un bri de cas, com és	natural	, perquè és de boigs presumptuosos el trencacolls d'esbrinar què és la
, i dos dies després se'n van tots dos a córrer món. Voleu dir-me si és	natural	, això? —A sa mare li ha fet passar un calvari: l'ha feta vella abans d'
aquesta vegada obrà més arrossegat per l'aurèola que l'envoltava que per	natural	impuls: en aquesta ocasió el jove capità hauria preferit romandre a Santa
veure-la només, li infonia a l'ànima una dolça pau. Un sentiment de pudor	natural	, de reserva innata, que l'havia apartat sempre de tota manifestació
amb l'ànima abrandada d'alegria. Això podia passar per un sentiment	natural	de correspondència a l'afecte fraternal amb què ell sempre l'havia
amb les imatges d'alguns sants de les velles estampes. En la rudesa	natural	de la seva persona s'havia imprès com un segell de delicadesa i suavitat,
i s'entristí pel propi sentiment. "Sileta s'ha fet dona —es digué—: és	natural	." Ella li contestà a penes. Tino Costa li preguntà pel germà. Mossèn
dit ja altres vegades: "Deus estar malalt: aquest sentiment no és	natural	: deus estar seriosament malalt". S'ho digué articulant les paraules,
tornada. Estava en la mateixa positura, plena d'una gràcia senzilla i	natural	; tenia els cabells recollits cap als costats; el front, llis i
la seva actitud general, en el seu silenci. Llavors li parlà, i, per una	natural	reacció contra el seu estat d'ànim, la veu li sonà amb més duresa,
millor ara —li digué—. Déu t'ha posat a les mans una missió més alta; és	natural	—. Ella havia deixat de riure. Una nit d'aquelles parlaren de Tino Costa.
Tino Costa i com temorosa. Era una noia senzilla, religiosa, d'una virtut	natural	. Havia adoptat en la vida una resolució, tal vegada en el fons no la
in vitro, o la generació sense pare— la mateixa estructura	natural	de la vida humana. Hi ha l'experiència luctuosa, tràgica, del vigor
el càstig per excel·lència, terminant i aspre. L'"infern", com és	natural	, el temem per a nosaltres. Però el "desitgem" per a altri: sempre el
els intel·lectuals d'ara repeteixen l'aventura erasmiana, salvant —com és	natural	— les distàncies de tremp i de circumstància. És lògic que la fricció es
que li passen pensions i subsidis. Els mecenas d'Erasme estan, i era	natural	, directament interessats, mesclats, en el plet religiós. L'humanista no
són el repertori complet de les conductes que atempten contra el Dret	natural	: a l'entelèquia dita Dret natural. Però els Codis no registren les
conductes que atempten contra el Dret natural: a l'entelèquia dita Dret	natural	. Però els Codis no registren les probables brutalitats dels Eichmann, o
víctima. Són, doncs, al pol oposat del lladre i de l'assassí "de tamany	natural	". No ha d'estranyar-nos, per tant, que la mateixa societat que els ha
adés esmentats, no es corresponen amb els respectius mancaments. Seria	natural	que l'home de realitats acudís, com a lector, als llibres d'evasió, i que
exempcions. Totes dues espècies de "sordesa" condueixen a prendre per "	natural	" —just, irremeiable o ferm— allò que només és "habitual".
etc.— van fer la peregrinació amb plena consciència. Els tempta, com és	natural	, el museu, el monument ruïnós, el prestigi de la toponímia brunyida per
explosió agressiva. I, com deia, el nostre poble tenia més motius, més	naturals	—i dramàtiques— propensions a practicar el lament i a engegar la
la parròquia, i tanta gent més, no han dubtat fins ara de la fatalitat	natural	de l'ordre en què s'intercalen, i només accidentalment el veuen oposat a
la insídia de l'ofensa, sentint la coïssor de l'odi que li és correlació	natural	, se sobreposa al despit venjatiu. El perdó és una victòria sobre un
artificiosa, han tingut per contrapunt una sobrevaloració de la vida	natural	. La sobrevaloració, és clar, la feien els refinats, els urbans, els
també a la fosca discreta dels recambrons. Totes les altres activitats	naturals	del cos que considerem incompatibles amb la gloriosa superioritat de
I fomenta prejudicis i convencions que la facin admetre com a	natural	. Ha de ser així, si vol sobreviure, si vol aguantar-se amb un mínim de
L'home cristià afegeix, a la seva executòria de noblesa purament "	natural	", el timbre de ser "temple de l'Esperit Sant". Sant Pau ho comenta
Sade, són —potser— formes de comportament biològic, desviades però	naturals	. El doctor Marañón intentà explicar-ho en el cas de don Joan, i sens
carnal és situada en el seu lloc exacte: un esdeveniment fisiològic	natural	, gens gloriós, però tampoc immund, sense cap patetisme intrínsec, ni
al marge de l'acudit i de la poesia. De manera que la seva emergència	natural	ha d'acomplir-se en una estricta autonomia —si puc dir-ho així. I ve a
a pensar, com voldrien els teòlegs, en l'existència d'una "llei	natural	", d'una ètica innata, inscrita en la naturalesa humana, anterior a
per afegidura rancorós, és una de les bèsties més temibles de la història	natural	. O bé l'ocasió serà la decadència de l'enemic: l'ofensor, altiu ahir, és
un apartat notabilíssim de les antologies literàries de les llengües	naturals	o postisses de la conca. En uns altres llocs, l'autoritarisme es recolza
entre nosaltres, ben poques possibilitats de durar. La seva força	natural	-social —les adhesions populars que es guanya— depèn de la seva facilitat
una estona al Gorg del Molí, d'arquitectura perfecta, amb una voravia	natural	que sembla obra humana. L'ombra dels "sabaters", els lleus insectes que
amb cent regalims sobre el verd fosc i la roca moradenca, com un altar	natural	o un racó de pessebre, sota el dosser dels faigs. Allí la fageda, jove
sobre la cornisa relliscosa—. Res del que hem fet aquesta tarda no és	natural	. Vull dir per a nosaltres. No entra en el nostre tarannà. Ens hem deixat
—Essent així, no es comprèn... —De vegades hi ha casos d'intel·ligències	naturals	—diu l'orador descriptiu. —Les més propenses a l'error —afegeix l'altre.
—L'habitatge i la clau per a entrar-hi. —Doncs? —Són gent sorollosa de	natural	, quan se'ls permet de desfermar-se —s'arronsa l'home d'espatlles—. En un
gens, de terra? —No, mai —diu l'individu, que sembla trobar la pregunta	natural	. Encén la cigarreta i repeteix—: Mai. —Com ho sabeu? —Perquè mai no els
lleixa on hi ha una renglera de vasos. Quan parla de nou, la seva veu és	natural	: —I vosaltres, nenes? —Pippermint. —Conyac. —Conyac —diuen les tres veus
Sempre tenim un parell de criatures adoptades. Amb tantes noies és	natural	que tot sovint en quedi alguna d'embarassada i com que la llei no els
firmar per mi. —Firmar què? —És molt senzill. Es tracta d'una naixença	natural	i ja sabeu que en aquests casos cal la firma dels encarregats de totes
cap al divan. —Ho fan expressament, de portar botes altes. —És	natural	—assenteix ell sense preguntar—. No els deu pas agradar que es vegi. —No

Pàgina 1 (de 523)

50 següents