Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pensar, agenollat a terra i cantant com un cafre, en aquell tipus del	neòfit	intransigent que en l'època de la meva adolescència havia trobat en la
se'l va treure de seguida i no quedà nua del tot perquè per atenció als	neòfits	s'havia posat el cache-sexe de cantàrides. Les pintures que es féu
mitawit o el midewiwin de les mateixes poblacions algonquines, en què els	neòfits	es fan matar simbòlicament pels morts, el paper dels quals
doncs, a una espècie o a una classe: "Els ancians presenten als	neòfits	un cert nombre d'objectes... Aquest inventari, de vegades molt llarg,
"orientats cap a una mateixa finalitat". Amb un rigor excessiu, de	neòfit	, em vaig proposar seguir les doctrines del llibre pas a pas. Déu meu,
vaig desvestir, vaig estirar-me al llit, vaig obrir la carta: "Mestre i	neòfit	deixeble meu, salut!" "Tinc molta feina aquí, i difícil, lloat sia
Llavors hauríem respost, amb la convicció, enfortida encara, dels anys de	neòfit	: Creiem en Catalunya. Catalunya promet un esdevenidor. El nostre destí
Aquesta surt i aquesta també, pel sol fet de la voluntat, no hi ha	neòfit	que ho sospiti. Si els estudis que s'han fet en els laboratoris del jòc,
del cristià en la vida divina, és també una mena de contracte que dóna al	neòfit	la seguretat plena i la llibertat del diàleg amb Déu... L'entrada en el
i la pell tendra de la gent sedentària i ombradissa. Són —diguem-ho clar—	neòfits	de l'assaonament mediterrani, són novells de l'entitat deportista,
una sola queixalada. El nom ja és una garantia de curiositat. Caiman! Els	neòfits	, en visitar les bèsties, senten que la pell de gallina els cobreix de cap
pila de figures interessants i plenes de caràcter. Hi havia els caçadors	neòfits	, fatxendes i baladrers amb escopetes noves, de poc preu; homes d'aspecte
Arquitectura de fórmula, freda, amb detalls que revelen l'ardorositat del	neòfit	. Els homes del Nord tenen la mania d'Itàlia. Els homes del Sud tenen la
Cúria de Girona. Com que les maneres del convers foren típicament les del	neòfit	, algú insinuà que a Cuba havia estat liberal i potser francmaçó. No ho he
van de parròquia en parròquia, de santuari en santuari a presentar el	neòfit	als mocadems i xejs de confraria." "En darrer lloc es deixaran caure a
horitzontals, immòbils. Encara una tercera volta. —Pista cendrosa d'amors	neòfits	!— es digué Tobias, pedant. S'impacientava. Finida la terça volta, ella,
mai raó, i la Història la fan els historiadors. Delambre era només un	neòfit	en aquesta classe de treballs científics, i Méchain un geodesista
atri de la façana principal s'entra a la capella baptismal, per on els	neòfits	passen al temple, i a la capella de la Penitència, on cal que es
Història? Per a nosaltres sempre tindrà més valor la ingenuïtat d'aquell	neòfit	que les argúcies de l'historiador, ben sovint influenciat per mil causes
en català o en castellà, llur lectura es feia inintel·ligible del tot als	neòfits	. És a dir, als qui no eren apotecaris, perquè aquests, tots, sense
propera. I quan s'esqueia trobar-se en aquell acte, gairebé litúrgic, un	neòfit	o un escèptic, si picava l'ham, rai!, hi havia feina per estona. Se'l
al cap de família no era gran cosa; però era una base per a un escriptor	neòfit	, soterrat en una població morta, habitada exclusivament per militars i
o menys protegien, si els haguessin dit que existia un literat català,	neòfit	, encaboriat pel catarro d'una criatura, que ignorava el domicili del
cambra dels mals endreços on s'enquibien les elucubracions de qualsevol	neòfit	sospitós d'erudit. No eren encara una costura de pàrvuls d'aquells que en
la coartada. Vaig haver de sofrir la invasió com si fos un simple	neòfit	i arraulir-me en una butaca, demanant auxili a la meva pipa, i
don Joan. L'administrador li havia escrit que, a lo que semblava, el	neòfit	tenia lluc i bona voluntat... El dia que agafés experiència, creia que en
ha de portar i porta grans pertorbacions. En primer lloc hi pateixen els	neòfits	, els mestres novells que surten de l'aula més plens d'anhels com millor
tal com és difícil que ningú les acabi abans de l'hora. Heus aquí per als	neòfits	alguns detalls del nostre procediment. Els posem amb alguna extensió, per
calçats. En la processó del Corpus de la Catedral, del mateix any, els	neòfits	de Sant Josep cantaren ja el Sacris segons el mètode gregorià, i
l'alba, vestimenta talar blanca que primitivament se posava als	neófits	(albatí) després que en l'acte del Baptisme havían rebut l'aygua
antigament servían unes benes, que's cenyían al cap dels	neófits	, a fi d'impedir fos tocat el front ungit ab el crisma. De una velació al
funcionaven unes acadèmies de barber o sigui tendes, en les quals els	neòfits	aprenien l'ofici i, per tal de fer pràctica, afaitaven de franc els qui
entenedors pels parroquians i els iniciats, i incomprensibles pels	neòfits	, tant com poden ésser-ho molts plats que figuren en els "menús" dels
haver fet abans vots per a que puguin tornar aquells temps en que el	neòfit	, en abraçar la professió medical, jurava davant la Divinitat, poc més o
pensament grec és essencialment crítica. Tot es redueix a aconsellar als	neòfits	que volen formar part de l'estol dels amants de la saviesa que mirin bé
de la iconografia, com més fidel i abundant millor. Si fos possible, el	neòfit	mai no hauria d'adquirir cap primer coneixement de segona mà mitjançant
del cristianisme medieval de Charles Péguy, ni l'activitat pantejant de	neòfit	d'Ernest Psychari, ni l'assaciament fisiològic de Coventry Patmore o de
/De Spiritu Sancto\, la /De mysteriis\, destinada als	neòfits	i la /De poenitentia\, contra els novacians. La /De
nimphas Sancti Petri\. Aquesta aigua servia per al baptisme dels	neòfits	que la paraula de l'Apòstol engendrava i infantava per al Crist. És allí
els misteris de la secta, graduada per les demostracions de capacitat del	neòfit	. Sembla que un dels misteris era que algú era Déu encarnat, Alí o un dels
el colom dessobre el seu cap, i un altre personatge que deu figurar algún	neofit	, en l'altra banda. La segona cara, les bodes del Caná, dessota la taula
realitat, declarar-la als ulls dels homes; no la crea. En el baptisme, el	neòfit	confessa públicament la seva fe i, en compensació, la comunió d'església
són, en tant que realitats, anteriors al baptisme. Sense elles, el	neòfit	no hauria arribat mai a proclamar la seva fe. El baptisme cristià no és,
podem, doncs, distingir tres elements: 1. La confessió de fe del	neòfit	. Siguin quins siguin els mots en què és expressada, ha de correspondre a
avui és molt viu, això és, el de les divisions internes de l'església. El	neòfit	que, avui, desitja rebre el baptisme ja no en té prou en efecte d'arribar
sigui en les aplicacions disciplinàries que en fan. Així doncs, el	neòfit	ha d'escollir i optar per una d'aquestes esglésies particulars i, amb el
d'haver de portar el pes d'un tal particularisme. Es comprèn que un	neòfit	, avui, dubti de fer-se catòlic, anglicà, ortodox o protestant, quan el
a la comunió de tots els cristians? Comprenc per la meva part que un tal	neòfit	decideixi la vaga del baptisme per protestar contra la lentitud amb què
sagrada, als professors en la Missa de llur professió religiosa, als	neòfits	en la Missa que segueix el Baptisme. Unitat de la Missa 56. Les
En el ritu del Baptisme no mancaran les acomodacions a un grup nombrós de	neòfits	, l'ús de les quals depèn del permís de l'Ordinari local. També cal

Pàgina 1 (de 4)

50 següents